![\"Colita](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Colita_001.jpg\")
<\/p>\nNo hay traducci\u00f3n disponible<\/p>\n
<\/p>\n
Colita. Foto @ Gemma Bonaventura<\/span><\/p>\n Una festa inesperadament plena d’autoritat femenina, la que van muntar els cinemes Texas per celebrar el seu primer any com a sala d’exhibici\u00f3 restaurada i clarament compromesa amb l’objectiu de restituir el trajecte entre els p\u00fablics i les pantalles de cinema.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n El projecte Texas, de la mateixa manera que d’altres iniciatives de la ciutat de Barcelona, com els cinemes Boliche, Mald\u00e0, Phenomena, Zumzeig, els veterans cinemes Girona i un conjunt m\u00e9s ampli de sales escampades per tot el territori de Catalunya que es proposen, amb resultats prou satisfactoris, desafiar el male\u00eft estigma de les sales buides, amb les seves estrat\u00e8gies innovadores. Les estrat\u00e8gies s\u00f3n de diversa naturalesa: col\u00b7laborar amb mostres i festivals, promocionar les reestrenes, fer projeccions especials, reintroduir els debats, atendre els p\u00fablics infantils i familiars…tot un seguit d’iniciatives que al cap i a la fi estan posant de relleu un exigent, amatent i lliure treball de programaci\u00f3, adjectius fonamentals per definir la creativitat d’aquestes sales, que respon a una manera d’entendre el cinema com a part important de la cultura que cal que arribi amb la m\u00e0xima qualitat als p\u00fablics i deixi d’estar segrestada per les grans corporacions de l’exhibici\u00f3 cinematogr\u00e0fica.<\/span><\/p>\n Aquests cinemes i les programacions que presenten i acullen, formen part del rescat necessari del teixit social i cultural dels barris, Ciutat Vella, Sants, Gr\u00e0cia (potser el barri m\u00e9s ben servit), aviat Sant Andreu, Ciutat Vella, Sarri\u00e0…esperem que en el futur Horta i tamb\u00e9 9 Barris, o de la revitalitzaci\u00f3 d’altres ciutats catalanes, i construeixen una nova constel\u00b7laci\u00f3 de la cultura compartida, renovada, especialitzad\u00edssima i desacomplexadament distant dels mandats dels lobbys de la distribuci\u00f3 multinacional.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 parl\u00e0vem del cinemes Texas i d’una nit especial en qu\u00e8 aquest cinema amb 4 sales, que projecta tots els films en versi\u00f3 en catal\u00e0 (ja sigui en versi\u00f3 original, sotsretolada o doblada), celebrava el seu primer any com a sala de reestrena i el seu r\u00e8cord de taquilla: 160.000 espectadores\/ors. Aquesta iniciativa de Ventura Pons,<\/strong> materialitzada pel seu equip, liderat per \u00c0ngels Gelabert<\/strong> i Ricard Almaz\u00e1n<\/strong>, va oferir una sessi\u00f3 sorpresa a les 900 persones que van emplenar l’aforament de les seves quatre sales.<\/span><\/p>\n La sorpresa es deia Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona), la darrera i 27\u00aa producci\u00f3, de Ventura Pons, realitzada en homenatge a una fot\u00f2grafa a qui coneix molt b\u00e9 i a qui agraeix amb aquest documental el gest d’haver renunciat a rebre de la m\u00e0 del aleshores ministre Wert<\/strong> el Premio Nacional de Fotografia.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La hija de los porteros 1966. Foto @ Colita<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El text\/carta de la ren\u00fancia de Colita al premi es queda curt al costat de les declaracions que, a l’inici del film, fa la fot\u00f2grafa sobre el paper que hauria de tenir el m\u00f3n de la cultura en relaci\u00f3 amb el poder i deixant en evid\u00e8ncia de manera not\u00f2ria algunes actituds excessivament concomitants per part del m\u00f3n art\u00edstic amb els poders desmentalladors de l’andamiatge de la cultura.<\/span><\/p>\n Paraules com …”as\u00ed pues, de momento, se\u00f1or Wert, no me apetece salir con usted en la foto” amb que acabava la missiva que dedicava al ministre, marca el to que seguiran les converses enregistrades amb ull prec\u00eds durant nom\u00e9s dues sessions i muntades amb un ritme que denota clarament la urg\u00e8ncia d’un treball en qu\u00e8 havien de ser-hi totes, Colita i les seves col\u00b7legues de treballs i vida: l’editora Beatriz de Moura<\/strong>, l’actriu Teresa Gimpera<\/strong>, l’escriptora Rosa Reg\u00e0s<\/strong>, la periodista Maruja Torres<\/strong>, la fot\u00f2grafa Pilar Aymerich<\/strong>, la promotora cultural Marta Tatjer<\/strong>, Ana Maio<\/strong>, qui fou la responsable de relacions p\u00fabliques de Bocaccio, i la psiquiatra Rosa Sender<\/strong>. En el di\u00e0leg amb cadascuna d’elles sorgeixen hist\u00f2ries de treballs compartits en espais editorials, en pel\u00b7l\u00edcules, exposicions, en la lluita pol\u00edtica, espais tot ells transitats des d’un angle poc conegut perqu\u00e8 poques vegades, de manera conjunta, han pogut donar la seva versi\u00f3 d’experi\u00e8ncies i fets que tant han marcat l’\u00e8pica de la “gauche divine” de Barcelona dels anys 60 i a la que li falta, sense cap mena de dubte, la mem\u00f2ria cr\u00edtica d’aquestes dones sobre els anys del franquisme i sobre els relats que els seus companys tant b\u00e9 van construir. Unes viv\u00e8ncies sovint descrites amb ironia i un cert sarcasme i alhora c\u00f2mplices amb d’altres dones, amb qui compartien el comprom\u00eds amb la lluita pel dret al propi cos i les llibertats encara no reconegudes.<\/span><\/p>\n Ventura Pons, amb aquest film donatge, fa una valuosa contribuci\u00f3 a la recuperaci\u00f3 d’una part de la hist\u00f2ria de les dones en el context de la ciutat de Barcelona i, amb aquest gest mod\u00e8lic ens recorda el que hauria de ser un treball d’investigaci\u00f3 espec\u00edfic encara pendent com \u00e9s el registre visual i sonor de la narraci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva d’altres experi\u00e8ncies com les d’aquestes dones per aconseguir d’una Oda a Barcelona encara m\u00e9s extensa, plural i inclusiva que les que s’han fet fins ara.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Putas del barrio Chino de Barcelona 1969. Foto Foto @ Colita<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible Colita. Foto @ Gemma Bonaventura Una festa inesperadament plena d’autoritat femenina, la que van muntar els cinemes Texas per celebrar el seu primer any com a sala d’exhibici\u00f3 restaurada i clarament compromesa amb l’objectiu de restituir […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31140,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26508],"tags":[36325,36320,36322,36327,36324,36321,36326,36323,36319],"class_list":["post-62107","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cine","tag-ana-maio","tag-angels-gelabert","tag-beatriz-de-moura","tag-gauche-divine","tag-marta-tatjer","tag-ricard-almazan","tag-rosa-sender","tag-teresa-gimpera","tag-ventura-pons"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"Colita](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Colita_002.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Colita](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Colita_003.jpg\")
<\/span><\/p>\n