<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
El pare de Mercedes Salisachs<\/strong>, un ric industrial barcelon\u00ed, va assegurar-se de proporcionar a la seva filla una educaci\u00f3 perfectament conservadora, amb la intenci\u00f3 de convertir-la en una magn\u00edfica dama de classe acomodada. Ella, per\u00f2, tenia altres plans. Contravenint la voluntat del seu pare i deixant astorada a la resta de la fam\u00edlia i entorn m\u00e9s immediat, va estudiar peritatge mercantil a l\u2019Escola de Comer\u00e7 i el 1935 es va casar amb un altre industrial ric, tamb\u00e9 perit mercantil. Amb ell va tenir cinc fills, un dels quals, Miguel, va morir als 21 anys, sent la font d\u2019inspiraci\u00f3 per a una de la seves novel\u00b7les,\u00a0La gangrena<\/em>, amb la qual obtingu\u00e9 el Premi Planeta el 1975.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n La seva obra, escrita \u00edntegrament en castell\u00e0, consta de 36 t\u00edtols, entre els quals cal recordar\u00a0Carretera intermedia<\/em> que va resultar finalista del IV Premi Planeta 1955; La estaci\u00f3n de las hojas amarillas<\/em> de 1963; Adagio confidencial<\/em>, de 1973, finalista del XXII Premi Planeta; La gangrena<\/em> XXIV Premi Planeta 1975; Sea breve, por favor<\/em>, Premi Rosa Navarro 1983; Feliz Navidad, se\u00f1or Ballesteros<\/em>, finalista del Premi Hucha de Oro 1983 i Goodby, Espa\u00f1a<\/em>, Guanyadora del Premi de novel\u00b7la hist\u00f2rica Alfons X el Savi el 2009. El darrer llibre que ha escrit \u00e9s El cuadro<\/em>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/em><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Roser Pros – Sobre quins temes li agrada escriure a Mercedes Salisachs?<\/b><\/span><\/p>\n Mercedes Salisachs – M\u2019ha agradat escriure sobre les coses que passen al m\u00f3n, especialment de la Guerra Civil espanyola i fins ara. Vaig comen\u00e7ar a escriure en temps molt dif\u00edcils. El primer premi que vaig guanyar va ser el Ciutat de Barcelona l\u2019any 1956, amb la novel\u00b7la Una mujer llega al pueblo<\/em>.\u00a0 Amb el premi a la m\u00e0, l\u2019editor em va dir \u201cMercedes, aquest llibre no el podem publicar perqu\u00e8 el que s\u2019hi diu est\u00e0 prohibit de dalt a baix\u201d.<\/span><\/p>\n RP \u2013 I doncs, qu\u00e8 s\u2019hi explicava?<\/b><\/span><\/p>\n MS \u2013 Doncs s\u2019hi explicava el que estava passant a Espanya en aquells moments, aquella trag\u00e8dia tan profunda, que al llibre est\u00e0 explicada d\u2019una forma ir\u00f2nica. Jo no he escrit mai sobre coses desagradables, per\u00f2 s\u00ed que vaig voler retratar el que passava a Espanya, tot i que molest\u00e9s, per\u00f2 calia que les coses que passaven sesabessin i que es diguessin. <\/span><\/p>\n RP \u2013 No li va reportar problemes molt seriosos, aquest voler dir la veritat?