Era d’esperar que l’anunciada mort de Nelson Mandela desencadenaria un proc\u00e9s de reconeixement i homenatge a nivell mundial. Mandela era certament una icona pel que fa a la petjada de lluita en pro dels drets humans pels quals hi ha esmer\u00e7at tots el temps, entre l’ombra i la llum, de la seva vida.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n El seu crit denunciant les injust\u00edcies no s’ha limitat a la discriminaci\u00f3 social per raons de ra\u00e7a o color a la pell, sin\u00f3 de tot tipus de discriminacions (tamb\u00e9 les de les dones, tan o m\u00e9s fonda a l’\u00c0frica que enlloc). La mateixa companya Ellen Johnson-Sirlea<\/strong>, n’ha estat una destacada activista social a favor dels drets dels infants a Mo\u00e7ambic, el seu pa\u00eds de naixement.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Amb dones africanes al capdavant<\/span><\/strong><\/p>\n I jo em pregunto si, sense la revoluci\u00f3 africana, Ellen Johnson-Sirleaf<\/strong> hauria arribat a ser Presidenta de Lib\u00e8ria, i si \u2013conjuntament amb Leymah Gbowee<\/strong>, activista en favor dels drets de les dones tamb\u00e9 de Lib\u00e8ria, haurien vist reconeguda la seva tasca amb l’atorgament del Nobel de la Pau ara fa dos anys. Tamb\u00e9 em pregunto si s’hauria reconegut la ingent tasca a favor del medi natural de la malaurada Wangari Maathi,<\/strong> de Kenya, que va ser la primera dona africana premiada tamb\u00e9 amb el Nobel de la Pau, en aquest cas per la seva \u00e0rdua tasca en aixoplugar sota un mateix paraigua el desenvolupament sostenible i els drets humans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El veritable sentit de la democr\u00e0cia<\/span><\/strong><\/p>\n El sorprenent de totes les declaracions que hem escoltat aquests dies ha estat el cinisme i la hipocresia que han fet servir els qui neguen els valors que diuen admirar d’aquest lluitador per la llibertat, una llibertat que neguen als pobles que representen. \u00c9s com si, en les declaracions que manifesten, no fossin gens sospitosos d’aplicar mesures de govern i de repressi\u00f3 que redueixen la Carta Universal dels Drets Humans al rol de paper d’embolicar de la “seva” democr\u00e0cia, doncs neguen l’aplicaci\u00f3 dels mateixos drets a les persones a que es deuen, ignorant \u2013alhora- el sofriment dels qui en pateixen la seva negaci\u00f3.”Si no hi ha menjar quan es t\u00e9 fam, si no hi ha medicaments quan s’est\u00e0 malalt o si hi ha ignor\u00e0ncia i no es respecten els drets fonamentals de les persones, la democr\u00e0cia \u00e9s una closca buida malgrat que la ciutadania voti i tingui Parlament”. Aquests s\u00f3n els valors que Nelson Mandela brandava ben alt.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Enterrar el l\u00edder i, amb ell, les idees que representa<\/span><\/strong><\/p>\n Un gran pensador dels comen\u00e7aments del segle XX advertia com, en el decurs de la vida dels grans revolucionaris, les classes dominants els sotmeten a constants persecucions, acullen les seves doctrines amb la r\u00e0bia m\u00e9s salvatge, amb el m\u00e9s furi\u00f3s odi, amb la campanya m\u00e9s desenfrenada de mentides i de calumnies. Per\u00f2 que de la mateixa manera, els mateixos que varen fer el possible per injuriar-los impedint la seva tasca revolucion\u00e0ria en vida, un cop morts intenten convertir-los en icones inofensives, “canonitzant-les” d’alguna manera, i envoltant d’una certa aureola de gl\u00f2ria els seus noms per “consolar” i enganyar les classes oprimides castrant el contingut de la seva doctrina revolucion\u00e0ria, en suma, minant el fil revolucionari que cont\u00e9 el seu testimoniatge tot envilint-lo.<\/span> \u00a0<\/p>\n Ideals i valors que no moren mai<\/span><\/strong><\/p>\n Com tot \u00e9sser hum\u00e0, les persones que tenim inquietuds tenim els propis referents, els hem necessitat per orientar les opcions de vida que cadasc\u00fa hagi empr\u00e8s. Els valors apresos en la joventut, admirats com a llum a seguir, romanen en la consci\u00e8ncia de cadascun de nosaltres per sempre m\u00e9s. Aquests valors o ideals poden estar m\u00e9s o menys adormits segons les circumst\u00e0ncies de la vida que ens hagin condicionat, per\u00f2 \u2013de fet- no arriben a morir mai m\u00e9s dintre d’un mateix i d’una mateixa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La conciliaci\u00f3 no vol dir oblit, sin\u00f3 reconeixement i perd\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 la seva aposta per la conciliaci\u00f3, despr\u00e9s d’un proc\u00e9s d’enfrontament reconegut que ha passat pel reconeixement dels fets, hi ha hagut una proposta de perd\u00f3 dels botxins vers les seves v\u00edctimes, una mesura per superar plegats una situaci\u00f3 -curulla de ferides- que els permet\u00e9s d’encarar el futur i poder aix\u00ed mirar endavant. Els qui en aquesta actitud de conciliaci\u00f3 hi veuen una negaci\u00f3 dels enfrontaments previs, amb una mena d’esborrament de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica per tal d’alliberar-se de delictes humanitaris, com una butlla que els legitima per continuar amb els abusos comesos, no han ent\u00e8s res (o no ho han volgut entendre interessadament). I d’aquests n’hem vist uns quants que lloaven la figura universal que estem acomiadant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Combatre les injust\u00edcies \u00e9s a les nostres mans<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 no hem de permetre que, amb els fasts, es doni per mort un testimoni que continua essent v\u00e0lid per la humanitat. No apaguem aquella font que ha sadollat tanta set de just\u00edcia i que ha alimentat tanta esperan\u00e7a a les i als qui anhelen un m\u00f3n m\u00e9s just i solidari. Tan sols recordem el que va dir, com ara que: “La pobresa, com l’esclavatge i l’apartheid, no s\u00f3n un accident, sin\u00f3 una creaci\u00f3 de l’home i es pot eliminar amb la acci\u00f3 dels \u00e9ssers humans”. Per a milions de persones, Mandela continuar\u00e0 essent una referent i, potser m\u00e9s dels que volen i diuen, fan i faran dels seus ideals i anhels, la ra\u00f3 de la pr\u00f2pia vida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Foto www.hola.com<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINIO Era d’esperar que l’anunciada mort de Nelson Mandela desencadenaria un proc\u00e9s de reconeixement i homenatge a nivell mundial. Mandela era certament una icona pel que fa a la petjada de lluita en pro dels drets humans pels quals […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-59509","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n
A veure si, al final, oblidarem que Mandela<\/strong> va liderar un proc\u00e9s de subvertir un pensament conservador, ancorat en un poder injust i excloent que equipara lo legal a lo leg\u00edtim, i el transformen en un defensor de la legalitat per damunt de les necessitats democr\u00e0tiques de la humanitat…<\/span><\/p>\n![\"mandela4-a\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/mandela4-a.jpg\")
<\/p>\n