{"id":94794,"date":"2026-10-15T20:00:04","date_gmt":"2026-10-15T18:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=94794"},"modified":"2026-10-16T18:57:10","modified_gmt":"2026-10-16T16:57:10","slug":"feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/","title":{"rendered":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II)"},"content":{"rendered":"\n

La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament Nacional, amb intervencions de Torbisco, Teixid\u00f3, Barcons, Sabater i Forcadell i moderaci\u00f3 de Tona Gusi.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Taula Rodona se celebr\u00e0 durant les Jornades Feministes en Revolta, en el bloc tem\u00e0tic: Ni les primeres, ni les \u00faniques, ni les \u00faltimes: mem\u00f2ries i genealogies feministes i alliberament nacional (13 de juny de 2026). Es tracta d\u2019una presentaci\u00f3, quatre pon\u00e8ncies, un escrit i diverses intervencions centrades en la reflexi\u00f3: Quins paral\u00b7lelismes hi ha entre dona oprimida \/ naci\u00f3 oprimida dins del model patriarcal?<\/p>\n\n\n\n

Aquesta segona part de la cr\u00f2nica tracta les pon\u00e8ncies de Neus Torbisco<\/strong> i de Carme Teixid\u00f3<\/strong> (ANC), aix\u00ed com l\u2019escrit de Maite Barcons Renyer<\/strong> de la Catalunya Nord llegit per Dolors Sabater<\/strong>, i les intervencions de Carme Forcadell<\/strong>, aix\u00ed com del p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de N\u00faria Cadenes  -qualificada d\u2019optimista per part de la moderadora- ,  fou el torn de Neus Torbisco.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta Doctora en Dret i reconeguda experta en l’\u00e0mbit dels Drets Humans analitz\u00e0 de quina manera les estructures del model patriarcal generen paral\u00b7lelismes d’opressi\u00f3 tant sobre les dones com sobre les nacions sense Estat, aportant un rigor\u00f3s bagatge acad\u00e8mic i jur\u00eddic a la reflexi\u00f3 sobre les lluites d’alliberament nacional i els feminismes.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Com \u00e9s que no que no avancem?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Inici\u00e0 la seva intervenci\u00f3 donant les gr\u00e0cies a l\u2019organitzaci\u00f3 i felicitant- se pel luxe i  privilegi de compartir la taula i remarc\u00e0 l\u2019emoci\u00f3 que li produ\u00efa una sala tan plena.<\/p>\n\n\n\n

Estigu\u00e9 d\u2019acord en que hi ha un fil entre les reivindicacions de fa 50 anys i les d’ara. I es pregunt\u00e0: \u201c Doncs qu\u00e8 hem avan\u00e7at?\u201d . I es responia \u201c…aquest \u00e9s el punt de perplexitat.  Com \u00e9s que no que no avancem? \u201c<\/p>\n\n\n\n

Es propos\u00e0  connectar aquesta dimensi\u00f3 m\u00e9s local del feminisme amb els drets humans, de g\u00e8nere i la discriminaci\u00f3. Per ella, la idea d’opressi\u00f3 encaixa amb la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere, i enlla\u00e7a amb el tema de la nacionalitat.<\/p>\n\n\n\n

