Avui, 19 de febrer de 2026, faig 75 anys. Ho escric aix\u00ed, amb n\u00famero rod\u00f3 i sense eufemismes. Setanta-cinc. Tres quarts de segle. 75 globus que s\u2019enlairen i es dissolen en l\u2019atmosfera. Una xifra que, dita en veu alta, provoca reaccions curioses: des de mirades d\u2019admiraci\u00f3 fins a aquell silenci inc\u00f2mode que habitualment es reserva per a funerals o revisions d\u2019ITV. Permeteu-me que sigui l\u2019humor \u2014 no el sarcasme, que sempre fa una lleugera olor de ranc\u00fania \u2014 qui impregni aquestes l\u00ednies.<\/p>\n\n\n\n
Arribar als 75 t\u00e9 mala premsa. No ens enganyem. Socialment \u00e9s una edat que massa vegades es classifica dins la categoria de territori perill\u00f3s. Mireu, us adjunto un manual de frases que apareixen misteriosament quan en fas 75 (i molt abans!). Vosaltres podeu afegir les que us vinguin al cap. Sempre en to d\u2019humor. Perqu\u00e8 no \u00e9s nom\u00e9s un ornament del discurs; \u00e9s una manera de negociar la realitat sense rendir-s\u2019hi. Perqu\u00e8, a certa edat, deixa de ser un luxe estil\u00edstic i es converteix gaireb\u00e9 en una disciplina de superviv\u00e8ncia. No elimina arrugues, no millora l\u2019artrosi ni evita els oblits sobtats que ens fan entrar a una habitaci\u00f3 amb aire d\u2019investigadora despistada, per\u00f2 ofereix alguna cosa molt m\u00e9s valuosa: dist\u00e0ncia. I la dist\u00e0ncia \u2014 aquesta saviesa discreta \u2014 sovint resulta m\u00e9s reparadora que qualsevol promesa de joventut eterna, que, com sabem, no \u00e9sabastable. No \u00e9s m\u00e9s que una il\u00b7lusi\u00f3. Un miratge que no porta enlloc.<\/p>\n\n\n\n
Doncs b\u00e9. No saps ben b\u00e9 com, per\u00f2 de sobte es fa pal\u00e8s un fenomen socioling\u00fc\u00edstic fascinant: determinades frases comencen a materialitzar-se al teu voltant amb una regularitat gaireb\u00e9 paranormal. No cal invocar res. N\u2019hi ha prou que el temps es faci visible: \u00abAra toca cuidar-se\u00bb; \u00abNo t\u2019excedeixis\u00bb; \u00abVigila les escales\u00bb; \u00abCompte amb el colesterol\u00bb; \u00abHas de descansar m\u00e9s\u00bb; \u00abA la teva edat\u2026\u00bb (aquesta \u00e9s el s\u00fammum. Sol quedar suspesa en l\u2019aire, carregada d\u2019una vaga amena\u00e7a estad\u00edstica); \u00abQue b\u00e9 que et conserves!\u00bb, \u00abNo n’aparentes 75\u00bb; \u00abEncara condueixes?\u00bb; \u00abJa no est\u00e0s per segons qu\u00e8\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que, quan sento aquestes frases, no puc evitar que se m\u2019activi un cinema interior immediat: Que no m\u2019excedeixi?<\/em> En qu\u00e8 exactament? En entusiasme? En les postres? En llibertat d\u2019expressi\u00f3?; Que vigili les escales?<\/em> I tant. Les observo amb una barreja de respecte, prud\u00e8ncia i negociaci\u00f3 diplom\u00e0tica; I el colesterol?<\/em> El meu colesterol i jo mantenim una relaci\u00f3 madura. Amb alts i baixos, com totes les relacions llargues; Que he de descansar m\u00e9s?<\/em> Descansar de qu\u00e8 exactament? De viure intensament o de suportar recomanacions no sol\u00b7licitades?; \u00abA la meva edat\u2026\u00bb<\/em> A la meva edat, qu\u00e8? S\u2019activa algun protocol especial de vulnerabilitat?.<\/p>\n\n\n\n Amb els anys, aprens que aquestes frases rarament neixen de la mal\u00edcia. S\u00f3n peces d\u2019un gui\u00f3 social autom\u00e0tic. La gent no et parla com ets. Et parla com imagina que \u00e9s \u00abuna persona de 75\u00bb. I aqu\u00ed tens dues opcions: Ofendre\u2019t constantment o divertir-te desmuntant el gui\u00f3. He triat la segona. Consumeix menys energia i millora notablement la salut cardiovascular.