<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
![\"IAWRT1](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/IAWRT1_LidiaVilalta.jpg\")
<\/p>\n
La periodista polonesa <\/span>Greta Gober<\/strong> i la investigadora romanesa <\/span>Diana Iulia Nastasia<\/strong> van presentar el seu estudi a Nova York, en una de les sessions paral\u00b7leles a la Confer\u00e8ncia sobre Beijing+20<\/strong> (CSW-59 de l’ONU) a prop\u00f2sit de la Secci\u00f3 J de la Declaraci\u00f3 de 1995<\/a>, relativa a la pres\u00e8ncia i poder de la dona en els mitjans de comunicaci\u00f3 i la igualtat amb els homes, o l’\u00fas d’estereotips de g\u00e8nere<\/span>. A la taula, moderada per la representant nord-americana de IAWART<\/a>. <\/span>Sheila Patsy Katzman<\/strong>, van participar algunes de les periodistes que van realitzar la investigaci\u00f3 en els diferents pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n An\u00e0lisi del \u2018prime time\u2019 a l’\u00c0frica, \u00c0sia, Europa i els Estats Units<\/span><\/strong><\/p>\n L’estudi va observar durant la setmana del 12 al 18 gener 2015 els continguts i la direcci\u00f3 de la programaci\u00f3 dels ‘prime time’ de diferents r\u00e0dios i televisions p\u00fabliques internacionals perqu\u00e8 era un dels objectius, en arribar a les zones m\u00e9s remotes de qualsevol pa\u00eds. Tamb\u00e9 perqu\u00e8, segons dades del 2013 de la UNESCO, la majoria de la poblaci\u00f3, tant urbana com rural de gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n, obt\u00e9 la seva informaci\u00f3 dels ens p\u00fablics de comunicaci\u00f3 i, sobretot, perqu\u00e8 Internet no arriba a molts llocs i no est\u00e0 disponible encara per a gran quantitat de persones.<\/span><\/p>\n Es van analitzar 560 hores de programaci\u00f3 de 8 r\u00e0dios (223 programes) i 8 canals de televisi\u00f3 (266 programes) a Sud-\u00e0frica, Kenya i Tanz\u00e0nia (\u00c0frica); a l’\u00cdndia i Cambodja (\u00c0sia) a m\u00e9s de Pol\u00f2nia i Mold\u00e0via a Europa i Estats Units. La investigaci\u00f3 es va enfocar als programes de not\u00edcies, entreteniment, temes d’inter\u00e8s general i programes educacionals; aquest era un altre dels objectius, i el tercer volia observar \u201cel g\u00e8nere, en conjunci\u00f3 amb altres aspectes de just\u00edcia social com l’orientaci\u00f3 sexual, l’edat, l’etnicitat i les habilitats\u201d (o el perfil professional).<\/span><\/p>\n En l’estudi preliminar<\/a> que van presentar no es va incloure l’apartat de not\u00edcies ni els programes educacionals; tampoc quin era el percentatge de dones directores de programaci\u00f3 i producci\u00f3. S\u00ed van explicar la metodologia que van utilitzar. I els resultats indiquen que un 66% dels programes de r\u00e0dio (1.464) tenen veu o presentaci\u00f3 a c\u00e0rrec d’homes enfront d’un 34% (749) de dones; a la televisi\u00f3 p\u00fablica \u00e9s una mica m\u00e9s redu\u00eft, per\u00f2 tamb\u00e9 majoritari d’homes 60% (1.708) per un 40% (1.131) programes amb lideratge de dones.<\/span><\/p>\n Des de l’esquerra: Carmine Amara, Greta Gober, Diana Iulia Nastasia,\u00a0Sheila Patsy Katzman, Frieda Werden i Khemra Som<\/span><\/em><\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Experts i testimonis majorit\u00e0riament masculins<\/span><\/strong><\/p>\n Pel que fa als rols o car\u00e0cters examinats (experts o convidats especials) en els programes (2.214 en r\u00e0dios i 2.844 en tv), tamb\u00e9 s\u00f3n majoritaris els homes: 693 en r\u00e0dio i 466 en TV per 232 dones en r\u00e0dio i 251 en tv. En les altres categories varien quant a mitjans i percentatges. Per exemple, a la r\u00e0dio p\u00fablica els testimonis masculins van ser m\u00e9s del doble que les dones: 360 dels casos estudiats davant 165 dones; a la TV la difer\u00e8ncia va ser menor per\u00f2 important, 173 homes per 135 dones.<\/span><\/p>\n En l’apartat de periodistes o professionals del mitj\u00e0 que intervenen en els programes milloren les dades en les r\u00e0dios: 343 dones per 398 homes sobre les tv p\u00fabliques 107 dones per 145 homes. Una altra de les categories estudiades \u00e9s la d’actors: 14 homes i 9 dones en r\u00e0dios i 925 homes i 638 dones a la televisi\u00f3.<\/span><\/p>\n Els programes monitoritzats en r\u00e0dio eren produccions pr\u00f2pies en un 93% dels casos mentre que a la televisi\u00f3 p\u00fablica nom\u00e9s ho eren en un 41%.<\/span><\/p>\n Poca diversitat ling\u00fc\u00edstica i d’\u00e8tnies<\/span><\/strong><\/p>\n La majoria de pa\u00efsos analitzats, especialment d’\u00c0frica i \u00c0sia tenen m\u00faltiples idiomes, cosa que tamb\u00e9 va ser considerada i va resultar que en les r\u00e0dios la llengua oficial era la utilitzada majorit\u00e0riament (75%) enfront d’un 25% de les minorit\u00e0ries; i en les televisions p\u00fabliques gaireb\u00e9 \u00e9s aclaparadora la llengua oficial: un 95%, enfront d’un 2% per a idiomes estrangers, un 2% per a una esp\u00e8cie de barreja de lleng\u00fces minorit\u00e0ries i l’1% restant per a les lleng\u00fces no oficials i altres variants minorit\u00e0ries.