![\"joana](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/joana_Biarnes.jpg\")
<\/p>\nNo hay traducci\u00f3n disponible<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0Joana Biarn\u00e9s (Foto: Vicente Pruna<\/span><\/p>\n Original i atrevida enmig d’un m\u00f3n d’homes, la primera fotoperiodista catalana i espanyola recorda a setanta-set anys d’edat, els inicis dif\u00edcils, els reportatges fets per tot el m\u00f3n, les nombroses an\u00e8cdotes amb personatges c\u00e8lebres o els reportatges sobre la dona treballadora.<\/span><\/strong> <\/p>\n “Ringo Starr<\/strong> va obrir la porta i em va dir: “You!”. Jo li vaig dir, ‘please, only one picture’. Aix\u00ed va ser com em vaig passar quatre o cinc hores fotografiant els Beatles”. Era el 3 de juliol de l’any 1965 i el grup de m\u00fasica m\u00e9s fam\u00f3s de la hist\u00f2ria s’estava a la suite de l’Hotel Avinguda Palace de Barcelona. Venien de Madrid, a on ja havien donat una roda de premsa. Per\u00f2, tot i haver-la cobert per al diari Pueblo, Joana Biarn\u00e9s<\/strong>, primera reportera gr\u00e0fica de tot l’Estat, no n’havia quedat contenta. “Sabia que havia d’anar a Barcelona”, sentencia.<\/span> Ara, ja estava contenta, sabia que tenia un material que no tenia ning\u00fa m\u00e9s!”, recorda. Al cap d’unes hores, Biarn\u00e9s<\/strong> aconseguiria un reportatge molt m\u00e9s especial i \u00fanic, la sessi\u00f3 de fotografies \u00edntimes i quotidianes amb els Beatles. “Tenia tan clar \u2013recorda\u2013 que em faltava ‘la foto’, que vaig pujar pel muntac\u00e0rregues a la tercera planta de l’hotel”.<\/span> Com que Pueblo ja havia cobert l’estada a Madrid, el reportatge “Una jornada con los Beatles” es va publicar a la desapareguda revista Ondas, i al cap d’uns anys, a Rolling Stone.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Testimoni de les riuades<\/span><\/strong> <\/span> La duresa d’aquella jornada a l’escorxador no va ser res en comparaci\u00f3 al que li esperava uns anys m\u00e9s tard: ser, juntament amb el seu pare, l’encarregada de fotografiar i deixar testimoni de les riuades de Terrassa del 1962. Tot i treballar ja a Madrid al diari Pueblo, Biarn\u00e9s s’estava a la capital del Vall\u00e8s de visita, i tornava de Barcelona quan es va posar a ploure amb for\u00e7a. Va arribar a Terrassa en l’\u00faltim comboi, ja que pocs minuts despr\u00e9s va caure el pont que permetia la connexi\u00f3 entre les dues ciutats. Un cop a casa, el seu pare li va demanar que prepar\u00e9s les c\u00e0meres mentre ell sortia a mirar qu\u00e8 passava. Per\u00f2 quan va tornar, recorda, li va dir que deix\u00e9s les c\u00e0meres i sort\u00eds a ajudar. “La gent desapareixia pels forats de la claveguera”, recorda. Amb els primers raigs de sol, els dos fot\u00f2grafs van decidir anar a buscar les c\u00e0meres i dividir-se per cobrir-ho tot. En retrobar-se, Biarn\u00e9s va agafar els rotllos i va comen\u00e7ar a caminar cap a Barcelona per fer autoestop. Sense pensar-s’ho, va anar a revelar-ho a casa d’Antoni Campany\u00e0<\/strong>. Quan aquest va veure les fotografies va trucar Federico Gallo<\/strong>, responsable dels informatius de TVE, i les fotografies van servir per donar a con\u00e8ixer la trag\u00e8dia a tot l’Estat.<\/span><\/p>\n En tornar a Madrid, va continuar amb la feina a Pueblo, diari a on treballava com a reportera gr\u00e0fica. Sempre a la recerca de “la foto”, Biarn\u00e9s aviat va aprendre que, per destacar en un m\u00f3n d’homes, havia de ser \u00fanica. Al principi, va haver de cobrir tot all\u00f2 que les “estrelles” del diari, tal com ella mateixa defineix, no volien fer. Per\u00f2 aviat va comen\u00e7ar a guanyar-se el respecte de companys i directius gr\u00e0cies a l’originalitat. La clau era que ella feia les fotografies que no feien els altres. “Tenia idees, em colava als llocs, em superava… sempre volia demostrar que ells podien ser estrelles, en canvi, jo tenia idees”, afirma.