{"id":93268,"date":"2026-06-05T12:00:24","date_gmt":"2026-06-05T10:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=93268"},"modified":"2026-06-06T18:07:00","modified_gmt":"2026-06-06T16:07:00","slug":"a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/","title":{"rendered":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona"},"content":{"rendered":"\n

Per Fabiola Llanos<\/strong> i Tona Gusi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal de la Jornada<\/a> del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat de Barcelona -organitzada per la Comissi\u00f3 Moviment Dones Feministes i Feministas al Congreso (FAC)- celebrada aquest 30 de maig, fou: \u201crecuperar l\u2019esperit pol\u00edtic, cr\u00edtic i transformador de les Jornades del 76 i enlla\u00e7ar aquests debats fundacionals amb els reptes feministes actuals\u201d. Tamb\u00e9 volgu\u00e9 esser: \u201cun espai de mem\u00f2ria, reflexi\u00f3 i acci\u00f3 pol\u00edtica, aix\u00ed com un punt de trobada intergeneracional, que permet\u00e9s posar en di\u00e0leg les lluites hist\u00f2riques del moviment feminista amb les realitats del present\u201d. Un espai considerat ja com un lloc de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva del moviment feminista, on poder \u201crecon\u00e8ixer la hist\u00f2ria de lluita de les dones i reafirmar la vig\u00e8ncia d\u2019un feminisme cr\u00edtic, radical i transformador\u201d, en definitiva, un acte de reconeixement de la genealog\u00eda feminista recuperada de primera m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 Acte d\u2019obertura i inauguraci\u00f3 de la Jornada fou a c\u00e0rrec d’una de les membres de les entitats que convocaven i de la reconeguda advocada feminista Magda Oranich<\/strong>. Una va parlar dels reptes del feminisme radical i del lligam amb les d’abans, de recuperar el subjecte pol\u00edtic del moviment feminista i traslladar-lo a les dones. Magda Oranich, que no va poder arribar a primera hora de la inauguraci\u00f3 feu una petita presentaci\u00f3, a viva veu, sense papers, sobre el que per a ella significava ser aquest dia en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, en un acte de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria de moments feli\u00e7os per reivindicar tot el que s’havia aconseguit. Per\u00f2 tamb\u00e9 feu una crida a lluitar per a tot el que no s\u2019ha aconseguit encara. Malgrat aix\u00f2, trobar-se al Paranimf mig segle despres, es va declarar feli\u00e7 de poder compartir aquest espai de pensament, per fer memoria, reflexionar sobre el present i les perspectives del futur del moviment feminista.<\/p>\n\n\n\n

Tot seguit hi hagu\u00e9 la projecci\u00f3 del reportatge \u201cPrimeres Jornades Catalanes de la Dona\u201d (em\u00e8s el 15\/06\/1976). L\u2019 excel\u00b7lent documental del 76 de TVE sobre les Jornades Catalanes de la Dona. Una pe\u00e7a comentada entre les periodistes assistents a l\u2019acte i considerada com a molt bona, no nom\u00e9s pel seu format sin\u00f3 per la bona tasca de l\u2019equip period\u00edstic i de les reporteres al carrer, que preguntaven amb una claredat, simplicitat i brevetat lloables, i que sabien estirar els fils de la informaci\u00f3 interessant i fonamental transmetent aix\u00ed la bona formaci\u00f3 rebuda. Un altre exercici period\u00edstic en un temps on els drets escasejaven i del qual cal prendre’n nota.<\/p>\n\n\n\n

La primera Taula \u201cAhir Feminista\u201d<\/strong>

Moderada per Joana Colom<\/strong>, compt\u00e0 amb la intervenci\u00f3 emotiva de Magda Oranich Solagran<\/strong>; de Pilar Aguilar<\/strong> que parl\u00e0 sobre “Las que no asistimos a las Jornades\u201d; de Gemma C\u00e1novas<\/strong> Sau <\/strong>amb “La misoginia visible y subyacente en lo social”; Lola G. Luna <\/strong>aport\u00e0 l’escrit “Recuerdos para el Porvenir”; Anna Mercad\u00e9<\/strong> va fer sentir les seves paraules; i tanc\u00e0 Vict\u00f2ria Send\u00f3n<\/strong> de Le\u00f3n<\/strong> amb “Sin filtros”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Joana Colom <\/strong>va fer refer\u00e8ncia al feminisme com a element transformador de la situaci\u00f3 de les dones i de la societat de l’\u00e8poca i posterior, i d’acc\u00e9s als drets. Tot seguit present\u00e0 la primera ponent: Pilar Aguilar<\/strong>, feminista andalusa soci\u00f2loga, assagista, escriptora i cr\u00edtica de mitjans audiovisuals, que va comen\u00e7ar la seva exposici\u00f3 agraint a Lola Luna i la resta de companyes que van organitzar la jornada: “jo no vaig assistir a les jornades perqu\u00e8 era a l’exili. De fet, llavors jo no em considerava feminista.” Militant en un partit marxista, va parlar de la seva fugida gr\u00e0cies a una senderista catalana que la va ajudar a creuar els Pirineus. “Em va recollir en una pla\u00e7a petitona i em va dir: camarada, anem”. Estem vivint uns moments durs, dif\u00edcils i d’aix\u00f2 tamb\u00e9 n’aprenem les feministes i un dels problemes m\u00e9s grans \u00e9s el que significava viure-ho. Les dones sempre som a primera l\u00ednia del desastre passi el que passi. Aix\u00f2 de ‘les dones i els nens primer’ \u00e9s veritat, per\u00f2 per el que \u00e9s dolent, mai pel que \u00e9s bo”. D’aquestes reflexions i records va estar nodrida tota la seva exposici\u00f3, acabant amb un “mentre (el patriarcat) no ens percebi com un perill, companyes, sap greu dir-ho, per\u00f2 no canviarem res. En l’actualitat existeixen noves armes que no controlem i que s’utilitzen contra nosaltres i qualsevol idea de progr\u00e9s humanista. Hem d’aprendre a controlar-les, per oposar-nos-hi. Si sou aqu\u00ed es perqu\u00e8 sou conscients que la lluita continua”.<\/p>\n\n\n\n

