\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
Merello: Encuentro\u00a0<\/span><\/p>\n Per poder ser lliures les dones ens hem de plantejar, les dones i els homes, com eradicar la viol\u00e8ncia masclista. Les dones s\u00f3n les que lideren la den\u00fancia de la xacra social i moral del domini patriarcal per arribar a ser ciutadanes, en condicions d’igualtat. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha abordat el IX F\u00f2rum sobre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a Barcelona.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El lema memorable de “Llibertat, Igualtat i Fraternitat” de la gran revoluci\u00f3 francesa del segle XVIII, encara planeja com un somni per a la realitat de les dones. El “Pau, Terra i Pa” de la gran revoluci\u00f3 russa sovi\u00e8tica del segle XX va obrir molts drets per a les dones per ser enterrats de seguida en uns pocs anys. El segle XX va ser un esclat de llum en la consci\u00e8ncia general i les dones van comprendre que calia tenir el seu dest\u00ed a les seves mans. En l’actual segle XXI \u00e9s hora de desenvolupar fins al final aquesta consci\u00e8ncia i avan\u00e7ar a fi que les dones siguin ciutadanes de dret i de fet.<\/span><\/p>\n Tot i que la viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s un fenomen antic, que ens remunta als or\u00edgens de la hist\u00f2ria escrita, ha estat en les \u00faltimes d\u00e8cades quan ha passat de ser considerat un fenomen privat a ser reconegut com un problema social.<\/span><\/p>\n Des del segle XVIII i XX, ja hi ha les primeres passes a nivell general, amb el moviment sufragista i dones com Olympe de Gouges<\/strong> o Clara Campoamor<\/strong> que lluiten per aconseguir els mateixos drets que els homes i deixar de ser ciutadanes de segon ordre. Per\u00f2 tamb\u00e9 a nivell concret de la viol\u00e8ncia contra les dones, en un estudi d’Anna<\/strong> Wheeler<\/strong> de 1825, ” La reivindicaci\u00f3 de la meitat de la ra\u00e7a humana”, s’hi poden trobar les primeres den\u00fancies i investigacions sobre els perills que troben les dones dins la instituci\u00f3 del matrimoni, l’espai familiar i el laboral. Hi ha altres dones, com Flora Tristan <\/strong>o Frances Power<\/strong>, que parlen i denuncien els maltractaments contra les dones, comparant-los amb l’esclavitud.<\/span><\/p>\n <\/span>Desgraciadament ha estat un proc\u00e9s molt lent i no \u00e9s fins avan\u00e7at el segle XX, cap a la d\u00e8cada dels anys 60, que les dones comencen a poder organitzar millor les seves forces i reivindicacions, com el dret a viure sense viol\u00e8ncia, i tenen ja un argumentari. Trobem ja nombrosos estudis que demostren que la viol\u00e8ncia contra les dones, lluny de ser un fenomen inevitable i normalitzat l’\u00e0mbit privat, \u00e9s una viol\u00e8ncia estructural, que parteix del patriarcat, i al qual cal donar una resposta mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/span><\/p>\n No \u00e9s fins a 1993 que les Nacions Unides realitza la primera declaraci\u00f3, a Viena, on s’afirma que la viol\u00e8ncia contra les dones suposa una violaci\u00f3 dels drets humans i es reconeix que: “La viol\u00e8ncia cap a les dones \u00e9s qualsevol acte de viol\u00e8ncia basada en el g\u00e8nere que t\u00e9 o pot tenir com a resultat danys i\/o patiments f\u00edsics, sexuals i \/o psicol\u00f2gics per a les dones, i que tamb\u00e9 t\u00e9 en compte les amenaces de tals actes, la coacci\u00f3 o la privaci\u00f3 arbitr\u00e0ria de la llibertat, tant en la vida p\u00fablica com en la privada”.