{"id":58097,"date":"2013-01-16T19:10:23","date_gmt":"2013-01-16T18:10:23","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/la-crisi-ha-agreujat-les-desigualtats-de-genere\/"},"modified":"2013-01-16T19:10:23","modified_gmt":"2013-01-16T18:10:23","slug":"la-crisi-ha-agreujat-les-desigualtats-de-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/la-crisi-ha-agreujat-les-desigualtats-de-genere\/","title":{"rendered":"La crisi ha agreujat les desigualtats de g\u00e8nere"},"content":{"rendered":"<\/p>\n

(Fotografia xarxanet.org)<\/span><\/p>\n

<\/b><\/p>\n

Segons l’\u00faltim informe de l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’ONU Dones, la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere en el mercat laboral ha augmentat des del comen\u00e7ament de la crisi en l’any 2007. Les taxes d’atur s\u00f3n majors entre les dones i la perspectiva per als pr\u00f2xims anys no \u00e9s de millora, sin\u00f3 al contrari.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Michelle Bachelet<\/strong>, Directora Executiva d’ONU Dones (l’oficina espanyola de la qual el Govern de l’Estat va decidir prescindir, malgrat no suposar-li cap cost) insisteix que la igualtat d’oportunitats entre dones i homes \u00e9s una estrat\u00e8gia econ\u00f2mica rendible. \u00c9s a dir, no \u00e9s un tema que afecta nom\u00e9s al benestar de les dones, sin\u00f3 al conjunt de la societat, a la millora de la maltractada economia. O el que \u00e9s el mateix: la desigualtat frena el creixement econ\u00f2mic.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la discriminaci\u00f3 de les dones al m\u00f3n laboral creix en tots els aspectes. Des del mateix moment de la contractaci\u00f3, on b\u00e9 es desestima la m\u00e0 d’obra femenina per suposats problemes d’absentisme derivats del rol d’encarregades de la cura, o b\u00e9 nom\u00e9s pot accedir als pitjors treballs i menys remunerats.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"foto_dona_treballant_per_nota_premsa_SIAD\"<\/span><\/p>\n

(Fotografia radiomontblanc.cat)<\/span><\/p>\n

Els motius de la discriminaci\u00f3 laboral de les dones naixen de la divisi\u00f3 sexual del treball. Les dones tenen m\u00e9s dificultats per a conciliar el treball dom\u00e8stic i de cura -dels quals segueixen sent quasi en exclusiva les responsables- amb el treball remunerat o extern.<\/span><\/p>\n

En \u00e8poca de crisi les dones han estat retornades a la llar per deixar l’ocupaci\u00f3 als homes. En l’actual, sovint, s\u00f3n elles les contractades perqu\u00e8 la necessitat les fa acceptar condicions de treball en precari que no s’ofereixen als homes. L’any passat, la proporci\u00f3 de dones amb una ocupaci\u00f3 vulnerable (treballs no remunerats com el dom\u00e8stic, la cura de les persones, l’agricultura i la ramaderia, etc., o treballadores per compte propi) era del 50% front al 48% dels homes. Aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s grans a l’ \u00c0frica, on arriben als 15 punts.<\/span><\/p>\n

A l’Estat Espanyol tamb\u00e9 hem comprovat com les dones han estat despla\u00e7ades pels homes en treballs d’agricultura on abans eren majoria, com ara, en la collita de l’oliva a Andalusia. Quan hi ha poca oferta, es reserva per ells.<\/span><\/p>\n

Continua l’informe de la OIT amb dades tan preocupants com els tretze milions de dones que han perdut la seua ocupaci\u00f3 en l’any 2012. Si la taxa d’atur femen\u00ed en l’any 2007 se situava en 5,8% enfront del 5,3% masculina, en el 2012 s’ha incrementat aquesta disparitat de 0,5 a 0,7 punts percentuals.<\/span><\/p>\n

En les economies desenvolupades l’ocupaci\u00f3 de les dones en la industria s’ha vist redu\u00efda a la meitat i en els serveis com sanitat o educaci\u00f3 (sectors feminitzats) aquesta reducci\u00f3 arriba al 85%. A m\u00e9s, el fet de ser dona limita les possibilitats de triar ocupaci\u00f3 en tots els sectors.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"dones_fbrica.xaraxanet.org\"(Fotografia xarxanet.org)<\/span>
<\/span><\/p>\n

L’informe enumera una serie de directrius pol\u00edtiques per a acabar amb els prejudicis de g\u00e8nere, tant al s\u00ed de les families, com en el mercat de treball: <\/span>Millorar les infraestructures a fi de reduir la c\u00e0rrega de treball de la llar. Segons el nivell de desenvolupament, a\u00e7\u00f2 pot variar des de la disponibilitat d’electricitat i aigua, al sanejament i els mitjans de transport;<\/span> Subministrar serveis de cura, sobretot de les criatures;<\/span>Equilibrar la divisi\u00f3 del treball remunerat i del no remunerat entre dones i homes, principalment a trav\u00e9s de programes que promoguen la repartici\u00f3 de les responsabilitats familiars;<\/span>Modificar els costos i els beneficis de l’especialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere, sobretot garantint que els impostos i les transfer\u00e8ncies no creuen desincentius per aquelles fam\u00edlies amb dues fonts d’ingressos;<\/span>Compensar les desigualtats de les oportunitats d’ocupaci\u00f3 entre homes i dones, sobretot a trav\u00e9s de mesures dirigides a eliminar l’impacte negatiu de la interrupci\u00f3 de l’activitat professional a trav\u00e9s d’una llic\u00e8ncia de maternitat remunerada i del dret a regressar al lloc de treball; i<\/span> realitzar campanyes de sensibilitzaci\u00f3 per a canviar els estereotips de g\u00e8nere i per a garantir la implementaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 contra la discriminaci\u00f3. <\/span><\/p>\n