Gemma C\u00e1novas Sau<\/strong> psic\u00f2loga cl\u00ednica, psicoterapeuta, investigadora i docent va comen\u00e7ar fent refer\u00e8ncia a la quantitat d’esdeveniments de tota mena des d’aquell maig del 76, quan era estudiant de psicologia de la Universitat de Barcelona i militant del mateix col\u00b7lectiu feminista que la seva mare, la reconeguda i recordada Vict\u00f2ria Sau<\/strong>. “Se’m va encomanar llegir un text elaborat pel col\u00b7lectiu i -casualment- vaig seure al costat de Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>. I aqu\u00ed soc, un altre cop, per reflexionar, revisar el que hem aconseguit i el que resta pendent”. Va fer \u00e8mfasis en un sistema patriarcal que te vasos comunicants amb la misog\u00ednia. “\u00c9s camale\u00f2nic: aconsegueix camuflar-se, maquillar-se, revestir-se de modernitat i en aquesta taula que es titula “Ahir”, tractar\u00e9 de remarcar com malgrat els assoliments es mant\u00e9 el substrat de la misog\u00ednia”, fent refer\u00e8ncia a la mala maror dels partits de dreta i d’esquerra enarborant exteriorment i suposadament reivindicacions feministes amb contradiccions internes flagrants, amb el risc de caure en all\u00f2 que s’anomena “ideologia woke”, que desvirtua l’ess\u00e8ncia mateixa de l’origen del feminisme.<\/p>\n\n\n\n

L’escrit de Lola Luna<\/strong>, activista feminista radical, historiadora americanista, docent, cofundadora de l’editorial Vict\u00f2ria Sau i del grup “Femistat”i una de les principals promotores de la trobada, va ser llegida per Gr\u00e0cia Medina<\/strong>, titulada “recuerdos para el porvenir” i parafrasejant el t\u00edtol d’un llibre de la guionista, periodista i novel\u00b7lista mexicana Elena Garro<\/strong>, per desgranar els records de l’assist\u00e8ncia de Luna a les primeres Jornades Catalanes de la Dona i la m\u00e0gia de llavors. “Voldria que les viv\u00e8ncies que vaig experimentar, siguin una aportaci\u00f3 per l’avenir del feminisme a Catalunya. Aquest avenir s\u00f3n les joves feministes d’avui i de dem\u00e0”. Va recordar els 50 anys que feia de les jornades i d’ella com a feminista en aquell mateix lloc, el paranimf, i cinquanta anys tamb\u00e9 de la seva incorporaci\u00f3 com a docent de la Universitat de Barcelona. “aix\u00ed tanco avui un cercle de la meva vida que va comen\u00e7ar quan amb una amiga vam viatjar des de Madrid a Barcelona fent autoestop per assistir a les Jornades. Me’n recordo d’un quinze de gener d’aquell 76 quan vaig participar en la primera manifestaci\u00f3 feminista, la del carrer Goya. Va ser una manifestaci\u00f3 mixta en la qual els companys (del partit comunista) ens envoltaven per protegir-nos de la policia que va fer v\u00e0ries carregues. S\u00f3n moltes les que tornem a ser aqu\u00ed i moltes les que ja han marxat, com la Fisa [Aranguren, reconeguda feminista llibert\u00e0ria]. Les que les vam con\u00e8ixer sabem les que hi van ser i les recordem”. Lola va destacar la comunicaci\u00f3 que m\u00e9s els va cridar l’atenci\u00f3: “Els records de la comunicaci\u00f3 sobre la sexualitat del seminari col\u00b7lectiu feminista de Barcelona, venen embolicats en els murmuris que van provocar”. I que m\u00e9s tard van donar lloc a una discussi\u00f3 amb un grup de dones d’un partit pol\u00edtic que considerava que la sexualitat era un tema de car\u00e0cter burg\u00e8s, una opini\u00f3 leninista que hav\u00edem llegit en “Escupamos sobre Hegel” <\/em>(Carla Lonzi<\/strong>). Aquestes companyes del col\u00b7lectiu denunciaven la negaci\u00f3 de la sexualitat femenina, la fal\u00b7l\u00e0cia de la llibertat sexual, la identificaci\u00f3 de la sexualitat amb la reproducci\u00f3, la negaci\u00f3 de la riquesa de la sexualitat de les dones, etc. Aquest tamb\u00e9 es un record de la cr\u00edtica feminista radical per a avui i per al futur.<\/p>\n\n\n\n

Va recordar Vict\u00f2ria Sau<\/strong> i la seva petjada com a activista, acad\u00e8mica i amiga, que amb el seu grup GEA, van elaborar i presentar el projecte RPA (Reconeixement, Perd\u00f3 i Abolici\u00f3 del Patriarcat) a la seu de l\u2019ONU el 2010 amb motiu del Women\u2019s Forum Beijing +15, una proposta que llavors va aconseguir prop de dos-cents quaranta mil signatures, portada per Dolors Reguant<\/strong>, present tamb\u00e9 al Paranimf.<\/p>\n\n\n\n

