Com explicaries la teva evoluci\u00f3 art\u00edstica des de les primeres obres fins als projectes m\u00e9s recents?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Vaig comen\u00e7ar fent performance l’any 2000, o sigui que s\u00f3c una artista\u00a0 sobretot lligada a la performance. Vaig fer el que s’anomena v\u00eddeo performance i en aix\u00f2 vaig comen\u00e7ar a treballar amb la c\u00e0mera i el so i despr\u00e9s d’uns v\u00eddeos, l’any 2006 vaig fer la meva primera pel\u00b7l\u00edcula de 28 minuts. Era amb actors, era una ficci\u00f3, encara que una mena de ficci\u00f3 de recerca. Despr\u00e9s vaig fer un altre parell de pel\u00b7l\u00edcules curtes, totes tenen part a veure amb performance i part a veure amb investigaci\u00f3 sobre determinats temes. El primer llargmetratge que vaig fer va ser l’any 2018, \u201cSegunda vez\u201d. Segueixo un cam\u00ed molt l\u00f2gic, perqu\u00e8 per a \u201cSegunda vez\u201d, abans de la pel\u00b7l\u00edcula, vaig fer quatre pel\u00b7l\u00edcules curtes, una mena de preparaci\u00f3 o d’estudi i el mateix amb \u201cAmor rojo\u201d que vaig fer dues pel\u00b7l\u00edcules curtes de menys d’1 hora.<\/p>\n\n\n\n Hi ha elements o temes que s\u00f3n una constant a la teva obra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La pol\u00edtica, les relacions de poder, amb la responsabilitat pol\u00edtica d’un artista, la psicoan\u00e0lisi com a m\u00e8tode de treball. Per exemple, l’any 2010 vaig fer una pel\u00b7l\u00edcula, com dic sempre t\u00e9 a veure performance i investigaci\u00f3, sobre la revoluci\u00f3 basagliana, que \u00e9s una revoluci\u00f3 al terreny de la psiquiatria amb una psiquiatria democr\u00e0tica. Era un documental, moltes entrevistes i filmat a un exhospital. L’important que \u00e9s un film de comprom\u00eds, un documental pol\u00edtic, per\u00f2 despr\u00e9s tamb\u00e9 hi ha una part una mica surrealista, que t\u00e9 a veure amb aquesta idea de les imatges una mica on\u00edriques i la idea d’una po\u00e8tica pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Parles del comprom\u00eds, tens un curt \u201cSi poguessis desitjar alguna cosa\u201d fet de forma col\u00b7lectiva durant la pand\u00e8mia, sobre moviment feminista a M\u00e8xic.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Efectivament, s\u00f3n productes de les circumst\u00e0ncies. Aix\u00f2 de treballar amb pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s curtes d\u2019estudi s\u2019ha convertit en la meva manera de treballar, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una base molt important que s\u00f3n els diners, el finan\u00e7ament dels projectes. Sobretot quan ets m\u00e9s a prop de les Belles Arts, de les arts visuals que del cinema, ja que les quantitats s\u00f3n molt petites. Aleshores es va fent tot com a trossets. El que, per altra banda, tampoc no est\u00e0 malament perqu\u00e8 t’ajuda a pensar. Sempre tinc una idea del que m’interessa faig un curt on intento assajar alguna de les coses i despr\u00e9s d’aqu\u00ed surten els diferents camins fins que s’arriba al llargmetratge, per\u00f2 realment \u00e9s tot a partir aquest estudi i mai no \u00e9s a partir d’una estructura acabada.<\/p>\n\n\n\n Al film que has presentat a la MIFDB \u201cAmor Rojo\u201d explores la figura d’Alexandra Kol\u00b7lonta\u00ef qu\u00e8 te’n va atreure i com la connectes amb les lluites feministes actuals?