Per J\u00falia Mart\u00ed*. Viento Sur<\/p>\n\n\n\n
Candela de la Vega \u00e9s activista i investigadora feminista, militant de la Trobada d’Organitzacions de C\u00f2rdova (Argentina) i membre del Col\u00b7lectiu de Recerca El llano en llamas. L’entrevistem en el marc del III Congr\u00e9s de Democr\u00e0cia Comunal que es va celebrar l’octubre del 2024 a Barcelona.<\/strong><\/p>\n\n\n\n J\u00falia Mart\u00ed Comas: Com expliqueu la vict\u00f2ria d’un personatge com Milei?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Candela de la Vega<\/strong>: Gran part del que es coneix com l’espai progressista \u2013que a l’Argentina no coincideix exactament amb l’espai de l’esquerra popular i de projecci\u00f3 emancipadora\u2013 avui fa una autocr\u00edtica: no ho vam veure venir a temps, a temps per construir-hi contencions m\u00e9s fortes o precises. Avui llegim que la vict\u00f2ria de Javier Milei <\/strong>s’explica no en una irracionalitat de les eleccions dels i les argentines, sin\u00f3 que hem de mirar un canvi en la cultura pol\u00edtica i en les subjectivitats pol\u00edtiques que ja es venia produint fa temps i que s’ha de posar en relaci\u00f3 amb el tipus de manifestacions que va tenir la crisi econ\u00f2mica de l’Argentina postpand\u00e8mia de la COVID-19.<\/p>\n\n\n\n El govern de Milei no va iniciar una crisi, la crisi ja es gestava. Nosaltres veiem avui que Milei va encaixar al solc perfecte per canalitzar i capitalitzar pol\u00edticament un patiment i un descontentament econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic que ja existia des d’abans del seu ascens electoral a la presid\u00e8ncia. D’una banda, l’escalada d’inflaci\u00f3 de preus era el problema m\u00e9s preocupant, la patia la gent els ingressos de la qual no podien adaptar-se tan f\u00e0cilment, per\u00f2 tamb\u00e9 es projectava com una incertesa molt gran sobre la vida.<\/p>\n\n\n\n Si ens ubic\u00e0vem en aquest escenari previ on la crisi ja existia i la sensaci\u00f3 d’abisme era aclaparadora, resultava paradoxal que els discursos de la coalici\u00f3 peronista que governava continuessin parlant i prometent garantir drets o la just\u00edcia social. Els seus discursos no coincidien amb all\u00f2 que la gent vivia; per a molts sectors resultava molt dif\u00edcil experimentar aquests drets i aquesta just\u00edcia social en el dia a dia. La gent se sentia enganyada, desencantada, no nom\u00e9s pel govern nacional (encara que la seva organitzaci\u00f3 juridicopol\u00edtica \u00e9s federal, Argentina t\u00e9 una forta centralitzaci\u00f3 del poder a Buenos Aires i al govern nacional), sin\u00f3 per la pol\u00edtica en general.<\/p>\n\n\n\n D’altra banda, la posici\u00f3 pol\u00edtica que representava Milei encaixava amb un cert gir de les subjectivitats pol\u00edtiques que, en temps de crisi econ\u00f2mica aguda, va virar cap a expressions d’individualismes autoritaris. Em refereixo a aquesta posici\u00f3 que combina la idea que \u201cels culpables de la meva situaci\u00f3 actual, que \u00e9s dolenta, s\u00f3n les i els migrants, les dones, el progressisme, el kirchnerisme\u2026\u201d, amb la idea del m\u00e8rit, l’esfor\u00e7, l’\u00e8xit o simplement la vida individualitzada i fragmentada.<\/p>\n\n\n\n Milei va encaixar aix\u00ed molt profundament com un contrapunt davant d’una crisi de la pol\u00edtica que es mostrava paralitzada davant de tot aix\u00f2: el seu discurs contra el que ell va anomenar la casta tenia molt a dir sobre l’autonomitzaci\u00f3 de la classe pol\u00edtica i dels funcionaris de la vella pol\u00edtica. En aquestes paraules ressonava no tant el fenomen del joc de dist\u00e0ncies sempre presents entre \u201call\u00f2 que els pol\u00edtics diuen i all\u00f2 que fan efectivament\u201d, sin\u00f3 en un desaferrament groller i persistent de la pol\u00edtica amb les necessitats i expectatives de les grans majories. Aix\u00f2 ja s’havia experimentat com a tal, per cas, durant la pand\u00e8mia i els casos de corrupci\u00f3, a l’acc\u00e9s privilegiat a vacunes, en els casos de funcionaris p\u00fablics vivint una vida que no estava autoritzada per a la majoria, etc. Aquesta dist\u00e0ncia es va viure com un funcionament de castes que fa que la gent odi\u00ef les i els pol\u00edtics, la pol\u00edtica en general, i que Milei va prendre i va fer bandera.