{"id":54420,"date":"2011-02-22T12:10:27","date_gmt":"2011-02-22T11:10:27","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/violencia-domestica-violencia-de-genere-violencia-masclista-que-volem-dir-en-cada-cas\/"},"modified":"2011-02-22T12:10:27","modified_gmt":"2011-02-22T11:10:27","slug":"violencia-domestica-violencia-de-genere-violencia-masclista-que-volem-dir-en-cada-cas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/violencia-domestica-violencia-de-genere-violencia-masclista-que-volem-dir-en-cada-cas\/","title":{"rendered":"Viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, viol\u00e8ncia masclista. Qu\u00e8 volem dir en cada cas?"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Les actuacions que s\u2019estan duent a terme a Espanya per eradicar la viol\u00e8ncia exercida sobre les dones s\u00f3n molt importants i contrasten amb la invisibilitat total qu<\/span>\u00a0<\/span>e existia respecte<\/span>\u00a0<\/span> a aque<\/span>\u00a0<\/span>st problema anys enrere. El proc\u00e9s d\u2019implantaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques ha estat el resultat de la interacci\u00f3 entre l\u2019activitat pol\u00edtica, els debats socials i els mitjans de comunicaci\u00f3. El moviment feminista ha estat impulsor i agent actiu, tant com a moviment social com en la seva vessant institucional. La producci\u00f3 acad\u00e8mica, per la seva part, ha subministrat els conceptes i el marc te\u00f2ric que han articulat les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

Una de les particularitats de les pol\u00edtiques p\u00fabliques per lluitar contra la viol\u00e8ncia <\/span>\u00a0<\/span>exercida sobre les dones a Catalunya \u00e9s el canvi progressiu d\u2019enfocament. S\u2019inicien a partir de la identificaci\u00f3 de l\u2019anomenada \u201cviol\u00e8ncia dom\u00e8stica\u201d, per centrar-se m\u00e9s endavant en la \u201cviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d, que identifica les seves arrels en els residus d\u2019una estructura social de caire patriarcal i en les agressions patides per les dones pel fet de ser dones. A Catalunya, s\u2019han generat recentment pol\u00edtiques p\u00fabliques que posen l\u2019accent en l\u2019home com a agressor i en els drets de les dones a viure lliures de viol\u00e8ncia: es tracta, en aquest cas, de l\u2019anomenada \u201cviol\u00e8ncia masclista\u201d. Per\u00f2 aquestes difer\u00e8ncies tenen m\u00e9s implicacions, i a elles em referir\u00e9 a continuaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

De la invisibilitat a la lluita cont<\/b><\/span>\u00a0<\/span>ra la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica<\/b><\/span><\/p>\n

\"a_violencia-genero\"<\/span><\/p>\n

Els maltractaments que patien les dones no transcendien el domini p\u00fablic. Justament <\/span>\u00a0<\/span>en els anys 50 i 60 del segle passat predominava a Europa, i tamb\u00e9 a Espanya, un model de fam\u00edlia en qu\u00e8 l\u2019home s\u2019encarregava de mantenir-la materialment i la dona era responsable de la llar i de la cura dels seus membres. En l\u2019imaginari social, la fam\u00edlia es considerava un reducte segur i protector de les dones, on res dolent podia passar. En ocasions, aix\u00f2 s\u00ed, les p\u00e0gines de successos dels diaris informaven d\u2019algun assassinat, que es considerava fruit d\u2019una baralla matrimonial que la policia tractava d\u2019esbrinar. Era un terreny privat, que reflectia una concepci\u00f3 de les relacions entre homes i dones asim\u00e8triques, per\u00f2 que eren assumides com a tals i no eren percebudes. I aix\u00f2 era aix\u00ed fins que algunes dones trencaven amb la situaci\u00f3 que patien; els mateixos canvis del context social i del paper de les dones ho feia possible, per\u00f2 hi havia homes que no ho assimilaven. \u201cLa vaig matar perqu\u00e8 era meva\u201d va dir un exmarit quan va confessar el seu crim, en una frase que sintetitza l\u2019actitud possessiva de l\u2019home, que no accepta que la seva parella pugui tenir aspiracions i vida pr\u00f2pia fora d\u2019ell. \u201cEl meu marit em pegava el normal\u201d, frase pronunciada per una dona v\u00edctima d\u2019agre<\/span>\u00a0<\/span>ssions, i que reflecteix la submissi\u00f3 de les dones front el domini mascul\u00ed, cosa que impedeix percebre la viol\u00e8ncia com una anomalia, fins que es sobrepassen determinats l\u00edmits (variables per cadasc\u00fa) i s\u2019encenen totes les alertes (Lorente, 2009)<\/span><\/p>\n

