<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L‘<\/a><\/strong>esdeveniment <\/a>\u00a0va tenir lloc el passat 15 de maig a Barcelona, i va girarr al voltant de dues taules rodones: una \u00a0sobre ‘l’\u00e8tica en els mitjans de comunicaci\u00f3’ i altra, sobre ‘com aconseguir un m\u00f3n m\u00e9s sostenible’. La sala estava plena a vessar -unes mil persones -i en una gran pantalla es podien seguir les intervencions en directe des de diversos llocs del m\u00f3n. L’objectiu era aconseguir un espai de co-creaci\u00f3 d’idees ciutadanes per transformar la societat i consolidar-se com un moviment de debat.<\/span><\/p>\n La Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya,\u00a0Joana Ortega<\/strong>, va inaugurar el f\u00f2rum amb la presidenta de l’\u00c0rea d’Atenci\u00f3 a Persones i alcaldessa de Sant Cugat del Vall\u00e8s,\u00a0Merc\u00e8 Conesa<\/strong>\u00a0i l’assessor del f\u00f2rum\u00a0Miquel Llobet<\/strong>. Ortega<\/strong> va assenyalar que “Les dones som l’\u00fanica majoria que s\u00f3n tractades com una minoria” i ha advocat per refor\u00e7ar el di\u00e0leg i sumar voluntats. Conesa<\/strong> per la seva banda va constatar que “Estem vivint una profunda transformaci\u00f3 social (..) per explorar altres formes de cooperaci\u00f3”. En aquest sentit, va parlar de la import\u00e0ncia de recuperar la visi\u00f3 a favor de l’economia del b\u00e9 com\u00fa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El g\u00e8nere i l’\u00e8tica en la informaci\u00f3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0En el primer debat van participar periodistes experimentats com Rosa M. Calaf, Pepa Fern\u00e1ndez, Llucia Oliva, Chema Carrasco <\/strong>i \u00c1lex Salmon<\/strong>.\u00a0Rosa M\u00aa Calaf<\/a><\/strong>,<\/a> periodista i corresponsal a m\u00e9s de 90 pa\u00efsos per a TVE va assenyalar que “Hi ha un deteriorament dels mitjans com a servei p\u00fablic” i va lamentar que els valors de l’excel\u00b7l\u00e8ncia professional no es valorin, tamb\u00e9 va denunciar els estereotips que es disseminen en les s\u00e8ries de TV, sobretot en el tractament de les dones. Va constatar que “El periodisme est\u00e0 immers en diverses crisis” no nom\u00e9s l’econ\u00f2mica sin\u00f3 tamb\u00e9 la crisi del model social que li afecta. “El que em preocupa no \u00e9s la crisi tecnol\u00f2gica sin\u00f3 deontol\u00f2gica” va afirmar. Tamb\u00e9 va apuntar que les dones tenen poca capacitat de decissi\u00f3 als mitjans, i que \u00a0“La premsa es rendeix totalment als interessos aliens”.<\/span><\/p>\n El director d’El Mundo a Catalunya<\/a>,\u00a0\u00c0lex Salmon<\/strong>\u00a0 va plantejar la pregunta “Quantes \u00e8tiques hi ha?. I va arribar a la conclusi\u00f3 que “Les \u00e8tiques no s\u00f3n iguals, com la veritat. Hi ha una \u00fanica veritat?. Hi ha moltes interpretacions “. Va sostenir que les empreses informatives juguen al m\u00e9s proper a la seva pr\u00f2pia \u00e8tica i va defensar que “L’\u00e8tica sempre ha d’estar sustentada en la informaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n A la pregunta de qu\u00e8 poden fer els mitjans de comunicaci\u00f3 per contribuir a una societat m\u00e9s \u00e8tica? la periodista\u00a0Ll\u00facia Oliva<\/strong>, excorresponsal a Washington i Moscou i Presidenta del Consell de la Informaci\u00f3 de Catalunya<\/a>\u00a0va sentenciar: “Ser m\u00e9s \u00e8tics”. Va parlar de la necessitat d’una informaci\u00f3 \u00e8tica que “\u00c9s vera\u00e7, que s’ajusta el m\u00e9s honestament possible a la veritat, que contrasta, que contextualitza els fets i que la informaci\u00f3 \u00e8tica es fa independentment dels poderosos”. Va explicar que Catalunya ha estat pionera a tenir un codi deontol\u00f2gic, i em posar en marxa un Consell plural, al queal es pot dirigir tothom.