![\"Sylviane](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/Sylviane_Dahan.jpg\")
OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n
El divendres 27 de febrer, la S\u00edndica de Greuges de Barcelona presentava el seu informe anual a la Casa Gran, davant del Ple de l’Ajuntament. Valenta i incisiva, Maria Assumpci\u00f3 Vil\u00e0 va assenyalar un bon nombre de problem\u00e0tiques que afecten els drets de la ciutadania… <\/p>\n …i en qu\u00e8 es manifesten greus d\u00e8ficits pel que fa a la resposta que hi d\u00f3na l’administraci\u00f3 municipal. <\/span><\/span><\/p>\n Taules d’habitatge poc operatives, dotaci\u00f3 insuficient i protocols desfasats dels serveis socials… fins i tot l’evocaci\u00f3 de l’actuaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Urbana en el cas del 4-F, que la S\u00edndica lamentava no poder investigar, van compondre un relat sense complaences sobre “l’estat dels drets”a la ciutat.<\/span><\/p>\n Hi va haver un punt de l’informe que mereix, per\u00f2, ser destacat \u2013 i al qual el consistori va respondre amb un clamor\u00f3s i un\u00e0nime silenci de tots el grups municipals: la prostituci\u00f3. Manifestament, el tema incomoda. \u00c9s complex, poli\u00e8dric… i pot reportar m\u00e9s mals de cap que vots. Aqu\u00ed tamb\u00e9, la S\u00edndica va estar en el seu paper al plantejar una q\u00fcesti\u00f3 punyent enlloc “d’escombrar sota la catifa”.<\/span><\/p>\n Tanmateix, l’abordatge que en va fer mereix discussi\u00f3, perqu\u00e8 el seu intent de fer valer els drets d’alguns col\u00b7lectius de dones prostitu\u00efdes va desembocar en propostes que podrien esdevenir un carrer\u00f3 sense sortida i que, a terme, agreujarien la realitat de la prostituci\u00f3 a tota la ciutat.<\/span><\/p>\n Certament, no podr\u00edem estar m\u00e9s d’acord amb la S\u00edndica quan deia que “hi ha casos d’assetjament i una insuficient persecuci\u00f3 de l’explotaci\u00f3 sexual”. Des de la Favb, mai no hem parat d’insistir en la necessitat de derogar l’ordenan\u00e7a municipal sobre civisme, adoptada fa deu anys. I mai no hem acceptat les explicacions dels actuals responsables de seguretat sobre la suposada “baixa intensitat” de l’actuaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Urbana. El fet mateix que el grau de pressi\u00f3 policial sobre les dones sigui brandit com un argument confirma el car\u00e0cter arbitrari de la normativa \u2013 que deixa en mans de l’autoritat municipal una interpretaci\u00f3 discrecional sobre all\u00f2 que \u00e9s c\u00edvic o no, generant indefensi\u00f3 jur\u00eddica en la ciutadania. Abordar una problem\u00e0tica social com una q\u00fcesti\u00f3 de moralitat o d’ordre p\u00fablic nom\u00e9s pot criminalitzar els col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables i afeblir la lluita contra els abusos que pateixen. En aquest sentit, la constataci\u00f3 de la S\u00edndica resulta inapel\u00b7lable.<\/span><\/p>\n Molt m\u00e9s discutibles semblen, per contra, determinades idees avan\u00e7ades en el seu informe: “(Cal) regular alternatives realistes i respectuoses amb tots els interessos leg\u00edtims que concorren al voltant d’aquesta activitat”. “A fi d’evitar negociacions a l’espai p\u00fablic, utilitzar espais en edificis de ve\u00efns per exercir l’activitat, de tal manera que quedin garantits els drets a la seguretat i a la salubritat de les persones que exerceixen la prostituci\u00f3”. Entenem que la S\u00edndica intenta situar-se en el terreny d’una defensa concreta de