Fou el torn d’Anna Mercad\u00e9 i Ferrando<\/strong>, reconeguda activista feminista i co-impulsora de les Jornades del 76: “Vam viure uns dies hist\u00f2rics on tot el que f\u00e8iem era possible.” L’organitzaci\u00f3 de les Jornades va ser producte de la feina del “secretariat de les Jornades”, per moltes dones. Ella i Magda Oranich van fer un homenatge a les que ja han mort: Montserrat Roig, Maria Aur\u00e8lia Capmany, Vict\u00f2ria Sau, Teresa P\u00e0mies, Anna Balletb\u00f2, N\u00faria Pompeia, Montserrat Minobis<\/strong>, les invisibles secretaries de l’Associaci\u00f3 de les Nacions Unides, Rosa Maria Vela<\/strong> i Anna Mar\u00eda Vela<\/strong>, que mai no surten enlloc. “Ens van deixar la seva seu, perqu\u00e8 no ens pod\u00edem reunir enlloc”. Les quatre mil dones no van arribar perqu\u00e8 s\u00ed. “Els caps dels partits pol\u00edtics, els del poder, els mitjans de comunicaci\u00f3 no en sabien res, per\u00f2 nosaltres s\u00ed que ho sab\u00edem: el secretariat de les jornades va rebre m\u00e9s de 100 comunicacions i pon\u00e8ncies per llegir al llarg de 4 dies. Vam rebre mil inscripcions, quan posar el teu nom en actes p\u00fablics estava prohibit. Feia molt que hi est\u00e0vem treballant”. Detallant fets i fent mem\u00f2ria i reconeixement, per Anna Mercad\u00e9 una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s importants va ser que les dones es van adonar que podien ser independents econ\u00f2micament, mestresses de les nostres vides, que pod\u00edem tenir els fills que volgu\u00e9ssim quan i com ens don\u00e9s la gana i que el sexe tamb\u00e9 era desig.”<\/p>\n\n\n\n

Magda Oranich<\/strong> va comen\u00e7ar amb un “No s\u00e9 com ens va sortir tan b\u00e9. Vam treballar molt, per\u00f2 va ser un miracle i aquest miracle van ser les dones. Va haver-hi un moment que Fabi\u00e0 Estap\u00e9<\/strong>, llavors rector de la Universitat de Barcelona ens va dir: ‘no se perqu\u00e8 he autoritzat tot aix\u00f2. M’ho destrossaran tot!” Oranich va ser emf\u00e0tica “Totes ens vam adonar que les dones vol\u00edem la llibertat. Eren moments molt durs. Feia poc de les \u00faltimes execucions. I les dones vol\u00edem llibertat perqu\u00e8 tothom va patir la dictadura, per\u00f2 les dones pat\u00edem tamb\u00e9 una dictadura ben grossa a casa.” Va llegir uns par\u00e0grafs de la “Guia de la buena esposa. 11 reglas para mantener feliz a tu marido” que els hi feien estudiar. Fent mem\u00f2ria de la situaci\u00f3 general de les dones, va recordar que el primer dia de les jornades, a l’hora del dinar, s’havia d’anar a dinar i no hi havia restaurants per 4000. Aquell dia va sortir una dona que va dir “He decidit que avui ser\u00e0 el primer dia que no anir\u00e9 a casa a fer el dinar!, que se’l facin ells! Aquesta reivindicaci\u00f3 que pot fer riure avui, era una reivindicaci\u00f3 de molta profunditat. Si no hagu\u00e9ssim fet les jornades no s\u00e9 jo si hagu\u00e9ssim aconseguit molts dels canvis i drets que vam aconseguir despr\u00e9s. Ens va donar molta empenta”. Va recordar Beijing, i els drets que ens queden per aconseguir arreu. “Poc se’n parla de les dones a les quals encara maten per treure’s el vel”. Va recordar com Mercad\u00e9 parl\u00e0 amb les companyes, ara mortes com la Rosa Gris\u00f3<\/strong>, que representava a les Dones Cat\u00f2liques quan es va q\u00fcestionar la seva assist\u00e8ncia “per\u00f2 per qu\u00e8 no hi havien de ser?” que van votar a favor de l’avortament, i que van fer que tot sort\u00eds perfecte. A vegades els miracles existeixen. Hem de tenir for\u00e7a perqu\u00e8 avui estem en una situaci\u00f3 molt m\u00e9s f\u00e0cil que llavors.” No aix\u00ed des del punt de vista legal, que segon Oranich: “els drets avui els tenim, per\u00f2 no hi accedim. No podem fer ni un pas enrere, per una societat m\u00e9s justa i una igualtat real entre homes i dones”.<\/p>\n\n\n\n

Tanc\u00e0 les intervencions de la primera taula, Vict\u00f2ria Send\u00f3n<\/strong> de Le\u00f3n<\/strong> amb “Sin filtros”<\/em>, sense ideologies o falses consci\u00e8ncies. Des del seu passat com a feminista independent, aut\u00f2nom, plantant-li cara als diversos corrents dominants, Send\u00f3n va dir que el seu feminisme tenia el seu origen en te\u00f2riques com Luce Irigaray<\/strong> i Kate Millet<\/strong>, \u00e9s a dir, del feminisme de la difer\u00e8ncia i radical, m\u00e9s que el de Simone de Beauvoir<\/strong>, gran mestra del feminisme de la igualtat, “malgrat que quan va escriure ‘El segon sexe’ no era ni tan sols feminista sin\u00f3 existencialista. A partir de la seva obra, s’ha intentat arribar a la igualtat a partir del model que t\u00e9 com a subjecte universal l’home, aspirant a la igualtat amb ell com a cam\u00ed del feminisme, que t\u00e9 com a guia una l\u00f2gica de la just\u00edcia que t\u00e9 com a missi\u00f3 \u00fanica la igualtat de drets, respecte, oportunitats, etc. Crec que tamb\u00e9 es un error”.<\/p>\n\n\n\n

L’AVUI i les temperatures del feminisme<\/strong><\/p>\n\n\n\n

 \u201cAVUI\u201d fou el tema de la segona Taula amb la moderaci\u00f3 de Mar\u00eda Jos\u00e9 Varela<\/strong> i les intervencions de: S\u00edlvia Carrasco <\/strong>amb “L\u2019ofensiva queer contra els drets de les dones: transgenerisme vs emancipaci\u00f3”; Juana Gallego <\/strong>amb “50 a\u00f1os despu\u00e9s las Mujeres seguimos En Lucha”; Amparo Ma\u00f1\u00e9s <\/strong>disert\u00e0 sobre “Feminismo para un cambio pol\u00edtico real”; Isabel P. Molina <\/strong>parl\u00e0 sobre \u201cFranquisme, transici\u00f3 i evoluci\u00f3 actual\u201d; <\/strong>i Amelia Tiganus<\/strong> tanc\u00e0 la taula amb el tema “Del burdel al algoritmo: la mutaci\u00f3n del sistema prostitucional”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

