“Encomanar el gust per la lectura\u201d. Ni m\u00e9s ni menys \u00e9s l\u2019 objectiu de la professora de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, Laura Borr\u00e0s<\/strong>. I ara ho fa a trav\u00e9s del seu llibre: \u201cPer qu\u00e8 llegir els classics avui?”<\/span><\/p>\n Aquest llibre i el seu \u201camor per la literatura\u201d s\u00f3n, doncs, l\u2019objectiu d\u2019aquesta conversa que mantenim amb ella<\/span>.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span>\u00a0<\/span> <\/p>\n <\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n Ens plantegeu una lectura dels cl\u00e0ssics a partir d’ ‘un “Elogi de la lectura: de Flaubert a Joyce, d’\u00c8squil a Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al” tal com es subtitula el vostre llibre. \u00c9s a dir, feu uns salts en el temps. \u00a0Qu\u00e8 preteneu dir-nos amb aquests par\u00e8ntesi generacionals importants? \u00a0Qu\u00e8 hem d’entendre, per cl\u00e0ssics? Hem de considerar cl\u00e0ssica a M. Merc\u00e8 Mar\u00e7al (Per cert la \u00fanica dona que hi ha?) Per tant, que hagi incl\u00f2s M. Merc\u00e8 Mar\u00e7al no respon al fet que no consideri que hi hagi ning\u00fa m\u00e9s susceptible de ser incl\u00f2s, ni molt menys. Simplement em venia de gust plantejar la seva manera de poetitzar el cos, en concret el cos malalt i la vaig escollir perqu\u00e8 la seva obra s\u00ed que em sembla prou important com per considerar-la \u201ccl\u00e0ssica\u201d en aquest sentit que us expressava abans, de trobar-hi sempre respostes.<\/span><\/p>\n Crec que el vostre plantejament \u00e9s \u201cnoved\u00f3s\u201d en el sentit que \u00a0entre els noms triats, suposo que no pas a l’atzar, hi hagueu incl\u00f2s quatre poetes .Ausi\u00e0s March,M\u00e0rius Sampere, Joan Margarit i una poeta,Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al. I un escriptor mallorqu\u00ed, Lloren\u00e7 Vilallonga. Heu volgut constatar, a m\u00e9s de la qualitat garantida,la diversitat \u00a0i pluralitat ling\u00fc\u00edstica dels Pa\u00efsos Catalans? \u00a0O per qu\u00e8 la poesia supera la ficci\u00f3 liter\u00e0ria? I per qu\u00e8, a excepci\u00f3 d’Ausi\u00e0s March,tan contemporanis?<\/b><\/span><\/p>\n En el llibre parleu bastant extensament de quina ha de ser la funci\u00f3 del cr\u00edtic. Hem d’entendre, per\u00f2, per les vostres paraules que un cr\u00edtic mai ha d’aconsellar? Qu\u00e8 ha de fer doncs? Sou professora de Literatura. No hi ha dia que no es digui que els nostres nois i les nostres noies surten amb poca preparaci\u00f3 i que tenen mancances fortes culturals. Ha perdut pes la literatura en les nostres Universitats? I el coneixement dels cl\u00e0ssics? \u00a0<\/p>\n \u00c9s que, des del meu punt de vista i la meva experi\u00e8ncia al llarg de m\u00e9s de 12 anys d\u2019immersi\u00f3 digital, lectura i tecnologia no s\u00f3n en absolut incompatibles. El llibre \u00e9s tecnologia i resulta ser el vehicle lector per excel\u00b7l\u00e8ncia. La tecnologia digital forma part del nostre m\u00f3n. \u00c9s el senyal del nostre temps i la meva posici\u00f3 sempre ha estat la d\u2019explorar si aliant-nos-hi podem aconseguir fer m\u00e9s adeptes a la lectura. Davant del rebuig carpetovet\u00f2nic a les TIC la meva pregunta \u00e9s: hem de veure plegats de mans com disminueixen els lectors dins de la nostra societat? Si hi ha la possibilitat d\u2019acostar els joves a la lectura mitjan\u00e7ant les grans hist\u00f2ries de la literatura, qu\u00e8 importa en quin suport les consumeixin. Shakespeare \u00e9s menys Shakespeare quan el veiem representat al teatre que quan el llegim en un llibre o en el meu iPad on, per exemple, duc tota la seva obra completa? Hi ha un comprom\u00eds \u00e8tic de la doc\u00e8ncia que ens obliga a explorar totes les vies per aconseguir generar inter\u00e8s i contribuir a formar lectors. