Rebem a Esther Barnet<\/strong>, la presidenta del Casal dels Pa\u00efsos Catalans de La Plata, Argentina, a l’entrada de la llibreria Ona un d’aquests dies de vacances de Nadal. La llibreria \u00e9s plena de gent buscant llibres per regalar o per regalar-se. Hi ha un ambient molt festiu i amable, una cordialitat i un escalf hum\u00e0 que tamb\u00e9 trobem en la benvinguda que li dona la directora de la llibreria, Iolanda Batall\u00e9, <\/strong>a Barnet. Les presentem i, a continuaci\u00f3, parlen de la FIEC i del conveni amb la llibreria, de la import\u00e0ncia de fer-los arribar els llibres i, ara que s\u00f3n vacances de Nadal i Reis, per qu\u00e8 no de jocs en catal\u00e0?, com l’SCRABBLE, ja que feia trenta anys que no es podia jugar amb la l\u00b7l, la \u00e7 i la ny.<\/p>\n\n\n\n Comencem l’entrevista sobre el Casal dels Pa\u00efsos Catalans de La Plata, Argentina, demanant-li a la seva presidenta que es presenti a les lectores i lectors de La Independent.<\/p>\n\n\n\n No tinc massa misteri…diu.<\/p>\n\n\n\n \u2014Per\u00f2 com t’agrada definir-te?<\/strong><\/p>\n\n\n\n M’identifico molt amb la meva professi\u00f3: soc professora de catal\u00e0. \u00c9s a dir, fonamentalment el meu comprom\u00eds \u00e9s ling\u00fc\u00edstic, i la llengua explica moltes coses. Aleshores, tot el que tingui a veure amb la narrativa, amb el discurs, amb expressar i explicar totes les diferents situacions vivencials \u2014dels catalans, de l’Argentina, de les dones\u2014, i la literatura, perqu\u00e8 m’agrada molt llegir. S\u00f3n coses que m’interpel\u00b7len molt\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n \u2014I com comen\u00e7a el teu vincle amb el casal concretament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo vaig arribar a l’Argentina fa 28 anys. Una mica m\u00e9s, per\u00f2 de manera estable, 28 anys. I quan vaig arribar-hi li vaig dir a la meva parella: “Mira, jo em quedar\u00e9 aqu\u00ed si puc parlar en catal\u00e0. Si no, em costar\u00e0 molt”. No \u00e9s que no s\u00e0piga parlar castell\u00e0, parlo castell\u00e0 amb normalitat, per\u00f2 per a mi era una q\u00fcesti\u00f3 necess\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n Pensar en una fam\u00edlia \u2014ara tinc dues filles\u2014, poder expressar-me en catal\u00e0, en la meva llengua, i parlar-la. Evidentment, s\u00f3n aquestes coses que es parlen en la parella: a mi m’agradaria aix\u00f2, a mi m’agradaria all\u00f2… B\u00e9, vam arribar a aquest comprom\u00eds.<\/p>\n\n\n\n \u2014Ell \u00e9s argent\u00ed, doncs?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El meu marit \u00e9s argent\u00ed i ha apr\u00e8s catal\u00e0 d’una manera natural. Aix\u00ed que em vaig casar amb el meu marit i vaig tenir dues filles.<\/p>\n\n\n\n Al principi vaig buscar centres catalans. En aquell moment no hi havia internet, aix\u00ed que l’\u00fanic que sabia era que hi havia un centre catal\u00e0 a Buenos Aires, perqu\u00e8 t\u00e9 una traject\u00f2ria molt important, i vaig anar al casal de Buenos Aires. Em quedava una mica lluny de casa, perqu\u00e8 jo era a La Plata, visc a La Plata. S\u00f3n uns 30 o 40 km de dist\u00e0ncia i els transports i les comunicacions no s\u00f3n gaire bones.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s ho vaig deixar passar i vaig comen\u00e7ar a fer classes a la Universitat de La Plata. Un dia un alumne em diu: “I tu per qu\u00e8 no est\u00e0s en contacte amb el Casal dels Pa\u00efsos Catalans?”. I li dic: “No el conec, no sabia que existia”. Recordo que era gaireb\u00e9 al final del curs escolar, al novembre. Vaig anar al casal i em va rebre Josep Agust\u00ed,<\/strong> que era el president del casal, una persona encantadora, molt bona persona, molt acollidora.<\/p>\n\n\n\n Estava fascinat que hi hagu\u00e9s una catalana que hagu\u00e9s arribat a La Plata. De seguida ens vam entendre i em vaig vincular amb el casal en aquell moment. I ho he estat sempre, mai me n’he desvinculat. Des d’aleshores sempre faig classes de catal\u00e0 o col\u00b7laboro en alguna cosa; sempre faig alguna activitat en relaci\u00f3 amb el casal i no l’he abandonat.