Escrit per Maribel Nogu\u00e9<\/p>\n
OPINI\u00d2<\/span><\/strong><\/p>\n Ens trobem davant un altre 8 de mar\u00e7, una cita on les dones ens enfrontem de nou amb la realitat que ens envolta i maldem per fer pal\u00e8s la nostra reivindicaci\u00f3 permanent, la que duem a terme des de lluny i que segurament prevaldr\u00e0 fins cent\u00faries enll\u00e0.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0Ens ho ha deixat dit la il\u00b7lustre investigadora feminista Vict\u00f2ria Sau<\/strong> en el seu ric llegat escrit on aposta per la deconstrucci\u00f3 del patriarcat.<\/span><\/p>\n \n La llosa del patriarcat<\/span><\/strong><\/p>\n El patriarcat \u00e9s un model d’organitzaci\u00f3 social que porta segles funcionant i, per tant, ha donat lloc a una multitud de complexitats i d’interessos dif\u00edcils d’esbrinar. Una estructura d’aquest tipus \u2013diu- no es canvia de cop i volta, sin\u00f3 que ser\u00e0 en un proc\u00e9s llarg que durar\u00e0 en el temps, i que exigeix a les dones que viuen a cada moment hist\u00f2ric la gesti\u00f3 del canvi, creant les circumst\u00e0ncies id\u00f2nies per a qu\u00e8 les properes generacions no hagin de preguntar-se per en\u00e8sima vegada qu\u00e8 fer, sin\u00f3 que senzillament continu\u00efn, en certa mesura, el que van deixar iniciat les dones de la Revoluci\u00f3 Francesa (el dret a la ciutadania, per exemple), les de S\u00e8neca Falls<\/strong> (el dret al diner propi, entre d’altres), les sufragistes i aix\u00ed successivament, per no remetre’ns encara m\u00e9s enrere en el temps per enlla\u00e7ar amb el cam\u00ed endegat….<\/span><\/p>\n \n El proc\u00e9s de consci\u00e8ncia feminista segons Vict\u00f2ria Sau<\/span><\/strong><\/p>\n Segons Vict\u00f2ria Sau, el patriarcat \u00e9s una forma de poder hist\u00f2rica que exerceixen els homes sobre les dones, amb un factor ocasional que va ser el factor biol\u00f2gic, per\u00f2 elevat a la categoria pol\u00edtica i econ\u00f2mica. Aquesta presa de poder passa, necess\u00e0riament, per la submissi\u00f3 de les dones a la maternitat, la repressi\u00f3 de la sexualitat femenina i la apropiaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball total del grup dominat, del qual el primer \u2013que no l’\u00fanic- producte s\u00f3n els fills: i defineix el feminisme com el moviment cultural, social, pol\u00edtic i econ\u00f2mic de les dones per donar una alternativa a la societat patriarcal. Pensa que el proc\u00e9s de consci\u00e8ncia feminista de les dones passa per tres fases: el victimisme, que es limita a deplorar el sotmetiment i l’explotaci\u00f3, representat en la figura de Cassandra<\/strong>; la den\u00fancia dels abusos de poder i de les seves lleis que els hi s\u00f3n permeses, encarnada en la figura d‘Ant\u00edgona<\/strong>; i \u2013finalment- l’actuaci\u00f3 -el moment de Lis\u00edstrata<\/strong>– en el qual les dones decideixen transformar l’\u00e0mbit sociocultural pol\u00edtic i econ\u00f2mic.<\/span><\/p>\n \n Les decisions patriarcals del poder<\/span><\/strong><\/p>\n Segons aquesta il\u00b7lustre investigadora, s\u00f3n molts els estudis i tesis universit\u00e0ries que aborden, en clau de g\u00e8nere, la especificitat de totes les tem\u00e0tiques, des de les m\u00e9s properes fins les m\u00e9s llunyanes. Per\u00f2 alerta que, estudiant, reivindicant i modificant all\u00f2\u00a0 que de forma m\u00e9s directa o immediata afecta aquesta meitat de la humanitat “no s’oblidi que l’altra meitat continua gestionant el m\u00f3n en solitari i prenent \u2013a cada moment- milers de decisions que afecten la totalitat del g\u00e8nere hum\u00e0 aix\u00ed com al planeta Terra que habiten”. I ho fan, a m\u00e9s a m\u00e9s per ab\u00fas de poder i per suposat, amb decisions patriarcals.