determinats drets, defugint el debat gen\u00e8ric- i espin\u00f3s – sobre la prostituci\u00f3. De seguida es veu, per\u00f2, que aquest \u00e9s un cam\u00ed impracticable. Car, quins s\u00f3n els interessos “leg\u00edtims” que concorren en la prostituci\u00f3 (a banda de la necessitat de sobreviure o de nodrir els fills que hi empeny no poques dones)? Podem recon\u00e8ixer alguna mena de “legitimitat” als interessos dels homes que s’aprofiten de la situaci\u00f3, ja sigui per explotar aquestes dones des d’una posici\u00f3 de for\u00e7a o per obtenir-ne favors sexuals mitjan\u00e7ant diners?<\/span><\/p>\n D’una altra banda, \u00e9s un error pensar que un espai clos seria sin\u00f2nim de “seguretat” o “salubritat”. La immensa majoria de la prostituci\u00f3 existent a Barcelona es d\u00f3na en circuits tancats. I l’experi\u00e8ncia prova que aquests \u00e0mbits s\u00f3n, ben al contrari, m\u00e9s propicis que el carrer a tota mena de viol\u00e8ncies. Els casos m\u00e9s recents ocorreguts a la ciutat de mort de dones a mans de “clients”, de su\u00efcidis i de contagi de malalties de transmissi\u00f3 sexual per imposici\u00f3 de relacions sense preservatiu, s’han donat precisament en pisos\/bordell de l’Eixample, lluny de l’espai p\u00fablic, i fins i tot en luxosos apartaments. En el m\u00f3n de la prostituci\u00f3, no hi ha espais dignes ni segurs per a les dones.<\/span><\/p>\n \u00c9s molt possible que, avan\u00e7ant aquestes idees, la S\u00edndica hagi volgut recollir les demandes d’alguns col\u00b7lectius de dones que, en particular al Raval, afirmen la seva autoorganitzaci\u00f3 i la voluntat de guanyar-se la vida exercint la prostituci\u00f3. Per\u00f2, al capdavall, la defensa efectiva dels seus drets \u2013 en primer lloc, humans, socials i de ciutadania \u2013 es revela absolutament irreal des d’una \u00f2ptica gremial, al marge d’una perspectiva de conjunt. Discreta, pr\u00e0cticament invisible a la major part de la ciutat, la prostituci\u00f3 rep una notable projecci\u00f3 medi\u00e0tica sota la forma en qu\u00e8 es d\u00f3na als carrers del Raval. Fins al punt que, per a molta gent, aquesta \u00e9s l’\u00fanica imatge de la prostituci\u00f3. I fins al punt tamb\u00e9 que algunes maniobres per expandir els negocis proxenetes es duen a terme, podr\u00edem dir, “per procuraci\u00f3”; val a dir, manipulant l’opini\u00f3 p\u00fablica a partir de les viv\u00e8ncies i dificultats d’aquest col\u00b7lectiu, tan redu\u00eft i visible com vulnerable.<\/span><\/p>\n Les ind\u00fastries del sexe tenen una gran expectativa de creixement a Catalunya. El complex de bordells de la regi\u00f3 fronterera de la Jonquera ha esdevingut un empori de la prostituci\u00f3. La seva activitat econ\u00f2mica representa una proporci\u00f3 creixent del PIB de la comarca; importants i conegudes fam\u00edlies s\u00f3n accionistes dels principals clubs, que mobilitzen un flux constant de noies, sovint provinents de regions deprimides de l’est d’Europa, mentre les m\u00e0fies proxenetes fan regnar un particular “ordre social” a les carreteres i al voltant dels locals guarnits amb rutilants ensenyes lluminoses. No cal dir que ja hi ha qui es frega les mans imaginant “l’oportunitat de negoci” que pot suposar per a aquestes ind\u00fastries l’eixam de casinos de “Barcelona World”. A la nostra ciutat, cada gran esdeveniment congressual \u2013 com ara la multitudin\u00e0ria cita de la telefonia m\u00f2bil \u2013 suposa l’arribada d’un gran nombre “d’acompanyants” per atendre les necessitats de “distracci\u00f3” d’il\u2022lustres visitants. Com \u00e9s sabut, la prostituci\u00f3 no est\u00e0 ni prohibida ni legalitzada. Tot plegat, unit a la regularitzaci\u00f3 de facto que suposen les normatives auton\u00f2miques i municipals – que assetgen la prostituci\u00f3 a l’espai p\u00fablic, per\u00f2 atorguen f\u00e0cilment llic\u00e8ncies als locals “d’oci” -, aix\u00ed com una jurisprud\u00e8ncia laxa amb el proxenetisme, fa que la patronal del ram vegi clarament quines serien les enormes potencialitats d’expansi\u00f3 del comer\u00e7 sexual si dispos\u00e9s d’un marc legislatiu normalitzador de la prostituci\u00f3. Alemanya, amb centenars de milers de dones “treballant” en grans cadenes del sexe que fins i tot cotitzen en borsa, \u00e9s el model somniat.<\/span><\/p>\n Vet aqu\u00ed una imatge ben allunyada del Raval. I tanmateix… Tot \u00e9s obrir una escletxa i generar un cert consens social favorable a la legalitzaci\u00f3. La l\u00f2gica incontenible del mercat far\u00e0 la resta. Manipulant la problem\u00e0tica espec\u00edfica d’un barri, submergint el dest\u00ed de les persones que hi malden per sobreviure, una tend\u00e8ncia de fons pugna per irrompre. Des de fa temps, la idea apareix de manera intermitent: per qu\u00e8 no fer del Raval un “barri roig”, seguint l’exemple d’Amsterdam i afegint aix\u00ed una “icona canalla” als nombrosos atractius tur\u00edstics de la ciutat? No podr\u00edem conciliar en fi d’aquesta manera interessos avui confrontats? Activitat econ\u00f2mica per al barri, contractaci\u00f3 de “serveis” reglada, llocs “salubres” per a la pr\u00e0ctica de la prostituci\u00f3… Posant per davant un aparent “sentit com\u00fa” (“Aqu\u00ed sempre hi ha hagut prostituci\u00f3 i sempre n’hi haur\u00e0. Per qu\u00e8 no endre\u00e7ar-la? Tothom en traur\u00e0 profit”), s’insinuen poderosos interessos que mercadegen amb els cossos i la vida de les dones. No cal anar a Amsterdam, on les pr\u00f2pies autoritats reconeixen el frac\u00e0s de la seva aposta i el triomf del crim organitzat en el control del que pretenia ser un pr\u00f2sper vector econ\u00f2mic de la ciutat: n’hi ha prou d’atansar-se a la Jonquera per comprovar fins a quin punt les ind\u00fastries del sexe, en assentar-se, transformen la fesomia d’una contrada i les seves relacions humanes.<\/span><\/p>\n A Alemanya, amb l’argument de protegir els “drets socials de les treballadores del sexe”, la socialdemocr\u00e0cia i els Verds varen legalitzar la prostituci\u00f3, obrint pas a l’explosi\u00f3 d’un mercat que “consumeix” un nombre ingent de dones d’arreu d’Europa en circuits legals com il\u2022legals – i que, en res ni a cap nivell, no ha fet avan\u00e7ar l’equitat de g\u00e8nere. A casa nostra, una part de l’esquerra es deleix ara amb la il\u2022lusi\u00f3 d’un “apoderament” de les dones en el marc de “cooperatives de treballadores del sexe”. Idea peregrina en un univers violent i profundament marcat per la dominaci\u00f3 dels homes. Admetem-ho, per\u00f2. En qualsevol cas, si aix\u00f2 arrib\u00e9s a materialitzar-se d’alguna manera, qu\u00e8 impediria que un nombre incalculable de pisos\/bordell, f\u00e8rriament controlats per les m\u00e0fies proxenetes, s’adscriguessin al nou r\u00e8gim cooperatiu? I en nom de qu\u00e8 podria la llei acotar aleshores la prostituci\u00f3 en els l\u00edmits d’una activitat purament “artesanal”, barrant el pas al reconeixement d’altres formes empresarials d’explotaci\u00f3 i de gesti\u00f3?