Per Redacci\u00f3 SemMexico<\/p>\n\n\n\n
Invitada per la Coordinaci\u00f3 d’Humanitats de la UNAM i el Programa Universitari d’Estudis sobre Democr\u00e0cia, Just\u00edcia i Societat (PUEDJS), l’antrop\u00f2loga i escriptora Rita Segato va mantenir una conversa p\u00fablica compartint algunes de les claus del seu pensament recent. La trobada, realitzada en el marc del 80\u00e8 aniversari del Consell T\u00e8cnic d’Humanitats, va comptar amb la participaci\u00f3 de Miguel Armando L\u00f3pez Leyva, coordinador d’Humanitats; John M. Ackerman, director del PUEDJS; Amneris Chaparro, titular del Centre d’Investigacions i Estudis de G\u00e8nere, i Leticia Flores Farf\u00e1n, coordinadora del Postgrau d’Estudis de G\u00e8nere.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El poder de la paraula<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cAnomenar \u00e9s tra\u00e7ar el rumb de la hist\u00f2ria\u201d, va dir Rita Segato<\/strong> en comen\u00e7ar la conversa a la UNAM. Amb humor i cr\u00edtica, la pensadora feminista \u2013reconeguda internacionalment pels estudis sobre g\u00e8nere, viol\u00e8ncia i colonialitat\u2013 va obrir un espai de reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva que va ser, en les seves pr\u00f2pies paraules, un exercici de pensament viu.<\/p>\n\n\n\n “Les humanitats s\u00f3n les disciplines m\u00e9s poderoses que hi ha, encara que ens facin creure el contrari. En crear vocabulari, en triar quines experi\u00e8ncies anomenar i quines no, les humanitats dissenyen el cam\u00ed de la hist\u00f2ria. S\u00f3n m\u00e9s importants fins i tot que la pol\u00edtica”.<\/p>\n\n\n\n Una vida entre lleng\u00fces<\/strong><\/p>\n\n\n\n Encara que \u00e9s argentina, Segato va construir la seva carrera acad\u00e8mica al Brasil, cosa que va marcar profundament la circulaci\u00f3 de la seva obra. “Ning\u00fa llegeix en portugu\u00e8s. Hi ha molt pocs lectors. \u00c9s com si hi hagu\u00e9s una reserva de mercat te\u00f2rica: si un es diu John Smith, el tradueixen; si es diu Juan P\u00e9rez, no”. En aquest sentit, va agrair profundament que la seva paraula hagi trobat resson\u00e0ncia a tants pa\u00efsos d’Am\u00e8rica Llatina i, particularment, a M\u00e8xic.<\/p>\n\n\n\n Des de Tilcara, a la falla de Humahuaca, on viu amb el seu company, Segato ha defensat una mirada cr\u00edtica i descolonitzadora de la teoria i la pr\u00e0ctica acad\u00e8mica. Per aix\u00f2, quan se la va convidar a la UNAM, va proposar que el format fos el d’una conversa oberta: \u201cQuan converso penso millor, penso coses que abans no havia pensat\u201d. \u00c9s important destacar que la sessi\u00f3 es va celebrar en el marc del \u201cSeminari permanent (Re)pensant la democr\u00e0cia al segle XXI\u201d del PUEDJS.<\/p>\n\n\n\n Frontera de civilitzacions<\/strong><\/p>\n\n\n\n “M\u00e8xic no \u00e9s la frontera entre M\u00e8xic i els Estats Units. \u00c9s la frontera entre una civilitzaci\u00f3 sencera i el nord”, va afirmar amb \u00e8mfasi. En la seva visi\u00f3, M\u00e8xic t\u00e9 una posici\u00f3 geopol\u00edtica i simb\u00f2lica \u00fanica al continent: “\u00c9s el pa\u00eds m\u00e9s important d’Am\u00e8rica Llatina, i ho dic sempre. T\u00e9 un paper clau en la disputa civilitzat\u00f2ria que vivim”.