Cada cop hi ha m\u00e9s dones que fumen<\/strong><\/p>\n\n\n\nUn estudi recent (*) realitzat per analitzar la mortalitat associada al consum de tabac a Espanya ens informa que durant el per\u00edode de 1990 fins el 2018 el consum de tabac va causar m\u00e9s d’1,7 milions de morts, i d’aquestes morts m\u00e9s d’1,5 milions eren homes. Un bon senyal \u00e9s que les dades suggereixen que la mortalitat atribu\u00efda al consum de tabac est\u00e0 disminuint.<\/p>\n\n\n\n
En els estudis epidemiol\u00f2gics, sociol\u00f2gics, psicosociol\u00f2gics, s\u00f2cio-culturals i en l\u2019\u00e0mbit de la salut, per obtenir resultats v\u00e0lids i fiables, s\u2019han de tenir en compte \u2013sotmetre a control– determinades variables biol\u00f2giques, una de primordial \u00e9s la variable g\u00e8nere (g\u00e8nere mascul\u00ed i g\u00e8nere femen\u00ed). L\u2019estudi sobre la mortalitat per tabaquisme a Espanya ens informa que aquests descens que avui dia s\u2019observa en mortalitat per l\u2019activitat de fumar es deu a un clar descens de morts atribu\u00efdes al consum de tabac en homes a qualsevol edat a partir de finals dels anys 90, i afegeix: \u00ab […] si ens quedem nom\u00e9s amb les dades de la poblaci\u00f3 femenina, la cosa canvia radicalment. Des dels anys noranta, la mortalitat atribu\u00efda al consum de tabac en dones augmenta, sobretot per c\u00e0ncer de pulm\u00f3 i malalties cardiovasculars. I ho fa r\u00e0pid tant a les joves com a les d’edat m\u00e9s avan\u00e7ada\u00bb. Durant la primera meitat del per\u00edode d’estudi (1990-2003), el c\u00e0ncer de pulm\u00f3 representava el 12,3% de la mortalitat total atribu\u00efda a les dones, mentre que a la segona meitat (2004-2018) gaireb\u00e9 es va duplicar, assolint el 21% del total.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019h\u00e0bit generalitzat de fumar a mansalva va arribar a Espanya m\u00e9s tard que a altres pa\u00efsos desenvolupats com, per exemple, Estats Units i el Regne Unit. Si fa no fa, fumar es va popularitzar entre els homes arran de la Guerra (in) civil espanyola; primer fumaven els m\u00e9s adinerats, despr\u00e9s s\u2019hi va afegir la classe obrera. Les dones s\u2019hi van sumar unes d\u00e8cades m\u00e9s tard: l\u2019esclat del fum per tabac femen\u00ed es va produir cap a finals del seixanta i inicis dels setanta del segle XX (fins ben b\u00e9 els anys 60 estava malvist que aquestes fum\u00e9ssim), quan les dones grans d\u2019avui \u00e9rem joves. Jo mateixa vaig ser una fumadora empedre\u00efda, primer de tabac ros (Winston, Chesterfield (sense filtre..) despr\u00e9s tabac negre (Ducados i Celtes, les cigarretes d\u2019aquesta \u00faltima marca tampoc no duien filtre) i fins i tot fumava en pipa. <\/p>\n\n\n\n
I, \u00e9s clar, l\u2019evoluci\u00f3 recent de la mortalitat atribu\u00efda al consum de tabac en les dones amo\u00efna. En primer lloc, pel que significa de morts prematures. Malauradament, no sembla que l\u2019indiscutible avan\u00e7ament en Salut P\u00fablica que van significar les Lleis 28\/2005 i la 42\/2010 de control del tabaquisme siguin suficients. Un motiu pel qual a les dones els costa deixar de fumar \u00e9s l\u2019 augment de pes despr\u00e9s de deixar el tabac, ja que la nicotina dificulta engreixar-se (at\u00e8s que \u00e9s un inhibidor de la gana); aquest \u00e9s un tema de gran abast estretament relacionat amb l\u2019imaginari social imperant de com han de lluir els cossos de les dones, un tema en el qu\u00e8 ara no m\u2019estendr\u00e9. Tamb\u00e9 l\u2019al\u00e7a de tabaquisme en les dones s\u2019ha de veure des del prisma de l\u2019estr\u00e8s s\u00f2cio-laboral relacionat amb la conciliaci\u00f3 familiar que pateixen, tema absolutament cabdal en el qual ara tampoc entrar\u00e9.<\/p>\n\n\n\n