Assenyal\u00e0 que actualment com a dones \u201cEns enfrontem a una esp\u00e8cie de discriminaci\u00f3 molt m\u00e9s indirecta i invisible, on sempre hi ha arguments que semblen d\u2019aparen\u00e7a neutral, com l\u2019expertesa\u201d. Contrapos\u00e0 la manca de paritat amb que es fan molts panells, per exemple,  des de la Generalitat de Catalunya a la de la seva instituci\u00f3 on treballa a Ginebra on aquesta desigualtat est\u00e0 prohibida, ja que \u201c…malgrat  que a Su\u00efssa no s\u00f3n molt feministes, s\u2019eviten aquestes desigualtats perqu\u00e8  totes les institucions p\u00fabliques s\u00f3n part del G-Equal Global Compact<\/em>, que promou les Nacions Unides, on realment es prohibeix i es denuncia la discriminaci\u00f3 en qualsevol \u00e0mbit de la societat, sigui per avaluar unes beques, sigui per parlar de temes institucionals on no hi hagi paritat, perqu\u00e8 les dones hi s\u00f3n. Potser fa 50 anys podien dir: \u00abB\u00e9, moltes dones no han fet estudis superiors, i per tant no hi ha tantes enginyeres o no hi ha tantes advocades …\u00bb, per\u00f2 avui  aix\u00f2 \u00e9s directament fals. En l’\u00e0mbit del dret hi ha moltes m\u00e9s noies estudiants que no pas nois, des de la Universitat Pompeu Fabra  a la Universitat de Harvard (la facultat de dret m\u00e9s important del m\u00f3n) on en els \u00faltims 5 anys sempre s\u00f3n noies les que treuen les m\u00e0ximes qualificacions. Per\u00f2 si mirem els despatxos d’advocats dels Estats Units, gaireb\u00e9 no hi ha cap dona s\u00f2cia\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Per qu\u00e8 hi ha aquest factor d’invisibilitzaci\u00f3?  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es pregunta Torbisco, tot reflexionant sobre quines eines estem fent servir en aquest combat.  Des del 75, on els objectius de la lluita eren molt m\u00e9s clars,\u201d … el dret civil, que jo explico als meus estudiants, era un dret civil obertament discriminatori. I clar, davant una discriminaci\u00f3 oberta \u00e9s molt f\u00e0cil tenir un target<\/em>, : \u00abAix\u00f2, aix\u00f2 \u00e9s injust\u00bb. I gaireb\u00e9 no fa falta justificar-ho. Per\u00f2 actualment sempre hem de justificar que som iguals i cansa, fins i tot emocionalment cansa estar en una reuni\u00f3 amb homes i haver d\u2019al\u00e7ar la veu tres vegades perqu\u00e8 no \u00e9s que et discriminin directament. Aquest \u00e9s el fenomen d’invisibilitzaci\u00f3.\u201d, rebl\u00e0. \u201c En aquest sentit, una de les explicacions per les que sembla que estem en el mateix lloc \u00e9s perqu\u00e8 l’aparen\u00e7a del dret – i jo soc jurista- ha canviat. No podem dir avui: \u00abMiri, \u00e9s que tenim aquesta Constituci\u00f3 que diu que les dones no s\u00f3n iguals\u00bb. \u00c9s que tenim una Declaraci\u00f3 de Drets Humans, una Declaraci\u00f3 dels Drets de les Dones, una unitat de les Nacions Unides que es dedica a promoure la igualtat de g\u00e8nere, etc\u00e8tera. O sigui que formalment tenim tot aquest avan\u00e7. Per\u00f2 qu\u00e8 passa? Que \u00e9s molt dif\u00edcil explicar que hi ha discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere\u201d<\/p>\n\n\n\n