<\/p>\n\n\n\n Durant anys ens han venut l\u2019envelliment com una successi\u00f3 inevitable de p\u00e8rdues: mem\u00f2ria, agilitat, visi\u00f3, paci\u00e8ncia, cintura. Per\u00f2 hi ha una altra narrativa possible \u2014 menys dram\u00e0tica i molt m\u00e9s interessant \u2014 que rarament ocupa titulars: envellir tamb\u00e9 \u00e9s guanyar coses. <\/p>\n\n\n\n Per exemple, adquireixes perspectiva. Als 75 ja no tens la necessitat urgent d\u2019opinar sobre tot. I no perqu\u00e8 el m\u00f3n t\u2019importi menys, sin\u00f3 perqu\u00e8 has apr\u00e8s que no tot exigeix la mateixa intensitat de resposta. Descobreixes que moltes pol\u00e8miques que semblaven crucials als 30 eren, en realitat, tempestes en un got d\u2019aigua gasosa, i que potser no tot era tan transcendental com semblava.<\/p>\n\n\n\n Cultives aquella serenitat que permet mirar el m\u00f3n amb una barreja d\u2019inter\u00e8s i escepticisme saludable. No \u00e9s dist\u00e0ncia emocional; \u00e9s economia del drama. Com qui observa una s\u00e8rie que fa anys que dura i ha apr\u00e8s a no confondre cada gir argumental amb l\u2019apocalipsi. No \u00e9s desinter\u00e8s: \u00e9s menys reactivitat i m\u00e9s criteri.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 s\u2019eixampla la llibertat. La llibertat d\u2019ignorar consells no sol\u00b7licitats. La llibertat de vestir-te per comoditat sense justificacions estil\u00edstiques. La llibertat de dir \u00abno em ve de gust\u00bb sense sentir-te culpable. La llibertat \u2014important\u00edssima\u2014 de no entendre certes modes digitals sense patir crisi identit\u00e0ria. Sense sentir que t\u2019has convertit, de cop, en una rel\u00edquia antropol\u00f2gica. Si et fa il\u00b7lusi\u00f3 aprendre TikTok, fant\u00e0stic. Si no, tamb\u00e9. Hi tornar\u00e9 despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n I desenvolupes i afines l\u2019humor (el necessites m\u00e9s que mai). Perqu\u00e8 si alguna cosa exigeix l\u2019edat \u00e9s sentit de l\u2019humor. El cos envia notificacions inesperades, la tecnologia canvia cada quinze dies i els metges utilitzen un vocabulari que sembla dissenyat per mantenir viva la ind\u00fastria farmac\u00e8utica.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 on aquest fenomen adquireix una dimensi\u00f3 gaireb\u00e9 teatral \u00e9s a la consulta m\u00e8dica. Per exemple, el metge \u2014 jove, impecable, amb pell de publicitat dermatol\u00f2gica, que encara no ha hagut de negociar amb el temps \u2014 em parla lentament: \u00abI com ens trobem avui?<\/em>\u00bb. (Ens trobem?<\/em> No recordava que hagu\u00e9ssim quedat abans); \u00abDormim b\u00e9?<\/em>\u00bb. (Doncs s\u00ed. A vegades regular. Jo, el genoll i les preocupacions geopol\u00edtiques).<\/p>\n\n\n\n Somriu amb aquella paci\u00e8ncia pedag\u00f2gica reservada per a criatures o per a persones que, aparentment, ja no tenen criteri propi. I jo penso: No \u00e9s mala educaci\u00f3. \u00c9s estereotip amb bata blanca. <\/p>\n\n\n\n “Doctor, si em parla tan a poc a poc, m\u2019acabar\u00e9 preocupant. A la meva edat, cada minut compta”.<\/p>\n\n\n\n A la botiga, la condescend\u00e8ncia adopta formes exquisidament solid\u00e0ries: \u00abDoni\u2019m, que li agafo la bossa. Aix\u00f2 pesa massa per a vost\u00e8<\/em>\u00bb. (Gr\u00e0cies). No \u00e9s exactament una oferta d\u2019ajuda. \u00c9s una decisi\u00f3 preventiva. Un gest que pressuposa feblesa abans de verificar-la.