<\/p>\n\n\n\n Aquesta afirmaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s geogr\u00e0fica: \u00e9s pol\u00edtica. Per Segato, la hist\u00f2ria dels pobles d’Am\u00e8rica Llatina est\u00e0 travessada per m\u00faltiples formes de colonialisme, i M\u00e8xic, amb la seva riquesa cultural, hist\u00f2rica i demogr\u00e0fica, \u00e9s un actor central en la disputa pel sentit del que \u00e9s hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Masculinitat, tema d’estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tot i que \u00e0mpliament reconeguda com a feminista, Segato va aclarir que el seu objecte d’estudi no \u00e9s la feminitat, sin\u00f3 la masculinitat com a forma estructural del poder; “Comprendre-la \u00e9s entendre el poder. El patriarcat \u00e9s l’estructura fundacional de totes les formes d’expropiaci\u00f3, de valor, de prestigi”.<\/p>\n\n\n\n Des d’aquesta perspectiva, va q\u00fcestionar teories que afirmen que el patriarcat va ser una invenci\u00f3 de la colonitzaci\u00f3: “No es pot sostenir, ni des de les dades antropol\u00f2giques ni des de la hist\u00f2ria. El patriarcat antecedeix la colonitzaci\u00f3, encara que aquesta ho hagi intensificat i reconfigurat”. A trav\u00e9s d’exemples etnogr\u00e0fics, va explicar com les \u201ccases dels homes\u201d \u2013espais de formaci\u00f3 masculina en diverses cultures tribals\u2013 existien als cinc continents, molt abans del contacte colonial.<\/p>\n\n\n\n De la violaci\u00f3 a la guerra<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels conceptes m\u00e9s profunds i transformadors de Segato \u00e9s el del mandat de masculinitat, el qual va explicar com va evolucionar des de la idea inicial del \u201cmandat de violaci\u00f3\u201d, que descriu l’exig\u00e8ncia de demostrar masculinitat mitjan\u00e7ant la viol\u00e8ncia sexual.<\/p>\n\n\n\n “Vam entrevistar a molts joves condemnats per violaci\u00f3 al Brasil. Tots repetien una narrativa: havien de provar alguna cosa, demostrar alguna cosa davant d’altres. Aquesta cosa \u00e9s la masculinitat”.<\/p>\n\n\n\n D’acord amb Segato, la viol\u00e8ncia \u00e9s moltes vegades l’\u00faltim recurs disponible per als que no poden \u201cprovar\u201d el poder per altres vies. “Cada vegada menys homes tenen acc\u00e9s a un patrimoni, a un lloc a l’economia. Aleshores nom\u00e9s els queda la viol\u00e8ncia”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Invitada per la Coordinaci\u00f3 d’Humanitats de la UNAM i el Programa Universitari d’Estudis sobre Democr\u00e0cia, Just\u00edcia i Societat (PUEDJS), l’antrop\u00f2loga i escriptora Rita Segato va sostenir una conversa p\u00fablica en qu\u00e8 va compartir algunes de les claus del seu pensament recent. La trobada, realitzada en el marc del 80\u00e8 aniversari del Consell T\u00e8cnic d’Humanitats, va comptar amb la participaci\u00f3 de Miguel Armando L\u00f3pez Leyva, coordinador d’Humanitats; John M. Ackerman, director del PUEDJS; Amneris Chaparro, titular del Centre d’Investigacions i Estudis de G\u00e8nere, i Leticia Flores Farf\u00e1n, coordinadora del Postgrau d’Estudis de G\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":87849,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[49108,52632,50853,52637,52636,48543,52631,52633,52638,52630,43517,48551,49285,50833,47344],"class_list":["post-87790","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","tag-america-llatina-5","tag-amneris-chaparro","tag-brasil-2","tag-colonialitat","tag-estudis-genere-2","tag-guerra-2","tag-john-m-ackerman","tag-leticia-flores-farfan","tag-masculinitat-2","tag-miguel-armando-lopez-leyva","tag-patriarcat-3","tag-rita-segato-2","tag-semmexico-3","tag-unam-2","tag-violencia-sexual-3"],"yoast_head":"\n