Escrit per Sandra Miguez<\/p>\n\n\n\n
Absoluci\u00f3 en una causa emblem\u00e0tica d’adopci\u00f3 irregular: la just\u00edcia va tancar sense condemnes el cas Forner\u00f3n<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per Sandra Miguez<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Tribunal Oral en el Criminal i Correccional N\u00b018 de la Ciutat de Buenos Aires va absoldre tots els imputats en la causa que va investigar l’entrega irregular de la M., una nena nascuda el 16 de juny de 2000. La decisi\u00f3 judicial va tornar a posar al centre del debat el funcionament del sistema judicial argent\u00ed davant les apropiacions de nens i nenes en democr\u00e0cia, una pr\u00e0ctica que lluny de ser un fenomen del passat continua mostrant zones d’impunitat. La sent\u00e8ncia, dictada sense incorporar una perspectiva de drets humans ni de g\u00e8nere, va tancar un proc\u00e9s penal impulsat com una reparaci\u00f3 tardana despr\u00e9s de la condemna internacional a l’Estat argent\u00ed per violacions greus de drets fonamentals.<\/p>\n\n\n\n El jutge del Tribunal Oral en el Criminal i Correccional N\u00b018, Gabriel Nardiello,<\/strong> va absoldre aquest divendres 26 de desembre tots els imputats pel denominat cas Forner\u00f3n, l’entrerri\u00e0 que des de fa 25 anys reclama la restituci\u00f3 de la seva filla, donada en adopci\u00f3 sense el seu consentiment. El judici penal actual, que es va estendre durant gaireb\u00e9 vuit anys, va tenir com a imputats la parella adoptant, el jutge que va intervenir en la guarda, i advocats i intermediaris que van facilitar el contacte amb la mare biol\u00f2gica de la nounada, que tamb\u00e9 estava acusada.<\/p>\n\n\n\n En l’avan\u00e7ament de la sent\u00e8ncia \u2014els fonaments de la qual es coneixeran en els pr\u00f2xims dies\u2014 el jutge va rebutjar tots els plantejaments de la querella, a c\u00e0rrec de Margarita Nicoliche<\/strong> i Diego Dousdebes,<\/strong> basats en l’extens proc\u00e9s de reclamaci\u00f3 sostingut per Leonardo Forner\u00f3n <\/strong>i recolzat per una sent\u00e8ncia hist\u00f2rica de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH). El 2012, el tribunal internacional va condemnar l’Estat argent\u00ed per violar el dret a la vida familiar, a la identitat i a la protecci\u00f3 judicial efectiva, en un cas que es va transformar en refer\u00e8ncia obligada per a l’an\u00e0lisi d’adopcions irregulars i pr\u00e0ctiques judicials arbitr\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n Els imputats eren exfuncionaris judicials i professionals acusats d’haver avalat l’entrega irregular de la nena a un matrimoni de la Ciutat de Buenos Aires, juntament amb la mare biol\u00f2gica. L’expedient va analitzar les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 la M. va ser entregada a trav\u00e9s d’un entramat de decisions administratives i judicials que, segons la fiscalia i la querella, van excloure deliberadament el pare biol\u00f2gic. No obstant aix\u00f2, el tribunal va concloure que no existien responsabilitats penals atribu\u00efbles als acusats.<\/p>\n\n\n\n Durant el debat oral, tant la fiscalia com la querella van caracteritzar el cas com una “trama de complicitats institucionals”, una definici\u00f3 que la sent\u00e8ncia va deixar de banda en prioritzar una lectura estrictament formal dels fets. Aquesta mirada, van assenyalar les acusacions, invisibilitza les desigualtats estructurals que travessen l’acc\u00e9s a la just\u00edcia i refor\u00e7a pr\u00e0ctiques que afecten especialment persones sense recursos econ\u00f2mics ni capital simb\u00f2lic per sostenir litigis perllongats.<\/p>\n\n\n\n L’origen del cas<\/strong><\/p>\n\n\n\n Forner\u00f3n i D. E. E. van mantenir una relaci\u00f3 breu a Rosario del Tala, Entre R\u00edos. Despr\u00e9s de la separaci\u00f3, l’home va saber per tercers que la dona estava embarassada, tot i que ella va negar la paternitat. El juny de 2000, cursant el vuit\u00e8 mes de gestaci\u00f3, la dona va ser traslladada a Victoria, on va donar a llum en un sanatori privat.<\/p>\n\n\n\n L’endem\u00e0 del part, la beb\u00e8 va ser entregada al matrimoni porteny amb la intervenci\u00f3 del defensor de Pobres i Menors suplent de Victoria, Julio Guaita, qui va redactar una acta de guarda provisional sense suport legal. El procediment es va realitzar sense donar intervenci\u00f3 al pare biol\u00f2gic, que ja havia manifestat la seva voluntat d’assumir la paternitat. Des de l’inici del proc\u00e9s, Forner\u00f3n va ser sistem\u00e0ticament excl\u00f2s i privat d’exercir els seus drets, malgrat haver reclamat des de l’embar\u00e0s i el naixement de la seva filla.<\/p>\n\n\n\n Durant el judici, la querella va subratllar les desigualtats en l’acc\u00e9s a la just\u00edcia: mentre les decisions que van afavorir la parella adoptant van avan\u00e7ar amb rapidesa i suport institucional, les reclamacions del pare biol\u00f2gic es van dilatar durant anys. Per a les acusacions, aquesta difer\u00e8ncia de tracte no va ser una dada a\u00efllada sin\u00f3 un element central que va consolidar un escenari d’exclusi\u00f3 i vulneraci\u00f3 de drets.