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: I a sobre per part dels que tenien un discurs d’esquerres o progressista.<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: S\u00ed, b\u00e9, insisteixo que ni el kirchnerisme ni el peronisme a Argentina s\u00f3n semblants simplement i a seques com l’esquerra. Sempre complexos i mutants, els partits o els sindicats que es reclamen peronistes avui estan m\u00e9s travessats per posicions m\u00e9s reformistes interclassistes, de capitalisme amb rostre hum\u00e0, d’extractivismes condu\u00efts per l’Estat, de pactes contingents entre classes. No estem parlant de moviments revolucionaris: n’hi va haver dins del peronisme, per\u00f2 avui no.<\/p>\n\n\n\n Ho est\u00e0vem passant malament i vol\u00edem una altra cosa. I a sobre el peronisme no estava fent una bona gesti\u00f3 per millorar les condicions de vida, encara menys per oferir un projecte econ\u00f2mic o pol\u00edtic convincent per sortir de la crisi.<\/p>\n\n\n\n Com a moviments del camp popular ens en vam adonar molt quan ja era tard. Ens en vam adonar “amb el diari de dilluns”, com diem all\u00e0, que est\u00e0vem parlant des del lloc de la por, especialment de la por de tornar a una viol\u00e8ncia pol\u00edtica que va ser traum\u00e0tica durant els governs dictatorials al pa\u00eds. No vam poder fer arribar un escenari pol\u00edtic i econ\u00f2mic alternatiu i, alhora, contenir aquesta por amb pres\u00e8ncia i cos als territoris. No \u00e9s que no hi hagi una alternativa, no \u00e9s que mai la pensem. Crec que com a camp popular no ho vam poder mobilitzar pol\u00edticament just en el mateix i exacte moment en qu\u00e8 es van apoderar de nosaltres els impulsos per remapejar les vores de les nostres trinxeres defensives, per tornar a portar a la mem\u00f2ria pol\u00edtica aquesta actitud de cura i lluita que, per exemple, van tenir les \u00c0vies i Mares durant l’\u00faltim per\u00edode de viol\u00e8ncia pol\u00edtica al pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: I quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: Avui, un any despr\u00e9s de l’ascens de Milei, veiem que el seu pla econ\u00f2mic va detenir certament el ritme de la inflaci\u00f3: d’un 25% mensual el desembre del 2023 va passar al 2,7% el desembre del 2024 i est\u00e0 estancada en aquest nivell des de fa uns mesos. Aix\u00f2 va passar a costa d’un ajustament econ\u00f2mic ferotge acompanyat per un augment general de la despesa p\u00fablica, especialment la destinada a serveis socials. Aix\u00f2 explica l’augment de la pobresa, la desocupaci\u00f3 i la precarietat de la feina. Certament, en un any hi va haver una transfer\u00e8ncia obscena d’ingressos del treball al capital.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, Milei encara mant\u00e9 un nucli dur d’imatge positiva que no perfora el llindar del 40%. Des que va assumir, certament la seva imatge positiva va caure entre 15 o 20 punts percentuals, especialment en dos moments: quan va vetar la llei daugment de les jubilacions i quan va vetar la llei de finan\u00e7ament universitari.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s enll\u00e0 d’aquests vaivens, en un indicador for\u00e7a q\u00fcestionat com \u00e9s la imatge positiva, crec que, d’una banda, hi ha els i les desencantats amb el govern de Milei. Hi ha gent que l’ha votat pensant que milloraria la seva qualitat de vida, \u00e9s a dir, amb el leg\u00edtim desig de no continuar patint a la seva feina, a la taula cada dia o en el futur dels seus fills. I aix\u00f2 no ha passat. \u00c9s dif\u00edcil rastrejar qu\u00e8 passa amb aquests sectors socials; creiem que tornen a tenir el desenc\u00eds amb la pol\u00edtica. D’altra banda, hi ha les i els qui sostenim que mai no va ser una opci\u00f3 pol\u00edtica ni econ\u00f2mica. I, finalment, Milei s\u00ed que conserva un nucli molt dur d’adherents i militants, que ha anat construint i agrupant, perqu\u00e8 no tenia una important base pol\u00edtica militant quan va assumir el desembre del 2023. Aquest nucli \u00e9s el que ha enfortit pol\u00edticament la seva legitimitat amb els discursos m\u00e9s violents de La Libertad Avanza (LLA).