<\/p>\n
\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquesta setmana ha mort Margareth Tatcher<\/strong>. Els seus obituaris diuen que va marcar \u00e8poca, que va ser una de les primeres dones en arribar a un govern, un exemple en algunes escoles econ\u00f2miques… per\u00f2 cal recordar el perqu\u00e8 del seu sobrenom. La seva fortalesa no t\u00e9 res a veure amb l’autoritat del feminisme sin\u00f3 amb la fortalesa del poder de qui t\u00e9 la for\u00e7a sobre les persones febles o sense recursos, dels poder econ\u00f2mic contra el poble.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Tatcher va deixar morir en vaga de fam 10 presos de l’IRA, entre ells el conegut Bobby Sands<\/strong>. Tatcher va arribar al poder en una Anglaterra que tenia un 5 % d’atur i en acabar els seus mandats ja arribava al 24%. La que va guanyar unes eleccions gr\u00e0cies a una guerra, la de les Malvines. La dona poderosa que era amiga d’altres poderosos: Reagan, Pinochet… va destruir l’estat del benestar i va imposar severes imposicions econ\u00f2miques i socials com ara la hom\u00f2foba i tristament recordada cl\u00e0usula 28.<\/span><\/p>\n No podem negar el seu carisma, un carisma certament allunyat del rol social de les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 allunyat d’all\u00f2 que les dones feministes pensem en com deconstruir aquest rol social atribu\u00eft. El fet de ser dona no pot obviar tots els seus desastres i errors. Algunes dones han manifestat p\u00fablicament que va ser exemple… exemple?<\/span><\/p>\n Potser aqu\u00ed rau el problema. La negaci\u00f3 d’espais de poder a les dones ha fet que les dones que masculinitzen la seves formes socials, pol\u00edtiques i econ\u00f2miques prenguin protagonisme i siguin model. Convertir les dones en dames de ferro \u00e9s una estrat\u00e8gia del poder patriarcal, no pas l’assalt de les dones a espais de poder. Les dones tindrem acc\u00e9s real a aquests espais en la socialitzaci\u00f3 dels mateixos i en la seva reconversi\u00f3. El poder, com a tal, no interessa les dones, no interessa les classes populars. Ens cal un poder que ens doni valor a all\u00f2 que fem, a la nostra difer\u00e8ncia sexual.<\/span><\/p>\n Les dones que es dediquen a la pol\u00edtica institucional o en grans organitzacions, tamb\u00e9 veuen negat aquest dret a ser. Realment volem ser dames de ferro? O, simplement, volem fer aportacions pol\u00edtiques de canvi? La dama de ferro, al meu entendre, no \u00e9s un exemple, no \u00e9s un, model a seguir per a les dones que volem fer pol\u00edtica -perqu\u00e8 de fet pol\u00edtica \u00e9s tot, tots i cadascun dels nostres actes i decisions-. La real politik no \u00e9s la dels despatxos sin\u00f3 la de la vida. Impostar-nos en les institucions, en les organitzacions, en els mitjans de comunicaci\u00f3… i triomfar com “ells” \u2013 el del poder patriarcal- volen que siguem no \u00e9s una estrat\u00e8gia d’empoderament de les dones sin\u00f3 de malbaratament de recursos i, un cop m\u00e9s, menysteniment del que som i aportem.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Aquesta setmana ha mort Margareth Tatcher. Els seus obituaris diuen que va marcar \u00e8poca, que va ser una de les primeres dones en arribar a un govern, un exemple en algunes escoles econ\u00f2miques… per\u00f2 cal recordar el perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":58614,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-58617","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n