La primera participant, S\u00edlvia Carrasco<\/strong> va fer una dissertaci\u00f3 general sobre les dones feministes de la dissid\u00e8ncia de la ideologia imperant. Va fer una cr\u00edtica a la manca d\u2019investigaci\u00f3 i treballs en la recerca sobre la salut de les dones, sobretot pel que fa a la canalla en relaci\u00f3 amb el transgenerisme i el tipus de coeducaci\u00f3 a les aules. Va fer la pregunta de per qu\u00e8 no s’est\u00e0 fent res des de la poblaci\u00f3 general i des dels mitjans de comunicaci\u00f3 generalistes, amb tot el que comporta d\u2019estad\u00edstiques err\u00f2nies, encara que en aquest tema qui hi entra en detall fou la tercera participant, la companya de Val\u00e8ncia Amparo Ma\u00f1\u00e9s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La segona participant fou Joana Gallego<\/strong> que va explicar com ha funcionat la cancelaci\u00f3, el com et fan fora si no est\u00e0s en comuni\u00f3 amb la postulaci\u00f3 del pensament  de la ideologia imperant. De com el periodisme acad\u00e8mic est\u00e0 fent fora a un seguit de dones periodistes i del seu propi cas quan fou expulsada. Tamb\u00e9 va parlar de per on va el feminisme actual.<\/p>\n\n\n\n

Amparo Ma\u00f1\u00e9s<\/strong>, a banda de mostrar la necessitat de estad\u00edstiques reals, feu una cr\u00edtica de com des del patriarcat  s\u2019ha tractat al feminisme despr\u00e9s de les grans mobilitzacions, com des dels principals instruments del poder pol\u00edtic a partir de 2018 s\u2019ha introdu\u00eft el cavall de Troia del transgenerisme dins del feminisme, excloent-ne el subjecte pol\u00edtic que \u00e9s la dona.<\/p>\n\n\n\n

La Taula tamb\u00e9 va considerar que la introducci\u00f3 de segons quines transversalitats o interseccionalitats  des de les esquerres progressistes ha portat a la confusi\u00f3, quan no contribu\u00eft a la p\u00e8rdua de la dona com subjecte pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

Isabel P. Molina <\/strong>que ofer\u00ed una pon\u00e8ncia molt interessant, treballada i acurada sobre \u201cFranquisme, transici\u00f3 i evoluci\u00f3 actual\u201d, comen\u00e7a destacant que malgrat la discriminaci\u00f3 de la dona i que nom\u00e9s una minoria treballava: “Tot i aix\u00ed, les primeres vagues que va haver-hi durant el franquisme, les van protagonitzar dones. Per exemple, el 1946, la vaga de la f\u00e0brica Bertrand i Serra de Manresa. 1946, en ple franquisme!, les dones van fer una vaga, van plantar-se davant dels amos d’una f\u00e0brica de Manresa demanant millores salarials… de fet, \u00e9s un fet hist\u00f2ric bastant conegut com la Vaga de les Dones de Manresa. Per tant tenim una hist\u00f2ria que est\u00e0 completament invisibilitzada…”. La seva pon\u00e8ncia va anar desgranant el blat de la palla, en un gran execici de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de les dones fins avui.<\/p>\n\n\n\n

Per la seva banda Amelia Tiganus<\/strong>, amb el tema “Del burdel al algoritmo: la mutaci\u00f3n del sistema prostitucional” tanc\u00e0 la taula amb tota la for\u00e7a i les paraules coratjoses que la caracteritzen: “El sistema prostitucional crec que ha d’ocupar un tema central, almenys, de les feministes radicals. Aquest 8 de mar\u00e7 he estat en una de les manifestacions feministes de Bilbao \u2014cada vegada n’hi ha m\u00e9s\u2014 i no hi va haver ni un sol programa, ni una sola consigna relacionada amb el proxenetisme digital, relacionada amb la prostituci\u00f3 2.0. \u00c9s a dir, ens estem quedant enrere una vegada m\u00e9s. Ens han fet la riota totalment. Jo crec que aqu\u00ed \u00e9s on hem de posar el nostre foc tamb\u00e9: en el que est\u00e0 consumint la nostra joventut i la inf\u00e0ncia.”<\/p>\n\n\n\n

En un to m\u00e9s personal s’explica: “Doncs jo us dic la veritat, estic cansada de ser tan intel\u00b7ligent. O sigui, vull ser una… una ameba de vegades, d’acord? Per\u00f2 vaig anar a la meva ter\u00e0pia amb la meva psic\u00f2loga i li vaig dir: ‘Carmina, estic desolada, no aguanto m\u00e9s. Per qu\u00e8 s\u00f3c aix\u00ed? I per qu\u00e8 no puc ser com el Miguel \u00c1ngel? – el meu marit, que \u00e9s un home estupend, per\u00f2 carai, que \u00e9s un home- per qu\u00e8 no puc ser com com el Miguel \u00c1ngel? Lineal, tranquil\u00b7la, que res no em pertorbi’. I em va respondre: ‘Amelia, perqu\u00e8 ell viu dins del r\u00e8gim i tu no. I, a sobre, ets feminista’. Aix\u00ed que, companyes, ens espera una llarga lluita al davant, per\u00f2 sens dubte crec que estem honrant la mem\u00f2ria d’aquelles milers de dones que abans que nosaltres van aconseguir tot el que gaudim avui, i tenim l’obligaci\u00f3 moral, l’obligaci\u00f3 \u00e8tica de continuar lluitant i continuar construint un m\u00f3n millor del que ens hem trobat. Moltes gr\u00e0cies.” I les dones del Paranimf hi estigueren d’acord amb uns aplaudiments ben llargs i ben sonors.<\/p>\n\n\n\n