<\/p>\n\n\n\n El 2025 tenim eleccions legislatives al Congr\u00e9s nacional, espai institucional certament inestable per a la LLA perqu\u00e8 ha de negociar majories amb altres partits i forces. Davant la possibilitat de guanyar el Congr\u00e9s mesuren m\u00e9s aquest any els seus discursos pol\u00edtics i les decisions m\u00e9s immediates del pla econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: Em sembla molt interessant el que planteges de la necessitat de defensar una alternativa davant la idea del mal menor, que acaba agreujant cada cop m\u00e9s la deslegitimaci\u00f3 de la pol\u00edtica.<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: Aix\u00f2 del mal menor va ser la consigna amb qu\u00e8 una part de l’espai popular vam militar el vot al peronisme representat per Sergio Massa<\/strong>; amb tot all\u00f2 que aix\u00f2 significava per a nosaltres. Ja ens havia passat: el 2015, quan va guanyar Mauricio Macri<\/strong>, va ser molt dif\u00edcil defensar el peronisme en la votaci\u00f3, perqu\u00e8 Daniel Scioli<\/strong> era un pol\u00edtic molt fosc (ara \u00e9s al govern de Milei, a c\u00e0rrec de la Secretaria de Turisme, Ambient i Esports) i la posici\u00f3 predominant de l’espai popular organitzat va ser d’una certa incomoditat. Aquest cop, aprenent una mica d’aquesta experi\u00e8ncia, sortim a militar la campanya de Massa, del peronisme. Va ser dur, perqu\u00e8 et trobaves els teus companys dels barris, de les viles, amb el problema inflacionari que era realment terrible i representava una contradicci\u00f3 enorme generar arguments per votar el ministre d’Economia que era responsable directe d’aquesta situaci\u00f3, que no era una amena\u00e7a o un risc: era una realitat present i viscuda aqu\u00ed i ara.<\/p>\n\n\n\n Com ho f\u00e8iem per parlar amb els nostres companys i companyes i problematitzar les opcions? \u201cVotar Massa perqu\u00e8 \u00e9s el mal menor\u201d, \u200b\u200bquan aquestes fam\u00edlies estaven transitant i experimentant un moment realment dolent, b\u00e9, tenia mil complexitats. Parlar un munt, un munt realment, ubicar aquestes pors i mals, compensar-los, recordar les nostres defenses i promeses. Tot i aix\u00f2, no va ser marginal el percentatge de companyes i companys que, fins i tot organitzats a les nostres pr\u00f2pies xarxes, van votar Milei. Per aix\u00f2 dic que no arribarem a temps.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: Quines serien les principals l\u00ednies de conflicte que ha obert Milei?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V<\/strong>.: Al gener i al maig de 2024 van tenir lloc dues aturades generals dels sindicats nucleats a les principals centrals obreres del pa\u00eds. Aix\u00f2 es d\u00f3na en el context dels intents d’aprovaci\u00f3 del que es va anomenar la Llei Bases, que finalment va introduir reformes regressives al pla laboral.<\/p>\n\n\n\n La confrontaci\u00f3 amb el feminisme i el moviment LGTB+ tamb\u00e9 s’ha mantingut constant. S’ha notat en els medicaments per a malalties de transmissi\u00f3 sexual, programes que acompanyen la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’embar\u00e0s, sancionada per llei; i tamb\u00e9 s’han mantingut o intensificat les taxes de feminicidis o atacs a dones i dissid\u00e8ncies, i ha estat semblant el buidament de pol\u00edtiques de protecci\u00f3 a dones, dissid\u00e8ncies de g\u00e8nere i sexuals, i fins i tot inf\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: \u00bf Creus que aquesta lluita ideol\u00f2gica tamb\u00e9 s’est\u00e0 donant per baix?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: La base de votants i adherents de LLA s\u00f3n homes joves. Generalment treballadors precaritzats, tipus Globus, que cal defensar de l’Estat, i una cosa que t\u00e9 a veure amb la capacitat de ser exit\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n La dreta avui parla de la llibertat i, almenys des de l’Argentina, l’esquerra o el camp popular, fa molt que no parlem de llibertat. En el dia a dia, en les pr\u00e0ctiques i els sentits quotidians, est\u00e0 absent.