Explic\u00e0 com li costa mostrar-ho actualment  fins i tot a les seves alumnes. Ja que quan ella va comen\u00e7ar a estudiar dret es veia clar\u00edssimament que no hi havia quasi  professores a la Facultat de Dret de la UB,  cap que fos catedr\u00e0tica,.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAra no \u00e9s tan visible la difer\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed que les cultures patriarcals s’han internalitzat tamb\u00e9 per part de moltes dones. Ara hi ha pres\u00e8ncia de dones a la pol\u00edtica, per\u00f2 si mirem els c\u00e0rrecs que ocupen o mirem com moltes d’aquestes dones per arribar a ser on s\u00f3n, ja siguin pol\u00edtiques, siguin advocades… han hagut de internalitzar, d’assimilar els patrons de comportament i d’exercici del poder que es consideren prestigiosos, etc\u00e8tera. Per tant, les normes que defineixen com et comportes en l’espai p\u00fablic, i fins i tot tamb\u00e9 en el privat moltes vegades, s\u00f3n normes patriarcals.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Per la jurista aquest \u00e9s un combat molt m\u00e9s subtil i molt m\u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 per exemple les seves alumnes de 18 anys a la Facultat de Dret no es creuen que hi hagi discriminaci\u00f3, no creuen que aix\u00f2 els hi pugui passar. Diuen: \u00abNo pot ser! o sigui, a veure, perdona, jo tinc  quatre excel\u00b7lents, tinc tres matr\u00edcules, evidentment que puc entrar als despatxos m\u00e9s prestigiosos i ser-ne s\u00f2cia\u00bb, explic\u00e0 i afeg\u00ed: \u201cPer\u00f2 les estad\u00edstiques demostren que no ha passat aix\u00f2. I per tant, estem al mateix lloc, per\u00f2 d’alguna manera amb menys instruments clars de combat perqu\u00e8 aparentment no hi ha cap lloc on es digui que una dona no pot ser s\u00f2cia d’un despatx d’advocats. Per tant, la lluita \u00e9s m\u00e9s complexa.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7 amb l’alliberament nacional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Neus Torbisco va viure  dos anys al Canad\u00e0 l’any 97 i el 98, just en el post-refer\u00e8ndum del Quebec, i quan comen\u00e7aven les lluites pels drets ind\u00edgenes (nom\u00e9s dos anys abans el 95 s’havia tancat l’\u00faltima Indian Residential School<\/em>, on l’objectiu de la Indian Act canadenca era to take the Indian out of the child<\/em>, \u00e9s a dir,  hem de treure l\u2019indi del nen, on  es segregava, es maltractava i es justificava de manera paternalista el segrest de la mainada ind\u00edgena per transformar-la en mainada occidental). \u201c\u00c9s la mateixa transformaci\u00f3 de les dones que assoleixen el poder actuant amb comportaments masculins. Per\u00f2 evidentment el moviment ind\u00edgena \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil en un context on es q\u00fcestiona l’imperialisme, es comen\u00e7a a tenir una \u00e8tica de la decolonitzaci\u00f3, etc\u00e8tera. Casos com el de Catalunya i altres nacions sense estat o dels Pa\u00efsos Catalans, no es veuen com una lluita tan important, perqu\u00e8 la gent visita Barcelona i diuen: \u00abOn \u00e9s l’opressi\u00f3?\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa idea que vull transmetre, \u00e9s que hi ha una certa idea de les prioritats que ens afecta profundament en la nostra lluita emancipadora d’alliberament nacional, tamb\u00e9 la ind\u00edgena, eh?, salvant totes les dist\u00e0ncies en els graus d’opressi\u00f3, com en el tema de les dones. I \u00e9s aquesta idea de les prioritats, que hi ha formes d’opressi\u00f3 m\u00e9s fortes. Aix\u00f2 \u00e9s curi\u00f3s quan veus el govern de Pedro S\u00e1nchez amb el cas de Palestina, que \u00e9s una opressi\u00f3 brutal que degenera en un genocidi,  del que jo no en tinc cap dubte com a professora de dret internacional. Aquesta defensa de l’autodeterminaci\u00f3 nom\u00e9s es fa per part dels poders establerts, i no tots, ja que fins i tot veient les imatges en directe molts opten per negar-ho. \u00c9s fa simplement quan ja el grau d’opressi\u00f3 \u00e9s tan gran que hi ha una aniquilaci\u00f3 f\u00edsica.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cPer\u00f2 la idea de la slow slow oppression<\/em>, que \u00e9s com els poders t’invisibilitzen i per tant et fan sentir que tu no ets igual, que tu tens un estatus subordinat, que tu no pots tenir una igualtat est\u00e0ndard. Com ho diria- es pregunta Torbisco-,  tant per les dones com pel tema de la llengua com pel tema ind\u00edgena… hi ha d’haver un marge on dius: \u00abB\u00e9, aix\u00f2 ja no ho tolerem\u00bb. I \u00e9s curi\u00f3s que els drets col\u00b7lectius o els drets de les dones es defensen d’una manera molt m\u00e9s aferrissada quan ja hi ha hagut una viol\u00e8ncia f\u00edsica irreversible com el cas de les nenes a l’Afganistan,  on llavors tothom, socialistes, liberals, de dretes, d’esquerres, el que vulguis, normalment es posen d’acord. El cas de Palestina \u00e9s a part i \u00e9s una trag\u00e8dia perqu\u00e8 ni tan sols aquesta prioritat b\u00e0sica, digu\u00e9ssim, se est\u00e0 tenint en compte.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Tornat al tema de Catalunya, continu\u00e0 reflexionant: \u201cEl cas \u00e9s que la injust\u00edcia cultural, en casos com el nostre, no es considera del mateix estatus. En casos de viol\u00e8ncia com el l’autodeterminaci\u00f3. Per\u00f2 es tracta com un problema no prioritari, amb alguna petita injust\u00edcia, per\u00f2 tampoc no passa res perqu\u00e8 la gent pot menjar, a Catalunya s\u2019hi viu b\u00e9, qu\u00e8 diuen els catalans que estan oprimits!.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Desigualtat estructural i Interseccionalitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cMoltes de les coses que tolerem s\u00f3n interseccionals. Una de les autores que a mi m\u00e9s em va influir en el tema de la definici\u00f3 de l’opressi\u00f3 \u00e9s la fil\u00f2sofa marxista nord-americana Iris Marion Young, que malauradament va morir quan tenia 50 anys d’un c\u00e0ncer. T\u00e9 un llibre molt important  La just\u00edcia i la difer\u00e8ncia<\/em>, on ella diu que hi han cinc cares de l’opressi\u00f3, que sempre van lligades i s\u00f3n interseccionals arreu del m\u00f3n s\u00f3n: l’explotaci\u00f3, la marginaci\u00f3, la manca de poder, l’imperialisme cultural, i xxxxx. \u201c<\/p>\n\n\n\n