A les paraules del Torn obert la periodista i professora de periodisme amb visi\u00f3 de g\u00e8nere Pilar L\u00f3pez<\/a>, defens\u00e0 la terminologia “viol\u00e8ncia masculina” m\u00e9s que no pas viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o viol\u00e8ncia masclista: “Com a feminista des de pr\u00e0cticament el 1982, per a mi el problema principal que tenim les dones \u00e9s la viol\u00e8ncia masculina contra les dones. I segons les \u00faltimes dades d’ONU Dones, 50.000 dones cada any s\u00f3n assassinades per les seves parelles, exparelles o familiars. 50.000!. \u00c9s a dir que cada 10 minuts, segons l’ONU, un home assassina una dona.”<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 intervencions emotives: “Com a Partit Feminista al Congr\u00e9s necessitem cr\u00e8ixer. Necessitem que les dones ens donin embranzida. Estem lluitant contracorrent, per\u00f2 avan\u00e7em.\u00bb I intervencions felices: “…em fa molta il\u00b7lusi\u00f3 tant la taula d’abans com aquesta, perqu\u00e8 estic escoltant unes pon\u00e8ncies interessant\u00edssimes i encertad\u00edssimes. Necessitava molt\u00edssim escoltar dones parlant amb seny, amb criteri”.<\/p>\n\n\n\n

Reptes i incertesa pel FUTUR<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En ben dinat, fou l\u2019hora de parlar del \u201cFUTUR\u201d. Gracia Medina<\/strong> moder\u00e0 aquesta tercera Taula amb la participaci\u00f3 de: Jessica Fillol <\/strong>amb “El pendulazo que se viene. Com la ultradreta capitalitza la manca esperances de futur dels joves”; Laura Hedo <\/strong>amb la pon\u00e8ncia “Els reptes actuals de la coeducaci\u00f3”; Olga Mart\u00edn <\/strong>expos\u00e0 les <\/strong>“Propostes de futur per al feminisme”; Carla Povill<\/strong> aport\u00e0 “El reto de construir un feminismo para el futuro\u201d; i Sandra Sedano<\/strong> tanc\u00e0 amb “L’impacte de la EAS coeducadora”.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La taula es va presentar com el lloc per recollir els exits i aven\u00e7os del feminisme, Per no fer cap pas enrera i que acceleri els processos d’emancipaci\u00f3 real de les dones arreu, una taula que apunti a un futur constantment amena\u00e7at pel conservadurisme i l’extrema dreta amb una esquerra totalment perduda.<\/p>\n\n\n\n

Es va parlar de propostes de futur pel feminisme i l’origen, la base de tot: la Coeducaci\u00f3, els seus reptes actuals i de l’impacte de l’educaci\u00f3 afectivo-sexual coeducadora.<\/p>\n\n\n\n

Gracia Medina <\/strong>denunci\u00e0: “Fa 50 anys \u00e8rem vigilades per la ultradreta, i avui ens trobem assetjades tamb\u00e9 pels partits d’esquerra. Per\u00f2 nosaltres, a la nostra. Aquesta tarda toca parlar de futur. Un futur que reconegui i reculli els \u00e8xits aconseguits pel feminisme, que no permeti fer ni un pas enrere i que acceleri els processos d’emancipaci\u00f3 de la dona a tot el m\u00f3n.”<\/p>\n\n\n\n

“El pendulazo que se viene. Com la ultradreta capitalitza la manca esperances de futur dels joves” per Jessica Fillol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant un excel\u00b7lent i ben documentat powerpoint, Fillol explic\u00e0 els problemes actuals de la gent jove, habitatge, treball, sortides professionals…Feu una repassada a l’actualitat dels continguts de les xarxes i plataformes m\u00e9s visitats en l’actualitat, de les influencers homes i les influencers dones, dels models d’homes i de dones que proposen. I com denunciar-ho i incidir-hi des del feminisme. I la coeducaci\u00f3 de veritat en seria una de les maneres, afirm\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Laura Hedo “Els reptes actuals de la coeducaci\u00f3”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Tenim un somni, ara que les docents de l’educaci\u00f3 p\u00fablica estem en vaga, no nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 a altres comunitats aut\u00f2nomes, perqu\u00e8, sobretot despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica, les diferents legislatures no estimen ni cuiden l’educaci\u00f3 p\u00fablica, i la situaci\u00f3 a les aules, \u00e9s insostenible. Tamb\u00e9 m’agradaria demanar, ja que potser ja ha arribat el moment de donar a les educadores i a les treballadores de l’educaci\u00f3 a les llars d’inf\u00e0ncia el seu lloc en aquesta societat, i fer-ho des de la coeducaci\u00f3. Sabem que els primers anys de vida s\u00f3n molt importants per comen\u00e7ar a educar. Per tant, no \u00e9s una etapa a\u00efllada, sin\u00f3 que s’ha d’introduir junt a la resta de reivindicacions.”<\/p>\n\n\n\n

D’entre les aportacions dels anys 70-90, al seu parer, el m\u00e9s important \u00e9s l’aportaci\u00f3 que totes aquestes dones feren en el canvi de la definici\u00f3 de coeducaci\u00f3. Fins a aquell moment es creia que la coeducaci\u00f3 era l’escola mixta, posar nens i nenes junts en una aula i ja est\u00e0, ja s’acabaria amb el masclisme. I ni molt menys. Elles, a trav\u00e9s de la seva investigaci\u00f3, van desmentir aquesta idea.” A continuaci\u00f3 alert\u00e0 sobre els canvis subtils i no tant que s’han estat produ\u00efnt: “El material que no respon a la teoria feminista, ni a les exig\u00e8ncies de la coeducaci\u00f3. Sin\u00f3 que ens trobem amb un material amb idees generistes baades en les creences de la ideologia de g\u00e8nere.”<\/p>\n\n\n\n