<\/span><\/p>\n El 1995 es d\u00f3na un nou pas amb la Declaraci\u00f3 de dotze punts pels drets de les dones, a la Plataforma d’Acci\u00f3 aprovats en la IV Confer\u00e8ncia mundial de dones a Beijing, signada per 189 pa\u00efsos, on s’acorda eliminar totes les formes de discriminaci\u00f3 contra les dones i les nenes, amb un punt espec\u00edfic sobre la viol\u00e8ncia.<\/span> \u00a0<\/p>\n La perpetuaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones a trav\u00e9s del temps<\/span><\/strong><\/p>\n Sovint ens preguntem per qu\u00e8 despr\u00e9s de tantes lluites i d’aconseguir uns drets que en teoria ens equiparen als homes, continua aquesta discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia contra les dones?. Per qu\u00e8 aquests drets no s\u00f3n reals? Per qu\u00e8 es perpetua el patriarcat? Per qu\u00e8 aquesta resist\u00e8ncia a canviar l’estructura d’aquest model social?<\/span><\/p>\n El coneixement de les arrels del fenomen \u00e9s part de la seva soluci\u00f3<\/span>. Aprenent de les expertes, dones i associacions feministes, que han estat pioneres en la den\u00fancia la viol\u00e8ncia que pateixen les dones. Fugint de l\u00ednies de tutela, que nom\u00e9s veuen a la dona com una v\u00edctima feble i que cal protegir i dir que ha de fer. Fer propostes de l\u00ednies d’atenci\u00f3 que les apodera, donant eines per a nous projectes de vida. Les dones s\u00f3n subjectes actius en el seu proc\u00e9s de transformaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Reivindiquem que s’actu\u00ef per dotar de formaci\u00f3 espec\u00edfica i continuada als i a les professionals que atenen les dones, per aconseguir aquesta atenci\u00f3 i deixar enrere el que passa en l’actualitat: sovint les i els agents responsables de la seva protecci\u00f3 no coneixen el fenomen i per tant no li donen l’atenci\u00f3 adequada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les arrels<\/span><\/strong><\/p>\n Hem d’anar a l’arrel de les causes d’aquesta viol\u00e8ncia per poder-la explicar. \u00c9s una viol\u00e8ncia estructural, que parteix del patriarcat, com un ordre social basat en l’autoritat, lideratge i poder dels homes sobre les dones, i que han fet seu tots els sistemes econ\u00f2mics i socials des dels temps de la hist\u00f2ria escrita, arribant a l’actual sistema capitalista. Ordre de dominaci\u00f3 i supeditaci\u00f3, que a partir d’una cultura entesa i apresa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, serveix per mantenir les desigualtats, discriminacions i agressions contra les dones com un fenomen natural i biol\u00f2gic, legitimat i per tant perm\u00e8s en tot l’\u00e0mbit social. Una dominaci\u00f3 f\u00edsica individual i col\u00b7lectiva de la virilitat a la llar, el treball i l’oci. Una hegemonia social i moral.<\/span><\/p>\n Aqu\u00ed \u00e9s on hem de buscar les causes de la viol\u00e8ncia masclista. No s\u00f3n causes derivades d’una q\u00fcesti\u00f3 biol\u00f2gica, sin\u00f3 d’una situaci\u00f3 de domini, de la desigual distribuci\u00f3 de poder entre homes i dones. Una cultura en qu\u00e8 hi ha una socialitzaci\u00f3 i educaci\u00f3 de les dones com a g\u00e8nere inferior i subordinat als homes. Aquesta cultura provoca una viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, la que ens prepara dones i homes, des que naixem, per adquirir els nostres rols respectius de submissi\u00f3 i dominaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El plus<\/span><\/strong><\/p>\n L’origen de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, dels homes contra les dones, \u00e9s diferent a la resta de viol\u00e8ncies. De la viol\u00e8ncia de les dones contra els homes, dels pares o mares contra els fills, dels fills contra els pares, de la classe social. La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere dels homes contra les dones \u00e9s diferent per les seves causes, perqu\u00e8 \u00e9s un plus, \u00e9s a