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo procuro fer. Parlant dels cl\u00e0ssics, que sempre resulten colpidorament moderns, i fent-ho des de qualsevol suport, tamb\u00e9 des de darrere d\u2019una pantalla.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Encomanar el gust per la lectura\u201d. Ni m\u00e9s ni menys \u00e9s l\u2019 objectiu de la professora de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, Laura Borr\u00e0s. I ara ho fa a trav\u00e9s del seu llibre: \u201cPer qu\u00e8 llegir els classics […]<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":26700,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-54654","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n![\"laura_ub\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/04\/laura_ub.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/b><\/span>
La veritat \u00e9s que sempre resulta complicat acostar-se al tema dels cl\u00e0ssics perqu\u00e8 de seguida apareixen suspic\u00e0cies de tota mena quan es citen exemples i, \u00e9s clar,\u00a0 \u00e9s impossible abastar la q\u00fcesti\u00f3 de manera omnicomprensiva per raons \u00f2bvies. Quan es parla de les grans obres de la hist\u00f2ria de la literatura (que per mi \u00e9s una bona definici\u00f3 de cl\u00e0ssic en el sentit que es desvincula del seu car\u00e0cter temporal i es posa l\u2019\u00e8mfasi en aquelles obres perennes, que sempre han acollit lectors entre les seves p\u00e0gines, a desgrat del pas del temps) immediatament apareix el problema del c\u00e0non i, lligat a ell, els criteris d’inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 (per qu\u00e8 aquests autors i no uns altres?).
Jo he defugit aquesta pol\u00e8mica en el cap\u00edtol inicial, advertint del fet que no pretenc pas fer cap c\u00e0non, ni molt menys! No he volgut fer res m\u00e9s que un elogi de la lectura. Em venia de gust parlar de llibres, de bons llibres, i fer-ho reivindicant la necessitat de la lectura, especialment avui. Els salts temporals corresponen a la voluntat de fer evident que els cl\u00e0ssics no tenen per qu\u00e8 ser del passat remot, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podem reivindicar l\u2019exist\u00e8ncia de cl\u00e0ssics contemporanis. Perqu\u00e8, al capdavall, un cl\u00e0ssic \u00e9s una obra que ens continua oferint coses, que encara t\u00e9 coses per explicar-nos i que ens continua servint, que est\u00e0 viu i ens fa sentir vius.<\/span><\/p>\n
<\/b><\/span>
La decisi\u00f3 d’incloure uns o altres autors ha estat fruit d’una tria molt personal i s\u00f3c conscient que poden sorgir discrep\u00e0ncies. He convocat obres i autors que m\u2019han vingut de gust. Havia de ser for\u00e7osament reduccionista, \u00e9s a dir, nom\u00e9s podia mostrar uns breus itineraris de lectura, per aix\u00f2 vaig deixar-me portar per autors que he treballat, que conec, que em fascinen, m\u00e9s enll\u00e0 de que fossin homes o dones. Jo com a cr\u00edtica he practicat abastament la cr\u00edtica liter\u00e0ria feminista i m\u2019he ocupat i m\u2019ocupo de la perspectiva de g\u00e8nere en tot all\u00f2 que faig. En aquest sentit vull esmentar que com a membre del Premi d\u2019Honor de les Lletres Catalanes vaig proposar Montserrat Abell\u00f3 com a Premi d\u2019Honor perqu\u00e8 l\u2019abs\u00e8ncia de dones entre les guardonades \u00e9s sagnant. Que he treballat colze a colze amb dramaturgues com Margarita Borja, que t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria dins del feminisme m\u00e9s reivindicatiu a l\u2019estat espanyol, que tinc