{"id":86003,"date":"2025-02-28T07:59:56","date_gmt":"2025-02-28T06:59:56","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=86003"},"modified":"2025-02-28T13:36:12","modified_gmt":"2025-02-28T12:36:12","slug":"drets-de-les-dones-i-lagenda-feminista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/drets-de-les-dones-i-lagenda-feminista\/","title":{"rendered":"“Drets de les dones i l’agenda feminista” – Manifest"},"content":{"rendered":"\n

Manifest 8M 2025 de l’Associaci\u00f3 de Dones Feministes La Frontissa<\/p>\n\n\n\n

El dia 8 de mar\u00e7 \u00e9s el punt en el calendari m\u00e9s significatiu per al moviment feminista, una data amb una c\u00e0rrega simb\u00f2lica important. La transcend\u00e8ncia de la feina feta per les dones des de la II Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes de l\u2019any 1910, on, per iniciativa de Clara Zetkin i Kate Juncker, es va aprovar la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona Treballadora al mar\u00e7, es patentitza en el fet que aquest dia assenyalat per al feminisme ja ha entrat des de fa un temps a \u00e9sser conegut i considerat com a tal en la mentalitat d’amplis sectors de la poblaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els or\u00edgens de la celebraci\u00f3 del 8M com a dia referent per les dones, el podem remuntar a l\u2019any 1908, quan 15000 dones treballadores del sector t\u00e8xtil van comen\u00e7ar una vaga i es van manifestar a Nova York demanant millores a les seves m\u00edseres condicions laborals i demanant tamb\u00e9 el dret al vot. En honor a aquesta vaga el Partit Socialista d\u2019Am\u00e8rica va comen\u00e7ar a celebrar als EUA el \u201cNational Women\u2019s Day\u201d (dia nacional de les dones) a l\u2019any seg\u00fcent. Paral\u00b7lelament a l\u2019 any 1909 va haver una altra vaga de dones a la f\u00e0brica de camises Cotton que va implicar a 20000 dones i que va durar des del novembre de 1909 fins al febrer de 1910. Quan al 1910 es celebra la II Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes a Copenhague, com s\u2019ha comentat m\u00e9s amunt, Clara Zetkin i Kate Juncker proposaran la creaci\u00f3 d\u2019un dia internacional per les dones, que en principi es dir\u00e0 \u201cDia Internacional de la Dona Treballadora\u201d. Clara Zetkin va tenir la idea, seguint la iniciativa de les companyes dels EUA i en reconeixement a la lluita de les treballadores del t\u00e8xtil en aquest pa\u00eds. Aix\u00f2 va ser refor\u00e7at pels fets ocorreguts el 25 de mar\u00e7 de 1911 a Nova York, quan es va incendiar la f\u00e0brica \u201cTriangle Shirtwaist\u201d i van morir 146 persones, 123 d\u2019elles dones i nenes que hi treballaven. Els propietaris de la f\u00e0brica eren coneguts per les seves pr\u00e0ctiques abusives amb les treballadores i a m\u00e9s, no hi havia condicions de seguretat que haguessin evitat la massacre. Aquests fets van refor\u00e7ar el Sindicat Internacional de Dones Treballadores T\u00e8xtils (International Ladies’ Garment Workers’ Union), que ja existia despr\u00e9s de les vagues anteriors. <\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, si b\u00e9 el \u201cDia Internacional de la Dona Treballadora\u201d es va dir de celebrar-lo al mar\u00e7, no s\u2019havia fixat un dia concret. El primer any que es va celebrar va ser el 1911, a \u00c0ustria, Dinamarca, Alemanya i Su\u00efssa, el 19 de mar\u00e7. Hem d\u2019esperar fins 1917, quan es fix\u00e0 el dia 8 de mar\u00e7 com a data fixa, en reconeixement a les dones que es van revoltar a R\u00fassia, en plena I Guerra Mundial, en demanda de \u201cPa i pau\u201d, i que va iniciar la primera etapa de la revoluci\u00f3 russa, comportant l\u2019abdicaci\u00f3 del tsar Nicol\u00e0s II i el final de la dinastia Romanov. Era 23 de febrer en el calendari juli\u00e0, utilitzat a R\u00fassia, i 8 de mar\u00e7 en el calendari gregori\u00e0.  La celebraci\u00f3 es va anar estenent a nivell internacional fins que aquesta data va ser reconeguda com a Dia Internacional de les Dones per l\u2019ONU a l\u2019any 1975.<\/p>\n\n\n\n