Olga Martin Caballero<\/strong>, jurista feminista, va presentar “Propostes de futur per al feminisme”<\/strong>, comen\u00e7ant per evidenciar que molts dels canvis d’avui dia son provocats per la imposici\u00f3 de les noves tecnologies i l’activisme social via xarxes socials. La batalla cultural gramsciana liderada pels mitjans de comunicaci\u00f3 i unes politiques p\u00fabliques i educatives insuficients que no es nomes el baix nivell educatiu. “L’educaci\u00f3 es un dret i estudiar es un acte revolucionari. Ens trobem davant d’un mur de desinformaci\u00f3 que afecta especialment a la poblaci\u00f3 jove amb una manca d’esperit critic generaliza, falta de compromis reals en les accions f\u00edsiques, desconeixen\u00e7a de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i mem\u00f2ria hist\u00f2rica, discursos d’odi cap a les dones, cancelaci\u00f3 de feministes i un auge reaccionari i de l’extrema dreta que s’esta estenent per europa gracies al tracte indulgent de les democr\u00e0cies liberales i del relleu generacional en les democracies electorals.” Segons Martin Caballero, el mes important pel futur es fer mem\u00f2ria i recuperar la genealogia cr\u00edtica, perque sense aix\u00f2 no es pot entendre res de la resistencia de les dones contra el sistema patriarcal, tamb\u00e9 s’ha de evitar centrar-nos en la institucionalitzaci\u00f3 del moviment i les seves fites. “Est\u00e0 molt be tensionar el sistema des de l’activisme de carrer, cadascuna des de les seves opinions, per\u00f2 tamb\u00e8 hem La taula es va presentar com el lloc per recollir els \u00e8xits i aven\u00e7os del feminisme, per no fer cap pas enrere i que acceleri els processos d’emancipaci\u00f3 real de les dones arreu, una taula que apunti a un futur constantment amena\u00e7at pel conservadorisme i l’extrema dreta amb una esquerra totalment perduda.<\/p>\n\n\n\n

Es va parlar de propostes de futur pel feminisme i l’origen, la base de tot: la Coeducaci\u00f3, els seus reptes actuals i de l’impacte de l’educaci\u00f3 afectiu-sexual coeducadora.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cia Medina <\/strong>denunci\u00e0: “Fa cinquanta anys \u00e9rem vigilades per la ultradreta, i avui ens trobem assetjades tamb\u00e9 pels partits d’esquerra. Per\u00f2 nosaltres, a la nostra. Aquesta tarda toca parlar de futur. Un futur que reconegui i reculli els \u00e8xits aconseguits pel feminisme, que no permeti fer ni un pas enrere i que acceleri els processos d’emancipaci\u00f3 de la dona a tot el m\u00f3n.”<\/p>\n\n\n\n

“El pendulazo que se viene. Com la ultradreta capitalitza la manca d’esperances de futur dels joves” per Jessica Fillol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant un excel\u00b7lent i ben documentat PowerPoint, Fillol explic\u00e0 els problemes actuals de la gent jove, habitatge, treball, sortides professionals… Feu una repassada a l’actualitat dels continguts de les xarxes i plataformes m\u00e9s visitats en l’actualitat, dels influencers<\/em> homes i les influencers<\/em> dones, dels models d’homes i de dones que proposen. I com denunciar-ho i incidir-hi des del feminisme. I la coeducaci\u00f3 de veritat en seria una de les maneres, afirm\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Laura Hedo “Els reptes actuals de la coeducaci\u00f3”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

“Tenim un somni, ara que les docents de l’educaci\u00f3 p\u00fablica estem en vaga, no nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 a altres comunitats aut\u00f2nomes, perqu\u00e8, sobretot despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica, les diferents legislatures no estimen ni cuiden l’educaci\u00f3 p\u00fablica, i la situaci\u00f3 a les aules, \u00e9s insostenible. Tamb\u00e9 m’agradaria demanar, ja que potser ja ha arribat el moment de donar a les educadores i a les treballadores de l’educaci\u00f3 a les llars d’inf\u00e0ncia el seu lloc en aquesta societat, i fer-ho des de la coeducaci\u00f3. Sabem que els primers anys de vida s\u00f3n molt importants per comen\u00e7ar a educar. Per tant, no \u00e9s una etapa a\u00efllada, sin\u00f3 que s’ha d’introduir juntament amb la resta de reivindicacions.”<\/p>\n\n\n\n

D’entre les aportacions dels anys 70-90, a parer seu, el m\u00e9s important \u00e9s l’aportaci\u00f3 que totes aquestes dones feren en el canvi de la definici\u00f3 de coeducaci\u00f3. Fins a aquell moment es creia que la coeducaci\u00f3 era l’escola mixta, posar nens i nenes junts en una aula i ja est\u00e0, ja s’acabaria amb el masclisme. I ni molt menys. Elles, a trav\u00e9s de la seva investigaci\u00f3, van desmentir aquesta idea.” A continuaci\u00f3 alert\u00e0 sobre els canvis subtils i no tant que s’han estat produint: “El material que no respon a la teoria feminista, ni a les exig\u00e8ncies de la coeducaci\u00f3. Si no que ens trobem amb un material amb idees generistes basades en les creences de la ideologia de g\u00e8nere.”<\/p>\n\n\n\n