<\/p>\n\n\n\n La condemna internacional i la causa penal<\/strong><\/p>\n\n\n\n Davant la falta de respostes en l’\u00e0mbit local, Forner\u00f3n va acudir al Sistema Interameric\u00e0 de Drets Humans. El 2012, la CIDH va concloure que l’Estat argent\u00ed havia violat els drets del pare i de la nena, i va advertir que el sistema judicial va operar com un mecanisme de dilaci\u00f3 que va acabar consolidant la separaci\u00f3 familiar.<\/p>\n\n\n\n A partir d’aquesta sent\u00e8ncia, es va reactivar la investigaci\u00f3 penal. El fiscal Carlos Mahiques va imputar pares adoptius, mare biol\u00f2gica i funcionaris judicials \u2014entre ells Ra\u00fal del Valle, Salvador Espona, Marcelo Balbi i Daniela Cairuz\u2014 per subtracci\u00f3 i retenci\u00f3 il\u00b7legal d’una menor i als intermediaris Paul Reynoso i Ariel Barreto. M\u00e9s de dues d\u00e8cades despr\u00e9s dels fets, el proc\u00e9s va concloure sense condemnes.<\/p>\n\n\n\n Una sent\u00e8ncia que va deixar sense resoldre la condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans<\/strong><\/p>\n\n\n\n En el debat es va analitzar el paper del llavors jutge civil de Victoria, Ra\u00fal del Valle, que va avalar la guarda provisional amb arguments avui considerats regressius: va sostenir que no existia una fam\u00edlia constitu\u00efda, que la nena no havia estat “fruit de l’amor” i que la voluntat de la mare biol\u00f2gica era suficient per decidir el seu dest\u00ed. Per a la querella, aquests criteris reflecteixen una matriu judicial travessada per estereotips, sense perspectiva de drets de nenes i nens ni de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n El tribunal, no obstant aix\u00f2, va considerar que aquestes decisions no van configurar delicte i que les irregularitats havien estat esmenades per resolucions posteriors. Des de l’acusaci\u00f3 es va remarcar que aquesta interpretaci\u00f3 refor\u00e7a una l\u00f2gica d’impunitat i valida pr\u00e0ctiques que hist\u00f2ricament han facilitat apropiacions il\u00b7legals.<\/p>\n\n\n\n Les defenses i el pes del temps<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les defenses van centrar la seva estrat\u00e8gia en el pas del temps, la prescripci\u00f3 i la suposada legalitat de les actuacions l’any 2000. Aquests arguments van ser rebutjats per la querella, que va recordar que les dilacions van ser responsabilitat del mateix Estat, tal com ho va assenyalar la Cort Interamericana. Tot i aix\u00ed, el tribunal va adoptar una interpretaci\u00f3 restrictiva que va tancar el cas sense sancions.<\/p>\n\n\n\n Una causa que excedeix els seus protagonistes<\/strong><\/p>\n\n\n\n Forner\u00f3n nom\u00e9s va poder veure la seva filla en dues oportunitats: el 2005 i el 2012, aquesta \u00faltima per ordre internacional. La nena va romandre primer sota una guarda irregular i despr\u00e9s va ser adoptada en un proc\u00e9s que la CIDH va qualificar d’arbitrari.<\/p>\n\n\n\n L’absoluci\u00f3 de tots els imputats deixa sense resposta penal un dels casos m\u00e9s emblem\u00e0tics d’apropiaci\u00f3 de nens en democr\u00e0cia. En un pa\u00eds on el tr\u00e0fic i l’apropiaci\u00f3 de menors continuen sent un problema estructural, el tancament d’aquesta causa torna a interpel\u00b7lar el sistema judicial: \u00bfcom s’explica que un cas que va motivar una condemna internacional no derivi en cap responsabilitat penal interna? \u00bfQuin valor tenen les sent\u00e8ncies dels organismes internacionals si el sistema judicial local conclou, d\u00e8cades despr\u00e9s, que no hi va haver delictes per sancionar?<\/p>\n\n\n\n Per als organismes de drets humans sobre la just\u00edcia, el cas Forner\u00f3n exposa una vegada m\u00e9s com les decisions judicials poden reproduir desigualtats, legitimar pr\u00e0ctiques il\u00b7legals i consolidar la impunitat, fins i tot quan l’Estat ja va ser condemnat per violar drets fonamentals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escrit per Sandra Miguez Absoluci\u00f3 en una causa emblem\u00e0tica d’adopci\u00f3 irregular: la just\u00edcia va tancar sense condemnes el cas Forner\u00f3n Per Sandra Miguez El Tribunal Oral en el Criminal i Correccional N\u00b018 de la Ciutat de Buenos Aires va absoldre […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":90858,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26417],"tags":[53716,53805,53803,53758,53804,53801,47559],"class_list":["post-90755","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infancia-i-adolescencia-infancia-i-adolescencia","tag-adopcions","tag-caso-forneron","tag-cidh","tag-gabriel-nardiello","tag-leonardo-forneron","tag-margarita-nicoliche","tag-sandra-miguez-2"],"yoast_head":"\n