Torbisco  explic\u00e0 que aquesta feminista marxista, que va estudiar amb Habermas al moviment de Frankfurt, afirma que les dones apareixen sempre com una desviaci\u00f3 respecte a una normalitat i a l’estereotip dels homes. Va citar un article que li encanta, que porta com a t\u00edtol Throwing Like a Girl<\/em>, que \u00e9s com un insult quan li diuen a un nen que juga al tenis You are throwing like a girl<\/em> (est\u00e0s tirant la pilota com si fossis una nena). Aquesta autora, en un article sobre la pol\u00edtica i la fenomenologia del cos, va demostrar emp\u00edricament com qualsevulla esportista femenina de tenis perd el 25% del seu potencial per culpa que a les noies se\u2019ls diu que les cames han d’estar tancades o creuades i que en l\u2019esport s\u2019han d\u2019evitar determinats moviments corporals. \u201cNo es tracta doncs, d\u2019una discriminaci\u00f3 directa sin\u00f3 d\u2019una internalitzaci\u00f3 de patrons que continuen subjugant les dones en un rol de la societat patriarcal.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El marxisme i les esquerres<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a Neus Torbisco, des de les esquerres, tamb\u00e9 s\u2019ha fet molt mal a la lluita feminista, ja que \u201c… els liberals de dretes tenen un discurs molt clar: lo personal no \u00e9s pol\u00edtic. Una cosa \u00e9s lo privat i l’altra cosa \u00e9s la esfera p\u00fablica. \u00c9s molt directe i f\u00e0cil de rebatre quan som mares, quan no tenim recursos per la crian\u00e7a dels fills, etc\u00e8tera. Des d’aquesta perspectiva \u00e9s: no anem a igualar la fam\u00edlia, anem a compensar les dones.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 passa amb els liberals o socialistes d’esquerres? Diuen que hi ha prioritats: \u00abNo, primer \u00e9s la lluita dels treballadors, primer \u00e9s la lluita contra l\u2019opressi\u00f3, la lluita de classe  i despr\u00e9s ja vindr\u00e0 l’alliberament nacional o la igualtat de la dona\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Explica Torbisco que Iris Marion Young  demostra que aix\u00f2 \u00e9s fals emp\u00edricament, perqu\u00e8 totes les lluites contra l’opressi\u00f3 sempre van lligades a una consci\u00e8ncia que tamb\u00e9 \u00e9s interseccional. Emp\u00edricament es demostra que la gent que obre la seva consci\u00e8ncia a posar-se en el lloc dels altres es manifestar\u00e0 feminista, pels drets dels animals, pels drets ind\u00edgenes, etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

\u201cPer\u00f2 qu\u00e8 passa? -es pregunta la ponent- . Que tradicionalment els partits m\u00e9s d’esquerres, que haurien de ser molt m\u00e9s favorables a pol\u00edtiques d’alliberament nacional, a models d’alliberament de les dones, tenen tend\u00e8ncia tamb\u00e9 a establir aquesta \u00e8tica de les prioritats. No es mobilitzen preventivament. I el dret \u00e9s un instrument molt feble perqu\u00e8 est\u00e0 constru\u00eft des del poder. I ha l\u2019article 14 a la Constituci\u00f3 espanyola o la Declaraci\u00f3 de Drets Humans que prohibeix la discriminaci\u00f3. Tenim drets humans col\u00b7lectius o el dret a l’autodeterminaci\u00f3. Per\u00f2 si no hi ha una mobilitzaci\u00f3 des del carrer, aix\u00f2 mai es tradueix en una interpretaci\u00f3 de les normes que no sigui t\u00edpica patriarcal. I no s\u2019avan\u00e7a\u201d<\/p>\n\n\n\n

Es refer\u00ed tamb\u00e9, que d\u2019acord amb els informes de les Nacions Unides sobre igualtat de g\u00e8nere, els \u00faltims 10 anys en temes de viol\u00e8ncia i temes d’educaci\u00f3 de les dones no nom\u00e9s no s\u2019ha avan\u00e7at sin\u00f3 que s\u2019est\u00e0 retrocedint. Tamb\u00e9 hi ha un retroc\u00e9s de les lluites d’emancipaci\u00f3 nacional.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAix\u00f2 \u00e9s una casualitat? -es demana Torbisco- No!. El govern d’Israel i els governs feixistes t\u00edpicament s\u00f3n contraris a la igualtat de la dona real i efectiva. El problema \u00e9s que hem de lluitar contra aquesta alienaci\u00f3 que promou una cultura no nom\u00e9s patriarcal, sin\u00f3 una cultura capitalista que fa que tothom estigui ocupat constantment i la gent no es pugui mobilitzar.\u201d – Feu una reflexi\u00f3 sobre tanta  gent jove imbu\u00efda dins d’un sistema capitalista que no els deixa ni tan sols accedir a un habitatge i que se sent atrapada dins d’un sistema que  et diu que el que has de fer  \u00e9s produir – \u201cEn aquest sentit, el capitalisme com a sistema econ\u00f2mic tamb\u00e9 \u00e9s nefast com a sistema pol\u00edtic per a les dones. Hem de tornar a reivindicar amb for\u00e7a la lluita tradicional, perqu\u00e8 en molts llocs arreu del m\u00f3n s’ha assumit, tamb\u00e9 les feministes, que podia haver-hi un feminisme liberal capitalista. Per exemple,  als Estats Units amb Trump, hi ha grups de dones que reivindiquen el rol tradicional, s\u00f3n membres d’aquests grups de la dreta feixista de tota la vida. Per tant, es tracta de  lluites interseccionals que les hem de fer de manera global. Ho deixo aqu\u00ed!.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Des de la Catalunya Nord, la lluita de les descendents de les reunions de les fades del Canig\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Un cop acabada aquesta intervenci\u00f3 fou el torn de la lectura per part de Dolors Sabater<\/strong> de l\u2019escrit de l\u2019escriptora Maite Barcons Renyer<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Sabater manifest\u00e0 que era un honor llegir a aquesta  l\u2019escriptora del Nord.<\/p>\n\n\n\n