Els poders p\u00fablics no eren indiferents a aquestes situ<\/span>\u00a0<\/span>acions, i \u00a0tant els ajuntaments com les comunitats aut\u00f2nomes havien articulat tota una s\u00e8rie de dispositius i recursos per a les v\u00edctimes d\u2019aquesta classe de viol\u00e8ncia. Les primeres actuacions pol\u00edtiques s\u2019inicien en la d\u00e8cada dels anys vuitanta. S\u2019actua respecte als actes violents que es produeixen en el si de la fam\u00edlia, i que normalment s\u00f3n exercits pels homes contra les dones. Anys abans es considerava que el maltractament contra les dones era anormal i que afectava a persones amb problemes psic<\/span><\/span>opatol\u00f2gics o mentals. Es produeix, doncs, un canvi de perspectiva, perqu\u00e8 \u00a0les actuacions p\u00fabliques parteixen del reconeixement de qu\u00e8 la viol\u00e8ncia i el maltractament familiar s\u00f3n un problema social.<\/span><\/p>\n

\"c_forges-violencia\"<\/span><\/span><\/p>\n

Llavors es parlava de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Tamb\u00e9 s\u2019utilitzaven els termes de viol\u00e8ncia familiar o viol\u00e8ncia intrafamiliar. Les v\u00edctimes, habitualment les dones, eren anomenades \u201cdones maltractades\u201d, tal com s\u2019expressa en els protocols d\u2019atenci\u00f3 i els recursos que ajuntaments o Generalitat de Catalunya van comen\u00e7ar a organitzar. \u00a0A Girona, per exemple, s\u2019aprova l\u2019any 1998 un Protocol d\u2019actuaci\u00f3 en els casos de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica<\/i> on queda ben expressat l\u2019\u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u201cPer viol\u00e8ncia dom\u00e8stica podem entendre aquelles con<\/span><\/span>ductes agressives que exerceixen sobre els membres m\u00e9s d\u00e8bils d\u2019un grup familiar altres membres d\u2019aquest mateix grup, especialment les que s\u2019exerceixen sobre la dona; s\u2019hi inclouen tamb\u00e9 les produ\u00efdes amb posterioritat a la ruptura d\u2019una relaci\u00f3 familiar o de conviv\u00e8ncia\u201d.<\/span><\/p>\n

Fixem-nos que en la definici\u00f3 inclosa en aquest protocol s\u2019identifica el fet de qu\u00e8 siguin les dones qui majorit\u00e0riament s\u00f3n les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia, per\u00f2 no s\u2019esmenta que els agressors siguin homes. S\u2019identifica doncs el problema, per\u00f2 no qui el genera ni les seves causes.<\/span><\/p>\n