<\/span><\/p>\n En un m\u00f3n d’homes<\/span><\/strong> <\/span> Per moments com aquests, Biarn\u00e9s sabia que havia de canviar el xip i prendre-s’ho el millor possible. No era l’\u00fanica, la majoria de dones treballadores de l’\u00e8poca aix\u00ed ho havien de fer si no volien abandonar. Incansable, va decidir definir-se com a fot\u00f2graf (mai fot\u00f2grafa, ja que li semblava m\u00e9s equitatiu) i vestir molt femenina. Una determinaci\u00f3 que ha estat sempre el seu tret m\u00e9s caracter\u00edstic. Elegant, guapa i esvelta, mai va fer cap concessi\u00f3 a la professi\u00f3.<\/span><\/p>\n I, curiosament, aquesta va ser una de les seves armes m\u00e9s infalibles: el factor sorpresa funcionava. Ning\u00fa s’esperava una dona fot\u00f2grafa i, menys, ben vestida. Per\u00f2 a m\u00e9s, hi havia un segon element: moltes vegades els homes creien que “no podria fer res de bo” i la deixaven entrar a llocs privilegiats des d’on aconseguia grans instant\u00e0nies.<\/span><\/p>\n Ara b\u00e9, malgrat aquests petits avantatges, la majoria de vegades el simple fet de ser dona ja li complicava les coses. A Pueblo, per exemple, no la podien enviar a cobrir temes a les Corts Generals de Madrid. “Els grisos em feien fora. Jo portava acreditaci\u00f3 i em coneixien. Tot i aix\u00f2, em deien que tenien ordres de no deixar-me passar”, confessa Biarn\u00e9s.<\/span><\/p>\n Altres dones es van trobar despr\u00e9s amb les mateixes barreres. La Transici\u00f3 va obrir la porta a altres professionals amb inquietuds, encara que la pres\u00e8ncia femenina sempre va ser limitada. El que s\u00ed recorda Biarn\u00e9s s\u00f3n les corresponsals que es va trobar a l’estranger: “Tot i que no \u00e9rem gaires, hi havia reporteres de guerra, sobretot nord-americanes. I, d’europees, n’hi havia la Cristina Spengler<\/strong>, molt bona en conflictes b\u00e8l\u2022lics. Fora d’aquest \u00e0mbit hi havia poca cosa. S\u00ed que vaig coincidir amb algunes als Oscars, per exemple. Per\u00f2 fins als anys setanta no hi va haver el boom”.<\/span><\/p>\n Per tot el m\u00f3n<\/span><\/strong> El que recorda amb m\u00e9s emoci\u00f3 d’aquesta \u00e8poca \u00e9s la trobada amb Clint Eastwood<\/strong>, a qui adorava. “Vaig veure que venia, amb aquells ulls… i les cames em van quedar clavades. Jo pensava que era absurd, amb tot el que havia fet…! Es va acostar i em va fer un pet\u00f3 als llavis. Per mi \u00e9s l’an\u00e8cdota personal i professional m\u00e9s entranyable”. Precisament, en un altre viatge als EUA, mentre cobria el rodatge de la pel\u2022l\u00edcula” Front Page”, de Billy Wilder<\/strong>, Jack Lemon<\/strong> li va preguntar d’on venia. Quan va dir que d’Espanya, l’actor, que en aquell moment tocava el piano i bevia una cervesa, li va exclamar: “D’Espanya v\u00e9nen a fotografiar-me? S\u00ed que s\u00f3c important!”.<\/span><\/p>\n D’an\u00e8cdotes, hist\u00f2ries i curiositats, Joana Biarn\u00e9s (o Juanita Biarn\u00e9s quan vivia a Madrid) en t\u00e9 per a tots els gustos. Resulta dif\u00edcil resumir-ne la traject\u00f2ria en aquestes p\u00e0gines. Desperta, intel\u2022ligent i molt inquieta, va arribar un moment, el 1985, en qu\u00e8 es va cansar de la professi\u00f3. Tot i tenir “cor de reportera”, es va desenamorar de l’ofici a causa de l’estil sensacionalista que s’imposava i va decidir obrir un restaurant a la casa que tenia a Eivissa. “Vaig veure que es perdia la sensibilitat i que no es valorava la feina del fot\u00f2graf. S’estava perdent el respecte als professionals. La nostra \u00e9s una feina \u00fanica, creativa, sensible, humana. Ara tothom publica el mateix, i a mi el que realment em motivava era obtenir all\u00f2 extraordinari”, recorda.