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha una manca de diversitat \u00e8tnica, excepte a Sud-\u00e0frica, segons van afirmar les directores de la investigaci\u00f3 en la presentaci\u00f3; les dades generals indiquen que a les r\u00e0dios p\u00fabliques nom\u00e9s un 9% de dones i un 7% d’homes s\u00f3n d’una altra \u00e8tnia que la majorit\u00e0ria (83% dones, 85% homes) i un 6% i un 7%, respectivament, s\u00f3n d’un altre pa\u00eds; a la televisi\u00f3 nom\u00e9s els estrangers pugen al 24% de dones i el 28% homes, enfront del 4% d’\u00e8tnies igual en ambd\u00f3s sexes i un 72% de dones de l’\u00e8tnia majorit\u00e0ria i un 68% d’homes.<\/span><\/p>\n El public de la sala de la presentacio estaba de gom a gom<\/span><\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estudi i formaci\u00f3 simult\u00e0nia en el projecte<\/span><\/strong><\/p>\n A la taula de la presentaci\u00f3 van participar-hi diferents periodistes de les zones estudiades, perqu\u00e8 \u201cen la investigaci\u00f3, la formaci\u00f3 sobre perspectiva de g\u00e8nere en els ‘media’ era un dels objectius\u201d del projecte. Aix\u00ed les col\u00b7laboradores ‘in situ’ podien observar de primera m\u00e0 la seva pr\u00f2pia exclusi\u00f3 dels continguts i programacions per poder desvetllar-ho posteriorment en els resultats. Com aix\u00ed van fer.<\/span><\/p>\n La periodista sud-africana Carmine Amaro<\/strong>, va explicar que ella \u201cva estar monitoritzant tot el cap de setmana els drames i ‘soaps<\/em>‘ (tert\u00falies) i va observar que els programes estaven estereotipats i realitzats per dones joves i supersexualizadas\u201d. I va celebrar l’haver participat en la investigaci\u00f3 perqu\u00e8 \u201csi no ho observes, no ho pots canviar\u201d.<\/span><\/p>\n La cambodjana Khemra Som<\/strong> va recordar que tamb\u00e9 al seu pa\u00eds les dones superen el 50% de la poblaci\u00f3 per\u00f2 encara no estan en els mitjans. Ella va estar monitoritzant drames i tamb\u00e9 per a ella va ser una experi\u00e8ncia molt pedag\u00f2gica i formadora sobre g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n La canadenca Frieda Werden<\/strong> professional de la r\u00e0dio, activista feminista i directora executiva de WINGS (Women ‘s International News Gathering Service<\/em><\/a>), que va estar en les Confer\u00e8ncies sobre la dona de l’ONU el 1975 i 1995, va tancar l’acte amb les seves impressions sobre els aven\u00e7os en la Igualtat en els mitjans. Va indicar que en aquesta investigaci\u00f3, \u201cla formaci\u00f3 era m\u00e9s important que l’estudi i per aix\u00f2, era un dels seus objectius estrat\u00e8gics\u201d. I va explicar que al Canad\u00e0, \u201cabans de la Confer\u00e8ncia de Beijing de 1995 les dones tenien m\u00e9s i millors espais en els mitjans perqu\u00e8 estaven en la categoria de les minories\u201d en canvi “ara, tenen menys espais. <\/span>Perqu\u00e8 els experts del govern s\u00f3n majorit\u00e0riament homes i a m\u00e9s, ells tenen els ‘best times’<\/em> (millors temps) i les dones no\u201d.<\/span><\/p>\n En un altre dels espais paral\u00b7lels a la 59 Confer\u00e8ncia sobre la Condici\u00f3 Social de la Dona de l’ONU (CSW-59) es va informar de l’aparici\u00f3 del llibre ‘Making Change’<\/a><\/em> (Fent canvis)<\/a>, Els exemples n\u00f2rdics sobre com treballar la Igualtat de G\u00e8nere en els Media.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible Aix\u00ed ho demostra un estudi preliminar sobre 8 pa\u00efsos de diferents continents presentat a Nova York per les directores de la investigaci\u00f3 de IAWART (The International Association of Women in R\u00e0dio and Television): les dones encara […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":30622,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26530],"tags":[35315,35318,35313,35320,35317,35312,35319,35316,35314],"class_list":["post-61480","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medios","tag-carmine-amaro","tag-conferencia-beijing20","tag-diana-iulia-nastasia","tag-estereotips-de-genere","tag-frieda-werden","tag-greta-gober","tag-igualtat-de-genere-en-els-mitjants","tag-khemra-som","tag-sheila-patsy-katzman"],"yoast_head":"\n![\"IAWRT2](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/IAWRT2_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"IAWRT3](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/IAWRT3_LidiaVilalta.jpg\")
<\/span><\/p>\n