dir, les dones patim totes aquestes altres viol\u00e8ncies, econ\u00f2mica, en les guerres, en l’explotaci\u00f3 en el treball, etc. Per\u00f2 a m\u00e9s en tenim una espec\u00edfica pel fet d’haver nascut dona. I aquesta no \u00e9s que sigui m\u00e9s o menys violenta o tingui m\u00e9s o menys for\u00e7a l’home, sin\u00f3 que est\u00e0 legitimada per la cultura patriarcal, per exercir el domini sobre les dones. Aquest debat sorgeix en moltes xerrades: no \u00e9s que les altres viol\u00e8ncies no siguin o siguin menys importants, s\u00f3n diferents i es tracten en altres espais. Si reconeixem que la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s l’expressi\u00f3 m\u00e9s greu d’aquesta cultura patriarcal ja tindrem molt de guanyat, ja podrem comen\u00e7ar a canviar les coses.<\/span><\/p>\n \u00a0Com podr\u00edem explicar sin\u00f3 que hi hagi 2.000.000 d’homes maltractadors nom\u00e9s a l’Estat espanyol? (macroenquesta 2010) o com podr\u00edem explicar que entre 5.000 a 10.000 dones i nenes s\u00f3n assassinades cada any al m\u00f3n per crims d’honor (Amnistia Internacional i Fons de les Nacions Unides per a la Poblaci\u00f3)? Nom\u00e9s al Pakistan m\u00e9s de 1.000.<\/span><\/p>\n En el IX F\u00f2rum sobre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere arribavem a la conclusi\u00f3 que si b\u00e9 la humanitat s’ha valgut de la for\u00e7a per a la seva superviv\u00e8ncia i hi ha un component de viol\u00e8ncia biol\u00f2gic, aquest no \u00e9s el desencadenant de la viol\u00e8ncia masclista. No podem confondre, la viol\u00e8ncia masclista \u00e9s aquest plus que ve de la nostra socialitzaci\u00f3 des que naixem.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un succ\u00e9s inevitable?<\/span><\/strong><\/p>\n Sovint, la manera de tractar-la en els mitjans de comunicaci\u00f3 com un succ\u00e9s, com si no es pogu\u00e9s evitar, com un accident, fins i tot els professionals que han d’atendre les dones en els diferents circuits, es queden a la superf\u00edcie, no van a aquestes arrels. O encara pitjor, en els \u00faltims temps en la judicatura hi ha tot un retroc\u00e9s i es culpabilitza i criminalitza les dones, un cop m\u00e9s amb suposades teories com la discriminaci\u00f3 dels homes per part de les lleis, amb els atacs per les preteses “den\u00fancies falses” o el “s\u00edndrome d’alienaci\u00f3 parental”.<\/span><\/p>\n Es genera una acusaci\u00f3 en els mitjans de comunicaci\u00f3, que generalitzen sobre den\u00fancies falses que les dones utilitzen a favor seu les lleis, encara que s\u00f3n un conc\u00eds 0,01% (segons dades dels CGPJ). La realitat \u00e9s la immensa quantitat de sobrese\u00efments dictats en els jutjats de viol\u00e8ncia sobre la dona (2010 23.772 un augment del 137% respecte 2005), la manca d’ordres de protecci\u00f3, la imposici\u00f3 de la cust\u00f2dia compartida en casos de viol\u00e8ncia. En fi, la v\u00edctima, la dona, \u00e9s victimitzada, no l’escolta, se li nega credibilitat, i segueix discriminada negativament enfront de l’home agressor.<\/span><\/p>\n El masclisme, instal\u00b7lat en la societat, justifica aquestes conductes de domini i ab\u00fas. No s’accepta que matin una dona, per\u00f2 s\u00ed moltes situacions que es banalitzen i marquen una naturalitzaci\u00f3 d’aquests abusos i rols: els nois i homes s\u00f3n m\u00e9s forts i protegeixen les noies i dones, saben m\u00e9s, s\u00f3n millors en ci\u00e8ncies, s\u00f3n m\u00e9s decidits com a l\u00edders socials: un munt de conceptes que s’imposen i que no nom\u00e9s acaben amb horrorosos crims sin\u00f3 que conformen la coerci\u00f3 del desenvolupament dels drets de les dones en la societat i per tant la falta de llibertat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La