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vaig estar en contacte amb el casal de Buenos Aires m\u00e9s tard. Necessitaven formar un equip de professors i vam comen\u00e7ar a fer-ho. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que viatjar cada dia, o tres o quatre dies a la setmana, \u00e9s dif\u00edcil, i finalment vaig decidir quedar-me a La Plata. A m\u00e9s, la pand\u00e8mia va canviar molt el paradigma.<\/p>\n\n\n\n Des d’aleshores faig classes virtuals. Aix\u00ed que tinc alumnes de Salta, de l’Equador, d’Entre R\u00edos… i hi estic molt c\u00f2moda. La veritat \u00e9s que el Casal dels Pa\u00efsos Catalans de La Plata \u00e9s l’entitat que represento i que em representa.<\/p>\n\n\n\n \u2014Com el definiries actualment?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Mira… el Casal de La Plata \u00e9s un casal que es va inaugurar fa 30 anys. Per tant, t\u00e9 una hist\u00f2ria diferent de la dels centres catalans tradicionals que van sorgir de l’exili com a centres d’acollida. Per la seva joventut t\u00e9 caracter\u00edstiques una mica diferents.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un centre on hi ha catalans, per\u00f2 tamb\u00e9 molt\u00edssims argentins, amants del catal\u00e0, de la seva arquitectura, de la seva m\u00fasica… o amb un vincle emocional molt fort amb Catalunya.<\/p>\n\n\n\n I nosaltres, d’alguna manera, tamb\u00e9 estem reclamant aquest paper dels centres catalans a l’exterior perqu\u00e8, sobretot a Am\u00e8rica o Sud-am\u00e8rica, ha canviat totalment el paradigma del centre catal\u00e0. \u00c9s a dir, hi ha molt pocs catalans que vagin a Rosario, que arribin a Buenos Aires o que es quedin, no ho s\u00e9, a Cuba.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 ja no existeix. El que s\u00ed que existeix \u00e9s un altre context de catalans i catalan\u00f2fils, que a m\u00e9s \u00e9s totalment v\u00e0lid.<\/p>\n\n\n\n \u2014Diries que la cultura \u00e9s el comprom\u00eds m\u00e9s fort, tenint en compte les activitats que realitzes \u2014arquitectura, literatura…\u2014?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, clarament s\u00ed. Es tracta de compartir aquesta cultura. I treballem molt tots aquests eixos.<\/p>\n\n\n\n El Casal de La Plata cada any realitza alguna activitat entorn de l’arquitectura, de la m\u00fasica, de la literatura, de la llengua, del feminisme. Sempre busquem aquests punts on veiem que hi ha un col\u00b7lectiu dins del casal interessat.<\/p>\n\n\n\n \u2014Segur que tamb\u00e9 celebreu i commemoreu dates tradicionals, com Sant Jordi, l’11 de setembre…<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, tot aix\u00f2 ho fem. Nadal, aquestes coses. Sempre.<\/p>\n\n\n\n \u2014Parlem ara, sobretot, dels \u00faltims actes que el casal ha realitzat entorn del feminisme<\/strong>, com la Taula de debat (conversatori) titulada “La recuperaci\u00f3 dels drets sexuals postdictadures. Una mirada a banda i banda de l’Atl\u00e0ntic”.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest acte va tenir lloc el 19 de setembre de 2025 a la Universitat de La Plata, en el marc de la mostra “Sortir d’una dictadura sexual. Dissid\u00e8ncies i dones pels seus drets a l’Espanya postfranquista”.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Hi van participar com a ponents: Cristina Escarmis<\/strong>, activista feminista i anticapitalista, pionera en la investigaci\u00f3 sobre qu\u00edmica en un Estat espanyol on les ci\u00e8ncies estaven vetades a les dones; Dori Castilla<\/strong>, activista ecofeminista i LGTBI, integrant del grup de treball de Feminisme de l’Esquerra Independentista de Catalunya; i Facu Saxe, <\/strong>investigador i militant de les dissid\u00e8ncies sexuals (CInIG-UNLP-CONICET). Van moderar l’acte Esther Barnet i Gisela Manzoni<\/strong>. Tamb\u00e9 es va poder veure l’assaig audiovisual “La revoluci\u00f3 sexual del nostre temps”, realitzat per Nadia Ledesma Prietto<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Esther Barnet subratlla que la majoria dels actes del Casal dels Pa\u00efsos Catalans de La Plata es realitzen en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat. Aix\u00ed, com