La mort del fil\u00f2sof alemany reobre un debat clau: qui ha pogut participar realment en l\u2019esfera p\u00fablica? Les te\u00f2riques feministes han mostrat que la democr\u00e0cia moderna s\u2019ha constru\u00eft tamb\u00e9 sobre exclusions de g\u00e8nere que avui ens caldria revisar.<\/p>\n\n\n\n
La mort de J\u00fcrgen Habermas<\/strong> tanca una etapa central de la filosofia contempor\u00e0nia i, alhora, ens obliga a tornar-hi. Durant d\u00e8cades, el seu pensament ha estat una de les grans arquitectures conceptuals des d\u2019on hem apr\u00e8s a entendre la democr\u00e0cia: no nom\u00e9s com un sistema institucional, sin\u00f3 com un espai de deliberaci\u00f3, un lloc on ciutadans lliures i iguals discuteixen racionalment els assumptes comuns.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 avui, des d\u2019una mirada feminista, aquesta imatge ja no es pot sostenir sense matisos. No es tracta tant de rebutjar-la com de sotmetre-la a una pregunta inc\u00f2moda i necess\u00e0ria: qui ha format part, realment, d\u2019aquest \u00abnosaltres\u00bb? Qui ha tingut veu, i en quines condicions?<\/p>\n\n\n\n A La transformaci\u00f3n estructural de la esfera p\u00fablica<\/em>, Habermas reconstrueix l\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019esfera p\u00fablica moderna a l\u2019Europa dels segles XVIII i XIX. Caf\u00e8s, salons i premsa hi apareixen com els escenaris d\u2019una nova cultura pol\u00edtica basada en la discussi\u00f3 cr\u00edtica entre iguals. Aquesta idea ha estat extraordin\u00e0riament fecunda. Per\u00f2 tamb\u00e9 arrossega un l\u00edmit constitutiu: aquells \u00abiguals\u00bb no ho eren tant. L\u2019esfera p\u00fablica, lluny de ser un espai neutre, es trobava travessada per exclusions sistem\u00e0tiques \u2014de g\u00e8nere, de classe, de ra\u00e7a\u2014 que definien qui podia apar\u00e8ixer, parlar i ser reconegut.<\/p>\n\n\n\n Recordo haver llegit fa molts anys un text de Nancy Fraser<\/strong> \u2014Repensar la esfera p\u00fablica<\/em>\u2014 que q\u00fcestionava precisament aquest punt. Ara, amb la mort de Habermas, l\u2019he repr\u00e8s, i la seva lectura continua sent sorprenentment actual. Fraser criticava la idea d\u2019una esfera p\u00fablica \u00fanica i universal, assenyalant que aquesta suposada universalitat amagava desigualtats molt concretes. No totes les veus tenen les mateixes condicions per ser escoltades; no tots els subjectes poden intervenir en el debat en igualtat de termes.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 ens interpel\u00b7la directament avui. \u00c9s cert: les dones votem, participem formalment en la vida pol\u00edtica, tenim drets reconeguts. Per\u00f2 la igualtat formal no es tradueix autom\u00e0ticament en una igualtat efectiva de participaci\u00f3. Qui t\u00e9 temps per intervenir en el debat p\u00fablic? Qui pot dedicar energia a la pol\u00edtica, a la paraula, a la pres\u00e8ncia? La resposta ens porta, inevitablement, a l\u2019\u00e0mbit de la cura. Encara avui, gran part del treball que sost\u00e9 la vida \u2014tenir cura de criatures, de persones grans, de la quotidianitat\u2014 recau de manera desigual sobre les dones. I aquest treball, sovint invisible i poc reconegut, limita l\u2019acc\u00e9s a l\u2019espai p\u00fablic. No es tracta nom\u00e9s d\u2019una exclusi\u00f3 expl\u00edcita, com en el passat, sin\u00f3 d\u2019una desigualtat m\u00e9s subtil: una distribuci\u00f3 desigual del temps, de la disponibilitat, de la possibilitat mateixa de fer-se present.<\/p>\n\n\n\n Potser, doncs, la frontera entre all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat \u2014tan central en el relat habermasi\u00e0\u2014 no \u00e9s tan clara com semblava. O potser mai no ho ha estat. Perqu\u00e8 all\u00f2 que queda fora del debat p\u00fablic no \u00e9s irrellevant: sovint \u00e9s el que sost\u00e9, en silenci, la possibilitat mateixa d\u2019aquest debat. Dit d\u2019una altra manera, moltes de les activitats que no apareixen en l\u2019espai p\u00fablic \u2014les tasques de cura, la feina dom\u00e8stica, el sosteniment quotidi\u00e0 de la vida\u2014 s\u00f3n precisament les que permeten que altres persones disposin del temps, l\u2019energia i la disponibilitat necess\u00e0ries per intervenir-hi.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, el \u00abfora\u00bb no \u00e9s simplement un marge: \u00e9s la condici\u00f3 de possibilitat del \u00abdins\u00bb. Quan alg\u00fa pot assistir a reunions, escriure, deliberar o simplement disposar de temps propi, sovint \u00e9s perqu\u00e8 hi ha alg\u00fa altre que, de manera invisible, est\u00e0 sostenint tot all\u00f2 que ho fa possible.<\/p>\n\n\n\n Habermas no va ser un pensador del g\u00e8nere, per\u00f2 va formular una de les preguntes decisives de la modernitat pol\u00edtica: com podem conviure democr\u00e0ticament a trav\u00e9s del di\u00e0leg? El feminisme no l\u2019ha refutada; l\u2019ha aprofundit. Ha despla\u00e7at la pregunta cap a les seves condicions de possibilitat: qui pot parlar, qui pot ser escoltat, i qu\u00e8 queda fora de la conversa.<\/p>\n\n\n\n La seva mort no tanca aquest debat. Al contrari, el fa m\u00e9s urgent. Perqu\u00e8 si la democr\u00e0cia vol ser alguna cosa m\u00e9s que un ideal abstracte, no n\u2019hi ha prou amb garantir el dret a la paraula. Cal tamb\u00e9 repensar les condicions materials, socials i simb\u00f2liques que fan possible que totes les veus puguin, realment, formar part del \u00abnosaltres\u00bb.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00f2, encara avui, continua sent una tasca pendent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La mort del fil\u00f2sof alemany reobre un debat clau: qui ha pogut participar realment en l\u2019esfera p\u00fablica? Les te\u00f2riques feministes han mostrat que la democr\u00e0cia moderna s\u2019ha constru\u00eft tamb\u00e9 sobre exclusions de g\u00e8nere que avui ens caldria revisar. La mort […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":91857,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[48489,47219,50599,47221,54349,49170],"class_list":["post-91854","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat","tag-democracia-3","tag-feminisme-6","tag-filosofia-3","tag-igualtat-3","tag-jurgen-habermas","tag-nancy-fraser-2"],"yoast_head":"\n