viol\u00e8ncia que s’ensenya i s’apr\u00e8n<\/span><\/strong><\/p>\n I quines reaccions hi ha hagut una vegada que s’ha reconegut que la viol\u00e8ncia contra les dones \u00e9s una realitat? Les podem resumir en duess: d’una banda les associacions de dones, el teixit social en general i una part important de professionals i de pol\u00edtics que han comen\u00e7at a treballar cada un en el seu terreny, per acabar amb aquest greu problema social. D’altra banda, una resist\u00e8ncia a que canvi\u00efn les coses, a aplicar les lleis i mesures decidides, de gran part dels poders p\u00fablics representats per professionals que actuen en atenci\u00f3 a les dones, com la judicatura o l’educaci\u00f3. Tamb\u00e9 de la societat en forma de col\u00b7lectius per a la cust\u00f2dia compartida o els “pro vida” o intel\u00b7lectuals i escriptors. Aquesta resist\u00e8ncia evid\u00e8ncia que, si b\u00e9 una part de les mancances i dificultats de desenvolupar les mesures i lleis aprovades s\u00f3n recursos materials, hem d’afegir com a resist\u00e8ncia principal la manca de coneixement de les arrels d’aquesta viol\u00e8ncia i la ideologia imperants.<\/span><\/p>\n Som aqu\u00ed, en aquest cam\u00ed tortu\u00f3s de canvi social i estructural que t\u00e9 unes grans resist\u00e8ncies. Cada any des de la Plataforma unit\u00e0ria contra les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, oferim un espai de debats i intercanvi d’experi\u00e8ncies, el F\u00f2rum contra les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere, durant el mes de novembre.<\/span><\/p>\n L’any 2013 hem celebrat la novena edici\u00f3 del F\u00f2rum fent un recorregut per les estrat\u00e8gies que ens dotem des dels moviments de dones per continuar avan\u00e7ant i lluitant per aconseguir la llibertat i els drets reals que ens corresponen.<\/span><\/p>\n Prevenim la viol\u00e8ncia escoltant a 670 nois i noies participants en m\u00e9s de 27 activitats. Volem donar-los eines i veure com amb el seu llenguatge i amb els seus m\u00e8todes poden posicionar-se i proposar models de seducci\u00f3 sense viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n M\u00e9s de 1.500 persones han participat i han pogut expressar-se en aquest espai de reflexi\u00f3. El lema ha estat ” Ni un pas enrere! Aturem el masclisme”. <\/span>Des de les xarxes socials hem d’exigir el desplegament dels recursos econ\u00f2mics adequats per a totes les dones que ja pateixen aquests abusos, per\u00f2 a la vegada hem de contribuir a crear espais en la societat que fomentin la llibertat de les dones i que augmentin la seva capacitat de decisi\u00f3 p\u00fablica.<\/span><\/p>\n Les dones que van participar en l’exposici\u00f3 “Els seus ulls”, havien patit viol\u00e8ncia, es deien a si mateixes Supervivents,<\/em> perqu\u00e8 des del moment en qu\u00e8 comencen la lluita pel seu alliberament de l’agressor, deixen de ser v\u00edctimes, no necessiten ser tutelades, necessiten que la societat els repari el dany causat aportant els recursos i eines adequades per a un nou projecte de vida.<\/span><\/p>\n El canvi de paradigma \u00e9s imprescindible. Dones i homes hem de canviar els par\u00e0metres d’una societat patriarcal en la qual perviuen tots els ingredients ancestrals contra les dones. <\/span>Els homes que ens han donat suport en aquest f\u00f2rum, ens han explicat qu\u00e8 guanyen els homes amb la igualtat. Volen uns models de masculinitat que facin atractiva la igualtat i on es vegin els perjudicis i tot all\u00f2 nociu que comporta la viol\u00e8ncia, sobretot entre la nostra joventut. La veritable amistat, amor i companyia, la riquesa dels sentiments, el treball i els projectes de vida compartits, nom\u00e9s es poden aconseguir amb una igualtat des del