\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
Foto: www.pesoecaceres.com<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n La segregaci\u00f3 de sexes a l’escola i el nacional catolicisme<\/span><\/strong><\/p>\n Molts s\u00f3n els aspectes que ha<\/span><\/strong>n merescut una dura cr\u00edtica contra la LOMCE.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2, un dels que cont\u00e9 una forta c\u00e0rrega ideol\u00f2gica, i que en certa manera s’ha estat considerant com de segon ordre, \u00e9s aquest: Les subvenci\u00f3 amb diner public a les escoles d’elit que segreguen l’alumnat per sexes dins la xarxa p\u00fablica.<\/span><\/p>\n Cal tenir en compte, tamb\u00e9, que un bon nombre d’aquestes escoles pertanyen a l’Opus, amb la qual cosa estar\u00edem parlant d’una interrelaci\u00f3 entre la religi\u00f3 cat\u00f2lica i la dreta pol\u00edtica m\u00e9s conservadora.<\/span><\/p>\n Aquest fet de separar l’alumnat per sexe dintre de les aules, no \u00e9s una novetat, ja que durant el segle XX fins l’any 1970, les escoles p\u00fabliques del reino d’Espanya, llevat dels anys de la II Rep\u00fablica, sempre van segregar l’alumnat per aquest motiu. L\u00f2gicament, els resultats sempre van ser deplorables, tercermundistes, d’analfabetisme general i, especialment, en el cas de les dones. Valgui el meu exemple, at\u00e8s que jo vaig n\u00e9ixer a finals dels anys cinquanta del segle passat i vaig fer els estudis primaris en una escola de nenes. En acabat, vaig continuar en un institut de noies, amb la peculiaritat d’haver de cursar assignatures diferents de les dels nois: les de la Secci\u00f3n Femenina que comprenia Hogar, Econom\u00eda Dom\u00e9stica, Labores, Religi\u00f3n Cat\u00f2lica…, amb l’afegit de ser impartides en llengua castellana, malgrat viure a Catalunya. Ben segur que \u00e9s f\u00e0cil adonar-se d’aquests greuges i molts d’altres que coneixem, els quals van significar veritables atemptats contra la dignitat, la consci\u00e8ncia i la condici\u00f3 de ser dona.<\/span><\/p>\n Certament, aquells temps ja han passat, per\u00f2 encara estem pagant amb diner p\u00fablic escoles privades. I no nom\u00e9s aix\u00f2, ja que a la Llei d’Educaci\u00f3 (LEC12\/2009, 10 de juliol), no hi ha una bona defensa envers la no segregaci\u00f3 de sexes a les aules, al contrari. Aix\u00f2 \u00e9sdev\u00e9 un atac ideol\u00f2gic als aven\u00e7os aconseguits en la nostra escola p\u00fablica i majorit\u00e0riament, va en detriment tamb\u00e9 de les dones molt especialment.<\/span><\/p>\n Aquesta segregaci\u00f3 de sexes a les aules vol ser defensada amb una malentesa justificaci\u00f3 pedag\u00f2gica. \u00c9s a dir, b\u00e0sicament es pret\u00e9n fer valer dos sup\u00f2sits: 1) un millor rendiment acad\u00e8mic que afavoriria la desaparici\u00f3 del frac\u00e0s escolar; 2) el desenvolupament biol\u00f2gic que \u00e9s diferent el dels nens i el de les nenes.<\/span><\/p>\n Hist\u00f2ricament, si analitzem la formaci\u00f3 d’homes i dones, veurem que sempre va estar separada per sexes, ja que temps enrere, es considerava que homes i dones tenien diferents destinacions socials i, per tant, la seva formaci\u00f3 havia de ser diferent. I tal com ja sabem, els estereotips establien que la destinaci\u00f3 social de l’home era la de dirigir el m\u00f3n. La de la dona era la de formar-se nom\u00e9s per a la procreaci\u00f3, formaci\u00f3 que posava al seu abast nombrosos manuals. Aix\u00ed, \u00e9s f\u00e0cil comprovar que la dona va ser exclosa de la formaci\u00f3 acad\u00e8mica social. Malgrat aix\u00f2, mai no va estar al marge de la cultura. Per tant, aquest fet social mai no s’hauria de confondre amb el primer sup\u00f2sit que t\u00e9 com a objectiu el millor rendiment acad\u00e8mic.