<\/span><\/p>\n El canvi li va permetre desenvolupar una segona gran passi\u00f3, la cuina, i acollir molts dels amics de l’\u00e8poca de fot\u00f2grafa. Joan de Borb\u00f3<\/strong>, Cayetana de Alba<\/strong> o Raphael<\/strong> i Natalia Figueroa<\/strong> eren habituals de “Ca Na Joana”. Despr\u00e9s de quasi dues d\u00e8cades a Eivissa, Biarn\u00e9s viu entre Viladecavalls i la seva estimada illa, i prepara un llibre sobre la patata eivissenca. A setanta-set anys, ha participat en els actes commemoratius dels cinquanta anys de les riuades del Vall\u00e8s i en l’exposici\u00f3 “Fot\u00f3grafos: la voluntad de contar”, d’Enrique Cano<\/strong>, que t\u00e9 per objectiu fotografiar els professionals gr\u00e0fics m\u00e9s importants de la Transici\u00f3 i que mesos enrere es va poder veure a la Fundaci\u00f3n Telef\u00f3nica de Madrid.<\/span><\/p>\n <\/span> No hay traducci\u00f3n disponible \u00a0 \u00a0Joana Biarn\u00e9s (Foto: Vicente Pruna Original i atrevida enmig d’un m\u00f3n d’homes, la primera fotoperiodista catalana i espanyola recorda a setanta-set anys d’edat, els inicis dif\u00edcils, els reportatges fets per tot el m\u00f3n, les nombroses […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29182,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26523],"tags":[32350,32348,32336,32339,32344,32343,32334,32340,32349,32335,32333,32346,32347,32345,32337,32342,32338,32341],"class_list":["post-59559","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-es-personajes-es-memoria","tag-anna-galdon","tag-antony-campanya","tag-cayetana-de-alna","tag-cristina-spengler","tag-del-arco","tag-federico-gallo","tag-fotoperiodiste","tag-jean-michel-bamberger","tag-joan-biarnes","tag-joan-de-borbon","tag-joana-biarnes","tag-luis-marsillach","tag-manuel-del-arco","tag-montserrat","tag-natalia-figueroa","tag-pancho-villa","tag-rafhael","tag-revista-mosaico"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
Aix\u00ed, amb aquesta tenacitat, perseveran\u00e7a i, perqu\u00e8 no, tossuderia, va aconseguir un bitllet a l’avi\u00f3 Superconstellation d’Ib\u00e8ria que els portava a la Ciutat Comtal. “Un cop dins vaig anar al bany. En aquells avions no hi havia portes, hi havia una lona que es podia enretirar. Jo, que sempre portava la c\u00e0mera i el zoom a la bossa, vaig col\u00b7locar l’objectiu a trav\u00e9s dels ganxets i vaig comen\u00e7ar a fotografiar en Ringo, que el tenia davant. Per\u00f2 em vaig emocionar tant que el guardaespatlles em va veure i em va treure d’all\u00e0. <\/span><\/p>\n
Evidentment, Ringo la va recon\u00e8ixer. “Un cop dins vaig pensar que si muntava el flaix de seguida em farien fora… aix\u00ed que vaig fer-ho sense, per no cansar i perqu\u00e8 pensessin que no sortiria res de bo. Portava un carret 400 asa i vaig anar fent. Un estava llegint, l’altre assajava… Em van preguntar per Barcelona, la gastronomia, el flamenc… Vaig marxar quan va venir Epstein<\/strong>, el seu manager. Abans els vaig demanar una foto tots junts, perqu\u00e8 vaig pensar que si no aquella hist\u00f2ria no se la creuria ning\u00fa”.