![\"Chantal](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Chantal_Akerman_desert.jpg\")
<\/p>\nNo hay traducci\u00f3n disponible<\/p>\n
\u00a0 <\/p>\n
Chantal Akerman par Chantal Akerman, a la s\u00e8rie “Cin\u00e9ma de notre temps” (1997).<\/span><\/p>\n “\u00daltima temptativa d’autoretrat. Em dic Chantal Akerman. Vaig n\u00e9ixer a Brussel\u00b7les. I aix\u00f2 \u00e9s veritat. Aix\u00f2 \u00e9s veritat.”<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Brussel\u00b7les i Akerman, de portes endins<\/strong><\/span><\/p>\n Vaig ser a Brussel\u00b7les a finals del mes passat per q\u00fcestions laborals que poc o res tenien a veure amb el cinema de dones. Era la primera vegada que posava els peus en aquella ciutat, la ciutat de Chantal Akerman<\/strong>, una ciutat que, d’altra banda, ella va retratar des de la intimitat de la llar m\u00e9s que des dels espais p\u00fablics, oferint una visi\u00f3 l\u00facida, dilatada i transcendent de la vida de les dones, del treball dom\u00e8stic, de la reiteraci\u00f3 angoixant de la rutina i de les petites transgressions intramurs, aquelles que semblen invisibles al m\u00f3n (i al cinema comercial), per\u00f2 que esdevenen sortides detonades de l’estructura capitalista i patriarcal.<\/span><\/p>\n Era la primera vegada que hi passejava i, a primer cop d’ull, se’m va fer feixuga la grisor dels carrers i les catedrals, i em va sorprendre la naturalitzaci\u00f3 de l’assetjament verbal i els comentaris sexistes a cada cantonada. Una amiga belga em recordaria, m\u00e9s tard, que Sofie Peeters<\/strong> ja ho havia denunciat al documental Femme de la rue<\/em> l’any 2012. A fi de comptes, la Brussel\u00b7les d’Akerman existia dins les cases i, en \u00faltim terme, dins la pantalla. Per tal de buscar una refer\u00e8ncia familiar, em vaig entregar al turisme cin\u00e8fil. Google Maps: 23, Quai du commerce, 1080, Bruxelles. Per\u00f2 ni rastre d’aquell vest\u00edbul; ara hi ha un bufet d’advocats.<\/span><\/p>\n Es va donar la vibrant coincid\u00e8ncia que, el mateix dia que jo aterrava, la Flagey, la filmoteca belga, iniciava un cicle amb part de la filmografia de Chantal Akerman, programat a partir de la nova No Home Movie<\/em> (2015). El seu darrer film \u00e9s, entre moltes altres coses, un retrat de la seva mare, Natalia Akerman<\/strong>, una jueva polonesa que, a finals dels anys 30, va fugir dels pogroms i la viol\u00e8ncia per instal\u00b7lar-se a B\u00e8lgica. Chantal torna a casa de la seva mare (que esdev\u00e9 tot el contrari a una llar familiar quan mor: una No-home), per mostrar les darreres setmanes de vida de qui ha estat la figura definitiva de la seva filmografia i que, com Jeanne Dielman<\/em>, viu aliena al m\u00f3n en un apartament a Brussel\u00b7les. No Home Movie<\/em> \u00e9s un film accidentalment epif\u00e0nic. Obre amb un pla de cinc minuts d’un arbre lluitant contra el vent del desert, i a mida que avan\u00e7a la narraci\u00f3, la mare es mostra en carn i ossos, alhora que la cineasta sembla descobrir la contund\u00e8ncia amb la qual aquella dona, la seva proced\u00e8ncia, la seva religi\u00f3 i la seva hist\u00f2ria, van ser cabdals en la seva visi\u00f3 sobre el m\u00f3n i el cinema. Al llarg del film es descorre el vel que permet veure la mare, a voltes borrosa i d’altres pornogr\u00e0ficament definida, com la figura femenina que va inspirar la protagonista presa de la llar a Jeanne Dielman, 23, Quai du commerce, 1080, Bruxelles<\/em>, la figura en contraposici\u00f3 a la vida de