<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/span> La gosadia en fer aquest tipus d\u2019afirmacions no va quedar sense resposta, si m\u00e9s no per part meva, per\u00f2, tot i aix\u00ed, em continua semblant agosarat predicar sobre alguna cosa del que nom\u00e9s es coneix en teoria, ja que el celibat segueix vigent dins de la c\u00faria cat\u00f2lica, apost\u00f2lica i romana. El simple fet de recon\u00e8ixer \u00fanicament a les fam\u00edlies creades a trav\u00e9s del ritu cristi\u00e0 \u00e9s de tal ceguesa social que aclapara als que ens auto-donem alguna responsabilitat social.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Actualment ens trobem amb fam\u00edlies de tot tipus: convencionals amb pare i mare amb matrimoni cat\u00f2lic; amb mare i pare amb matrimoni civil; amb home i dona amb uni\u00f3 de fet i reconeixement jur\u00eddic id\u00e8ntic al matrimoni com\u00fa; amb mares i criatures resultants d\u2019un divorci o separaci\u00f3 que, a m\u00e9s, poden tenir noves relacions que tamb\u00e9 aporten criatures d\u2019altres relacions anteriors o no; parelles sense fills que aposten per ser fam\u00edlia sense descend\u00e8ncia; fam\u00edlies formades per dues dones o per dos homes, amb o sense fills; fam\u00edlies formades per persones bisexuals; fam\u00edlies que decideixen adoptar fills; fam\u00edlies que decideixen anar a altres pa\u00efsos per contractar mares de lloguer; mares amb filles i \/ o fills, soles i sense parella; pares amb filles i \/ o fills, sense parella; fam\u00edlies monomarentals involunt\u00e0ries o volunt\u00e0ries; fam\u00edlies de persones transsexuals, i aix\u00ed, un llarg etc\u00e8tera.<\/span><\/p>\n Si alguna cosa ens ha ensenyat la hist\u00f2ria de la societat \u00e9s que intentar imposar un \u00fanic criteri del que sigui, fam\u00edlia, pensament, credo, etc., no comporta cap benefici. I \u00e9s que si la humanitat t\u00e9 alguna caracter\u00edstica, n’\u00e9s precisament la diversitat, ja que cada persona “\u00e9s un m\u00f3n”, com deia la meva estimada \u00e0via. Per\u00f2 els que intenten imposar les creences no reconeixen aquesta diversitat humana, en tota la seva expressi\u00f3. Diversitat en l\u2019\u00e0mbit personal, en el familiar, en els credos, a les milit\u00e0ncies en causes perdudes … Aix\u00f2 genera, sens dubte, separaci\u00f3 entre els qui intenten seguir eixes creences dogm\u00e0tiques, i qui tenim clar que les dones i homes del segle XXI volem ser lliures a l\u2019hora de decidir a qui regalem les nostres car\u00edcies i tendreses ,i deixar de sentir la pressi\u00f3 dels que s\u2019erigeixen com a portaveus d\u2019una \u00fanica realitat castradora de llibertats i castigadora de voluntats creadores.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aix\u00ed, la uniformitat familiar \u00e9s molt lluny de la realitat social per moltes manifestacions que vulguin organitzar a favor de les fam\u00edlies tradicionals, com la que es va celebrar l’1 de gener passat dia a Madrid. I jo em pregunto, qu\u00e8 pretenen aconseguir amb aquestes concentracions? No creuen que entre aquestes persones concentrades, i per molt casades per l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica que estiguin, no hi haur\u00e0 homes i dones “obligades” a seguir en aquest estat civil heteroassignat del matrimoni entre dones i homes a causa de l’estatus que gaudeixen i al control social que totes i tots exercim i, alhora, patim?<\/span><\/p>\n Quan en els seus discursos els homes de faldilles llargues i negres advoquen per la fam\u00edlia unida en “sant matrimoni cat\u00f2lic entre un home i una dona”, mai no parlen de felicitat, ni de pau, ni d\u2019igualtat, ni d\u2019equitat, ni de corresponsabilitat. No, nom\u00e9s parlen de descend\u00e8ncia com a \u00fanic fi, i de resignaci\u00f3 davant les proves que el seu d\u00e9u els mani. I, aix\u00f2, per descomptat, implica que les dones ens resignem al nostre paper de submissi\u00f3 a les decisions del nostre marit, i fins i tot als consells d\u2019ells, els de faldilles llargues i negres, a trav\u00e9s dels p\u00falpits i confessionaris.<\/span><\/p>\n Parlar d\u2019un \u00fanic model de fam\u00edlia, el tradicional o convencional, a comen\u00e7aments del segle XXI, almenys per a mi, \u00e9s d\u2019una ceguesa social absoluta, d\u2019una total hipocresia en nom d\u2019uns interessos no sempre del tot confessables per part dels que prediquen aquest tipus de discurs.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Una cr\u00edtica a la visi\u00f3 exclusiva i tradicional de la fam\u00edlia que t\u00e9 l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica\u00a0 \u00a0 Aquest Nadal passades i de nou, l\u2019arquebisbe de Alcal\u00e1 de Henares ens sorprenia amb unes declaracions que, a “grosso modo”, venien a dir […]<\/p>\n","protected":false},"author":76,"featured_media":26358,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[],"class_list":["post-54270","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana"],"yoast_head":"\n![\"marefilla\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/01\/marefilla.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"famlesbianes\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2011\/01\/famlesbianes.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n