a mostra, ens parla de:<\/p>\n\n\n\n L’exposici\u00f3 i activitats sobre la guerra del 36-39<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vam fer una taula rodona sobre les dones a la Guerra Civil. La veritat \u00e9s que ens ho vam passar molt b\u00e9 i ens va agradar molt realitzar l’activitat. Vam fer una exposici\u00f3 de cartells de la Rep\u00fablica i una selecci\u00f3 de dones catalanes, tamb\u00e9 de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la mostra vam fer una taula rodona, que va ser molt interessant. Va venir molta gent i \u00e9s un tema \u2014la Guerra Civil, el feminisme, el paper de la dona durant la guerra, tot el moviment LGTBI\u2014 que convoca molt.<\/p>\n\n\n\n \u2014Totes dues activitats s\u00f3n paral\u00b7lelismes entre postdictadures, oi?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, s\u00f3n temes que ens convoquen perqu\u00e8 tenim molts punts de connexi\u00f3. Cada any pensem un projecte i sempre ho fem en combinaci\u00f3 amb la universitat. Sempre hi ha Gisela Manzoni, que \u00e9s especialista; pertany al Departament d’Hist\u00f2ria i al Centre d’Investigacions de G\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n Arribades a aquest punt de la conversa, parlem de l’actriu catalana Rosa Andreu<\/strong>, que des de fa dos anys representa Mem\u00f2ria de les oblidades, un mon\u00f2leg commovedor, ple de sentiment i mem\u00f2ria. Tamb\u00e9 a Paran\u00e1 hi ha una actriu que fa una obra sobre les dones que van patir directament la dictadura argentina. Totes tres imaginem com seria d’interessant reunir-les.<\/em><\/p>\n\n\n\n fotos grup<\/p>\n\n\n\n \u2014Pel que fa al feminisme en concret i atesos els aven\u00e7os de les \u00faltimes d\u00e8cades a l’Argentina, qu\u00e8 et va fer sentir que era necessari vincular-ho al casal de La Plata i a les seves activitats?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Fonamentalment, la majoria de la junta actual s\u00f3n dones: diria que un 80, 85, fins i tot un 90%. Aix\u00f2 dona un perfil diferent.<\/p>\n\n\n\n L’altre dia, en un taller de conversa, vaig trobar un v\u00eddeo molt interessant sobre el paper de les dones a la societat, especialment a les universitats i als c\u00e0rrecs de lideratge. Hi ha moltes dones professionals i moltes dones a les universitats, per\u00f2 despr\u00e9s, per exemple, a Espanya crec que nom\u00e9s hi ha tres rectores.<\/p>\n\n\n\n El Casal de La Plata va n\u00e9ixer amb un fort paper mascul\u00ed, perqu\u00e8 van ser tres homes \u2014dos d’ells germans\u2014 els qui el van iniciar. Per\u00f2 ara ens trobem amb un canvi fort de paradigma.<\/p>\n\n\n\n Diria que als casals tradicionals hi ha hagut molts homes, amb grans excepcions com l’Uruguai, on hi ha un fort matriarcat. Hist\u00f2ricament, a Sud-am\u00e8rica hi ha hagut molts homes als casals catalans.<\/p>\n\n\n\n En el nostre cas el canvi de paradigma ha estat natural.<\/p>\n\n\n\n \u2014No hi ha hagut, doncs, una recerca expl\u00edcita de les dones o de la seva mem\u00f2ria en els 28 anys d’exist\u00e8ncia del casal?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En molts casos, ens preguntem qu\u00e8 feien les dones als casals: Preparaven el dinar, organitzaven, netejaven, feien treballs artesanals com les puntes… Aix\u00f2 ha passat, i en alguns casos encara passa.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que no hagin estat les dones les qui els han sostingut. Hi ha una for\u00e7a oculta, una tasca sostenidora. Al Casal de La Plata el canvi va ser natural: la gent gran se’n va anar anant i per relleu vam quedar les que hi \u00e9rem, que \u00e9rem dones.<\/p>\n\n\n\n \u2014Ens has explicat diverses activitats feministes. Quins altres projectes teniu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Durant anys vam fer exposicions de dones catalanes, un projecte compartit amb Guayaquil que va n\u00e9ixer durant la pand\u00e8mia. Amb Nieves Toset<\/strong> i en Santiago vam compartir molts projectes i vam aprendre a treballar en virtualitat.