publicacions i he fet doc\u00e8ncia sobre Merc\u00e8 Rodoreda, Dolors Monserd\u00e0, Montserrat Abell\u00f3, Maria Merc\u00e8 Roca, Carme Riera, Virginia Woolf, Anna Aguilar-Amat, Beth Escud\u00e9, Rosario Ferr\u00e9, M\u00edriam Reyes, les mateixes Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al i Margarita Borja, en literatura impresa o autores liter\u00e0ries digitals com Shelley Jackson, Deena Larsen, Orit Kruglanski, Susanne Berkehenger, Stephanie Strickland, Annie Abrahams, J.R. Carpenter, Mez, Daniela Calisi, Judy Malloy, Helen Varley Jamieson, etc. Sense oblidar que he treballat tem\u00e0tiques on la relaci\u00f3 amb la feminitat i la capacitat de reivindicaci\u00f3 feminista \u00e9s un fil conductor: el tema de Lilith \u2013que va motivar precisament que Pedro Guerra cre\u00e9s la darrera can\u00e7\u00f3 del seu CD \u201cHijas de Eva\u201d i don\u00e9s a con\u00e8ixer de manera molt m\u00e9s transversal aquesta figura- i d\u2019Eva, les sibil\u00b7les, personatges femenins com ara l\u2019H\u00e8cuba o Ant\u00edgona, o personatges femenins com Madame Bovary, la Duquessa Sanseverina, Anna Kar\u00e8nina, etc per no parlar de lectures de cl\u00e0ssics des d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere, com vaig fer quan vaig editar la\u00a0 Terra baixa<\/i> de Guimer\u00e0 recuperant fragments que havien estat mutilats i que tenien a veure amb una lectura relacionada amb la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Mai cap tria no \u00e9s atzarosa, evidentment. I en aquest cas tampoc no ho \u00e9s. En comen\u00e7ar el projecte la llista era molt m\u00e9s \u00e0mplia, m\u00e9s \u201chomog\u00e8nia\u201d quant a \u00e8poques i g\u00e8neres, per\u00f2 a mesura que creixia la reflexi\u00f3 inicial sobre la lectura, s\u2019aprimava la n\u00f2mina de possibles autors a tractar. Llavors el criteri va haver de ser un altre: sempre subjectiu, com no pot ser altrament, i vinculat a les meves prefer\u00e8ncies est\u00e8tiques. Si es mira el resultat final des d\u2019un punt de vista de quotes, llavors tot \u00e9s descompensat: les lleng\u00fces (el catal\u00e0 surt sobrerepresentat), el g\u00e8nere (perqu\u00e8 la poesia \u00e9s la gran triomfadora: hi ha dues novel\u00b7les i dos contes, per\u00f2 la resta \u00e9s poesia, perqu\u00e8 encara que \u00c8squil i Goethe computin aqu\u00ed com a dramaturgs, el cert \u00e9s que les seves obres s\u00f3n en vers), les \u00e8poques (el biaix contemporani \u00e9s evident), etc. Com que el llibre el que pret\u00e9n \u00e9s parlar de la for\u00e7a de la lectura i oferir uns quants exercicis de lectura fets en obres immortals, per aix\u00f2 hi he volgut incloure el concepte de cl\u00e0ssics contemporanis perqu\u00e8, tot i que amb menys perspectiva, penso que s\u00f3n autors incontestables que em servien per mostrar algunes de les l\u00ednies de lectura que volia plantejar. De fet, la tria ha estat sobretot tem\u00e0tica. Des del mite de Prometeu, que enlla\u00e7a amb el de Faust i el desig de saber, d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, que ens porta d\u2019\u00c8squil a Villalonga, passant per Goethe i tamb\u00e9 pels ressons demi\u00fargics de la creaci\u00f3 dels pintors en Balzac als grans temes de l\u2019amor i la mort, que s\u00f3n els grans fils conductors de la tria. Ausi\u00e0s March hi \u00e9s perqu\u00e8 havent-me decantat per la poesia, que tamb\u00e9 \u00e9s una elecci\u00f3 delicada, ho s\u00e9 perfectament (Villalonga hi \u00e9s perqu\u00e8 enlla\u00e7a tem\u00e0ticament amb el mite de Faust, si no la meva narradora preferida en catal\u00e0 \u00e9s la Merc\u00e8 Rodoreda, que tamb\u00e9 he treballat en altres llibres i articles), em va semblar que hi havia de ser el primer poeta modern de la nostra tradici\u00f3. Dels poetes contemporanis, en canvi, em semblava interessant poder mostrar tres formes de di\u00e0leg: amb D\u00e9u (Sampere), amb el dolor per la mort dels fills (Margarit) i amb la malaltia (Mar\u00e7al). Aquesta ha estat la ra\u00f3 de la tria i no pas un voler ser pol\u00edticament correcte pel que fa a diversitat i pluralitat.<\/span><\/p>\n