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En opini\u00f3 de\u00a0Pepa Fern\u00e1ndez,<\/strong>\u00a0que est\u00e0 al capdavant del programa “No \u00e9s un dia qualsevol<\/a>” a RNE. “Alguns espais d’Internet s\u00f3n carrers sense sem\u00e0fors on qualsevol pot morir atropellat”. Va defensar la llibertat d’informaci\u00f3 que \u00e9s un dret del receptor sobretot, \u00e9s a dir, del p\u00fablic. “\u00c9s curi\u00f3s que molts parlin de llibertat d’expressi\u00f3 per\u00f2 no llibertat d’informaci\u00f3” va subratllar. Per a la periodista de RNE,\u00a0Conxita Casanovas<\/a><\/strong>, “El periodisme actualment no \u00e9s el m\u00f3n del yuppie, vivim un moment inquietant. Porto des de fa molts any un programa de cinema i per exemple, em pregunto perqu\u00e8 cada vegada hi ha menys directores de cinema”. Va coincidir amb Ll\u00facia Oliva<\/strong> en qu\u00e8 la precarietat accentua la duresa d’aquesta professi\u00f3, i tamb\u00e9 afecta la qualitat de la informaci\u00f3.<\/span><\/p>\n M\u00e9s contundent es va mostrar el periodista de Radio 4,\u00a0Chema Carrasco<\/strong><\/a>, especialitzat en temes d’emprenedors. “El periodisme tal com l’hem conegut ha mort. Hi ha un canvi absolut “. Va posar l’exemple de l’enregistrament en v\u00eddeo per un rebel de la mort del dictador libi Gaddafi <\/strong>que es va veure a tot el m\u00f3n. “Com podem aplicar una \u00e8tica si un rebel ha gravat una imatge que pot estar trucada, etc?, es preguntava. I va respondre que <\/span>“hem perdut el valor i el preu”. Considera que la comunicaci\u00f3 no ha estat millor, i en canvi “el periodisme no ha estat pitjor, qualsevol pot dir qualsevol cosa. Ja no tenim la dictadura de la informaci\u00f3 “. El que ara funciona al m\u00f3n \u00e9s la immediatesa. No obstant aix\u00f2, per altres ponents de la taula opinaven com Fern\u00e1ndez <\/strong>que: “el bon periodisme \u00e9s ara m\u00e9s necessari que mai per garantir una informaci\u00f3 vera\u00e7”.<\/span><\/p>\n \u00a0Cap a un m\u00f3n m\u00e9s sostenible<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El segon debat es va centrar m\u00e9s en com aconseguir un m\u00f3n i una economia m\u00e9s sostenibles amb persones tan diverses com \u00a0<\/span>Sor Luc\u00eda Caram<\/a><\/span><\/strong>(Fundaci\u00f3 Rosa Oriol-Banc d’Aliments), Ma. \u00c0ngels Vallv\u00e9<\/strong> (GSV Gaesco), Christian Felber<\/a><\/strong> (Economia del b\u00e9 com\u00fa) i Enric Tintor\u00e9 <\/strong>(periodista). Va exercir de moderador el periodista Pere Rusi\u00f1ol <\/strong>de la revista Alternatives Econ\u00f2miques.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n Va obrir el debat Christian Felber<\/strong>, professor universitari i l\u00edder d’un nou model econ\u00f2mic internacional,sobre l’Economia del B\u00e9 Com\u00fa (EBC). En la seva opini\u00f3 “Avui dia els anomenats representants del poble no ho s\u00f3n i estan prenent decisions en contra de necessitats \u00f2bvies” mentre el poble sobir\u00e0 se sent impotent. Considera que tots podem contribuir al canvi. “Estem observant una infinitat de crisi i no sabem on involucrar-nos, si en el 15-M, etc. Haur\u00edem involucrar-nos siguin quines siguin les prefer\u00e8ncies “.<\/span><\/p>\n Felber<\/strong> va defensar que “Els valors relacionals condueixen a l’\u00e8xit empresarial. Les Constitucions parlen de dignitat, sostenibilitat, etc i les empreses que viuen aquests valors arriben m\u00e9s f\u00e0cilment a l’\u00e8xit “. En aquest sentit, l’EBC proposa recompensar les empreses que s\u00f3n fidels als valors constitucionals i relacionals, no per l’acumulaci\u00f3 dels b\u00e9ns. Va proposar el PBC, el Producte del B\u00e9 Com\u00fa: “Veiem si l’exclusi\u00f3 augmenta o disminueix, si la salut dels ecosistemes millora o empitjora (..). L’estrat\u00e8gia del moviment de l’Economia del B\u00e9 Com\u00fa \u00e9s que reanimem la democr\u00e0cia, li donem m\u00e9s vida i m\u00e9s instruments (…) som la poblaci\u00f3 sobirana “. Segons ell, cal comen\u00e7ar per assemblees democr\u00e0tiques descentralitzades, especialment als municipis del B\u00e9 Com\u00fa, “que es reuneixin i esbrinin quin \u00e9s l’ordre econ\u00f2mic en concordan\u00e7a amb els seus valors i interessos. El resultat distar\u00e0 molt del que \u00e9s el valor econ\u00f2mic actual “.