<\/p>\n\n\n\n \u00bfQuina idea de llibertat es pot rescatar que sigui emancipadora i que no se sacrifiqui davant els altars de l’individualisme indolent i indiferent de la dreta? viure un proc\u00e9s viu d’alliberament, i no una cosa que alg\u00fa d\u00f3na a un altre.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: I davant de tota aquesta situaci\u00f3 des de la Trobada d’Organitzacions \u00bf qu\u00e8 esteu fent?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V<\/strong>.: La Trobada d’Organitzacions \u00e9s una organitzaci\u00f3 de base territorial no partid\u00e0ria, o no tant organitzades. De militants, som m\u00e9s o menys 1.500 persones, per\u00f2 si comptem a les fam\u00edlies i les ve\u00efnes d’aquestes persones tenim una xarxa gran.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: \u00bf Com combineu aquest treball productiu amb l’organitzaci\u00f3 militant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: Un dels nostres lemes \u00e9s Treball sense patr\u00f3: \u00e9s tot un proc\u00e9s i aprenentatge de com organitzar-nos molts en el treball amb altres i altres. \u00c9s que ara aix\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 en crisi: per exemple, el nostre principal comprador de la producci\u00f3 de tallers t\u00e8xtils va ser durant molt de temps l’Estat Provincial; comprava motxilles i estris escolars que les companyes feien, tamb\u00e9 kits per a embarassades que el govern repartia despr\u00e9s a les fam\u00edlies. Avui aquest Estat comprador est\u00e0 reculant. Un altre exemple: les nostres cooperatives de construcci\u00f3 responen a una lluita per millorar l’espai p\u00fablic urb\u00e0 dels nostres barris, cosa que inclou les racions d’\u00e0pats d’escoles de gesti\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00f2 va prendre una escala m\u00e9s gran quan va rebre finan\u00e7ament en termes d’obra p\u00fablica, que \u00e9s el que justament es va contreure abruptament. Aleshores, aquest any hi va haver una gran fallida pel desfinan\u00e7ament d’aquesta pota de les i els treballadors de l’economia popular, b\u00e9, aix\u00f2 ens obliga a replantejar les pr\u00e0ctiques i consignes d’organitzaci\u00f3 del treball en l’espai popular, encara que seguim sostenint que els recursos que maneja l’Estat s\u00f3n recursos p\u00fablics i la lluita per la seva redistribuci\u00f3 forma part de la nostra lluita tant com la discussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n I la conjuntura tamb\u00e9 imposa urg\u00e8ncies: hem hagut de decidir la reubicaci\u00f3 de companys de les cooperatives de construcci\u00f3, principalment, a menjadors, perqu\u00e8 el principal problema dels nostres barris avui \u00e9s la gana, cal menjar.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: I mantenen el finan\u00e7ament p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: Va baixar un munt, per\u00f2 les companyes i companys aconsegueixen coses. Cal anar-hi, caminar, caminar. S’activa una intel\u00b7lig\u00e8ncia, en el sentit de m\u00fascul, que ja tenien les companyes. Nosaltres comencem aix\u00ed, amb zero depend\u00e8ncies dels recursos p\u00fablics de l’Estat. Ara s’ha de tornar a activar, no \u00e9s que es perd\u00e9s: les companyes de cada barri surten a organitzar col\u00b7lectes en algunes esgl\u00e9sies que s\u00f3n m\u00e9s obertes, amb ve\u00efnes i ve\u00efns dels barris propers, es canalitza sobretot amb donacions i algunes, poques, comandes a empreses.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 forma part d’un horitz\u00f3 de redistribuci\u00f3 de l’ingr\u00e9s, per\u00f2 certament a una escala i amb un impacte molt menor. \u00c9s que, quan a m\u00e9s de cuinar cal sortir a buscar all\u00f2 per cuinar, o inventar totes les m\u00e0gies sobre qu\u00e8 fer amb un quilo d’arr\u00f2s o un quilo de farina, b\u00e9, aix\u00f2 fa tamb\u00e9 que se sobrecarregui molt m\u00e9s a les companyes el treball quotidi\u00e0 per sostenir la vida col\u00b7lectiva, no nom\u00e9s la familiar, sin\u00f3 tamb\u00e9 la comunit\u00e0ria. Novament, insisteixo, assistim a una transfer\u00e8ncia real d’ingressos dels treballadors, i m\u00e9s encara de les treballadores, cap a les classes capitalistes.