<\/b><\/span><\/p>\n
El paper de la cr\u00edtica \u00e9s complex i ha estat molt debatut. Jo aqu\u00ed repasso els consells de cr\u00edtics tan il\u00b7lustres com Auden, Elliot o Brodski entre altres. Auden, per exemple, \u00e9s taxatiu en la seva manera de pensar la figura del cr\u00edtic. Pensa que ning\u00fan no pot assumir la responsabilitat de les seves lectures per ell. \u00c9s evident que el cr\u00edtic aconsella, recomana, prescriu. Per\u00f2 ho fa sempre des d\u2019una posici\u00f3 ideol\u00f2gica, est\u00e8tica, cultural, ling\u00fc\u00edstica, etc. determinada. No ens podem escapar de tot aix\u00f2. Per tant, el cr\u00edtic \u00e9s fal\u00b7lible sempre. Se\u2019l pot escoltar i, si els seus raonaments van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un mer judici de valors, fer-los cas. Brodski diu que la cr\u00edtica hauria de fer de br\u00faixola en el vast mapa de la literatura, per\u00f2 que el problema \u00e9s que el que \u00e9s el nord per a uns, \u00e9s el sud per a uns altres. Fins i tot en el cas que sigui un bon escriptor, pot ser que les seves cr\u00edtiques acabin essent m\u00e9s bones que el llibre que est\u00e0 referenciant, amb la qual cosa, penso que ens hem de quedar amb el fet que del cr\u00edtic esperem que ens ofereixi un cam\u00ed de lectura, que faci de far i ens obri cam\u00ed, explicant-nos la seva lectura de l\u2019obra, informacions que no coneix\u00edem sobre l\u2019autor, l\u2019obra, el context, etc. Un cr\u00edtic, dit ras i curt, hauria de fer venir ganes de llegir, fins i tot en el cas que no li hagi agradat l\u2019obra!<\/span><\/p>\n
<\/b><\/span><\/p>\n
Per desgr\u00e0cia \u00e9s aix\u00ed. No nom\u00e9s ha perdut pes a les universitats, la literatura, sin\u00f3 en l\u2019ensenyament secundari i a batxillerat. Reduir hores de literatura significa no entendre res. Perqu\u00e8 la literatura \u00e9s un laboratori de producci\u00f3 de s\u00edmbols que serveix per a la vida, per a formar criteri, per ajudar a pensar, per\u00f2 tamb\u00e9 serveix per fixar la llengua, l\u2019ortografia, la sintaxi, el vocabulari, etc. I si la literatura ha perdut pes, no diguem ja el coneixement dels cl\u00e0ssics, que ara nom\u00e9s es poden recuperar de manera generalista en assignatures de literatura universal. Con\u00e8ixer els cl\u00e0ssics hauria de formar part del nostre bagatge cultural m\u00e9s b\u00e0sic. Perqu\u00e8 constitueixen una font de riquesa inextingible. Perqu\u00e8 no podem entendre la civilitzaci\u00f3 occidental sense ells. No podem deixar de llegir \u00c8dip i assistir a l\u2019anorreament del millor dels homes del seu temps per un desafiament als d\u00e9us, per un pecat d\u2019hybris. La seva immolaci\u00f3 conscient \u00e9s una de les mostres de valor m\u00e9s poderoses de la nostra cultura. Tampoc la just\u00edcia o la injust\u00edcia serien valors dotats de sentit sense la coher\u00e8ncia i la for\u00e7a del gest d\u2019Ant\u00edgona, que posa la llei de la fam\u00edlia per davant de la llei de la ciutat. H\u00e8cuba ens d\u00f3na lli\u00e7ons de ciutadania i aix\u00ed ininterrompudament…<\/span><\/p>\n
El vostre llibre pret\u00e9n ser un est\u00edmul de cara a la lectura en un m\u00f3n on la tecnologia, de la qual tamb\u00e9 sou experta, atreu per damunt de tot?<\/b><\/span><\/p>\n