(Publicat a El Jard\u00ed de Sant Gervasi i Sarri\u00e0 | 123 | Desembre – 2025 | diarieljardi.cat @diarieljardi)<\/p>\n\n\n\n
Aquest any no he fet pessebre. No em veig amb cor de donar forma a un naixement, quan dins meu tot s\u2019esllangueix. Ara que ell ha mort, i jo soc aqu\u00ed: viva. Sola.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s el primer Nadal sense ell. Encara no s\u00e9 com passar\u00e9 el dia. Per\u00f2 l\u2019arbre hi \u00e9s. El de mida mitjana de sempre. Agafar-lo de l\u2019altell m\u2019ha costat qui sap qu\u00e8. L\u2019escala trontollava sota els peus, i m\u2019he imaginat la bronca d\u2019ell, dient-me qu\u00e8 em pensava que feia enfilada all\u00e0 dalt. Al final, l\u2019he fet lliscar cap a mi i l\u2019he baixat com he pogut. Li he desdoblegat les branques, hi he penjat quatre boles daurades. Volia embolicar-lo de bombetes blaves des de la base, per\u00f2 m\u2019he hagut d\u2019agenollar, i el dolor a les articulacions se\u2019m feia insuportable. Aix\u00ed que m\u2019he assegut a terra, amb lentitud. I all\u00e0, gaireb\u00e9 abra\u00e7ada al tronc sint\u00e8tic, he anat passant el fil de llum, com si cada volta pogu\u00e9s retenir una mica de l\u2019escalf perdut.<\/p>\n\n\n\n
Avan\u00e7o pel carrer Amig\u00f3, vacil\u00b7lant. Fa un fred que pela i m\u2019al\u00e7o el coll de l\u2019abric. Hi ha dies en qu\u00e8 sortir \u00e9s una proesa. Arribo al mercat de Galvany, que llueix espl\u00e8ndid: garlandes enroscades als arcs de ferro, cintes virolades que s\u2019entrellacen amb neules i torrons. I el Fum,fum, fum<\/em> surt d\u2019un altaveu a la fa\u00e7ana, a tocar de la floristeria. Hi ha gr\u00e8vol, galzeran, vesc… i pons\u00e8ties. Em semblen flames vermelles sorgides d\u2019un decorat verd profund. Me\u2019n recordo d\u2019ell. Cada any creuava el llindar de casa amb una pons\u00e8tia als bra\u00e7os, gran, esplendorosa. Ara la compro jo. Petita, per\u00f2 amb un significat immens.<\/p>\n\n\n\n M\u2019aturo davant la fruiteria de sempre, davant les mandarines apilades. El veig a ell, com les pelava per a mi, traient-ne cada fil amb una paci\u00e8ncia que m\u2019esbala\u00efa. Al costat, magranes obertes com cors, amb grans que semblen ll\u00e0grimes de rob\u00ed. Ra\u00efm, d\u00e0tils, figues… tresors d\u2019un banquet que ara em sembla incomplet. Busco m\u00e9s que fruita. Encara no s\u00e9 qu\u00e8. Un nen em sost\u00e9 l\u2019esguard. Com si endevin\u00e9s, en silenci, quelcom que jo mateixa he oblidat. Els cabells platejats? El rostre d\u2019\u00e0via, naufragada en pensaments? Duu una bufanda amb flocs de neu estampats i, per un instant, em recorda el meu net gran: cabells castanys, llisos, espigat, amb aquell somriure mig burleta, tan viu. Com el d\u2019aquest nen, que ara me\u2019l fa, i jo li\u2019l torno sense pensar-m\u2019hi. Com si el somriure fos un pont entre el seu candor d\u2019infant i la meva vellesa. Un instant breu, tendre, que em commou. Feia massa temps que no somreia a ning\u00fa. I aquest nen m\u2019ha fet sentir que encara hi soc.