Olga Martin Caballero<\/strong>, jurista feminista, va presentar “Propostes de futur per al feminisme”<\/strong>, comen\u00e7ant per evidenciar que molts dels canvis d’avui dia s\u00f3n provocats per la imposici\u00f3 de les noves tecnologies i l’activisme social via xarxes socials. La batalla cultural gramsciana liderada pels mitjans de comunicaci\u00f3 i unes pol\u00edtiques p\u00fabliques i educatives insuficients que no \u00e9s nom\u00e9s el baix nivell educatiu. “L’educaci\u00f3 \u00e9s un dret i estudiar \u00e9s un acte revolucionari. Ens trobem davant d’un mur de desinformaci\u00f3 que afecta especialment a la poblaci\u00f3 jove amb una manca d’esperit cr\u00edtic generalitzat, falta de comprom\u00eds reals en les accions f\u00edsiques, desconeixen\u00e7a de la mem\u00f2ria democr\u00e0tica i mem\u00f2ria hist\u00f2rica, discursos d’odi cap a les dones, cancel\u00b7laci\u00f3 de feministes i un auge reaccionari i de l’extrema dreta que s’est\u00e0 estenent per Europa gr\u00e0cies al tracte indulgent de les democr\u00e0cies liberals i del relleu generacional en les democr\u00e0cies electorals.” Segons Martin Caballero, el m\u00e9s important pel futur \u00e9s fer mem\u00f2ria i recuperar la genealogia cr\u00edtica, perqu\u00e8 sense aix\u00f2 no es pot entendre res de la resist\u00e8ncia de les dones contra el sistema patriarcal, tamb\u00e9 s’ha d’evitar centrar-nos en la institucionalitzaci\u00f3 del moviment i les seves fites. “Est\u00e0 molt b\u00e9 tensionar el sistema des de l’activisme de carrer, cadascuna des de les seves opinions, per\u00f2 tamb\u00e9 hem d’ocupar altres espais (mitjans de comunicaci\u00f3 i cultural). Hem de fer-nos veure i entendre”. Va acabar la seva exposici\u00f3 condemnant el genocidi a Palestina per part d’Israel.<\/p>\n\n\n\n

Carla Povill,<\/strong>\u00a0soci\u00f2loga i cientista pol\u00edtica feminista va presentar\u00a0“El repte de construir un feminisme per al futur\u201d<\/strong>. “Les feministes somniem amb un m\u00f3n on les dones siguem lliures i aut\u00f2nomes amb estructures socials centrades en les nostres necessitats, interessos i desitjos. Per aix\u00f2, fa segles que constru\u00efm una genealogia pol\u00edtica i te\u00f2rica pr\u00f2pia: el feminisme capa\u00e7 de descolonitzar la ment de les dones, individualment i col\u00b7lectivament.” Destacant malgrat l’entrisme de suposats aliats, les dones han estat capaces de resistir, respondre i reconfigurar el moviment feminista per fer front als reptes que tenim: la defensa dels privilegis masculins a trav\u00e9s de la doctrina queer, el transactivisme o la legitimaci\u00f3 de l’acc\u00e9s dels homes als cossos de les dones i nenes que es fa des de l’esquerra o pseudoesquerra o la propaganda dels algoritmes (el fenomen de les\u00a0tradwifes<\/em>, rutines de\u00a0skincare<\/em>, etc.) promoguda per la dreta i altres grups conservadors. “Per aquests motius hem de superar les falses dicotomies que ens fan enfrontar entre nosaltres, atrapades dins d’un marc de pensament patriarcal que ens impedeix la construcci\u00f3 d’un nou marc feminista radical”, rebl\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Sandra Sedano<\/strong> psicopedagoga experta en Coeducaci\u00f3,”L’impacte de l’Educaci\u00f3 Afectiu Sexual coeducadora”<\/strong>, digu\u00e9: “No vull acabar amb aquell mal gust de ‘quin futur que ens espera’.” Hi va explicar que el 2023 el servei d’igualtat va quedar en mans de VOX i al llarg de dos anys ella i la seva companyia van idear estrat\u00e8gies per sobreviure al mal tr\u00e0ngol. “Biologia” en lloc de “sexe”, “decisions socials” en lloc de “g\u00e8nere”, etc. “Tenir a aquesta gent dient-nos com hav\u00edem de fer les coses ens va fer trobar recursos, imaginaci\u00f3. La gota malaia va calant. Malgrat que l’EAS est\u00e0 travessada per all\u00f2 queer, hem d’entrar per la porta de darrere, elaborar estrat\u00e8gies. Hem d’intentar fer molta pedagogia, perqu\u00e8 aquesta educaci\u00f3 \u00e9s una finestra.” “Davant els efectes de la pornografia a les illes Balears, una EAS cr\u00edtica, com una bombeta que ens dona llum i una miqueta d’escalfor, tamb\u00e9, com una part de l’educaci\u00f3, ens dona compet\u00e8ncies i habilitats per la vida, ens dona valors, habilitats i coneixements i amb aix\u00f2 hem de treballar, en contra de molts corrents: en el moment que estem dins l’aula, ens hem de centrar en aquella aula i si hi ha un 25% d’alumnat que no en est\u00e0 escoltant, ens centrarem en aquell 75% que s\u00ed que ho est\u00e0 fent”. Es fa 24\/7, amb esperit cr\u00edtic perqu\u00e8 no es pot escapar de cap missatge del patriarcat. \u00c9s la nostra tasca fonamental”, va concloure.<\/p>\n\n\n\n

Despres del torn de paraules, hi hagu\u00e9 el Mon\u00f2leg \u201cDiscurso de Clara Campoamor en les Corts l’1 d’octubre de 1931\u201d a c\u00e0rrec de Teresa Soria Ruano<\/strong>.d’ocupar altres espais (mitjans de comunicaci\u00f3 i cultural). Hem de fer-nos veure i entendre”. Va acabar la seva exposici\u00f3 condemnant el genocidi a Palestina per part d’Israel.<\/p>\n\n\n\n