<\/b><\/span><\/p>\n MS \u2013 S\u00ed, seriosos de deb\u00f2. Vaig posar l\u2019acci\u00f3 del llibre en un poble amb molta gent, al qual arribava una dona que es trobava amb problemes terribles per les circumst\u00e0ncies de l\u2019\u00e8poca. Era una trag\u00e8dia molt forta. Per aix\u00f2 me\u2019l van prohibir. Llavors vaig anar a Madrid a parlar amb el director de l\u2019aleshores Ministeri d\u2019Informaci\u00f3 i Turisme i li vaig dir \u201cMiri, aquest llibre ja est\u00e0 contractat a Fran\u00e7a i a Anglaterra. Ser\u00e0 un esc\u00e0ndol dels grossos si vost\u00e8s no em permeten publicar-lo aqu\u00ed\u201d. Llavors ho va comprendre. La censura va eliminar-li molts fragments per\u00f2 me\u2019l van deixar publicar. En aquella \u00e8poca ho vaig passar malament, molt malament, amb els llibres. Tots me\u2019ls prohibien o me\u2019ls tallaven i aix\u00f2 era terrible. <\/span><\/p>\n RP \u2013 Malgrat totes aquests complicacions i dificultats, vost\u00e8 s\u2019havia proposat escriure i va seguir endavant.<\/strong><\/span><\/p>\n MS – Vaig seguir endavant amb molta tenacitat. En \u00e8poca democr\u00e0tica es va publicar La sinfon\u00eda de las moscas<\/em> i va tenir un \u00e8xit enorme. Se\u2019n van fer cinc edicions. Era un llibre terrible, que explicava hist\u00f2ries d\u2019aquella \u00e8poca, situades al barri xin\u00e8s de Barcelona i jo ja sabia que estava completament prohibit. La censura em va fer a trossos el llibre. La mutilaci\u00f3 de les obres era lamentable i molt trist. Escrivies amb angoixa perqu\u00e8 pensaves, \u201cb\u00e9, aix\u00f2 no ho permetran”.<\/span><\/p>\n RP \u2013 Tanmateix, un dels seus llibres m\u00e9s importants, ‘La gangrena’, es va salvar de la censura per molt poc.<\/strong><\/span><\/p>\n MS –\u00a0 Amb La gangrena<\/em> vaig aconseguir guanyar el Premi Planeta de l\u2019any 1975. Vaig pensar que tamb\u00e9 me\u2019l retallarien per\u00f2 en aquell moment, Franco s\u2019estava morint i quan va sortir el llibre ja es va poder llegir al complert, perqu\u00e8 Franco es va morir en l\u2019\u00e8poca que va sortir la obra. Si l\u2019hagu\u00e9s escrit abans, mare meva!. <\/span><\/p>\n RP \u2013 Segurament hauria sigut una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 ‘La gangrena’ \u00e9s una de les seves obres m\u00e9s exitoses, per no dir la m\u00e9s coneguda i llegida.<\/strong><\/span><\/p>\n MS – Porta seixanta edicions i encara s\u2019est\u00e0 editant. No \u00e9s un llibre, el t\u00edtol del qual cridi l\u2019atenci\u00f3 en sentit positiu. La novel\u00b7la est\u00e0 basada en una frase d\u2019un llibre molt important d\u2019un fil\u00f2sof que diu \u201caquesta gangrena, que pot ser viure\u201d. Vaig posar aquesta frase i vaig titular l\u2019obra com La gangrena<\/em>, perqu\u00e8 viure de vegades pot ser una gangrena. Aix\u00ed ho crec. De vegades s\u00ed. La continuaci\u00f3 la vaig escriure 10 anys despr\u00e9s i la vaig titular Bacteria mutante<\/em>. D\u2019aquest llibre tamb\u00e9 se\u2019n van fer moltes edicions, per\u00f2 va acabar desapareixent. Quan els editors han fet el seu agost retiren les obres i ja est\u00e0. Aix\u00f2 passava abans i ara tamb\u00e9.<\/span><\/p>\n RP \u2013 Vost\u00e8, que porta 60 anys dedicada a la literatura, com est\u00e0 vivint els canvis que s\u2019estan produint en l\u2019ofici d\u2019escriure, arran de les noves tecnologies?<\/strong><\/span><\/p>\n MS \u2013 Els porto b\u00e9, tots aquests canvis. No hi ha dia que no rebi correus electr\u00f2nics dels meus lectors.\u00a0 Em diuen unes coses que jo mai havia imaginat que podien dir-me: que els he canviat la vida, que els obligo a reflexionar i una quantitat de coses precioses que em fan arribar per correu electr\u00f2nic cada dia. \u00c9s bo que la t\u00e8cnica estigui al servei de la novetat. Fins i tot als meus anys, quan descobreixo alguna cosa nova, procuro con\u00e8ixer-la i adaptar-m\u2019hi. Si no fos aix\u00ed no podria seguir escrivint.