la qual va filmar el manifest cinematogr\u00e0fic Saute ma ville, i els records i la identitat de la qual buscava, d’alguna manera, a D’est o L\u00e0-bas<\/em>. El film es pot llegir, tamb\u00e9, com la seq\u00fcela perfecte de News from Home<\/em>. Aquells anys queden llunyans i, ara, la dist\u00e0ncia de les cartes de la mare llegides precipitadament per la veu de la filla sobre les imatges de Nova York queda substituida per la proximitat crua de la imatge digital i la simultane\u00eftat de les connexions transcontinentals via Skype. A partir de la primera hora de film, la narraci\u00f3 inclou personatges nous i la mare es difumina a mida que emmalalteix. Els espais s’omplen d’altres veus, la cuidadora i la germana obren, sense voler, escletxes entre mare i filla, els plans s’allunyen prudentment, s’enfosqueixen fins a ennegrir i la c\u00e0mera deixa de reposar sobre la taula o la prestatgeria per tornar-se una c\u00e0mera ambulant, que anticipa la inquietud de la p\u00e8rdua. Despr\u00e9s, el desert. I el vent que satura el micr\u00f2fon.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No Home Movie<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Saute ma ville<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No Home Movie<\/em> es va presentar al mes d’agost al Festival de cinema de Locarno i no va ser gaire ben rebuda. Despr\u00e9s de veure com la sala es buidava i part del p\u00fablic trobava l\u00edcit, fins i tot, escridassar el film durant la projecci\u00f3, Chantal Akerman es va lliurar a molt poques entrevistes, deixant-ne, tamb\u00e9, algunes a mitjes. El film dif\u00edcilment es podr\u00e0 tornar a veure com es va veure a Locarno. Ara, despr\u00e9s del su\u00efcidi de la cineasta, est\u00e0 travessat per intensitats i significacions afegides.<\/span><\/p>\n Al cicle de la Flagey tamb\u00e9 vaig poder veure una pre-estrena: la del documental I don’t belong anywhere \u2013 le cin\u00e9ma de Chantal Akerman<\/em> (2015), de Marianne Lambert, que havia estat, a m\u00e9s d’amiga, productora d’alguns films de la cineasta, cosa que es despr\u00e8n de les imatges i les converses enregistrades. Aquesta producci\u00f3 forma part en la s\u00e8rie “Cin\u00e9astes d’aujourd’hui” de la Cin\u00e9matheque de la F\u00e9d\u00e9ration Wallonie-Bruxelles i repassa una filmografia de prop de quaranta obres, tot parant atenci\u00f3 en les m\u00e9s emblem\u00e0tiques, com ara Jeanne Dielman<\/em>…, Je, tu, il, elle<\/em>, News from Home<\/em>, Les rendez-vous d’Anna<\/em>, D’est o Sud<\/em>, entre altres, i analitzant les circumst\u00e0ncies que van donar vida a films menys afortunats, com la pretesament comercial Un divan \u00e0 New York<\/em>, amb Juliette Binoche<\/strong> i William Hurt<\/strong>. El documental mostra una Akerman propera a qui la filma, divertida, sincera i sempre genu\u00efna, tot i que visiblement trasbalsada per la mort de la seva mare. L\u00facida i experimental com en aquell Chantal Akerman par Chantal Akerman, ens apropa als seus processos creatius i reflexiona sobre el llenguatge f\u00edlmic que ha anat elaborant al llarg dels anys per tal de for\u00e7ar els l\u00edmits i saltar les barreres immobilistes de la cinematografia cl\u00e0ssica. I don’t belong anywhere inclou imatges in\u00e8dites de No Home Movie<\/em> en el que \u00e9s, potser, un dels millors moments del film.