<\/span><\/p>\n Amb una traject\u00f2ria molt diferent va intervenir\u00a0M\u00aa \u00c0ngels Vallv\u00e9 Ribera<\/strong>, presidenta de la societat d’inversi\u00f3 GVC Gaesco, que va llan\u00e7ar la pregunta “Com de necess\u00e0ria \u00e9s l’activitat financera al\u00a0<\/span>m\u00f3n? “. En la seva opini\u00f3, “El sistema financer el que fa \u00e9s unir l’estalvi amb la inversi\u00f3 (..) per tenir un futur m\u00e9s tranquil. Aquest estalvi el volem protegir i rendibilitzar-ne els guanys “.\u00a0<\/span>No obstant aix\u00f2, es va \u00a0lamentar dels abusos que hi ha hagut i va \u00a0<\/span>defensar que “encara que el sistema financer neix per assegurar els riscos de l’empresari” i les societats mercantils, van sorgir per diversificar el risc. Cal controlar i parar l’ab\u00fas de molts d’aquests instruments del sistema per interessos egoistes, que s\u00f3n els “han provocat la<\/span>\u00a0crisis “. Segons ella s’ha d’arrivar a \u00a0sistema financer sostenible i “tothom \u00a0ha de con\u00e8ixer els instruments financers” per evitar abusos. Va finalitzar dient que “\u00c9s veritat que activitats poc \u00e8tiques ressorgeixen per\u00f2 despr\u00e9s i despr\u00e9s d’anys d’experi\u00e8ncia \u00e9sser honrat \u00e9s m\u00e9s rendible”.<\/span><\/p>\n Des l’austeritat i l’ajuda als m\u00e9s necessitats,\u00a0Sor Luc\u00eda Caram<\/strong>\u00a0va apuntar que la seva norma \u00e9s viure sense retenir “perqu\u00e8 quan els b\u00e9ns es comparteixen, es multipliquen”. Va assenyalar que “Aquesta male\u00efda crisi \u00e9s una bene\u00efda oportunitat per viure d’una altra manera”. En la seva opini\u00f3, “La persona ha estat la gran oblidada del mercat, de l’economia” i a partir d’aqu\u00ed cal veure quin model volem construir. Va recordar que Jes\u00fas de Nazareth<\/strong> va dir que un nou ordre era possible i va fer esment a un refrany afric\u00e0 que diu que per educar es necessita a la totalitat de la tribu. “Tots som necessaris: l’empresari, el banquer, l’excl\u00f2s, etc donada la coresponsabilitat. Jo no crec en una societat basada en la competitivitat. No es tracta d’anar amb el lliri a la m\u00e0 ni amb la piconadora, es tracta de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos, al servei de tots i amb tot. I si fins ara hem viscut per treballar (..) avui es tracta de treballar per viure en maj\u00fascula “.<\/span><\/p>\n Per al veter\u00e0 periodista i ex-cap d’Economia de\u00a0<\/span>La Vanguardia,\u00a0Enric Tintor\u00e9<\/a> la <\/strong>seva proposta \u00e9s que com m\u00e9s transformem el nostre interior m\u00e9s ajudarem a canviar el m\u00f3n. “Despr\u00e9s d’estar molt de temps buscant solucions a l’exterior he anat a buscar solucions a l’interior” va explicar. Fins ara advertim que hem valorat el materialisme i per aix\u00f2, “tenim un m\u00f3n fet un desastre”. Segons<\/span> ell \u00e9s en el interior de cadasc\u00f9 on es troba els valors que el m\u00f3n necessita per transformar: pau i un amor impressionant”. Som cos, ment i esperit. El pensament crea la realitat i per aix\u00f2, el primer de tot \u00e9s cuidar la dieta dels nostres pensaments. “Tenim una alternativa m\u00e9s, que ens asseguem cada mat\u00ed i pensem com m’agradaria que fos el m\u00f3n?”. I comencem a generar vibracions positives.\u00a0 La cloenda de l’acte va anar a c\u00e0rrec de Francina Vila Valls<\/strong>, regidora de la Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i de la presidenta de agimapeople<\/a><\/strong>, Josi Hernans\u00e1ez Gibert<\/strong>.\u00a0<\/span>L’acte va comptar amb el patrocini de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Generalitat de Ca<\/span>talunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i algunes empreses privades.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/13maig_taulaetica_julia02.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/13maig_taulaetica_susana01.jpg\")
\u00a0<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/13maig_taulagran_susana.jpg\")
\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/13maigfelber_susana.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/13maig_taulasorlucia_susana.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n