De fet la viol\u00e8ncia contra les dones passa a tenir rellev\u00e0ncia pol\u00edtica a partir de l\u2019any 1<\/span><\/span>995. La definici\u00f3 del problema com a \u201cviol\u00e8ncia dom\u00e8stica\u201d t\u00e9 un impacte en les mesures adoptades: tendeixen a adre\u00e7ar-se individualment a les dones en comptes de dirigir-se a desmantellar les estructures que provoquen i mantenen la dominaci\u00f3 masculina sobre les dones (Bustelo, L\u00f3pez i Platero, 2007: 86). Els diferents plans i protocols aprovats en aquests anys presenten a les dones com a v\u00edctimes i diana que requereixen assist\u00e8ncia i protecci\u00f3, essent l\u2019objectiu clau de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Gaireb\u00e9 mai es fa refer\u00e8ncia als homes, i mentre que les v\u00edctimes s\u00f3n identificades com a dones, els agressors es presenten com a neutres en termes de g\u00e8nere. La Llei d\u2019ordre de protecci\u00f3 a les v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica<\/i>, promulgada l\u2019any 2003, definir\u00e0 les actuacions i recursos per a l\u2019atenci\u00f3 a les v\u00edctimes.<\/span><\/p>\n

Com a fruit de les seves actuacions, els poders p\u00fablics comencen a assumir que la viol\u00e8ncia contra les dones que es produeixen en l\u2019\u00e0mbit familiar \u00e9s un problema de car\u00e0cter estructural, fruit de l<\/span><\/span>a persist\u00e8ncia d\u2019elements patriarcals, i no sols una q\u00fcesti\u00f3 de desavinences fatals entre els membres d\u2019una parella. Les mesures i recursos eren insuficients i, malgrat els esfor\u00e7os, hi mancava coordinaci\u00f3 i una actuaci\u00f3 d\u2019ampli espectre, i dif\u00edcilment podia ser d\u2019una altra manera ja que en la societat no hi havia consci\u00e8ncia respecte als maltractaments que patien les dones. Calia que el que s\u2019entenia com un problema individual es convert\u00eds en un problema social, que emerg\u00eds de l\u2019\u00e0mbit privat i pass\u00e9s al domini p\u00fablic, doncs aquesta era condici\u00f3 per a ampliar les iniciatives pol\u00edtiques i la responsabilitat p\u00fablica. El detonant d\u2019aquest canvi va ser l\u2019assassinat d\u2019Ana Orantes el desembre de 1997, ja que va marcar un abans i un despr\u00e9s en la consideraci\u00f3 social de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i en les mesures pol\u00edtiques desenvolupades. El paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 va ser essencial en el debat social i pol\u00edtic que es va produir a partir d\u2019aquest fet (Comas d\u2019Argemir, \u00a02008).<\/span><\/p>\n

Ana Orantes<\/strong> era una dona de 60 anys, que va explicar davant les c\u00e0meres d\u2019una televisi\u00f3 auton\u00f2mica, Canal Sur, els maltractaments que patia per part dels seu marit en els anys del <\/span><\/span>seu matrimoni i tamb\u00e9 amb posterioritat un cop divorciats. Al cap de pocs dies era assassinada pel seu exmarit, que despr\u00e9s de pegar-la brutalment, la va ruixar amb benzina i li va prendre foc. Aquest assassinat va produir una veritable commoci\u00f3, ja que la dona que la gent va poder veure per televisi\u00f3 en directe o en redifusions posteriors, era una persona normal i corrent, sense cap anomalia percepti<\/span><\/span>ble, amb qui molts dels telespectadors s\u2019hi podien identificar. Els mitjans de comunicaci\u00f3, per la seva part, van donar prioritat a aquesta not\u00edcia obrint l\u2019edici\u00f3 dels informatius televisius i ocupant la primera p\u00e0gina de la premsa escrita. Es va generar un debat p\u00fablic, es va tractar \u00e0mpliament el tema en els mitjans, per\u00f2 tamb\u00e9 en reunions espec\u00edfiques i en congressos, en ajuntaments i cambres parlament\u00e0ries i es va anar assumint la naturalesa social i pol\u00edtica de la viol\u00e8ncia. Es va donar visibilitat al problema i va haver les condicions per ampliar les pol\u00edtiques p\u00fabliques per a combatre\u2019l. Suficients? Segur que no, perqu\u00e8 encara persisteix la viol\u00e8ncia, per\u00f2 en tot cas molt m\u00e9s ambicioses i articulades del que abans hi havia.<\/span><\/p>\n