<\/span><\/p>\n Pel que fa al segon sup\u00f2sit referit al desenvolupament biol\u00f2gic, no cal explicitar que hi ha difer\u00e8ncies entre homes i dones. Ning\u00fa no discuteix qui dels dos patir\u00e0 perqu\u00e8 aix\u00f2 ja est\u00e0 impl\u00edcit al cos de manera intransferible. Per\u00f2 aquestes difer\u00e8ncies no tenen per qu\u00e8 comportar destinacions diferents o participacions socials diferents i tornar a una segregaci\u00f3 escolar, que amb tota seguretat amagaria un perjudici evident per al sexe femen\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00c9s interessant saber que, actualment, nom\u00e9s es compta amb l’experi\u00e8ncia de segregaci\u00f3 de sexes a les aules, en escoles d’elit. No hi ha cap estudi, ni emp\u00edric ni metodol\u00f2gic rigor\u00f3s, important, que sigui representativament aconsellable. Ni tan sols a favor d’una disminuci\u00f3 del frac\u00e0s escolar com es pret\u00e9n assegurar.<\/span><\/p>\n Aquest anomenat frac\u00e0s escolar, ja que hi som… diem-ho, \u00e9s majorit\u00e0riament mascul\u00ed i amb escreix. Ara b\u00e9, aquest “frac\u00e0s escolar mascul\u00ed”, cal no oblidar que no nom\u00e9s es produeix a l’escola, sin\u00f3 que hi ha un factor social d’all\u00f2 que significa \u00e9sser home, lligat amb el comportament i la viol\u00e8ncia. En gran part \u00e9s aquest factor social el responsable del frac\u00e0s escolar mascul\u00ed.<\/span><\/p>\n Aleshores, per qu\u00e8 l’escola mixta? Quina \u00e9s la bondat de l’escola mixta davant de l’escola segregada per sexes? \u00c9s indubtable que \u00e9s l’espai social m\u00e9s democr\u00e0tic on viur\u00e0 una persona al llarg de la seva vida. \u00c9s on es t\u00e9 l’oportunitat de cr\u00e9ixer cognoscitivament, adquirir aprenentatges i destreses enmig d’un entorn social divers, que ajuda a percebre i acceptar les difer\u00e8ncies, la primera entre elles, la sexual.<\/span><\/p>\n \u00c9s innegable que l’escola mixta t\u00e9 un gran cam\u00ed al seu davant. Els moviments pedag\u00f2gics s\u00f3n els grans innovadors que aporten millores i aven\u00e7os en associaci\u00f3 amb expertesa i t\u00e8cnica en altres camps. Per\u00f2 siguin quines siguin les seves aportacions i propostes, sempre defensaran una escola inclusiva i per tant, coeducativa i m\u00e9s lliure, a l’aula, al pati, als llibres, als aprenentatges. Tamb\u00e9 afavoriran una diversitat de models masculins, que no sigui nom\u00e9s l’hegem\u00f2nic i inclour\u00e0 el femen\u00ed de manera sistem\u00e0tica.<\/span><\/p>\n Una escola esbiaixada d’aquest model mixt, representaria un pas enrere en tot, s’allunyaria del sistema social en qu\u00e8 vivim, deixaria d’imitar-lo i s’oblidaria que cal respectar les dones, on la segregaci\u00f3 per sexes a les aules les podria tornar a convertir en ciutadanes de segon ordre i els homes tornarien als seus patrons de masculinitat cl\u00e0ssica, patriarcal, de nefast record.<\/span><\/p>\n En resum, pagar amb diner p\u00fablic una escola segregada com s’ha exposat, nom\u00e9s obeeix a una q\u00fcesti\u00f3 ideol\u00f2gica que afavoreix les posicions m\u00e9s conservadores de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Apost\u00f2lica i Romana, i del PP i de la dreta pol\u00edtica. Cal recordar que aquesta religi\u00f3, aix\u00ed com la de l’Islam o la jueva, etc., mai no han acceptat les dones en la seva jerarquia. Fonamentalment, volen dones obedients, submises i dependents. Cal tra\u00e7ar una mirada global a tot plegat que va de bracet amb la reforma de la llei de l’avortament, perqu\u00e8 en definitiva es tracta d’una creuada contra les llibertats femenines. Saben que controlar les dones \u00e9s controlar el m\u00f3n. Contr\u00e0riament a aix\u00f2, \u00e9s la llibertat femenina la que t\u00e9 les llibertats del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto: www.pesoecaceres.com OPINI\u00d3 La segregaci\u00f3 de sexes a l’escola i el nacional catolicisme Molts s\u00f3n els aspectes que han merescut una dura cr\u00edtica contra la LOMCE.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-59910","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/span><\/p>\n