\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
En l’article anterior parlava de dificultat d’eliminar la viol\u00e8ncia contra les dones. D’una banda, l’escassa sensibilitat de bona part de la societat; de l’altra, la major part de mesures institucionals que es limiten a intentar a atacar alguns dels s\u00edmptomes m\u00e9s greus per\u00f2 no les arrels del masclisme.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Aquesta minimitzaci\u00f3 es fa per terra, mar i aire. En primer lloc, la idea que els homes que agredeixen les dones no s\u00f3n normals, que s\u00f3n psic\u00f2pates. Aquesta estesa idea n’enterboleix l’an\u00e0lisi i impedeix abordar els maltractes correctament. No, es tracta d’homes \u00abnormals\u00bb. Simplement s\u00f3n masclistes, entre altres coses perqu\u00e8 gran part de la societat els fa pensar i sentir que tenen drets sobre les dones en general i contra la \u00abseva\u00bb en particular. Es limiten a portar a l’extrem una determinada relaci\u00f3 de poder que no preocupa, ni s’aborda, ni es q\u00fcestiona en casos d’agressions menys greus.<\/span><\/p>\n En segon lloc, l’atac constant –si no boicot– per part de diferents inst\u00e0ncies a les mesures que s’emprenen contra les agressions. \u00bfPer qu\u00e8 es considera un frac\u00e0s que, malgrat els canvis introdu\u00efts en el Codi penal, les agressions i els assassinats continu\u00efn existint? \u00bfS’espera que altres tipus d’homicidis, o atracaments, desfalcs, etc. acabin en sec perqu\u00e8 estan penalitzats? L’eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia vindr\u00e0 quan se n’abordin les profundes arrels; mentrestant, que la Just\u00edcia actu\u00ef.<\/span><\/p>\n S’ha de tenir en compte tamb\u00e9 les dificultats espec\u00edfiques per afrontar els processos judicials. Les agressions sexistes s\u00f3n l’\u00fanic crim en qu\u00e8 les v\u00edctimes s\u00f3n qui se n’avergonyeix i no qui les perpetra. Com un mirall, es d\u00f3na la paradoxa que les institucions amaguen les v\u00edctimes perqu\u00e8 els agressors no les puguin localitzar i, mentre, ells disfruten de llibertat. Les dones agredides molts cops tenen la percepci\u00f3 que la denuncia \u00e9s un frac\u00e0s personal, que la mateixa agressi\u00f3 ho \u00e9s, at\u00e8s que la perpetra alg\u00fa que van triar; els cops provenen de qui m\u00e9s les hauria d’estimar i considerar. En un atracament, el o la delinq\u00fcent \u00e9s una persona amb qui no es t\u00e9 cap relaci\u00f3 sentimental; en els mals tractes, l’agressor no \u00e9s un estrany sin\u00f3 el ser a qui s’est\u00e0 o s’ha estat lligada emocionalment. A aix\u00f2, s’hi ajunta el p\u00e0nic. \u00c9s f\u00e0cil predicar que s’han de denunciar les agressions, sobretot si t’ho pots mirar des de fora i obviar la silenciada desprotecci\u00f3 en qu\u00e8 acostumen a quedar les dones i fam\u00edlia despr\u00e9s de les den\u00fancies. For\u00e7a dels agressors veuen filles i fills com una simple prolongaci\u00f3 de la mare, com a armes de pressi\u00f3 i xantatge, i no hi ha manera m\u00e9s cruel de fer sang a una dona que assassinar-li les criatures. \u00daltimament se n’han viscut casos ben sagnants. La por sol determinar, doncs, la decisi\u00f3 de denunciar.<\/span><\/p>\n Tant en els mitjans com en general, hi ha l’estranya necessitat d’intentar buscar una causa espec\u00edfica a les agressions producte de la viol\u00e8ncia masclista.