“Enguany he rebut l’honor de ser l’escriptora de l’any d’\u00d2mnium Cultural Catalunya Nord, i com a tal us adre\u00e7o aquests mots.<\/p>\n\n\n\n

El primer any que s’atorga aquest premi comporta una vida dedicada al moviment catalanista i, en el meu cas, literari i feminista de lliure pensament. Cosa que fins ara m’ha valgut m\u00e9s d’una vegada un somriure sorneguer quan se’m presentava al p\u00fablic, fins i tot venint de dones.<\/p>\n\n\n\n

Ara, gr\u00e0cies a aquest nou vent de revolta de les m\u00e9s joves i de lluita per la paraula, cada vegada podem dir m\u00e9s alt els nostres m\u00faltiples pensaments i demanar reparaci\u00f3. En molts casos greus, acompanyades de terapeutes feministes i programes socials, per\u00f2 ja sabem que no \u00e9s suficient i la lluita ha de ser encara m\u00e9s viva que mai, fins que el mot feminicidi<\/em> o incest<\/em> ja no formi part d’un present esperan\u00e7ador.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera que feu vosaltres, companyes del Principat, gr\u00e0cies a les associacions i col\u00b7lectius, al Nord volem ser amb vosaltres en aquesta taula rodona, fent cr\u00e9ixer lligams i eines que trenquin la frontera imposada en la nostre ment des de segles. Una imposici\u00f3 vexat\u00f2ria des del Tractat dels Pirineus per seguir demanant, feina dif\u00edcil i mal pagada, podr\u00edem dir, com si es tract\u00e9s d’una feina de dones.<\/p>\n\n\n\n

Des dels processos de les bruixes a l’\u00e8poca medieval, les dones del poble han recolzat les revoltes contra l’Estat opressor. I en la vida quotidiana nord-catalana, la lluita de les descendents de les reunions de les fades del Canig\u00f3, transformades en s\u00e0bats de bruixes per la ignor\u00e0ncia, ara alcen la veu.<\/p>\n\n\n\n

De les primeres vagues de les treballadores infatigables de la ind\u00fastria espardenyera de Sant Lloren\u00e7 de Cerdans, o la de les transbordadores de taronges de Cervera de la Marenda, passant per totes les altres feines que han fet la resist\u00e8ncia del poble femen\u00ed catal\u00e0 del Nord, ha nascut un llibre. Llibre de l’editorial Trabucaire, un recull de testimonis de la dif\u00edcil vida de la dona nord-catalana. Porta per t\u00edtol Femmes catalanes: portraits de la conqu\u00eate du travail \u00e0 l’\u00e9mancipation<\/em>, de les companyes Francine Caball\u00e9<\/strong>, Maria \u00c0ngels Falqu\u00e9s<\/strong>, Elena Gombau<\/strong>, amb el prefaci de la soci\u00f2loga Eliette Lorient-Gente<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Avui estem amb vosaltres expressant, en tota circumst\u00e0ncia, que la revolta recomen\u00e7a cada dia, perqu\u00e8 la hist\u00f2ria va destapant fets i gestos del nostre col\u00b7lectiu tapats per la mantellina imposada per l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i el patriarcat.<\/p>\n\n\n\n

Fins ben aviat a totes, us esperem a Catalunya Nord.”<\/p>\n\n\n\n

Les lluites transversals entre la lluita feminista i les lluites de l’alliberament nacional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del aplaudiments i l\u2019agra\u00efment a dolors Sabat\u00e9 per la lectura intervingu\u00e9 com a darrera ponent la representant de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Teixid\u00f3<\/strong>, qui afirm\u00e0 mitjan\u00e7ant un seguit de paral\u00b7lelismes: \u201cLa dona \u00e9s subjecte de dominaci\u00f3 pel patriarcat. De la mateixa manera, la naci\u00f3 oprimida \u00e9s subjecte de dominaci\u00f3 per l’Estat opressor.<\/p>\n\n\n\n