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Manifestos f\u00edlmics feministes<\/span><\/strong><\/p>\n Chantal Akerman es va treure la vida dues setmanes despr\u00e9s de l’inici d’aquest cicle que vaig enxampar, casualment, a la filmoteca de la seva ciutat. Les coincid\u00e8ncies, per\u00f2, van continuar un cop tornada a Barcelona, on fa mesos preparem, conjuntament amb el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, el programa Manifestos f\u00edlmics feministes (I), que tindr\u00e0 lloc els dies 6, 7 i 8 de novembre. Entre els films que es podran veure durant aquests dies es troben Semiothics of the kitchen<\/em> (Martha Rosler<\/strong>, 1975), SCUM<\/em> (Carole Roussopoulos<\/strong>, 1976), Boy meets girl<\/em> (Eug\u00e8nia Balcells<\/strong>, 1978), If every girl had a diary<\/em> (Saddie Benning<\/strong>, 1990), Privilege<\/em> (Yvonne Rainer<\/strong>, 1990), History Lessons<\/em> (Barbara Hammer<\/strong>), Tarachime<\/em> (Naomi Kawase<\/strong>, 2006), In my country men have breasts<\/em> (Mania Akbari<\/strong>, 2012) o la inevitable Saute ma ville<\/em> (Chantal Akerman<\/strong>, 1968). M’assabento en tornar, llegint una cadena de correus electr\u00f2nics pendents, que no hi ha manera telem\u00e0tica de trobar els drets d’exhibici\u00f3 del primer film d’Akerman. Ella no contesta, la productora no contesta, la distribu\u00efdora no contesta. No ens estem d’intentar contactar-la a trav\u00e9s d’amics personals, cosa que no acostumem a fer: no news. Com si fos una lli\u00e7\u00f3 encoratgedora, tot just quan comencem a fer-nos a la idea de no poder projectar un dels manifestos cabdals del cinema feminista, un correu electr\u00f2nic de la productora Paradise Films confirma que podrem accedir a una c\u00f2pia de 16 mm de Saute ma ville<\/em>. Tan sols unes hores despr\u00e9s, com si fos una broma pesada, sabem de la not\u00edcia de la mort de Chantal Akerman.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Retrospectiva: un homenatge<\/span><\/strong><\/p>\n La p\u00e8rdua recent de Chantal Akerman ens fa sentir una mica m\u00e9s \u00f2rfenes. L’obra d’aquesta cineasta irreverent, exc\u00e8ntrica i genu\u00efnament original ha estat una constant a les pantalles, tamb\u00e9 irreverents i exc\u00e8ntriques, de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona al llarg dels seus quasi 24 anys. Com a homenatge a la seva valentia i al seu cinema, el 2016 organitzarem, conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya, una retrospectiva que inclour\u00e0 les dues estrenes esmentades: No Home Movie<\/em> (Chantal Akerman<\/strong>, 2015) i I don’t belong anywhere \u2013 le cin\u00e9ma de Chantal Akerman<\/em> (Marianne Lambert<\/strong>, 2015). Alerta a la b\u00fastia de correu: tindreu not\u00edcies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible \u00a0 Chantal Akerman par Chantal Akerman, a la s\u00e8rie “Cin\u00e9ma de notre temps” (1997). “\u00daltima temptativa d’autoretrat. Em dic Chantal Akerman. Vaig n\u00e9ixer a Brussel\u00b7les. I aix\u00f2 \u00e9s veritat. Aix\u00f2 \u00e9s veritat.”<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31296,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26508],"tags":[36490,36491,36492],"class_list":["post-62240","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cine","tag-marta-nieto-postigo","tag-mostra-internacional-films-dones-barcelona","tag-sofie-peeters"],"yoast_head":"\n![\"Akerman](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Akerman_cuina.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Akerman](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Akerman_cuina_2.jpg\")
<\/p>\n