Vaig n\u00e9ixer en una societat summament patriarcal. La meva rebel\u00b7lia i anhels de llibertat m’han anat forjant una consci\u00e8ncia de classe i de g\u00e8nere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a comprom\u00eds. Escrivint he trobat una manera de dir all\u00f2 que porto dintre i que en els marcs de relaci\u00f3 habitual m’era impossible de comunicar amb la certesa m\u00ednima de ser escoltada.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Potser un poc de tafaneria, talment com un delit imperi\u00f3s per con\u00e8ixer-ho tot, de molt joveneta em vaig afeccionar a llegir el diari. Un dia vaig decidir que, de la mateixa manera que els articulistes deien all\u00f2 que pensaven sobre l’actualitat, amb independ\u00e8ncia de si hi estaven o no d’acord, b\u00e9 podia fer-ho jo. I heus aqu\u00ed com em vaig trobar amb un full en blanc davant la m\u00e0quina d’escriure, amb un impuls irrefrenable de fer anar les seves tecles que no paraven d’enfilar paraules, frases i par\u00e0grafs, fins desenvolupar aquella idea que no m’atrevia a manifestar en veu alta i que, un cop escrita, adquiria la mateixa carta de naturalitzaci\u00f3 que totes les que llegia dels altres.<\/span><\/p>\n Els arguments sortien sols, passats pel sed\u00e0s d’un pensament de dona forjat de forma autodidacta a partir d’observar la vida des d’un an\u00e0lisi amb perspectiva de g\u00e8nere. Sovint hi trobo aquelles respostes que de jove en delejava, les que cercava en els llibres i resulta que eren dintre meu. Vaig decidir que no m’ho vull quedar per mi, perqu\u00e8 s\u00e9 que moltes dones s’hi poden sentir identificades. \u00c9s un pacte a dos, tu escrius i jo et llegeixo i a l’inrev\u00e9s, jo escric i tu em llegeixes. Compartir ens fa m\u00e9s fortes i ens permet anar obrint-nos pas en aquest m\u00f3n tan poc hum\u00e0 on les dones, malgrat s’imposin sobre el paper totes les lleis d’igualtat possibles, encara ens sentim for\u00e7a excloses.<\/span><\/p>\n Tu no ets ning\u00fa per dir-me que estic equivocada<\/span><\/strong><\/p>\n Un dia, quan conversava amb un amic, em va dir que estava equivocada. Segurament ho deia amb la seva millor bona fe tot discutint per un tema que ara no ve al cas, perqu\u00e8 el que importa \u00e9s el fet que, amb la seva ra\u00f3, pretengu\u00e9s \u2013potser sense proposar-s’ho- desqualificar-me. \u00c9ra tan sols in\u00e8rcia social, vaig pensar…<\/span><\/p>\n Em recordava quan, amb la millor de les voluntats, amb la m\u00e9s neta de les il\u2022lusions i els ideals de joventut, havia dedicat tot el meu temps a la pol\u00edtica, totes les hores disponibles, traient-les sobretot de la son. Per\u00f2, segons els camarades, mai feia prou, els meus criteris mai tenien la consideraci\u00f3 suficient com ser tinguts en compte. L’autoritat dels qui dirigien i la seva seguretat posaven fora de circulaci\u00f3 qualsevol dubte o pregunta que poguessis formular, s’associava a la ignor\u00e0ncia pr\u00f2pia de les dones en aix\u00f2 de la pol\u00edtica…<\/span><\/p>\n Ara que un bon dia vaig decidir reivindicar el dret a equivocar-me. Ja no volia demanar mai m\u00e9s la v\u00e8nia a ning\u00fa per intervenir o parlar, per fer all\u00f2 pel que em pensava estava ja prou autoritzada. Vaig decidir plantar-me, arriscar-me a que no m’entenguessin, a sentir-me sola, incompresa (de fet, sempre m’hi havia sentit d’incompresa…). “Reivindico el dret a equivocar-me” va sorgir com un crit que arrencava des del fons de mi mateixa…<\/span><\/p>\n I vaig comen\u00e7ar a emprendre el cam\u00ed de la maduresa pensant per mi mateixa. El fet de poder escriure es va convertir en la meva millor companyia, la m\u00e9s fidel, la que mai m’enganyaria. Si no est\u00e0 d’acord m’ho diu, i si ho aprova tamb\u00e9. I m’equivoco, ja ho crec…<\/span><\/p>\n Aquell dia li vaig dir a l’amic: tu no ets ning\u00fa per dir-me que estic equivocada……. I vaig respirar fondo. Vaig trobar un alleugeriment que venia de lluny, potser dels mateixos temps en que em vaig sentir anul\u00b7lada i menystinguda. M’havia tret l’espina d’una vegada, uf!.<\/span><\/p>\n Quina sort haver pogut conrear aquesta vessant d’escriure per consolidar-me com a persona \u2013 dona i poder comunicar-me…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’autora, el 1957, <\/span><\/span>a Sant Guim de Freixenet, on passava els estius<\/span> OPINI\u00d3 Vaig n\u00e9ixer en una societat summament patriarcal. La meva rebel\u00b7lia i anhels de llibertat m’han anat forjant una consci\u00e8ncia de classe i de g\u00e8nere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a comprom\u00eds. […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":58067,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-58620","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"De_joveneta_pasava_els_estius_a_Sant_Guim_de_Freixenet_1957\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/De_joveneta_pasava_els_estius_a_Sant_Guim_de_Freixenet_1957.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"