El patriarcat considera les dones com a propietat privada, i les vol controlar, dirigir i decidir per elles. L’Estat opressor considera de la seva propietat la naci\u00f3 oprimida, i la vol dirigir cap als seus interessos: espoli, destrucci\u00f3 de la seva identitat nacional i destrucci\u00f3 de la seva llengua.<\/p>\n\n\n\n

El patriarcat explota les dones, el seu treball i els seus cossos, en benefici propi. L’Estat opressor explota els recursos de la naci\u00f3 oprimida i la espolia fiscalment.<\/p>\n\n\n\n

En el patriarcat, la dona no t\u00e9 dret a opinar ni a participar plenament en la societat. La dona \u00e9s assimilada i la seva personalitat disminu\u00efda en una concepci\u00f3 androc\u00e8ntrica. La naci\u00f3 oprimida no pot decidir gaireb\u00e9 res, ni les seves lleis, ni la llengua en qu\u00e8 es comunica, ni l’administraci\u00f3 dels seus recursos. Tot ho decideix l’Estat opressor, deixant de les seves mans qualsevol decisi\u00f3 al respecte. La naci\u00f3 oprimida \u00e9s assimilada culturalment per l’Estat opressor.<\/p>\n\n\n\n

El patriarcat genera individus que es creuen superiors per sexe, g\u00e8nere, naci\u00f3, i sotmeten amb viol\u00e8ncia la seva v\u00edctima. En l’exemple de les dones, pot arribar fins a l’aniquilament f\u00edsic, l’assassinat per les seves parelles o ex parelles, abans de deixar-la anar: \u00abLa mato perqu\u00e8 \u00e9s meva\u00bb. L’Estat opressor actua de la mateixa manera: abans de deixar lliure la naci\u00f3 oprimida, la vol anul\u00b7lar, destruir i desposseir de qualsevol mena de singularitat (hist\u00f2ria, llengua, costums, formes de vida i de pensar, etc\u00e8tera).<\/p>\n\n\n\n

Les eines que utilitza el patriarcat i l’Estat opressor s\u00f3n la viol\u00e8ncia f\u00edsica i la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica contra la seva v\u00edctima: la dona o la naci\u00f3 oprimida en cada cas. L’Estat \u00e9s una estructura patriarcal creada des de temps immemorials i ha servit per subjugar les dones, els nens i les nenes, aix\u00ed com tamb\u00e9 les nacions que ha anat fagocitant.<\/p>\n\n\n\n

I ara us posar\u00e9 un exemple. De la mateixa manera com cient\u00edfics i artistes de diferents \u00e8poques s’han apropiat dels coneixements de les seves companyes en benefici propi (d’aix\u00f2 en tenim molts exemples), tamb\u00e9 l’Estat espanyol s’apropia dels esdeveniments que es fan als Pa\u00efsos Catalans i els espanyolitza i en tenim un exemple proper\u201d. ( Referint-se al actes al voltant de Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia en la visita del papa).<\/p>\n\n\n\n