<\/p>\n\n\n\n Em sembla que comprar\u00e9 bacall\u00e0. Per\u00f2, vet aqu\u00ed, els meus peus van sols: se salten la bacallaneria i se\u2019n van cap a la peixateria. Era all\u00e0 on ell sempre volia anar primer, quan m\u2019acompanyava al mercat per distreure\u2019s. Sense adonar-me\u2019n, el continuo seguint. M\u2019atanso al taulell de marbre. Al meu voltant, veus de dones, guants negres de goma que brillen sota la llum blanca, el xerric dels ganivets, el cop sec quan el peix cau a la balan\u00e7a. L\u2019olor salobre m\u2019envaeix i, de sobte, em transporta al vaiv\u00e9 de les onades del mar mediterrani. Amb ell. Sempre amb ell. M\u00e9s de mitja vida amb ell.<\/p>\n\n\n\n Els records s\u2019entrellacen amb la visi\u00f3 dels peixos que descansen damunt el gel, que cruix sota les mans de les peixateres. Ulls oberts, opacs; boques mudes; escates com miralls trencats. Carn fresca que, fa no res, era viva. I ara, quieta, exposada, com si esper\u00e9s ser triada. Tinc la sensaci\u00f3 que aquests peixos em miren a mi i no pas al rev\u00e9s. Com si sabessin alguna cosa. Com si fossin testimonis d\u2019un dolor que no es pot dir. Un calfred em recorre l\u2019espinada. Una de les peixateres em somriu (en soc clienta de fa molts anys). \u00c9s gran, com jo. Mirada franca. Pestanyes denses de r\u00edmel que semblen permanents.<\/p>\n\n\n\n \u2014Vols res, reina? \u2014em diu, amb aire confident\u2014. Aquest llobarro de Nadal t\u2019est\u00e0 esperant. \u00c9s de mar brau, pescat en el silenci… de la nit.<\/p>\n\n\n\n Per un moment penso que no parla nom\u00e9s del llobarro. Potser em parla a mi. Em reconeix com una d\u2019aquelles dones que no s\u2019han rendit del tot: m\u00farria, amb el cor viu, i brava, com un mar que no s\u2019atura. Em sento llegida d\u2019una manera que m\u2019omple de joia. El compro.<\/p>\n\n\n\n Camino de tornada a casa, arrupida dins l\u2019abric, com qui no hi torna exactament, sin\u00f3 a un lloc que encara no sap posar en paraules. A una m\u00e0, la pons\u00e8tia. A l\u2019altra, la bossa amb el llobarro. No \u00e9s nom\u00e9s peix: \u00e9s una ofrena. Una reconciliaci\u00f3, potser. Amb Nadal. Amb la vida.<\/p>\n\n\n\n Els carrers estan encesos amb una obstinaci\u00f3 que em sembla gaireb\u00e9 excessiva. Les llums parpellegen com si volguessin conv\u00e8ncer-me que tot va b\u00e9. Per\u00f2 jo camino entre aquesta resplendor com qui travessa un somni que no li pertany. Dins meu, la claror \u00e9s una altra: m\u00e9s suau, m\u00e9s fr\u00e0gil. No il\u00b7lumina, sin\u00f3 que abra\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n A la cuina, obro la bossa i el torno a mirar abans de posar-lo a la nevera. Els ulls continuen mirant-me. Sento una sensaci\u00f3 estranya: una tristesa tan neta que frega l\u2019alegria. Perqu\u00e8 aquest llobarro, mort i d\u2019escates de nacre, em fa sentir que puc tornar a cuinar, parar taula, allargar una copa de cava a alg\u00fa. Encara que aquest alg\u00fa ja no hi sigui. Encara que sigui per mi. Miro l\u2019arbre de Nadal amb tendresa, com un vell amic que ha resistit massa hiverns. Li poso una estrella feta amb paper de plata. Per dignitat. Perqu\u00e8 quan la il\u00b7lusi\u00f3 se\u2019n va, la bellesa roman. I potser la bellesa \u00e9s aix\u00f2 tamb\u00e9: continuar, malgrat tot, amb el cor obert. No pas fer veure que no passa res, sin\u00f3 fer lloc al que s\u00ed que passa.