Reflexions al voltant de les primeres Jornades Catalanes de la Dona (Barcelona, maig 1976)<\/p>\n\n\n\n
Els records s\u2019acumulen i pugnen per sortir a la llum aquests dies, mentre amb diversos actes, exposicions, documentals, libres i altres publicacions\u2026 celebrem el cinquant\u00e8 aniversaris d\u2019aquelles m\u00edtiques jornades. Diaris, r\u00e0dios i televisions estan entrevistant algunes de les participants.<\/p>\n\n\n\n
Entre la majoria preval la mem\u00f2ria d\u2019un moment significatiu, inici\u00e0tic casi per a moltes, l\u2019alegria de veure tantes dones reunides per fer sentir la seva veu i compartir greuges, viv\u00e8ncies i sentiments fins aleshores silenciats, la constataci\u00f3 de la diversitat de les assistents, l\u2019enorme participaci\u00f3 en els debats, la llarga filera de dones fent cua per agafar el micro i proclamar ben alt anhels durant molt de temps amagats o expressats nom\u00e9s en els cercles d\u2019amigues m\u00e9s \u00edntimes. I les que vam participar en l\u2019organitzaci\u00f3 no podem deixar d\u2019evocar la sorpresa per l\u2019\u00e8xit de la convocat\u00f2ria: m\u00e9s d\u2019un any de preparaci\u00f3 i la difusi\u00f3 pr\u00e8via de les pon\u00e8ncies ciclostilades, amb presentacions als barris de la ciutat i arreu del pa\u00eds, havien donat bons fru\u00efts. I destaquem l\u2019aprovaci\u00f3 per aclamaci\u00f3, amb grans i llargs aplaudiments, de les conclusions, amb un encap\u00e7alament que les definia com a provisionals alhora que expressava el desig que fossin el comen\u00e7ament de tota una activitat.<\/p>\n\n\n\n
Les hemeroteques mestretites no ens deixen oblidar, per\u00f2, que a les Jornades tamb\u00e9 hi va haver enfrontaments -i fins i tot \u201cbufetades\u201d- i ens presenten acusacions creuades de manca de democr\u00e0cia i d\u2019intents de silenciar les opinions contr\u00e0ries. I \u00e9s cert que hi va haver debats intensos, crits i enfrontaments, sobretot en relaci\u00f3 a les propostes sobre la fam\u00edlia i la futura articulaci\u00f3 pol\u00edtica del feminisme.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfCom s\u2019explica llavors aquesta disson\u00e0ncia entre la mem\u00f2ria del viscut i uns incidents que no lliguen amb les imatges de sororitat i emoci\u00f3 compartida que moltes conservem d\u2019aquells dies? Una confrontaci\u00f3 que fa encara m\u00e9s remarcable que al final prevalgu\u00e9s la voluntat d\u2019arribar a unes conclusions compartides i obrir la porta a seguir treballant per arribar a una conflu\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
\u00d2bviament, hi havia el desig de tirar endavant totes aquelles reivindicacions i fer realitat els canvis tan desitjats i necessaris amb l\u2019abolici\u00f3 de totes les lleis que discriminaven i penalitzaven les dones. I la consci\u00e8ncia que acabar aquella trobada dividides i enfrontades hauria estat un frac\u00e0s i un pas enrere que no ens pod\u00edem permetre.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2 hi havia tamb\u00e9, penso, tot el qu\u00e8 engloba el lema \u201cEl personal \u00e9s pol\u00edtic\u201d: la necessitat de donar sentit pol\u00edtic a les nostres viv\u00e8ncies i desitjos, de fer pal\u00e8s que la comesa de cercar una nova manera d\u2019estar en el m\u00f3n, lluny de la definici\u00f3 restrictiva que ens oferien els models establerts no era una tasca individual sin\u00f3 col\u00b7lectiva i que el nostre malestar no era un problema privat sin\u00f3 el s\u00edmptoma d\u2019un ordre patriarcal que exclou les dones i els nega la possibilitat d\u2019actuar com a subjectes de la seva vida. I al llarg de les Jornades hav\u00edem vist reflectit aquest sentiment i aquesta aspiraci\u00f3 en moltes altres amb experi\u00e8ncies de vida molt diferents de les nostres, un vincle que ens unia malgrat tenir potser propostes divergents sobre el cam\u00ed a seguir.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, sense ser-ne potser del tot conscients, un consens de fons al voltant d\u2019all\u00f2 que ens unia va permetre deixar espai per al dissens en propostes concretes. Un cam\u00ed que al llarg dels anys ha inspirat propostes com la de la Xarxa Feminista, creada al 1996, vint anys despr\u00e9s de les primeres Jornades, i concebuda com un entramat de vincles diversos que, en els moments dol\u00e7os, quan reconeixem que consens i dissens no s\u00f3n antag\u00f2nics sin\u00f3 complementaris, ens permeten donar i rebre sense tallar les ales als projectes propis.<\/p>\n\n\n\n
Vincles que esperem poder renovar i enfortir a les jornades \u201cFeminismes en revolta 1976-2026…\u201d (Barcelona, 12,13 i 14 de juny, al recinte Fabra & Coats).<\/p>\n\n\n\n
Foto portada: Arxiu Universitat d’Alacant<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Reflexions al voltant de les primeres Jornades Catalanes de la Dona (Barcelona, maig 1976) Els records s\u2019acumulen i pugnen per sortir a la llum aquests dies, mentre amb diversos actes, exposicions, documentals, libres i altres publicacions\u2026 celebrem el cinquant\u00e8 aniversaris […]<\/p>\n","protected":false},"author":114,"featured_media":93425,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[54935,26274],"tags":[54932,54244,48065,53366,52997],"class_list":["post-93237","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-especial-50-anys-jornades-catalanes-de-la-dona","category-opinio","tag-primeres-jornades-catalanes-de-la-dona-2","tag-jornades-2026","tag-jornades-catalanes-de-la-dona-2","tag-jornades-feministes-1976","tag-mireia-bofill-2"],"yoast_head":"\n