<\/p>\n\n\n\n S\u00ed que ressalto que a nivell subjectiu aquests moments de crisi i reconfiguraci\u00f3 de les relacions socials i laborals s\u00f3n un laboratori que ens importa: avui, les nostres companyes m\u00e9s referents de la Trobada d’Organitzacions s\u00f3n dones. Les que avui es poden asseure a parlar en nom del col\u00b7lectiu en una confer\u00e8ncia, les que van a la universitat a teixir m\u00e9s xarxes s\u00f3n dones, i tamb\u00e9 s\u00f3n les que fan la cuina i les que tenen una c\u00e0rrega de feina molt m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n J. M. C.: Per tancar, et volia demanar que em comentessis una mica m\u00e9s sobre la xarxa de Democr\u00e0cia Comunal 1.<\/strong><\/p>\n\n\n\n C. V.<\/strong>: Des de la xarxa, a les trobades internacionals, estem fent un treball formatiu, d’apropar diagn\u00f2stics, convidar traject\u00f2ries i sabers de cada organitzaci\u00f3 i de cada territori.<\/p>\n\n\n\n En el nostre cas, ens serveix un munt en termes de problematitzar qu\u00e8 vol dir autogovernar-nos. Podem garantir el menjar, podem gestionar pol\u00edtiques p\u00fabliques, per\u00f2 despr\u00e9s cal construir una altra pol\u00edtica, que era una mica la cr\u00edtica amb qu\u00e8 he iniciat aquesta xerrada. Amb qu\u00e8 confrontem l’antipol\u00edtica de Milei? Quina pr\u00e0ctica de llibertat sostindrem i a quins sentits l’arrelem?<\/p>\n\n\n\n Si volem recuperar una promesa d’un projecte futur i possible, tamb\u00e9 hem de recuperar el sentit de la pol\u00edtica. un desafiament constant, una vigil\u00e0ncia constant.<\/p>\n\n\n\n Ara estem explorant la pregunta: \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el que passa si nosaltres, avui, ocupem les institucions estatals? No dic que ho fem ja, \u00e9s gaireb\u00e9 un experiment de pensament: si pass\u00e9s, \u00bfcom ho farem per no perdre les corretges de transmissi\u00f3 amb la gent dels barris, dels pobles, de les comunitats? Quanta dist\u00e0ncia entre el que fem i el que pregonem estem disposades a tolerar? Quant d’igualtat i quant de llibertat? Perqu\u00e8 si no, ens passar\u00e0 el mateix que estem criticant.<\/p>\n\n\n\n Es probable que altres companys tinguin altres lectures. Per descomptat que a nivell de solidaritat internacional la Xarxa aporta un munt tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n *J\u00falia Mart\u00ed Comas,<\/strong> redactora de Viento Sur<\/em><\/p>\n\n\n\n Notes<\/strong> Candela de la Vega \u00e9s activista i investigadora feminista, militant de la Trobada d’Organitzacions de C\u00f2rdova (Argentina) i membre del Col\u00b7lectiu de Recerca El llano en llamas. L’entrevistem en el marc del III Congr\u00e9s de Democr\u00e0cia Comunal que es va celebrar l’octubre del 2024 a Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":88086,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283,26440,26628],"tags":[47595,52773,52778,47219,49999,52752,51986,52776,52779,48929,49650,52780,26077,52777,48461],"class_list":["post-88067","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","category-institucional","category-p-partits-politics","tag-argentina-2","tag-candela-de-la-vega","tag-daniel-scioli-2","tag-feminisme-6","tag-javier-milei","tag-julia-marti-comas","tag-justicia-social-3","tag-kirchnerisme","tag-lgtb-3","tag-lla-2","tag-mauricio-macri-2","tag-peronisme","tag-politica-2","tag-sergio-massa-2","tag-viento-sur-2"],"yoast_head":"\n
La Xarxa de Democr\u00e0cia Comunal \u00e9s una articulaci\u00f3 d’espais socials i pol\u00edtics de Kurdistan, Argentina, Brasil, Vene\u00e7uela, It\u00e0lia, Xile, Euskal Herria i Pa\u00efsos Catalans que es va iniciar en un congr\u00e9s celebrat a Euskal Herria el 2021, posteriorment s’han realitzat altres trobades a l’Argentina i Catalunya. Es tracta de suport mutu, ecologia social o democr\u00e0cia directa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"