\"b_violencia_genero_4376\"<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

De la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica a la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/b><\/span><\/p>\n

El concepte de g\u00e8nere fa refer\u00e8ncia a les pr\u00e0ctiques, valors, costums, actituds i expectatives que la societat \u2013no la biologia- assigna de forma diferenciada a cadascun dels sexes. A nivell p<\/span><\/span>ol\u00edtic aquest concepte es comen\u00e7a a utilitzar cap a finals dels anys 90. Es difon a partir de la Cimera de Beijing de l\u2019any 1995, \u00e9s adoptat per l\u2019ONU, i es considera una manifestaci\u00f3 de les relacions hist\u00f2ricament desiguals entre homes i dones. A Espanya, s\u2019incorpora per primera vegada en el marc normatiu amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de mesures de protecci\u00f3 integral contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere,<\/i> aprovada l\u2019any 2004 (m\u2019hi referir\u00e9 a partir d\u2019ara com a Llei Integral)[2]<\/a> Com a conseq\u00fc\u00e8ncia s\u2019intensifiquen els dispositius assistencials, policials i judicials per atendre les v\u00edctimes d\u2019aquest tipus de viol\u00e8ncia, les mesures de prevenci\u00f3, de formaci\u00f3, d\u2019investigaci\u00f3 i d\u2019atenci\u00f3 a les dones, aix\u00ed com les accions sensibilitzadores. Constitueix la primera llei europea de car\u00e0cter transversal, que recull mesures vinculades a aspectes preventius, educatius, socials, laborals, assistencials, sanitaris i penals.<\/span><\/span><\/p>\n

La promulgaci\u00f3 de la Llei Integral suposa la introducci\u00f3 a nivell pol\u00edtic d\u2019un canvi de paradigma, i \u00e9s entendre que la viol\u00e8ncia exercida contra les dones va m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes entre persones, ja que t\u00e9 components estructurals i \u00e9s una expressi\u00f3 del poder que exerceixen els homes. La viol\u00e8ncia deixa de diluir-se en l\u2019entorn familiar per passar a tractar-la des de la relaci\u00f3 desigual entre homes i dones en la parella. La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere s\u2019ent\u00e9n des de la seva dimensi\u00f3 m\u00e9s global, per\u00f2, tal com tindrem ocasi\u00f3 de veure, s\u2019aplica des d\u2019una perspectiva restringida. En la seva exposici\u00f3 de motius la Llei defineix la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere des de la perspectiva global i estructural:<\/span><\/span><\/p>\n

\u201cLa viol\u00e8ncia de g\u00e8nere no \u00e9s un problema que afecta a l\u2019\u00e0mbit privat. Al contrari, es manifesta com el s\u00edmbol m\u00e9s brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d\u2019una viol\u00e8ncia que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets m\u00ednims de llibertat, respecte i capacitat de decisi\u00f3\u201d.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s endavant, tamb\u00e9 en l\u2019exposici\u00f3 de motius, es continua amb la <\/span><\/span>visi\u00f3 global, assenyalant que \u201cla Llei pret\u00e9n atendre a les recomanacions dels organismes internacionals en el sentit de proporcionar una resposta global a la viol\u00e8ncia que s\u2019exerceix contra les dones\u201d. Per\u00f2 quan es defineix l\u2019\u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3, es restringeix el concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a l\u2019\u00e0mbit familiar o de la parella, degut a que \u00e9s on principalment es produeixen les agressions. Aquesta restricci\u00f3 del concepte es concreta en el text articulat de la Llei, de manera que l\u2019article 1.1. diu el seg\u00fcent:<\/span><\/p>\n