Tot seguit volgu\u00e9 explicar a la sala una experi\u00e8ncia molt personal perqu\u00e8\u201d …moltes vegades en la nostra vida quotidiana no som conscients de la repressi\u00f3 que patim com a dones. Jo mateixa, fins no fa tant, no m’havia adonat que les tortures que vaig patir fa m\u00e9s de 50 anys a la Prefectura de Policia de la Via Laietana, tamb\u00e9 hi havia un biaix de g\u00e8nere. Ja que, a m\u00e9s de patir les mateixes tortures f\u00edsiques que els homes, hi havia la tortura psicol\u00f2gica, les humiliacions i les burles pel nostre f\u00edsic\u201d.  Ella s\u2019adon\u00e0 d’aquesta viol\u00e8ncia contra les dones en les concentracions de la Via Laietana de cada primer i tercer dimarts de mes, i de les seves converses amb Pilar Rebaque<\/strong> (que era present a la sala).  I volgu\u00e9 manifestar-ho aix\u00ed: \u201cM’he adonat tard d’aquesta viol\u00e8ncia de g\u00e8nere que vaig patir. Jo llavors estava molt concentrada en les tortures f\u00edsiques i el meu \u00fanic objectiu era resistir i no donar informaci\u00f3, i no en vaig adonar, i fins fa molt poc no he pogut verbalitzar, que tamb\u00e9 hi va haver un biaix de g\u00e8nere en aquella situaci\u00f3. Per aix\u00f2 moltes vegades no som conscients de totes les viol\u00e8ncies exercides per l’Estat espanyol contra les minories nacionals, i en el nostre cas concret, contra els Pa\u00efsos Catalans\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Catalanitzar el moviment feminista<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Despr\u00e9s dels aplaudiments, intervingu\u00e9 des del p\u00fablic Carme Forcadell,<\/strong> queafirm\u00e0 que: \u201cLa Constituci\u00f3 espanyola \u00e9s una Constituci\u00f3 opressora, oprimeix a les dones, oprimeix als Pa\u00efsos Catalans, oprimeix la llengua catalana. \u00c9s normal, perqu\u00e8 \u00e9s la continuaci\u00f3, \u00e9s una transici\u00f3 que no va ser una ruptura, que va ser una pantomima perqu\u00e8 continuessin els mateixos i continuessin les mateixes pol\u00edtiques\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Remarc\u00e0 doncs Forcadell que \u00e9s l\u00f2gic el que va passar, i se n\u2019ha de ser molt conscient. Segons el seu parer cal catalanitzar el moviment feminista. Volgu\u00e9 agrair a Feministes per la Independ\u00e8ncia tota la feina que han fet en aquest camp i express\u00e0 que mentre va ser presidenta de la de l’Assemblea Nacional Catalana no va ser possible. Per\u00f2 que \u00e9s molt clar que: \u201cHem de saber lligar l’opressi\u00f3 nacional amb l’opressi\u00f3 patriarcal, i aix\u00f2 no ho hem sabut fer, no hem sabut exportar-ho, explicar-ho a les nostres companyes. Aix\u00ed quan hi ha manifestacions del 8 de mar\u00e7 o del 25 de novembre, no nom\u00e9s \u00e9s que es cantin lemes en castell\u00e0 sin\u00f3  que hi ha banderes d’Ucra\u00efna, hi ha banderes de Palestina, hi ha banderes de tot arreu, per\u00f2 no hi ha ni una estelada. Fixeu-vos-hi!.\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es refer\u00ed a la manca de voluntat de companyes feministes d\u2019aprendre el catal\u00e0, ja que encara que \u201cara ja no diuen \u00abCompa\u00f1era, habla en castellano\u00bb, perqu\u00e8 seria admetre la seva pr\u00f2pia ignor\u00e0ncia, que no saben el catal\u00e0 despr\u00e9s de 25 anys de viure aqu\u00ed. Ara no ho poden dir, perqu\u00e8 fa 25 anys no hi havia classes de catal\u00e0 ja que havia estat prohibit, per\u00f2 ara tenen la oportunitat, ara sabem que el 98% de la gent que viu a Catalunya ent\u00e9n el catal\u00e0 encara que no el parli. Ara senzillament parlen tranquil\u00b7lament en castell\u00e0 i poden dir que fa 25 anys que viuen aqu\u00ed, per\u00f2 que parlen en castell\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s la seva llengua. I aix\u00f2 passa cada dia.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Expos\u00e0 que per experi\u00e8ncies a reunions feministes, la llengua no \u00e9s important, no \u00e9s un factor determinant.  I estigu\u00e9 d\u2019acord amb totes les ponent en \u201cQue si no el fem nosaltres, el feminisme ens el faran\u201d, d\u2019aqu\u00ed que la seva proposta sigui que: \u201cHem d’ocupar espais de poder, ja que sense poder no transformarem res. El que no interessa es tenir c\u00e0rrecs,  de dones amb c\u00e0rrecs n’hi ha moltes, per\u00f2 de dones amb poder n’hi ha poques. Per tant, hem d’accedir al poder, perqu\u00e8 sense poder i sense la for\u00e7a del carrer no transformarem les coses. I per tant, la meva proposta sempre \u00e9s que ens presentem absolutament a tot arreu, encara que sigui presidentes de l’escala. Perqu\u00e8 si no hi anem nosaltres, hi anir\u00e0 un home o hi anir\u00e0 una dona que no ser\u00e0 feminista. Per tant, hem d’exercir el poder per poder fer aquesta transformaci\u00f3 feminista i sobretot per poder-la lligar a la transformaci\u00f3 nacional. Aquesta ha de ser la nostra lluita!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