<\/p>\n\n\n\n Freq\u00fcentment no \u00e9s edatisme cruel. \u00c9s edatisme benintencionat. D\u2019ajuda. De guant blanc. D\u2019aquell que es presenta embolicat en amabilitat, com si la vulnerabilitat fos una condici\u00f3 autom\u00e0tica associada a l\u2019any de naixement. De desconeixement. Perqu\u00e8, vet aqu\u00ed, la veritable fragilitat no sempre \u00e9s biol\u00f2gica, sin\u00f3 atribu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n La parla sobreprotectora i les actituds condescendents s\u00f3n un fenomen curi\u00f3s: no necessiten mala intenci\u00f3. Ben al contrari. En tenen prou amb una combinaci\u00f3 subtil de suposicions, bons modals i una certa idea pr\u00e8via sobre qu\u00e8 significa \u00abtenir una edat\u00bb. Es manifesten en el to lleugerament alentit, en els diminutius afectuosos no sol\u00b7licitats, en aquell exc\u00e9s de paci\u00e8ncia que transforma qualsevol interacci\u00f3 quotidiana en una escena pedag\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n I aqu\u00ed apareix la paradoxa: una comunicaci\u00f3 que pret\u00e9n ser respectuosa pot acabar transmetent, sense voler-ho, un missatge de limitaci\u00f3, vulnerabilitat o depend\u00e8ncia. Perqu\u00e8 la parla condescendent no nom\u00e9s descriu l\u2019edat. Pot contribuir a construir-la. Pot \u00abenvellir\u00bb. Pot insinuar fragilitats abans que existeixin.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, els seus efectes no s\u00f3n sempre els mateixos. Perqu\u00e8 la condescend\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s all\u00f2 que s\u2019emet; \u00e9s tamb\u00e9 all\u00f2 que es percep. Dep\u00e8n del filtre del receptor. Del dia que tinguis. Del teu sentit de l\u2019humor. De la teva seguretat interna. De si interpretes el gest com a cortesia, com a protecci\u00f3\u2026 o com a diagn\u00f2stic impl\u00edcit.<\/p>\n\n\n\n Hi ha dies que ho agraeixes. Hi ha dies que ho ignores. I hi ha dies que et ve de gust recordar al m\u00f3n que l\u2019edat no anul\u00b7la ni la for\u00e7a, ni l\u2019autonomia, ni el criteri. Ni l\u2019intel\u00b7lecte.<\/p>\n\n\n\n Potser la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s deixar d\u2019oferir ajuda, sin\u00f3 com oferir-la: \u00abSi necessita un cop de m\u00e0, digui-m\u2019ho\u00bb; \u00abVol ajuda o ho porta b\u00e9?\u00bb; \u00abLi dono un cop de m\u00e0?\u00bb. Petites variacions, aparentment insignificants, que desplacen la fragilitat pressuposada cap al reconeixement com a persona humana; cap a l\u2019autonomia reconeguda. Perqu\u00e8 no \u00e9s el gest el que incomoda. \u00c9s la suposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019autob\u00fas: \u00abSegui, segui!<\/em>\u00bb. Als 75 aprens una habilitat social refinad\u00edssima: acceptar el seient sense acceptar el paper de persona fr\u00e0gil.<\/p>\n\n\n\n I despr\u00e9s hi ha la tecnologia: \u00abJa li ho configuro jo<\/em>\u00bb. (Perfecte. Per\u00f2 despr\u00e9s m\u2019explica per qu\u00e8 cada actualitzaci\u00f3 em fa sentir com si hagu\u00e9s susp\u00e8s un examen que no sabia que havia de fer).<\/p>\n\n\n\n No \u00e9s que no entenguem la tecnologia. I tant, que l\u2019entenem. El que passa \u00e9s que la tecnologia canvia m\u00e9s de pressa que nosaltres. Hi ha, a m\u00e9s, una difer\u00e8ncia subtil i reveladora: no dominar l\u2019\u00faltima aplicaci\u00f3 no posa en crisi la nostra identitat personal ni social. En canvi, per a molta gent jove, estar al dia no \u00e9s nom\u00e9s una compet\u00e8ncia t\u00e8cnica; \u00e9s gaireb\u00e9 una condici\u00f3 d\u2019exist\u00e8ncia simb\u00f2lica. Cal ser-hi. Cal entendre-ho. Cal dominar-ho. Perqu\u00e8 \u00e9s all\u00e0 on en bona part es juga el reconeixement, la pertinen\u00e7a, la contemporane\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n A certa edat, aquesta pressi\u00f3 es dilueix. Pots no entendre TikTok sense que el teu sentit del jo s\u2019esfondri.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s una de les llibertats menys reconegudes de l\u2019edat.