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’any 2018 vaig participar en un grup de lectura d’Alexandra Kol\u00b7lonta\u00ef<\/strong> i encara que en coneixia el nom, mai no havia llegit textos seus. D’una banda, m’interessa molt una s\u00e8rie de conceptes que em sembla molt propers a conceptes actuals del feminisme contemporani. I, per altra banda, em crida molt l’atenci\u00f3 la hist\u00f2ria de la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de les obres de Kol\u00b7lonta\u00ef. I com es relaciona aix\u00f2? Doncs amb el moviment feminista de la Rep\u00fablica Espanyola, despr\u00e9s parteix de l’exili, i com torna a apar\u00e8ixer l’any 77. En el temps franquista sense Kol\u00b7lonta\u00ef, evoluciona a Sudam\u00e8rica, per exemple, a M\u00e8xic, on s’ajunten tantes coses que no es poden publicar a Espanya i es trafica amb els textos. Aquesta mena d’anada i vinguda de Kol\u00b7lonta\u00ef i com van mutant els conceptes. L’amor camaraderia, que avui es tradueix per tendresa radical; l’abolici\u00f3 de la fam\u00edlia – no hi pot haver emancipaci\u00f3 de la dona dins del marc de la fam\u00edlia burgesa, avui dir\u00edem heteronormativa- i, finalment, la preemin\u00e8ncia de la solidaritat de classe sobre la de g\u00e8nere – les dones burgeses -avui dir\u00edem, blanques, europees, privilegiades- no tenen els mateixos objectius que les treballadores -avui dir de les dones treballadores no \u00e9s aconseguir el privilegi dels seus marits – ja que no en tenen – sin\u00f3 canviar el m\u00f3n completament. I penses que segueixen sense solucionar-se. La biografia de Kol\u00b7lonta\u00ef em sembla molt protot\u00edpica del que s\u00f3n la relaci\u00f3 del feminisme amb les revolucions o amb el socialisme, perqu\u00e8 sempre hi ha aquest moment de desenc\u00eds en qu\u00e8 es tiren les restes a la revoluci\u00f3. Les dones organitzen per\u00f2 despr\u00e9s quan s’ha de reportar all\u00f2 que les dones reivindiquen el que s’anomena la q\u00fcesti\u00f3 de la dona, mai no \u00e9s un bon moment per abordar-la, queda perp\u00e8tuament retardada. Fins que, crec, \u00e9s a l’ecofeminisme contemporani que estava clar que no s’esperava m\u00e9s. Actuar independentment de qualsevol cosa i malgrat tot.<\/p>\n\n\n\n La teva obra interroga la mirada, de fet, interpel\u00b7les directament. Creus que aquesta interacci\u00f3 pot transformar la percepci\u00f3 del p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No totes les pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n tan expl\u00edcites com \u201cAmor rojo\u201d, potser l’anterior \u201cSegunda vez\u201d \u00e9s m\u00e9s ambigua. I a mi m’agrada l’ambig\u00fcitat, perqu\u00e8 penso que les hist\u00f2ries s\u00f3n sempre molt complexes i m’agrada mostrar la complexitat de les coses. Per\u00f2 realment a \u201cAmor rojo\u201d hi havia com una mena d’urg\u00e8ncia per les coses que estaven passant, que requeria aquesta especificitat. En tots els casos, la construcci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula no \u00e9s gaire formal. Precisament en aquest inter\u00e8s per l’art pol\u00edtic jo penso que \u201cun art revolucionari en contingut, nom\u00e9s pot ser revolucionari en all\u00f2 formal<\/em>\u201d, cal crear imatges impactants i crear associacions sorprenents. En aquesta pel\u00b7l\u00edcula, com en moltes altres, que s’empra la superposici\u00f3 en qu\u00e8 apareixen el tema de lact\u00e0ncia, de la propaganda sovi\u00e8tica i s’ajunta amb una imatge de fa 2000 anys precolonial, en qu\u00e8 hi ha aquesta mena d’\u00e0nsia del lactant i el tema de la maternitat. Com s’afronta des d’un punt de vista revolucionari, intento expressar idees molt complexes amb imatges m\u00e9s que discursivament, perqu\u00e8 penso que \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n El teu comprom\u00eds \u00e9s alt, tu creus que l’art juga un paper important en la den\u00fancia i pot generar un canvi real a la societat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s clar, \u00e9s clar. Fa molt de temps que \u00e9s un tema que m’apassiona, l’art en la pol\u00edtica. L\u2019art \u00e9s pol\u00edtic, en realitat tot \u00e9s pol\u00edtic. L’art que no \u00e9s expl\u00edcitament pol\u00edtic o que no assumeix una postura pol\u00edtica l’est\u00e0 assumint de totes maneres, per omissi\u00f3, quan l’art \u00e9s decoratiu, un objecte de luxe, est\u00e0 conforme amb valors amb un sistema, amb un estat de les coses, un art en qu\u00e8 tot est\u00e0 b\u00e9 i no cal canviar res. El malestar o el descontentament \u00e9s el que crea un art m\u00e9s expl\u00edcitament pol\u00edtic que t\u00e9 aquesta caracter\u00edstica de crida. Per\u00f2 aix\u00f2 no resta res de po\u00e8tica a l’art pol\u00edtic. \u00c9s important explicar quan parlem una de les coses de Kol\u00b7lonta\u00ef, per exemple, una pel\u00b7l\u00edcula que ella promou i presenta per primera vegada a Am\u00e8rica, se l’acusa de distribuir propaganda sovi\u00e8tica i \u00e9s veritat que \u00e9s propaganda sovi\u00e8tica. \u00c9s alhora propaganda sovi\u00e8tica i una pel\u00b7l\u00edcula que revoluciona el llenguatge del cinema, es pot fer totes dues coses. Un altre exemple seria \u201cTucum\u00e1n arde\u201d, una obra argentina de l’any 68, un exercici de contrainformaci\u00f3 al Govern de la dictadura c\u00edvico-militar autodenominada \u00abRevoluci\u00f3 Argentina\u00bb. I tamb\u00e9 era una obra d’art i eren aquestes coses. Es pot innovar en la forma de comunicaci\u00f3, per\u00f2 alhora distribuint un missatge clarament pol\u00edtic i expl\u00edcitament pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els teus projectes futurs?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cAmor rojo\u201d ha estat dif\u00edcil i dura perqu\u00e8 \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula amb el pressupost m\u00e9s alt, cosa que realment no \u00e9s bo per a mi. No m’agrada treballar amb pressupostos alts perqu\u00e8 adquireixes un munt de compromisos i m’ha costat molt\u00edssim tirar endavant el muntatge que volia. Ara m’estic recuperant de l’esgotament i estic comen\u00e7ant a treballar molt, molt lentament i tamb\u00e9 amb episodis curts sobre una pel\u00b7l\u00edcula sobre la idea de final. Com s’escriu el final a la literatura. Com s’escriu el final a una hist\u00f2ria. Com es diu el final en termes tem\u00e0tics i altres. Estic encara en el proc\u00e9s. Que \u00e9s quan funcionen tots els altres projectes, estic en el proc\u00e9s de lectura de recerca i aix\u00f2 tamb\u00e9 inclou parlar amb molta gent. Estic en aquest moment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrevista a Dora Garcia, Directora. Dora Garcia \u00e9s una de les directores que ha estat a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB). Una artista interdisciplinar i amb reconeixement internacional. En la pr\u00e0ctica art\u00edstica, utilitza l’espai expositiu […]<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":87971,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[52672,52671,25758,48502,52511,52669],"class_list":["post-87970","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","tag-alexandra-kollontai","tag-cinema-de-dones","tag-destacada","tag-destacat","tag-dora-garcia","tag-mostra-films-de-dones"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/amor-rojo-1000x500.jpg\")