\u201cLa present Llei t\u00e9 com a objecte actuar contra la viol\u00e8ncia que, com a manifestaci\u00f3 de la discrimi<\/span><\/span>naci\u00f3, la situaci\u00f3 de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s\u2019exerceix sobre aquestes per part de quins siguin o hagin estat els seus c\u00f2njuges o de quins estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d\u2019afectivitat, encara que no hi hagi conviv\u00e8ncia\u201d.<\/span><\/p>\n

Fixem-nos, doncs, que les causes de la viol\u00e8ncia s\u00f3n estructurals, per\u00f2 les seves manifestacions concretes es circumscriuen a l\u2019\u00e0mbit de les relacions de parella. Pel que fa a les expressions de la viol\u00e8ncia, es defineixen en l\u2019article 1.3. on s\u2019explica que la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere inclou tot acte de viol\u00e8ncia <\/span><\/span>f\u00edsica i psicol\u00f2gica, incloent-hi les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privaci\u00f3 arbitr\u00e0ria de llibertat.<\/span><\/p>\n

Un canvi d\u2019orientaci\u00f3 important respecte a la \u201cviol\u00e8ncia dom\u00e8stica\u201d \u00e9s que la \u201cviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d no nom\u00e9s identifica a les dones com a v\u00edctimes, sin\u00f3 que identifica tamb\u00e9 els homes com a agressors. L\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei Integral estigu\u00e9 acompanyada de forts debats i reaccions, especialment per la introducci\u00f3 de modificacions en el Codi Penal, amb penes espec\u00edfiques per als agressors que alguns sectors consideraren discriminat\u00f2ries. En tot cas, el Tribunal Constitucional va rebutjar els recursos que es presentaren en contra i totes les disposicions de la Llei Integral s\u00f3n plenament vigents.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i viol\u00e8ncia masclista<\/b><\/span><\/p>\n

L\u2019any 2008 s\u2019aprova al Parlament de Catalunya la Llei del dret de les dones a eradicar la viol\u00e8ncia masclista<\/i>.[3]<\/a> L\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019aquesta Llei es fa en base a les compet\u00e8ncies que l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat pel que fa a la sensibilitzaci\u00f3 sobre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere per tal de detectar-la i prevenir-la, aix\u00ed com a la regulaci\u00f3 dels recursos i serveis propis per a aconseguir l\u2019atenci\u00f3 i protecci\u00f3 de les dones que en s\u00f3n v\u00edctimes. En aquest sentit, complementa i aplica a Catalunya el que estableix la Llei Integral del 2004, per\u00f2 ampliant l\u2019abast de l\u2019\u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les relacions de parella, i estenent-lo a tots aquells \u00e0mbits de la vida social on s\u2019expressa la viol\u00e8ncia dels homes contra les dones des d\u2019unes relacions de poder desiguals. La Llei especifica els recursos que es posen a disposici\u00f3 de les v\u00edctimes i un dels aven\u00e7os importants \u00e9s que per accedir a determinats recursos les dones no necessiten acreditaci\u00f3 judicial, cosa que flexibilitza i permet atendre m\u00e9s f\u00e0cilment les situacions d\u2019urg\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

La viol\u00e8ncia masclista \u00e9s el terme que s\u2019utilitza per caracteritzar l\u2019abast de la normativa: \u201cLa Llei utilitza l\u2019expressi\u00f3 viol\u00e8ncia masclista<\/i> perqu\u00e8 el masclisme \u00e9s el concepte que de forma m\u00e9s general defineix les conductes de domini, control i ab\u00fas de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara \u00e9s valorat per una part de la societat com a superior\u201d (pre\u00e0mbul). Pot ser f\u00edsica, psicol\u00f2gica, sexual i econ\u00f2mica i abasta diferents \u00e0mbits, tant en l\u2019espai p\u00fablic com en el privat:<\/span><\/p>\n