No permetre discursos catalan\u00f2fobs<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s dels aplaudiments i malgrat ser ja quasi fora de temps perqu\u00e8 hi havia esperant una segona taula, es don\u00e0 la paraula a una noia del p\u00fablic, que explic\u00e0 que: \u201cFa tres o quatre anys se va fer una jornada de feministes anticapitalistes dels Pa\u00efsos Catalans a Amposta. Se suposa que per a les feministes anticapitalistes dels Pa\u00efsos Catalans era el lloc segur on desenvolupar-te com a subjectes pol\u00edtics, per\u00f2 no!. Ara una companya d’aqu\u00ed m’ha dit que ahir tarda tamb\u00e9 va passar el mateix en aquestes jornades, per\u00f2 us explico el que em va passar a mi del mateix estil. Vaig apuntar-me molt d’alegrament a una xerrada d’anticolonialisme, perqu\u00e8 aqu\u00ed  ho d\u00e8iem, oi?. Una ponent no nom\u00e9s va dir que no era gens el mateix el que havia patit un poble afric\u00e0, per exemple que el que h\u00e0gim patit els pobles de la nostra hist\u00f2ria i estem vivint cada dia. No nom\u00e9s va dir aix\u00f2, sin\u00f3 que va menysprear, se’n va fotre de la llengua catalana, de la llengua valenciana, dient que en una estada seva a Val\u00e8ncia va anar a un casal i se li van atrevir parlant en valenci\u00e0.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa catalanof\u00f2bia est\u00e0 dins \u2013 afirm\u00e0-  i lo que no podem permetre \u00e9s que en jornades de Pa\u00efsos Catalans, des de l’organitzaci\u00f3 se permetin eixos discursos catalan\u00f2fobs, \u00e9s que no hi  trobo la l\u00f2gica!. Quina pena que no hem avan\u00e7at, i que encara sigui actual la frase de \u00abyo en castellano\u00bb , que s\u00ed que es diu i ens la trobem constantment. Aix\u00ed que res, ni un pas enrere! oi?, Ni un pas enrere, perqu\u00e8 no em deixies desenvolupar en la meva identitat i la meva estima.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019acte es dona aquest per acabat mentre sonaven cuits de: In-In-In-Depend\u00e8ncia! In-In-In-Depend\u00e8ncia! In-In-In-Depend\u00e8ncia! In-In-In-Depend\u00e8ncia!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament Nacional, amb intervencions de Torbisco, Teixid\u00f3, Barcons, Sabater i Forcadell i moderaci\u00f3 de Tona Gusi. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":94578,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[55480,55574,55571,25758,55573,47219,55572,55570,55481,47562],"class_list":["post-94794","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials","tag-alliberament-nacional","tag-carme-forcadell","tag-carme-teixido","tag-destacada","tag-dolors-sabater","tag-feminisme-6","tag-maite-barcons-renyer","tag-neus-torbisco","tag-paisos-catalans","tag-tona-gusi"],"yoast_head":"\nFeministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-10-15T18:00:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T16:57:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"818\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"23 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II)\",\"datePublished\":\"2026-10-15T18:00:04+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T16:57:10+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/\"},\"wordCount\":4680,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/cartell.jpeg\",\"keywords\":[\"alliberament nacional\",\"Carme Forcadell\",\"Carme Teixid\u00f3\",\"Destacada\",\"Dolors Sabater\",\"feminisme\",\"Maite Barcons Renyer\",\"Neus Torbisco\",\"Pa\u00efsos Catalans\",\"Tona Gusi\"],\"articleSection\":[\"Moviments Socials\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/\",\"name\":\"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/cartell.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-10-15T18:00:04+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T16:57:10+00:00\",\"description\":\"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/cartell.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/cartell.jpeg\",\"width\":818,\"height\":1000},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Apoderament i Lideratge\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/lideratge\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Moviments Socials\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/lideratge\\\/p-moviments-socials\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent","description":"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent","og_description":"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2026-10-15T18:00:04+00:00","article_modified_time":"2026-10-16T16:57:10+00:00","og_image":[{"width":818,"height":1000,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"23 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II)","datePublished":"2026-10-15T18:00:04+00:00","dateModified":"2026-10-16T16:57:10+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/"},"wordCount":4680,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg","keywords":["alliberament nacional","Carme Forcadell","Carme Teixid\u00f3","Destacada","Dolors Sabater","feminisme","Maite Barcons Renyer","Neus Torbisco","Pa\u00efsos Catalans","Tona Gusi"],"articleSection":["Moviments Socials"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/","name":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II) | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg","datePublished":"2026-10-15T18:00:04+00:00","dateModified":"2026-10-16T16:57:10+00:00","description":"La Independent publica la segona part de la cr\u00f2nica de la Taula Rodona Les feministes dels Pa\u00efsos Catalans i les lluites dels moviments d\u2019Alliberament","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/cartell.jpeg","width":818,"height":1000},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/feministes-en-revolta-i-alliberament-nacional-ii\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Apoderament i Lideratge","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/lideratge\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Moviments Socials","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/lideratge\/p-moviments-socials\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Feministes en Revolta i Alliberament Nacional (II)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/ee2ec4851a38027c184dd6645846647e.jpg?ver=1791995341","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/94794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=94794"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/94794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":94858,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/94794\/revisions\/94858"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94578"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=94794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=94794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=94794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}