<\/span><\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les moltes an\u00e8cdotes de Joana Biarn\u00e9s<\/strong>, fot\u00f2grafa poc coneguda pel gran p\u00fablic, per\u00f2 molt recordada entre les celebritats de l’\u00e8poca per ser la responsable d’algunes de les imatges m\u00e9s representatives del franquisme i la transici\u00f3. Nascuda a Terrassa el 1935, filla del fot\u00f2graf esportiu Joan Biarn\u00e9s,<\/strong> va comen\u00e7ar a revelar les imatges del pare de ben petita, per ajudar a casa. Tot i que volia ser telefonista, aviat va descobrir que la professi\u00f3 del progenitor era tamb\u00e9 la seva passi\u00f3. “Un dia van venir a casa uns excursionistes que havien descobert unes coves i volien fotografies. El meu pare anava tan estressat que els va dir que no podia, per\u00f2 els vaig dir que jo ho faria. No coneixia la t\u00e8cnica en profunditat, si b\u00e9 havia fet casaments, comunions… Anava carregad\u00edssima amb el flaix (un blaupunkt alemany que pesava quilo i mig), la torxa, les c\u00e0meres, la maleta…, tot i aix\u00ed, vaig baixar per la corda i vaig fer la feina. Quan el meu pare ho va revelar va veure que jo tenia ull i va parlar amb el Mundo Deportivo perqu\u00e8 ho publiquessin”, recorda. Aquell va ser el primer cop que va publicar en un diari i firmat “Juanita Biarn\u00e9s<\/strong>“.<\/span><\/p>\n![\"Fotoperiodiste\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/Fotoperiodiste.jpg\")
<\/p>\n
La firma, precisament, no ajudava. Biarn\u00e9s era una dona, i tot i poder estudiar gr\u00e0cies al suport del seu pare, no va tenir les coses f\u00e0cils. A la d\u00e8cada dels cinquanta, nom\u00e9s un 20% dels alumnes d’estudis superiors eren dones, i la majoria ho feien per status i no per tenir una carrera professional. Biarn\u00e9s, que cada dia anava de Terrassa a Barcelona, sabia que era una oportunitat \u00fanica, i no va desaprofitar cap de les classes a l’Escola Oficial de Periodisme ubicada a la Rambla de Santa M\u00f2nica. Tot i comen\u00e7ar amb certa por \u2013la seva fam\u00edlia era apol\u00edtica i no sabia “qu\u00e8 s’havia de contestar” als professors\u2013, va estudiar amb altres noies (com Montserrat<\/strong> Campany\u00e0<\/strong>, filla del fot\u00f2graf Antoni Campany\u00e0<\/strong>) i va rebre classes de professors com el fot\u00f2graf Luis<\/strong> Marsillach<\/strong> o el periodista Manuel Del Arco<\/strong>.<\/span><\/p>\n
Aquest \u00faltim va ser un dels que m\u00e9s va marcar la traject\u00f2ria de la jove Biarn\u00e9s. “El primer dia em va preguntar si m’agradaven els toros, i li vaig dir que m’horroritzava la sang! En acabar la classe, em va fer un enc\u00e0rrec: el dimecres havia de fer un reportatge a l’escorxador”, recorda. Biarn\u00e9s hi havia d’anar dimecres perqu\u00e8 era el dia que mataven de tot. Decidida, hi va anar a les quatre de la matinada. “Vaig quedar emborratxada de les olors, els crits… tant, que en acabar vaig demanar si havia m\u00e9s per fotografiar. I s\u00ed, el director em va portar al museu de deformacions! Vaig fotografiar una vaca amb dos caps, una cabra amb sis potes… Quan ho vaig dur a classe, Del Arco<\/strong> em va dir ‘vost\u00e8 ser\u00e0 reportera’. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, ja vaig poder aguantar moltes coses”, recorda amb un somriure.<\/span><\/p>\n
Joana Biarn\u00e9s \u00e9s el gran testimoni d’una \u00e8poca interessant i, a la vegada, molt dura per a les dones que volien destacar professionalment. El franquisme no era la millor conjuntura, i menys per a aquelles que volien desenvolupar una tasca considerada masculina, com ara la fotografia. Tot i que algunes reporteres de guerra ja havien obert el cam\u00ed (l’alemanya Gerda Taro<\/strong> \u00e9s segurament la que millor exemplifica el perfil de dona reportera durant la guerra civil) no hi havia cap pauta per a aquelles que volien ser fot\u00f2grafes en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, i menys, per a les que ho volien dur a terme en ple franquisme.<\/span><\/p>\n
