{"id":90113,"date":"2025-11-20T20:56:28","date_gmt":"2025-11-20T19:56:28","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=90113"},"modified":"2025-11-21T18:41:49","modified_gmt":"2025-11-21T17:41:49","slug":"la-inanicio-deliberada-com-a-arma-de-guerra-primum-nocere-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-inanicio-deliberada-com-a-arma-de-guerra-primum-nocere-ii\/","title":{"rendered":"La inanici\u00f3 deliberada com a arma de guerra Primum nocere, II"},"content":{"rendered":"\n

Per *Maria Julia Bertomeu<\/strong>. SP<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En un article breu intel\u00b7ligentment batejat com a<\/a> \u201cPrimum nocere\u201d, Juan G\u00e9rvas i Mercedes P\u00e9rez Fern\u00e1ndez (de l’Equip CESCA de Madrid) van denunciar de manera contundent que: \u201cLa pol\u00edtica colonial d’Israel s’assenta al primum nocere (la primera, danyar)\u201d\u2026. “Israel incompleix les seves obligacions com a pot\u00e8ncia colonial i provoca immensos danys a la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona. No \u00e9s que [nom\u00e9s] robi terres i recursos, \u00e9s que a m\u00e9s assassina, malalta, tortura i mutila causant un patiment immens i en gran part irreparable.”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre els danys que els autors indiquen, esmenten un setge medieval a Gaza, a una poblaci\u00f3 que no es rendeix malgrat no comptar amb muralles ni torres amb sentinelles. Avui Palestina resisteix el bloqueig de l’ingr\u00e9s de menjar i aigua, a m\u00e9s de productes sanitaris, recanvis i combustible. La poblaci\u00f3 est\u00e0 morint de gana i aquestes privacions es converteixen en l’estrat\u00e8gia d’Israel i els seus aliats (per activa o per passiva) que intenten despla\u00e7ar les hist\u00f2riques lluites del poble palest\u00ed per l’alliberament i convertir-les en una lluita per la mera superviv\u00e8ncia. Es repeteix l’estrat\u00e8gia de bombardejar i assassinar, per\u00f2 tamb\u00e9 l’antiga i acostumada t\u00e0ctica de for\u00e7ar una poblaci\u00f3 a rendir-se per gana, com titula Via Campesina un article de lectura indispensable<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La fam \u00e9s tamb\u00e9 una estrat\u00e8gia <\/a>que es fa servir com a arma de destrucci\u00f3 massiva, assistida per mentides i indifer\u00e8ncia davant els qui pateixen i moren. El maig del 2018, el Consell de Seguretat de l’ONU va emetre la Resoluci\u00f3 2417 aprovada per unanimitat, i va condemnar la inanici\u00f3 deliberada de civils com un crim de guerra. Llavors l’ONU comprometia totes les parts en conflicte a garantir l’acc\u00e9s dels actors humanitaris, resoluci\u00f3 que Israel incompleix. Des de llavors i si b\u00e9 els litigis han arribat a inst\u00e0ncies judicials internacionals, la seva pr\u00e0ctica com a m\u00e8tode de conduir les hostilitats continua sent utilitzada.<\/p>\n\n\n\n

La fam com a t\u00e0ctica de dominaci\u00f3 per despossessi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sabem que lestrat\u00e8gia \u00e9s molt antiga i geopol\u00edticament identificable. Hi ha sobrats exemples hist\u00f2rics, entre ells el dels habitants pobres bengalins que \u201cpagaren les guerres imperials amb gana i inanici\u00f3, amb la marxa f\u00fanebre de camperols, pescadors i artesans bengalins\u201d. (Vandana Shiva<\/strong>, 2003, pp.16). La poblaci\u00f3 civil palestina avui paga amb la seva vida les noves guerres imperials. Aqu\u00ed m’interessa analitzar el tema de l’assalt final als bancs de llavors, com a estrat\u00e8gia de dominaci\u00f3 per despossessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Vandana Shiva<\/strong><\/a> (la f\u00edsica, fil\u00f2sofa i escriptora ecofeminista ghandiana) va fundar als 70 un banc de llavors de l’\u00cdndia a trav\u00e9s del projecte \u201cNavdanya\u201d (nou llavors, en hindi), destinat a preservar el patrimoni agr\u00edcola del pa\u00eds, sota el lema que es va popularitzar: les llavors s\u00f3n la nostra mare i guardar-les. Es tractava d’un programa per salvar la diversitat als camps dels agricultors i especialment d’agricultores \u00edndies. (Mateu<\/strong>, Paula<\/strong>, (2024).<\/p>\n\n\n\n