<\/span><\/p>\n RP \u2013 Els seus llibres persegueixen la finalitat d\u2019explicar hist\u00f2ries per\u00f2 tamb\u00e9 tenen un rerefons de cr\u00edtica, d\u2019an\u00e0lisi i de reflexi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n MS – Jo no escric per entretenir, escric perqu\u00e8 la gent reflexioni. A mi els arguments no em diverteixen. En realitat el que vull \u00e9s enviar un missatge i per aix\u00f2 busco un argument. Altres escriptors ho fan al rev\u00e9s. Alguns llibres que tenen molt d\u2019\u00e8xit jo els trobo pesad\u00edssims. Sovint expliquen molts fets, inventats o reals, que passen, per\u00f2 no expliquen el perqu\u00e8 passen, ni donen raons dels motius que han fet que aix\u00f2 o all\u00f2 passi. S\u2019escriu per entretenir, per divertir el lector, per\u00f2 a mi aix\u00f2 no em va. Jo prefereixo tenir menys lectors per\u00f2 que aprofundeixin en el que escric. No imposo, per\u00f2 s\u00ed exposo. En el fons, prefereixo no tenir tant d\u2019\u00e8xit, tot i que en tinc. Sento que la gent llegeix i ent\u00e9n els meus llibres. Ho veig cada dia a trav\u00e9s dels mails que rebo de tot arreu. Aix\u00f2 per mi \u00e9s un regal, el meu veritable premi.\u00a0<\/span><\/p>\n RP \u2013 Malgrat la seva edat segueix amb la seva activitat di\u00e0ria. El darrer llibre que ha publicat \u00e9s ‘El cuadro’ i a banda, s\u00e9 que ha lliurat un enc\u00e0rrec recentment, no \u00e9s cert?<\/strong><\/span><\/p>\n MS \u2013 S\u00ed, el darrer llibre \u00e9s El cuadro<\/em>. Abans havia comen\u00e7at una altra novel\u00b7la\u00a0<\/em>, de la qual ja tinc un munt de p\u00e0gines escrites, per\u00f2 vaig tenir una caiguda, em vaig trencar diverses costelles i vaig estar un mes al llit. Quan em vaig poder aixecar vaig rellegir el que havia escrit i no em va agradar. Va ser quan vaig escriure El cuadro<\/em>, per\u00f2 segurament, ara tornar\u00e9 a reprendre aquesta hist\u00f2ria. Pel que fa a l\u2019enc\u00e0rrec que em comentaves, \u00e9s una hist\u00f2ria que he escrit per la Cl\u00ednica Universit\u00e0ria de Navarra. Fan una cosa molt bona que jo no sabia. Publiquen llibres de petit format per als malalts greus, en els quals expliquen hist\u00f2ries veritables de gent que estava grav\u00edssima i s\u2019ha salvat. Aix\u00f2 aixeca els \u00e0nims dels malalts perqu\u00e8 s\u00f3n hist\u00f2ries amb esperan\u00e7a. M\u2019ho van proposar i els vaig dir que s\u00ed, encantada. Despr\u00e9s, alguns malalts em van venir a veure, juntament amb el metge que els havia salvat i amb l\u2019editor d\u2019aquests llibrets. Va ser molt emocionant i vaig sentir que havia fet un b\u00e9. Ara, en la mesura del que pugui, seguir\u00e9 amb el llibre que tenia comen\u00e7at i com que no m\u2019agradava, el comen\u00e7ar\u00e9 des de zero.<\/span><\/p>\n \u00a0RP \u2013 Vost\u00e8 Mercedes, s\u2019ha mogut tota la seva vida \u201centre dues aig\u00fces\u201d, \u00e9s a dir, entre la classe social a la que pertanyia per naixement, i la seva vocaci\u00f3 d\u2019escriure per a tothom. Va ser molt dif\u00edcil conciliar un m\u00f3n i l\u2019altre?