<\/span> En aix\u00f2, i en tercer lloc, hi tenen un gran paper els mitjans de comunicaci\u00f3. No tan sols per rebutjar el mite de les den\u00fancies falses, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l’hora d’informar tant de les agredides que no han denunciat, com de les denunciants que posteriorment han estat agredides. \u00c9s important analitzar com n’informen els mitjans de comunicaci\u00f3. \u00bfA quina secci\u00f3 col.loca la premsa aquests crims? Hi ha diaris que els continua relegant a \u00abSocietat\u00bb, a \u00abEsdeveniments\u00bb, a \u00abInformaci\u00f3 local\u00bb i no a \u00abPol\u00edtica\u00bb, a \u00abNacional\u00bb. (Confesso que fins que es va publicar l’article anterior, vaig patir per si li posaven la minimitzadora etiqueta \u00abTend\u00e8ncies\u00bb. No va ser aix\u00ed i vaig respirar tranquil.la, tot i que entre les etiquetes, en la versi\u00f3 castellana, hi va apar\u00e8ixer fantasmag\u00f2ricament, suposo que per error, l’etiqueta \u00abPolic\u00edaco\u00bb.) \u00bfEs queden els mitjans en la superf\u00edcie del cas; veuen les dones com a v\u00edctimes i res m\u00e9s? \u00bfFan un seguiment dels casos que deixi de banda el sensacionalisme? \u00bfEs tracta igual homes i dones en les informacions?<\/span><\/p>\n Sense deixar aquest fil i en quart lloc. Tant en els mitjans com en general, hi ha l’estranya necessitat d’intentar buscar una causa espec\u00edfica a les agressions producte de la viol\u00e8ncia masclista. Quan es parla o s’informa d’un atracament, d’un robatori…, no s’esmenta que la causa en sigui, per exemple, la fam o la desesperaci\u00f3. Se’n prescindeix, simplement es d\u00f3na compte del delicte, se’l presenta com a tal i punt. Suposo que l’origen d’aquest comportament ve dels temps en qu\u00e8 es justificaven les agressions: portava minifaldilla; anava pel carrer a una hora tardana; es volia separar… O es confonia causa i detonant.<\/span><\/p>\n Finalment queda un punt clau: l’educaci\u00f3, especialment la de criatures, adolescents i joves. Aquesta prevenci\u00f3 ha d’anar a l’arrel de les agressions, a l’estructura de la viol\u00e8ncia masclista. \u00c9s in\u00fatil abordar-la com molts cops fan les institucions (inclosa l’escolar) amb, per exemple, la mateixa \u00f2ptica que va mostrar el govern israeli\u00e0 quan la primera ministra n’era Golda Meir. Un ministre, alarmat per les moltes agressions contra les dones, va proposar decretar el toc de queda; que a partir d’una determinada hora no poguessin sortir al carrer, no poguessin freq\u00fcentar l’espai p\u00fablic. Meir va apuntar que potser millor que el toc de queda fos per als homes at\u00e8s que els agressors ho eren. La cosa va acabar com vost\u00e8s poden imaginar: del toc de queda no se’n va parlar mai m\u00e9s. Un cas ben il.lustratiu. No fem aquesta mala jugada a les nenes, a les noies. Tampoc a nens i nois.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 En l’article anterior parlava de dificultat d’eliminar la viol\u00e8ncia contra les dones. D’una banda, l’escassa sensibilitat de bona part de la societat; de l’altra, la major part de mesures institucionals que es limiten a intentar a atacar […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31516,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-62488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
I la desconfian\u00e7a en una just\u00edcia que continua mostrant un respecte reverencial pels drets dels pares, com si el maltracte fos un detall i no una esmena a la totalitat. Fins al punt que no \u00e9s motiu per impedir que deixin de veure radicalment filles i fills sin\u00f3 que es propicien encontres entre menors i possibles assassins. A totes aquestes anomalies dificultadores de la den\u00fancia, se li ha de sumar la demostrada inf\u00e0mia de les den\u00fancies falses que, malgrat ser calumniosa, es publica impunement. De les den\u00fancies falses en qualsevol altre tipus de crim (i n’hi ha en tots), no se’n parla mai.<\/span><\/p>\n