<\/p>\n\n\n\n Cuino el llobarro al forn, amb llimona i llorer. No poso plats extres, ni espelmes. Menjo en silenci. Est\u00e0 bon\u00edssim. El frec dels coberts al plat, la copa de cava escumejant, les bombolles escapant-se com esperits a l\u2019univers. Just abans de recollir la taula, un plint! talla l\u2019aire com un fil invisible. \u00c9s el so que em porta la veu de la meva filla abans fins i tot d\u2019escoltar-la:<\/p>\n\n\n\n \u2014Bona nit, mam\u00e0. T\u2019estic trucant per\u00f2 no em contestes. Tot b\u00e9, oi? Els nens tenen ganes de veure\u2019t i d\u2019abra\u00e7ar-te. I jo tamb\u00e9. Dem\u00e0 et vindr\u00e9 a buscar cap a quarts d\u2019una… Posa\u2019t ben guapa! T\u2019estimem!<\/p>\n\n\n\n Faig un sospir. \u00c9s clar. Tinc el m\u00f2bil en silenci. Aquest any, per primer cop, el dinar de Nadal el farem a casa la meva filla. Quan ell vivia, sempre es feia aqu\u00ed, a casa nostra. Amb ella, amb el meu fill, amb les parelles. Amb tots els nets. Ara tot ha canviat. Penso en trucar-la, per\u00f2 m\u2019hi repenso. No vull molestar.<\/p>\n\n\n\n \u2014Jo tamb\u00e9 us estimo! Fins dem\u00e0! \u2014li escric, amb moltes emoticones: cors,<\/p>\n\n\n\n molts cors, un trineu, un avet de Nadal…<\/p>\n\n\n\n Tremolo una mica, per\u00f2 tremolo de ganes \u2014de viure aquest dem\u00e0. I, de sobte, m\u2019adono que no estic del tot sola. Hi ha una espurna nova que m\u2019acompanya. No \u00e9s tan sols la meva filla, ni el meu fill, ni els meus nets. Tampoc no \u00e9s ell. Ni D\u00e9u. \u00c9s una pres\u00e8ncia \u00edntima, subtil, com si dins meu alg\u00fa m\u2019hagu\u00e9s estat esperant tot aquest temps. Alg\u00fa que soc jo.<\/p>\n\n\n\n Potser Nadal \u00e9s aix\u00f2. No nom\u00e9s el record nost\u00e0lgic, ni la festa, ni les nadales, ni el recolliment en fam\u00edlia \u2014que tamb\u00e9. \u00c9s clar que tamb\u00e9. Per\u00f2, sobretot, \u00e9s aquest instant en qu\u00e8 una dona sola, solit\u00e0ria, en soledat, torna a creure. No nom\u00e9s en els altres, sin\u00f3 en el seu propi anhel de viure. I llavors em torno a enfilar a l\u2019escala. \u00abQuina temeritat!\u00bb, em renyaria ell. Obro la porteta de l\u2019altell i, entre les caixes \u2014una amb fotos antigues en blanc i negre\u2014, en trec la capsa de cartr\u00f3 on guardo les figures: el bou i l\u2019ase, el suro, el riu de paper de plata, el nen petit\u00f3… Les acarono amb els ulls.<\/p>\n\n\n\n Penso que s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Que ja puc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" (Publicat a El Jard\u00ed de Sant Gervasi i Sarri\u00e0 | 123 | Desembre – 2025 | diarieljardi.cat @diarieljardi) Aquest any no he fet pessebre. No em veig amb cor de donar forma a un naixement, quan dins meu tot s\u2019esllangueix. […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":90222,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[53609,53608,53607],"class_list":["post-90208","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura","tag-conte-de-nadal","tag-el-jardi-de-sant-gervasi-i-sarria","tag-nadal"],"yoast_head":"\n