<\/strong><\/span><\/p>\n MS –\u00a0 En l\u2019ambient social en qu\u00e8 jo em movia no estava ben vist que una dona volgu\u00e9s ser escriptora i se\u2019m va criticar i molt, per aix\u00f2. Per\u00f2 en fi, jo no he fet mai cas, ni abans ni ara, d\u2019aquestes coses. Jo volia escriure, dir el que volia dir, i ho he aconseguit. Al llarg de la meva carrera he obtingut premis, per\u00f2 no premis extraordinaris. De fet, no he caigut mai b\u00e9 ni en una banda ni en una altra. Jo he estat sempre una mena de bitxo <\/em>estrany, que no he caigut b\u00e9 a la dreta, perqu\u00e8 deia coses que no volien sentir, i no he caigut b\u00e9 a l\u2019esquerra perqu\u00e8 m\u2019han titllat de conservadora i burgesa. Els uns han dit \u201caquesta senyora qu\u00e8 s\u2019ha cregut que escriu\u201d i els altres em consideraven una nosa perqu\u00e8 escrivia coses molt fortes, que explicaven el que passava. Aquestes persones s\u2019hi veien retratades (tot i que no vaig fer mai un retrat de ning\u00fa en concret), i aix\u00f2 les ofenia.<\/span><\/p>\n \u00a0RP \u2013 I la seva fam\u00edlia com s\u2019ho va prendre que volgu\u00e9s escriure, s\u00ed o s\u00ed?<\/b><\/span><\/p>\n MS \u2013 Doncs no massa b\u00e9. El meu pare va voler que an\u00e9s a la universitat i de fet, em vaig treure la carrera de dret mercantil, per\u00f2 no era aix\u00f2 el que jo volia. Les primeres novel\u00b7les les vaig firmar amb el pseud\u00f2nim Maria Ec\u00edn<\/strong>, amb la idea de tenir-ho tot una mica m\u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 ni aix\u00ed. T\u2019explicar\u00e9 una cosa. Jo tenia un fill, Miguel, que va morir quan tenia 21 anys. Va ser un cop fort\u00edssim perqu\u00e8 ell i jo est\u00e0vem molt units i era un noi fant\u00e0stic, un artista que volia ser pintor. Quan va morir el meu fill, una senyora que va venir a donar-me el condol, em va dir \u201cespero que amb aix\u00f2 que t\u2019ha passat, a partir d\u2019ara en endavant, canviar\u00e0s la teva forma d\u2019escriure\u201d. Aquest va ser el condol que em va donar. Em vaig quedar gelada i no ho he pogut oblidar mai. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/em><\/span><\/p>\n RP \u2013 Potser no se l\u2019ha acabat d\u2019entendre. Vost\u00e8 se sent una incompresa?<\/b><\/span><\/p>\n MS – Se m\u2019ha silenciat sempre que s\u2019ha pogut. Al llarg de la meva vida he fet confer\u00e8ncies en moltes universitats dels Estats Units, d\u2019Anglaterra, de Fran\u00e7a, de R\u00fassia, per\u00f2 a Espanya no s\u2019ha dit res de tot aix\u00f2, perqu\u00e8 estic malament amb uns i amb altres. Ara res d\u2019aix\u00f2 m\u2019afecta i nom\u00e9s m\u2019importa que els meus lectors em segueixen llegint. Aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic. Estic encantada amb els meus lectors.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mercedes Salisachs \u00e9s l\u2019escriptora en actiu m\u00e9s vella del m\u00f3n. Als seus 95 anys encara t\u00e9 \u00e0nims i forces per seguir amb la seva activitat de tota la vida: l\u2019escriptura. Va n\u00e9ixer a Barcelona l\u2019any 1916 i amb l\u2019\u00e0nim ser\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":75,"featured_media":27228,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-55560","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"mercedes-salisachs\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/mercedes-salisachs.jpeg\")
<\/p>\n