En aquell moment el feminisme contemporani ja portava m\u00e9s d\u2019un segle de lluita, i el sufragisme estava en plena activitat. S\u2019havia anat formant una agenda, l\u2019agenda feminista<\/strong>, que despr\u00e9s de 300 anys de lluita i teoria feminista pot concretar-se en la seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Abolici\u00f3 del g\u00e8nere<\/strong>: Per acabar amb l\u2019opressi\u00f3 patriarcal hem d\u2019abolir el g\u00e8nere, que \u00e9s una de les eines principals per mantenir aquesta opressi\u00f3. Entenem el g\u00e8nere com un constructe social que imposa dos rols diferenciats segons el sexe, rols i que marquen els comportaments i expectatives d\u2019homes i dones i que jerarquitza a favor dels homes. El sistema sexe\/g\u00e8nere oprimeix les dones com a classe sexual i limita les seves possibilitats de vida. El conveni d\u2019Istanbul conv\u00e9 que \u2018per \u201cg\u00e8nere\u201d s’entenen els papers, comportaments, activitats i atribucions socialment constru\u00efts que una societat concreta considera propis de dones o d’homes\u2019. El g\u00e8nere no implica l’acceptaci\u00f3 del model, doncs una dona pateix desigualtat de g\u00e8nere tant si es q\u00fcestiona aquest model com si no. El g\u00e8nere pel feminisme \u00e9s una eina d\u2019opressi\u00f3 i com a conseq\u00fc\u00e8ncia no pot ser una identitat. No hi comportaments femenins ni masculins, hi ha una s\u00e8rie de comportaments i caracter\u00edstiques humanes que pot tenir qualsevol persona.
    <\/li>\n\n\n\n
  2. Abolici\u00f3 de la viol\u00e8ncia masclista<\/strong>: La viol\u00e8ncia masclista t\u00e9 moltes potes, des de la viol\u00e8ncia dins de la parella, la viol\u00e8ncia per familiars, fins a la viol\u00e8ncia sexual. S’ent\u00e9n per viol\u00e8ncia masclista la viol\u00e8ncia que s’exerceix contra les dones, com a  manifestaci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 i la situaci\u00f3 de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, exercida per mitjans f\u00edsics, econ\u00f2mics o psicol\u00f2gics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment f\u00edsic, sexual o psicol\u00f2gic, tant si es produeix en el \u00e0mbit p\u00fablic com en el privat. La viol\u00e8ncia masclista \u00e9s, a m\u00e9s, instrumental. El poder dels homes i la subordinaci\u00f3 de les dones, un tret b\u00e0sic del patriarcat, requereix mecanismes de submissi\u00f3. En aquest sentit, la viol\u00e8ncia esdev\u00e9 l’instrument que serveix per consolidar aquest domini.
    <\/li>\n\n\n\n
  3. Abolici\u00f3 de la prostituci\u00f3<\/strong>: La prostituci\u00f3 \u00e9s viol\u00e8ncia extrema contra les dones. Prov\u00e9 del contracte sexual, previ al contracte social, en que els homes es reparteixen entre ells les dones, una per cadasc\u00fa i moltes per tothom. Es nodreix de dones pobres i vulnerables, generalment captades d\u2019adolescents. No pot haver igualtat mentre un home pugui pagar per accedir al cos de una dona, ni mentre un home cregui que pot exercir el seu poder sobre dones vulnerables. El fet de creure que algunes dones poden ser abusades significa que qualsevol dona pot ser-ho. L\u2019abolici\u00f3 de la prostituci\u00f3 \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per un m\u00f3n lliure i igual per a les dones i nenes.
    <\/li>\n\n\n\n
  4. Abolici\u00f3 de la pornografia<\/strong>: Aqu\u00ed s\u2019aplica el dit en el punt anterior doncs la pornografia \u00e9s prostituci\u00f3 filmada. A m\u00e9s, s\u2019ha d\u2019afegir que amb la rapidesa de les pantalles la pornografia \u00e9s accessible a nens des dels 8 anys, on aprenen que les dones poden ser maltractades i humiliades, aprenen pr\u00e0ctiques lesives per les dones i els fan pensar que ens agrada ser violentades. Aqu\u00ed inclour\u00edem el sexe anal, la pluja groga o el BDSM. El v\u00eddeo porno m\u00e9s vist al m\u00f3n \u00e9s una violaci\u00f3 en manada segons l\u2019estudi de M\u00f2nica Alario.
    <\/li>\n\n\n\n
  5. Abolici\u00f3 de l\u2019explotaci\u00f3 reproductiva<\/strong>: El capitalisme neoliberal, en coalici\u00f3 amb el sistema patriarcal, ha consolidat les formes anteriors d\u2019explotaci\u00f3 i mercantilitzaci\u00f3 dels cossos de les dones i, amb la biotecnologia, n\u00b4ha afegit una altre, que utilitza les dones com a mitjans de producci\u00f3 de beb\u00e8s, cosificats com a productes mercantils. Els ventres de lloguer i l\u2019ovodonaci\u00f3 s\u00f3n un atemptat contra les dones, sobretot les dones pobres i vulnerables, contra els seus drets, la seva dignitat i la seva salut. 
    <\/li>\n\n\n\n
  6. Abolici\u00f3 de totes les <\/strong>traves<\/strong> a l\u2019alliberament de les dones com a \u00e9ssers lliures i iguals als homes<\/strong>. A nivell laboral, legal, comunitari, etc.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    El patriarcat modern s\u2019ha reconstru\u00eft sobre les bases del sistema capitalista, que s\u2019han alimentat m\u00fatuament. Aquest pacte entre patriarcat i capital \u00e9s molt m\u00e9s punyent i deshumanitzador amb el capitalisme neoliberal, que ha convertit les dones i les nenes en productes i medis de producci\u00f3, mentre que ha disfressat aquesta mercantilitzaci\u00f3 de \u2018lliure elecci\u00f3\u2019. Curiosament, les dones som lliures per continuar seguint pautes patriarcals i \u2018consentir\u2019 la seva pr\u00f2pia explotaci\u00f3, no tant quan volem fer el contrari. Per aix\u00f2 cal acabar amb el patriarcat i amb el sistema capitalista, aliats contra els drets de les dones.<\/p>\n\n\n\n

    Aquest text ha estat escrit a partir de:<\/p>\n\n\n\n