Carla Povill,<\/strong> sociologa i cientista pol\u00edtica feminista va presentar “El repte de construir un feminisme per al futur\u201d<\/strong>. “Les feministes somniem amb un mon on les dones siguem lliures i aut\u00f2nomes amb estructures socials centrades en les nostres necessitats, interessos i dessitjos. Per aix\u00f2, portem segles construint una genealogia pol\u00edtica i te\u00f2rica pr\u00f2pia: el feminisme capa\u00e7 de descolonitzar la ment de les dones, individualment i colectivament.” Destacant malgrat l’entrisme de suposats aliats, les dones han estat capaces de resistir, respondre i reconfigurar el moviment feminista per fer front als reptes que tenim per davant: la defensa dels privilegis masculins a traves de la doctrina queer, el transactivisme o la legitimaci\u00f3 de l’acces dels homes als cossos de les dones i nenes que es fa des de l’esquerra o pseudo esquerra o la propaganda dels algoritmes (el fenomen de les tradwifes, rutines de skincare o dones, etc) promoguda per la dreta i altres grups conservadors. “Per aquests motius hem de superar les falses dicotomies que ens fan enfrontar-nos entre nosaltres, atrapades dins d’un marc de pensament patriarcal que ens impedeix la construcci\u00f3 d’un nou marc feminista radical”, rebl\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Sandra Sedano<\/strong> psicopedadoga experta en Coeducaci\u00f3,”L’impacte de la Educaci\u00f3 Afectivo Sexual coeducadora”<\/strong>, digu\u00e9: “No vull acabar amb aquell mal gust de ‘quin futur que ens espera’.” Hi va explicar que el 2023 el servei d’igualtat va quedar en mans de VOX i al llarg de 2 anys ella i la seva compa\u00f1\u00eda van idear estrat\u00e8gies per sobreviure al mal tr\u00e0ngol. “Biologia” en lloc de “sexe”, “decisions socials” en lloc de “g\u00e8nere”, etc. “Tenir a aquesta gent dient-nos com haviem de fer les coses ens va fer trobar recursos, imaginaci\u00f3. La gota malaia va calant. Malgrat que l’EAS est\u00e0 travesada per all\u00f2 queer, hem d’entrar per la porta de darrera, elaborar estrategies. Hem d’intentar fer molta pedagogia, perqu\u00e8 aquesta educaci\u00f3 es una finestra.” “Davant els efectes de la pornografia a les illes Balears, una EAS cr\u00edtica, com una bombeta que ens dona llum i una miqueta d’escalfor, tamb\u00e9, com una part de la educaci\u00f3, ens dona competencies i habilitats per la vida, ens dona valors, habilitats i coneixements i amb aix\u00f2 hem de treballar, en contra de molts corrents: en el moment que estem dins l’aula, ens hem de centrar en aquella aula i si hi ha un 25% d’alumnat que no ens esta escoltant, anem a centrar-nos en aquell 75% que si que ho esta fent”. Es fa 24\/7, amb esperit critic perqu\u00e9 no es pot escapar de cap missatge del patriarcat. \u00c9s la nostra tasca fonamental”, va concloure.<\/p>\n\n\n\n

Despres del torn de paraules, hi hagu\u00e9 el Mon\u00f2leg \u201cDiscurso de Clara Campoamor en las Cortes el 1 de octubre de 1931\u201d a c\u00e0rrec de Teresa Soria Ruano<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Com a cloenda, les assistents a La Jornada pogueren gaudir de la veu de Marina Rossell<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

I durant tot el dia es pogu\u00e9 visitar l\u2019Exposici\u00f3 de la fot\u00f2grafa Pilar Sent\u00eds<\/strong> a la Galeria del Paranimf.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat de Barcelona -organitzada per la Comissi\u00f3 Moviment Dones Feministes i Feministas al Congreso […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":93362,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[54935,26629],"tags":[25758,48502,48150,47219,55113,54920,47562],"class_list":["post-93268","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-especial-50-anys-jornades-catalanes-de-la-dona","category-p-moviments-socials","tag-destacada","tag-destacat","tag-fabiola-llanos-2","tag-feminisme-6","tag-paranimf-universitat-barcelona","tag-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona","tag-tona-gusi"],"yoast_head":"\nA 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-06-05T10:00:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-06-06T16:07:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"844\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"29 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona\",\"datePublished\":\"2026-06-05T10:00:24+00:00\",\"dateModified\":\"2026-06-06T16:07:00+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/\"},\"wordCount\":6027,\"commentCount\":8,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg\",\"keywords\":[\"Destacada\",\"destacat\",\"Fabiola Llanos\",\"feminisme\",\"Paranimf Universitat Barcelona\",\"Primeres Jornades Catalanes de la Dona\",\"Tona Gusi\"],\"articleSection\":[\"Especial 50 anys Jornades Catalanes de la Dona\",\"Moviments Socials\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/\",\"name\":\"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2026-06-05T10:00:24+00:00\",\"dateModified\":\"2026-06-06T16:07:00+00:00\",\"description\":\"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg\",\"width\":1500,\"height\":844},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Apoderament i Lideratge\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/lideratge\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Moviments Socials\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/lideratge\\\/p-moviments-socials\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent","description":"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent","og_description":"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2026-06-05T10:00:24+00:00","article_modified_time":"2026-06-06T16:07:00+00:00","og_image":[{"width":1500,"height":844,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"29 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona","datePublished":"2026-06-05T10:00:24+00:00","dateModified":"2026-06-06T16:07:00+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/"},"wordCount":6027,"commentCount":8,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg","keywords":["Destacada","destacat","Fabiola Llanos","feminisme","Paranimf Universitat Barcelona","Primeres Jornades Catalanes de la Dona","Tona Gusi"],"articleSection":["Especial 50 anys Jornades Catalanes de la Dona","Moviments Socials"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/","name":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg","datePublished":"2026-06-05T10:00:24+00:00","dateModified":"2026-06-06T16:07:00+00:00","description":"Per Fabiola Llanos i Tona Gusi L\u2019objectiu principal de la Jornada del 50\u00e8 aniversari de les I Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/img_20260530_115207-edited-scaled.jpg","width":1500,"height":844},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/a-50-anys-de-les-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Apoderament i Lideratge","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/lideratge\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Moviments Socials","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/lideratge\/p-moviments-socials\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"A 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/93268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=93268"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/93268\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/93362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=93268"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=93268"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=93268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}