El 10 d\u2019octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, vaig pensar en les dones que han patit viol\u00e8ncia masclista. En com deu ser haver-se de llevar despr\u00e9s d\u2019una altra nit de malsons i haver de comen\u00e7ar el dia. No saber com amagar els blaus ni qu\u00e8 respondre si alg\u00fa pregunta. Preparar l\u2019esmorzar, anar a treballar, tenir cura dels fills, parlar amb alg\u00fa que potser no sap res del que passa. O del que va passar i encara fa mal. O de la por del que encara pot passar.<\/p>\n\n\n\n
Fa uns anys vaig dur a terme, per a INTRESS, una investigaci\u00f3 sobre l\u2019estr\u00e8s, la resili\u00e8ncia i el creixement posttraum\u00e0tic en dones maltractades. La investigaci\u00f3 es va publicar i tamb\u00e9 vaig escriure un llibre sobre aquesta
tem\u00e0tica. En tornar-hi a pensar, em commou tot el que costa expressar amb aquests termes: la por, l\u2019esgotament, la confian\u00e7a malmesa, la dificultat de tornar a sentir-se segura. El sentiment de devaluaci\u00f3 personal, el menyspreu
enganxat a la pell, el ressentiment barrejat amb el p\u00e0nic. I els fills? Han presenciat l\u2019agressi\u00f3? Potser amagats sota una taula, en un rac\u00f3 o darrere una porta. Amb les ll\u00e0grimes lliscant galta avall, tremolant.<\/p>\n\n\n\n
Ja ho sabem, ens ho han explicat, ho hem llegit o ho hem viscut en el propi cos: la viol\u00e8ncia continua fent mal molt despr\u00e9s que s\u2019hagi acabat. Haver-se allunyat de l\u2019agressor no significa haver deixat enrere tot el que s\u2019ha viscut.<\/p>\n\n\n\n
Per a algunes dones, la por torna amb un soroll, una olor, un gest. La percepci\u00f3 d\u2019amena\u00e7a continua present; arriben records que no volen recordar, malsons que interrompen el descans, una vigil\u00e0ncia constant que no les deixa reposar.<\/p>\n\n\n\n
Pot costar adormir-se, concentrar-se, confiar en alg\u00fa. Pot costar recon\u00e8ixer-se.<\/p>\n\n\n\n
Qui s\u00f3n ara?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut assenyala que la viol\u00e8ncia de parella pot deixar conseq\u00fc\u00e8ncies duradores sobre la salut mental, com la depressi\u00f3, l\u2019ansietat persistent, l\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. No totes les dones que han patit viol\u00e8ncia desenvolupen un trastorn d\u2019estr\u00e8s posttraum\u00e0tic. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del diagn\u00f2stic, penso en el que representa deixar de sentir-se segura fins i tot a casa.<\/p>\n\n\n\n Sovint, quan parlem de la recuperaci\u00f3, fem servir la paraula resili\u00e8ncia. Ens referim a la capacitat d\u2019afrontar el que s\u2019ha viscut i anar refent la vida. Hi ha dones que recuperen la confian\u00e7a en elles mateixes, reprenen projectes, Tamb\u00e9 poden fer que una dona senti que ens decebr\u00e0 si ens explica que encara t\u00e9 por, que avui no pot, que necessita ajuda una altra vegada. \u00c9s aqu\u00ed on la resili\u00e8ncia es pot convertir en una exig\u00e8ncia. De vegades esperem que, un cop fora de la relaci\u00f3 violenta, es refaci, recuperi l\u2019alegria i tiri endavant. I podem arribar a impacientar-nos: \u00abPer\u00f2 si aix\u00f2 ja ha passat\u00bb, \u00abhas d\u2019intentar oblidar-ho\u00bb. Com si el temps transcorregut fos una mesura del dolor que encara t\u00e9 dret a sentir. Com si recuperar-se depengu\u00e9s nom\u00e9s de posar-hi prou voluntat. Una dona pot haver pres decisions molt dif\u00edcils per protegir-se i continuar profundament ferida. Pot sentir-se millor durant un temps i tornar a passar dies dolents. Hauria de poder dir-ho sense haver de demostrar, a m\u00e9s, que \u00e9s valenta.<\/p>\n\n\n\n Acompanyar-la demana escoltar-la, encara que no sapiguem qu\u00e8 respondre. Respectar els seus silencis i no decidir per ella quan hauria d\u2019estar b\u00e9. Demana tamb\u00e9 ajuda concreta: un lloc segur on viure, recursos per Passat el 10 d\u2019octubre, penso que haur\u00edem de recordar aquestes dones tamb\u00e9 en els dies sense commemoracions. Quan continuen fent esfor\u00e7os que ning\u00fa no veu. Quan sembla que tot va b\u00e9 i, tanmateix, encara els fa mal. Tant de bo les paraules amb qu\u00e8 les animem els permetin tamb\u00e9 descansar. Que puguin dir \u00abavui no puc\u00bb i trobar alg\u00fa que es quedi al seu costat. Que no hagin de ser admirables per mer\u00e8ixer ajuda.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El 10 d\u2019octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, vaig pensar en les dones que han patit viol\u00e8ncia masclista. En com deu ser haver-se de llevar despr\u00e9s d\u2019una altra nit de malsons i haver de comen\u00e7ar el dia. No saber […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":94692,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[55605,55603,54585,48796,47280,55604],"class_list":["post-94690","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut","tag-creixement-posttraumatic","tag-dia-mundial-de-la-salut-mental","tag-dones-maltractades","tag-intress-2","tag-oms","tag-resiliencia"],"yoast_head":"\n
estableixen nous vincles. Poder parlar d\u2019aquesta possibilitat \u00e9s necessari: hi ha ajuda i hi ha tractaments efica\u00e7os. Per\u00f2 em preocupa que, de tant celebrar la fortalesa de les dones, acabem deixant poc espai per al patiment. \u00abEts molt forta\u00bb, diem amb afecte. \u00abTu pots.\u00bb Aquestes paraules poden donar \u00e0nims.<\/p>\n\n\n\n
sostenir-se, atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, alg\u00fa a qui trucar quan la nit es fa llarga. Com recuperar la calma si encara s\u2019ha de preocupar per on dormir o per com arribar a final de mes?<\/p>\n\n\n\n