respecte mutu dins de les naturals desigualtats. La c\u00faspide de l’amistat \u00a0la passi\u00f3 i el desig, en la relaci\u00f3 i l’amor entre les persones. Aix\u00f2 \u00e9s riquesa vivencial per als homes i les dones. El futur a les nostres mans. Els mitjans de comunicaci\u00f3 en general no ajuden, no potencien aquests nous models, sin\u00f3 al contrari, en les s\u00e8ries televisives, les pel\u00b7l\u00edcules, diaris, s’atorga l’\u00e8xit als homes agressius, dominants, a les relacions violentes, com si sembl\u00e9s que sense viol\u00e8ncia no pot haver passi\u00f3 o desig.<\/span><\/p>\n Les conclusions que en treiem \u00e9s que amb els nous models guanyarem en benestar, en felicitat, en menys divorcis, en menys assassinats o situacions violentes.<\/span><\/p>\n Estem en un m\u00f3n on la comunicaci\u00f3 ha entrat en les nostres vides, sobretot en la joventut, amb contund\u00e8ncia, i fem servir aquestes eines a favor del respecte i la solidaritat, en contra del sexisme i de la discriminaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 contemplem “la coeducaci\u00f3” com a element fonamental per lluitar contra la viol\u00e8ncia cap a les dones, educar tenint en compte les difer\u00e8ncies, deixant desenvolupar les capacitats de cadasc\u00fa, sense encasellar en el sexe.<\/span><\/p>\n Amb el programa “Trenquem el Silenci” en els centres educatius i de lleure, fem una aproximaci\u00f3 a aquests canvis. De manera proactiva argumentem noves maneres de relacionar-nos i que l’amor no sigui viol\u00e8ncia, sin\u00f3 respecte i confian\u00e7a, compartir sense envair l’espai de l’altre, sense impedir el seu desenvolupament en llibertat.<\/span><\/p>\n Necessitem un canvi profund en la societat col\u00b7lectivament, en les relacions entre dones i homes, que revertir\u00e0 en canviar la jerarquia imperant entre dominants i oprimits.<\/span><\/p>\n La transformaci\u00f3 social implica unes bases materials, econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, culturals i vivencials que afectaran i permetran un estadi superior, diferent, per fer el pas a una igualtat real basada en el di\u00e0leg, consens i respecte mutu entre els g\u00e8neres.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 \u00e9s molt important la nostra tasca com a societat civil, la tasca d’aproximaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 de la xarxa social. La mentalitat, les idees i les creences no avancen al mateix ritme que els canvis econ\u00f2mics o pol\u00edtics. Tot i viure en societats democr\u00e0tiques en qu\u00e8 es declaren la igualtat de drets, perdura la socialitzaci\u00f3 ancestral d’entendre de manera desigual les relacions entre homes i dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0* Publicat a sinpermiso<\/span> \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Merello: Encuentro\u00a0 Per poder ser lliures les dones ens hem de plantejar, les dones i els homes, com eradicar la viol\u00e8ncia masclista. Les dones s\u00f3n les que lideren la den\u00fancia de la xacra social i moral del domini patriarcal […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29235,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-59642","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
Totes aquestes fites s\u00f3n fruit d’un llarg cam\u00ed de lluites parcials, que en la d\u00e8cada dels 80 es duen a terme principalment a Europa, per part dels grups de dones i moviments feministes, pressionant i exigint lleis i mesures en les pol\u00edtiques p\u00fabliques de els respectius governs. Per exemple, a Espanya fins a 1983, el codi penal considerava la relaci\u00f3 conjugal en els casos de maltractament com un atenuant.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n