Israel acaba de destruir el darrer banc de llavors<\/a> de Palestina. Vivim un 2025 convulsionat per diferents crisis geopol\u00edtiques en qu\u00e8 les llavors s’han convertit en trofeus de guerra. El 31 de juliol de 2025 les forces israelianes van enderrocar l’\u00faltim banc de llavors d’Hebron, una unitat de multiplicaci\u00f3 de llavors del banc de la UAWD (Union of Agricultural Work Committees), que el maig de 2024 el Parlament israeli\u00e0 va proposar declarar-la com a organitzaci\u00f3 t.. La destrucci\u00f3 va ser un acte pol\u00edtic de despossessi\u00f3, \u201den aquest acte, no nom\u00e9s es va destruir un recinte, sin\u00f3 el darrer arxiu viu de la mem\u00f2ria agr\u00edcola i el patrimoni cultural palestins, fruit de generacions de conservaci\u00f3 de llavors i de coneixement ecol\u00f2gic\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A la Palestina ocupada, com consta a la den\u00fancia internacional<\/a> de la Uni\u00f3 de Comit\u00e8s de Treballadors Agr\u00edcoles (UAWC), \u201cLa destrucci\u00f3 es va dur a terme sense previ av\u00eds i sota protecci\u00f3 militar, constitueix un cop dur per als esfor\u00e7os palestins per preservar la biodiversitat local i garantir la sobirania aliment\u00e0ria. i esfor\u00e7os sistem\u00e0tics de l’ocupaci\u00f3 israeliana per desmantellar els mitjans de superviv\u00e8ncia de les comunitats palestines.<\/p>\n\n\n\n

Segons la tesi cl\u00e0ssica de Karl Polanyi<\/strong>, la fam no \u00e9s un problema incidental del capitalisme sin\u00f3 la seva condici\u00f3 de possibilitat, entre altres coses -i \u00e9s aquesta la seva principal tesi-, perqu\u00e8 en la mesura que l’aturat no estigu\u00e9s en perill de patir inanici\u00f3 no hauria acceptat alienar la seva pr\u00f2pia for\u00e7a de treball. (Polanyi, Karl (2001), 222-223). En el cas de Palestina avui -especialment a Gaza i Cisjord\u00e0nia-, la sortida no \u00e9s l’opci\u00f3 pel treball semi-esclau per no morir de gana, perqu\u00e8 aix\u00f2 ja est\u00e0 garantit a gran part del m\u00f3n i especialment ara a Palestina; \u00e9s ganar primer per despr\u00e9s \u201calimentar i matar\u201d, oferir menjar a canvi de despla\u00e7ament cap al sud de Gaza, convertir la gana en una arma tant o m\u00e9s efectiva que les bombes. El robatori del suport dels agricultors palestins mitjan\u00e7ant l’estrat\u00e8gia de la guerra, se suma aix\u00ed al robatori per part de les grans companyies que avui reclamen llavors i plantes com a \u201cinvencions\u201d seves, com a propietat privada escortada per patents.<\/p>\n\n\n\n