Segons apunta C<\/strong>\u00a0assessora t\u00e8cnica de la Conselleria d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de Brussel\u2022les, a l’article “Situaci\u00f3n de la mujer espa\u00f1ola en el siglo xx” ( Revista Mosaico, 1960), tan sols un 15% dels treballadors eren dones, i la majoria tenien feines poc remunerades. Amb aquest marc de fons, Biarn\u00e9s va haver d’aguantar molt: crits i males paraules mentre fotografiava actes esportius, cr\u00edtiques per anar amb pantalons o impediments per cobrir esdeveniments tot i tenir acreditaci\u00f3 de totes les federacions esportives. Biarn\u00e9s ho va passar realment malament el dia que un \u00e0rbitre va parar un partit de futbol Bar\u00e7a\u2013Espanyol per culpa de la seva pres\u00e8ncia. Eren a Les Corts, i el seu pare li havia demanat que l’ajud\u00e9s per cobrir les dues porteries. Asseguda a terra, amb una faldilla llarga i el seu coix\u00ed de sempre, Biarn\u00e9s va comen\u00e7ar a estar inc\u00f2moda: “Els crits del p\u00fablic eren espectaculars: “A fregar plats!”, deien mentre muntava les c\u00e0meres. Jo mai feia cas, per\u00f2 de cop veig que l’\u00e0rbitre para el partit, ve cap a mi i em diu que marxi perqu\u00e8 la zona est\u00e0 reservada. Jo li dic que s\u00f3c fot\u00f2grafa i em diu que no li prengui el p\u00e8l! Fins que no va venir el director del camp no es va reprendre el partit. Va ser molt fort”.<\/span><\/p>\n
Amb el tancament de Pueblo va arribar la que \u00e9s segurament una de les etapes m\u00e9s interessants de Joana Biarn\u00e9s. A trav\u00e9s de les ag\u00e8ncies per a les quals va treballar durant dues d\u00e8cades, va poder desenvolupar el seu talent i fer realment all\u00f2 que m\u00e9s li agradava: viatjar per trobar hist\u00f2ries \u00faniques i, si podia ser, que mostressin la realitat de la dona treballadora. Amb el marit, el tamb\u00e9 periodista Jean Michel Bamberger<\/strong>, va crear l’ag\u00e8ncia Sincropress, i a final de la d\u00e8cada dels setanta va comen\u00e7ar a viatjar. Va anar a M\u00e8xic, a on va con\u00e8ixer la dona de Pancho Villa<\/strong> i on va visitar la soldadera de Cuernavaca, una dona molt gran que era l’orgullosa encarregada de portar el correu postal al mateix revolucionari mexic\u00e0; va rec\u00f3rrer el Jap\u00f3 per plasmar la realitat de les dones pescadores; va fotografiar davant del Kremlin al cantant Raphael,<\/strong> de qui era la fot\u00f2grafa personal… En definitiva, va explotar la llibertat que li donava poder escollir. Va ser tamb\u00e9 llavors quan va creuar l’Atl\u00e0ntic per cobrir rodatges nord-americans. <\/span><\/p>\n
Precisament, pel seguit d’esdeveniments que pretenen redescobrir la seva obra, ha comen\u00e7at a digitalitzar el seu arxiu amb l’ajuda d’un periodista de Terrassa. “La ll\u00e0stima \u2013explica\u2013 \u00e9s que no hi ha els negatius de l’\u00e8poca de Pueblo. Quan va tancar, es van perdre. \u00c9s l’\u00fanica cosa que lamento de la meva carrera, no haver-ne fet c\u00f2pies abans de deixar-los al laboratori”. Per\u00f2 en aquella \u00e8poca nom\u00e9s volia fotografiar, i no es va preocupar de la resta. Per ella, nom\u00e9s hi havia una finalitat, un objectiu. Tot es redu\u00efa a la senzilla i a la vegada incre\u00efble i complexa tasca d’aconseguir “la foto”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"