<\/p>\n\n\n\n Vam fer primer un projecte sobre modernisme, amb l’ajuda d’un soci arquitecte, Alejandro Pavia Mira. A partir d’aqu\u00ed va sorgir la idea d’un projecte sobre dones. Durant quatre o cinc anys vam fer seleccions de dones: nosaltres sis i ells sis.<\/p>\n\n\n\n \u2014Quins noms?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des de Montserrat Roig<\/strong> fins a Francesca Bonnemaison<\/strong>. Busc\u00e0vem diversitat: dones de la ci\u00e8ncia, de la pedagogia, de la literatura, anarquistes… Que fos ampli i divers.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s vam fer el salt al projecte sobre les dones a la Rep\u00fablica i enguany hem fet un paral\u00b7lelisme amb una l\u00ednia del temps dels drets i conquestes de la lluita feminista, des del franquisme fins a l’actualitat.<\/p>\n\n\n\n \u2014Quins s\u00f3n els reptes de les dones a la di\u00e0spora vinculades a la cultura catalana?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amb totes les dones que tinguin ganes de fer alguna cosa. No hi ha un filtre ideol\u00f2gic: podem discutir, no tothom pensa igual, i aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9. Som un centre cultural i social, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim un rol a la societat i ens agrada exercir-lo plenament.<\/p>\n\n\n\n \u2014Els drets de les dones tenen un paper fonamental al casal?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, \u00e9s fonamental i queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. L’Argentina \u00e9s un pa\u00eds amb molta viol\u00e8ncia de g\u00e8nere; les xifres s\u00f3n esfere\u00efdores. Aix\u00f2 ens mobilitza molt i volem aportar la nostra perspectiva i donar suport al que calgui.<\/p>\n\n\n\n \u2014Per acabar, quin \u00e9s el missatge per a les dones amb les quals treballeu i per a les lectores i lectors de La Independent<\/em>?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Que vinguin a visitar-nos a La Plata. El missatge \u00e9s no perdre les oportunitats de transformar el que es pugui. No som espais de lluita, potser, per\u00f2 s\u00ed de reivindicaci\u00f3, de di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n Si no parlem d’aquestes coses, perdem un espai necessari. El casal ha de ser plural, obert a totes les ideologies. I de la mateixa manera que parlem de gastronomia catalana, tamb\u00e9 hem de parlar de les dones, de la literatura, del feminisme, de les injust\u00edcies que afecten les dones i al col\u00b7lectiu LGTBI.<\/p>\n\n\n\n Nosaltres sentim que som un pont. No som un centre d’acollida de catalans: som un pont entre La Plata, l’Argentina, i Catalunya. I com a pont hem de facilitar el di\u00e0leg entre aquests dos mons.<\/p>\n\n\n\n Text i fotos de Tona Gusi i Sandra Miguez Rebem a Esther Barnet, la presidenta del Casal dels Pa\u00efsos Catalans de La Plata, Argentina, a l’entrada de la llibreria Ona un d’aquests dies de vacances de Nadal. La llibreria \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":90568,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26299,26629],"tags":[53632,47595,53633,53624,25758,48502,53627,53629,53626,53628,53625,48134,53037,50038,50375,53630,47559,53631,47562],"class_list":["post-90567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-p-moviments-socials","tag-alejandro-pavia-mira","tag-argentina-2","tag-arquitectura","tag-casal-dels-paisos-catalans","tag-destacada","tag-destacat","tag-fiec","tag-gisela-manzoni","tag-iolanda-batalle","tag-josep-agusti","tag-la-plata","tag-literatura-4","tag-llengua-catalana-2","tag-llibreria-ona-2","tag-memoria-historica-5","tag-nieves-toset","tag-sandra-miguez-2","tag-santiago","tag-tona-gusi"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/esther-barnet.3-1000x449.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/esther-barnet.4-1000x449.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/whatsapp-image-2025-11-29-at-00.56.11-817x1000.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/esther-barnet.5-1-1000x449.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/tg-eb-sm_foto-sm-edited-1000x563.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/486144416_9269007336488492_6660608177831108456_n.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"