Com a conclusi\u00f3: La guerra de les llavors i les llavors de la guerra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resulta curi\u00f3s que en un m\u00f3n que majorit\u00e0riament imposa la defensa de la propietat privada exclusiva i excloent, com la va popularitzar el jurista brit\u00e0nic d\u00edhuitxec William Blackstone; ambdues parts de la disputa per la propietat de les llavors consideren que la possessi\u00f3 de l’altra part s’hauria de considerar \u201cher\u00e8ncia comuna\u201d. Les nacions del nord capitalista pugnen per un acc\u00e9s lliure a les xarxes de bancs de diversitat gen\u00e8tica del sud, mentre que el sud global brega per obtenir, rec\u00edprocament, un acc\u00e9s obert a les llavors de la ind\u00fastria del nord. El 1984 el Wall Street Journal va batejar la disputa com \u201cla guerra de les llavors\u201d. La q\u00fcesti\u00f3 en aquell moment era si els pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n havien de pagar per les noves varietats de llavors desenvolupades per les empreses occidentals a partir de llavors obtingudes al Tercer M\u00f3n, (Kloppenburg (2004), First the Seed.<\/p>\n\n\n\n

*La concentraci\u00f3 a la ind\u00fastria de les llavors va tenir impactes negatius en els drets dels agricultors i en l’agrodiversitat perqu\u00e8 les empreses tendeixen a centrar-se en un nombre redu\u00eft de varietats rendibles i subjectes al r\u00e8gim de patents. Quan aix\u00f2 passa, es perden tant les varietats en si mateixes com els coneixements sobre com cultivar-les. *<\/strong>(Peschard, K. and Renderia, S. (2020) \u201cKeeping seeds in our hands\u201d: riure de seed activisme\u201d, The Journal of Peasant Studies, pp. 22 ss).<\/p>\n\n\n\n

**Pocs dels hereus del com\u00fa denuncien avui Israel per l’ecocidi, per la guerra com a estrat\u00e8gia de dominaci\u00f3 per despossessi\u00f3 de llavors, font d’ingressos de les poblacions palestines i \u201cpatrimoni com\u00fa de la humanitat\u201d. Recordem que a la Confer\u00e8ncia de Rio del 2002 a Johannesburg, fins i tot Monsanto va celebrar que les llavors fossin declarades \u201cpatrimoni com\u00fa\u201d, encara que no han al\u00e7at la veu per reclamar l’her\u00e8ncia robada per la guerra imperial d’Israel i els seus aliats.<\/p>\n\n\n\n

Concloc amb una cita presa de Viacampesina <\/a>(\u201cLa veu global dels camperols que alimenten el m\u00f3n\u201d) que no para de reclamar per la destrucci\u00f3 de les llavors dels pobles com a estrat\u00e8gia de guerra.<\/p>\n\n\n\n

“L’atac als bancs de llavors en zones de conflicte -des de Palestina fins al Sudan i Ucra\u00efna- revela com l’ecocidi opera com una estrat\u00e8gia global de dominaci\u00f3. En destruir la base biol\u00f2gica de la sobirania aliment\u00e0ria, actors poderosos garanteixen que les poblacions despla\u00e7ades i oprimides segueixin depenent permanentment de sistemes alimentaris externs controlats pels seus opressors”.<\/p>\n\n\n\n

* (Peschard, K. and Renderia, S. (2020) \u201cKeeping seeds in our hands\u201d: riure de seed activisme\u201d, The Journal of Peasant Studies, pp. 22 ss).<\/p>\n\n\n\n

** (Peschard, Renderia (2020), p. 6-7).<\/p>\n\n\n\n

*Mar\u00eda Julia Bertomeu<\/strong>: Filosofa. Conicet \u2013 Universidad de Buenos Aires. Miembro de la Comisi\u00f3n Editorial de la rAJM y del comit\u00e9 de redacci\u00f3n de Sin Permiso.<\/p>\n\n\n\n

Fuente:<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n
La inanici\u00f3n deliberada como arma de guerra Primum nocere, II<\/a><\/blockquote>