<\/span><\/p>\n Caminem sobre un terreny minat. M\u00e9s enll\u00e0 de les intencions, qualsevol mesura pretesament “realista” que obvi\u00ef la desigualtat fonamental i la viol\u00e8ncia inherents a la prostituci\u00f3, acabar\u00e0 redundant en una major opressi\u00f3 de les dones. No deixa de ser curi\u00f3s que es proposi el cooperativisme com una forma de “viure la prostituci\u00f3”… enlloc de veure-hi un cam\u00ed per sortir-ne, promovent l’autoorganitzaci\u00f3 i la capacitaci\u00f3 de les dones en altres esferes d’activitat econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n Una legislaci\u00f3 realment progressista hauria d’obligar les administracions p\u00fabliques a prevenir la prostituci\u00f3 de dones i infants, a donar suport efectiu a les persones prostitu\u00efdes i a ajudar-les a sortir d’aquest m\u00f3n. Sense oblidar la persecuci\u00f3 de l’explotaci\u00f3 sexual \u2013 persecuci\u00f3 avui deficit\u00e0ria, com molt b\u00e9 assenyala la S\u00edndica.<\/span><\/p>\n Alemanya o Su\u00e8cia? M\u00e9s d’una d\u00e8cada d’experi\u00e8ncia de dos models contraposats d’abordatge de la prostituci\u00f3 permet que el debat depassi el marc filos\u00f2fic. Ja \u00e9s possible constatar de manera fefaent sota quines pol\u00edtiques les dones es troben m\u00e9s protegides. A casa nostra, tanmateix, el debat sembla insoluble. Hi ha molts interessos en joc. La prostituci\u00f3 interpel\u00b7la el nostre model social. I, ara com ara, la nostra societat \u00e9s lluny de percebre totes les implicacions del problema \u2013 que van m\u00e9s enll\u00e0 incl\u00fas del dest\u00ed de milers de persones immerses en la prostituci\u00f3 o cridades a nodrir aquesta “reserva” d’\u00e9ssers humans a disposici\u00f3 del caprici sexual mascul\u00ed. Hem de comen\u00e7ar per prendre consci\u00e8ncia de la realitat que ens envolta, d’all\u00f2 que tenim a la nostra ciutat i no volem o no sabem veure. Per aix\u00f2, la propera Assemblea de la FAVB discutir\u00e0 la proposta de reclamar la realitzaci\u00f3 d’una gran enquesta municipal que desemboqui en un Llibre Blanc sobre la prostituci\u00f3 a Barcelona. Cal anar a l’encontre de les dones, identificar la seva situaci\u00f3, els seus or\u00edgens i condicions de vida… Cal saber qui \u00e9s qui en el negoci de la prostituci\u00f3. Cal saber quins s\u00f3n els perfils dels seus “clients” i com s’hi relacionen. \u00c9s necessari, en un mot, que la ciutat tingui el coratge de mirar-se a si mateixa. Segurament, no ens agradar\u00e0 la imatge que veurem reflectida en el mirall d’una investigaci\u00f3 rigorosa. Hi ha massa sofriment hum\u00e0 amagat, ignorat o banalitzat. Per\u00f2 hem de mirar la realitat de front. Hem de comen\u00e7ar pel principi, saber i decidir qu\u00e8 volem fer, si de deb\u00f2 aspirem a bastir una ciutat democr\u00e0tica.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No hay traducci\u00f3n disponible OPINI\u00d3 El divendres 27 de febrer, la S\u00edndica de Greuges de Barcelona presentava el seu informe anual a la Casa Gran, davant del Ple de l’Ajuntament. Valenta i incisiva, Maria Assumpci\u00f3 Vil\u00e0 va assenyalar un bon […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30605,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26667],"tags":[35277,35278,34894,35279,35281],"class_list":["post-61442","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion-violencias","tag-ajuntament-barcelona","tag-assumpcio-vila","tag-guardia-urbana","tag-ordenanca-civisme","tag-sindica-de-greuges-de-barcelona"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n