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019ascensor visc una forma subtil d\u2019invisibilitat paradoxal. Tres adults, dos m\u00f2bils, cap mirada. Una coreografia silenciosa d\u2019abs\u00e8ncies perfectament sincronitzades. Quan surto, dic: “Bon dia”. Petit experiment s\u00f2cio-psicol\u00f2gic: tots se sobresalten lleugerament. Com si una veu hagu\u00e9s emergit d\u2019un espai que donaven per buit. Que b\u00e9! Tinc superpoders.<\/p>\n\n\n\n Envellir no \u00e9s desapar\u00e8ixer. Aqu\u00ed \u00e9s on la q\u00fcesti\u00f3 es torna pol\u00edtica. Perqu\u00e8 el problema no \u00e9s fer-se gran; el problema \u00e9s com la societat tracta les persones grans, especialment les dones. A certa edat, moltes dones passen a ser invisibles medi\u00e0ticament. Deixen de ser objecte de desig publicitari, de protagonisme cultural, d\u2019inter\u00e8s narratiu. Com si l\u2019experi\u00e8ncia acumulada no fos un valor sin\u00f3 un inconvenient. Vivim en una cultura fascinada pel \u00abtalent s\u00e8nior\u00bb quan es tracta d\u2019homes amb cabells blancs i veu greu, per\u00f2 molt menys entusiasmada quan es tracta de dones amb la mateixa traject\u00f2ria. Envellir en femen\u00ed encara incomoda. I potser per aix\u00f2 cal escriure\u2019n, parlar-ne i \u2014si cal\u2014 fer-ne broma.<\/p>\n\n\n\n 75: edat vintage,<\/em> no caducada. Als 75 pots mirar enrere sense nost\u00e0lgia paralitzant i mirar endavant sense aquella angoixa accelerada que ens fa viure com si sempre arrib\u00e9ssim tard. \u00c9s una edat estranyament l\u00facida: ja saps que el temps \u00e9s finit, per\u00f2 tamb\u00e9 saps que aix\u00f2 no \u00e9s una trag\u00e8dia sin\u00f3 una condici\u00f3 humana compartida. I potser el veritable envelliment positiu no consisteix a semblar m\u00e9s jove, sin\u00f3 a viure amb menys por. Menys por al rid\u00edcul. Menys por al qu\u00e8 diran. Menys por a no encaixar. Menys por a no seguir el ritme.<\/p>\n\n\n\n La meva conclusi\u00f3 provisional (als 75 tot \u00e9s provisional) \u00e9s que fer 75 \u00abglobus\u00bb no \u00e9s una derrota biol\u00f2gica ni una gesta heroica. \u00c9s simplement vida que ha passat. Vida que continua. Amb m\u00e9s an\u00e8cdotes que plans quinquennals. Amb m\u00e9s criteri que urg\u00e8ncia. Amb m\u00e9s distanciament que drama. I sobretot, amb la deliciosa consci\u00e8ncia que la millor edat no \u00e9s la que tens\u2026 sin\u00f3 la que encara est\u00e0s vivint.<\/p>\n\n\n\n Amb arrugues, s\u00ed. Amb carrincloneria, mai. I amb la llibertat de ser bona persona sense ser bleda, exercint una bondat amb criteri que sap perfectament on posar el l\u00edmit. Aix\u00ed que, si ens trobem pel carrer, estalvieu-vos els diminutius. No soc una nena que torna a comen\u00e7ar, sin\u00f3 una dona que gaudeix del paisatge sense pressa. Bufar\u00e9 dues espelmes \u2014 un 7 i un 5 \u2014 i brindar\u00e9 amb cava sent jo mateixa, amb el cap ben clar i amb ganes de viure i riure i no penso deixar que ning\u00fa em digui com he de travessar aquesta etapa i gaudir-ne.<\/p>\n\n\n\n La mandra de pensar \u2014 aquesta economia cognitiva tan humana \u2014 alimenta estereotips a totes les etapes de la vida. Avui jo he parlat de la meva generaci\u00f3. I de les dones.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 aix\u00f2 forma part de la celebraci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui, 19 de febrer de 2026, faig 75 anys. Ho escric aix\u00ed, amb n\u00famero rod\u00f3 i sense eufemismes. Setanta-cinc. Tres quarts de segle. 75 globus que s\u2019enlairen i es dissolen en l\u2019atmosfera. Una xifra que, dita en veu alta, provoca […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":91157,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[48553,47897,48371,47899],"class_list":["post-91156","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana","tag-edatisme","tag-estereotips-2","tag-sexisme-3","tag-vellesa-2"],"yoast_head":"\n