<\/span><\/p>\n \n Vella saviesa per una lluita que no \u00e9s nova<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s que, davant les noves formes de mobilitzaci\u00f3 social i tamb\u00e9 de lluita feminista, he recorregut al llegat de Vict\u00f2ria Sau, una dona que \u2013fins a la seva avan\u00e7ada edat- va mantenir la seva lucidesa per aportar el seu pensament transformador, agressor com tamb\u00e9 se la qualifica, per\u00f2 ben v\u00e0lid i \u00fatil avui. El motiu \u00e9s perqu\u00e8, despr\u00e9s de 17 anys de vida, l’Associaci\u00f3 Dones d’Igualada ha arribat a final de trajecte. Segur que hem passat la fase del victimisme i tamb\u00e9 la de la den\u00fancia dels abusos de poder que ens han estat permeses, per\u00f2 potser ara, fins i tot en diferents formes, hem d’afrontar la necess\u00e0ria transformaci\u00f3 de l’\u00e0mbit sociocultural, pol\u00edtic i econ\u00f2mic que els temps demanen. Aix\u00f2 no vol pas dir que la causa del feminisme s’hagi extingit, sin\u00f3 que ha arribat el moment de passar el relleu tamb\u00e9 generacional, doncs les joves, si b\u00e9 duen a terme activitats des de la reivindicaci\u00f3, tenen formes organitzatives pr\u00f2pies (diferents a les tradicionals de la generaci\u00f3 que deixem enrere).<\/span><\/p>\n \n Davant un altre 8 de mar\u00e7<\/span><\/strong><\/p>\n El manifest feminista d’aquest 8 de mar\u00e7 titulat “La revoluci\u00f3 ser\u00e0 feminista o no ser\u00e0” ens recorda, per exemple, que la pobresa, al nostre pa\u00eds, t\u00e9 rostre de dona; que la destrucci\u00f3 de llocs de treball suposa una precaritzaci\u00f3 generalitzada que recau \u2013b\u00e0sicament- sobre les dones; que ser dona no \u00e9s una malaltia mentre se’ns nega el dret a una assist\u00e8ncia com cal per la nostra salut i la dels nostres; que portem d\u00e8cades aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de civilitzaci\u00f3 i de reconstrucci\u00f3 de tot all\u00f2 que la viol\u00e8ncia i el patriarcat volen destruir; que entre morir o matar hi ha una altra l\u00f2gica: la vida.<\/span><\/p>\n \n Sense els sabers feministes no hi ha canvi possible<\/span><\/strong><\/p>\n Mentrestant, entre d’altres, el nostre comprom\u00eds en la cura de la vida no s’aturar\u00e0 i continuar\u00e0 treballant per aconseguir una societat mes justa, lliure i sense viol\u00e8ncies. <\/span><\/p>\n I conclou, Sau: “Cap canvi pol\u00edtic ser\u00e0 veritablement transformador sense la incorporaci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques i els sabers dels feminismes”. <\/span><\/p>\n Des del comprom\u00eds sempre viu, i amb el suport de l’experi\u00e8ncia, sempre ser\u00e0 un orgull poder sumar i participar d’un nou trajecte.<\/span><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escrit per Maribel Nogu\u00e9 OPINI\u00d2 Ens trobem davant un altre 8 de mar\u00e7, una cita on les dones ens enfrontem de nou amb la realitat que ens envolta i maldem per fer pal\u00e8s la nostra reivindicaci\u00f3 permanent, la que duem […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-61414","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n