{"id":84481,"date":"2024-12-12T20:55:29","date_gmt":"2024-12-12T19:55:29","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/?p=84481"},"modified":"2024-12-13T09:55:54","modified_gmt":"2024-12-13T08:55:54","slug":"parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/","title":{"rendered":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n

En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

A la mateixa convocat\u00f2ria entre d\u2019altres, tamb\u00e9 han estat premiades Mary Beard<\/strong> (1955) que \u00e9s una reconeguda acad\u00e8mica anglesa especialista en estudis cl\u00e0ssics i Queralt Sol\u00e9<\/strong>, professora universit\u00e0ria especialista en viol\u00e8ncia durant la guerra espanyola i el franquisme. \u00c9s necessari parlar de les dones historiadores i dels importants canvis que es van consolidant en la historiografia gr\u00e0cies a la superaci\u00f3 de l\u2019androcentrisme dominant a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic. Tamb\u00e9 \u00e9s important, en tractar concretament de la hist\u00f2ria de les dones, plantejar la q\u00fcesti\u00f3 de si cal superar la visi\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria de dones individuals i excepcionals i de si cal fer la hist\u00f2ria amb perspectiva i protagonisme de grups, de classes i de moviments socials. Evidentment aqu\u00ed no \u00e9s el lloc per a aquest debat, per\u00f2 queda sobre la taula perqu\u00e8 a continuaci\u00f3 segueix la presentaci\u00f3 d\u2019uns llibres que potser entrarien en aquesta pol\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\u00abRafael Dalmau, Editor\u00bb \u00e9s una empresa que va ser fundada l\u2019any 1959 per Rafael Dalmau i Farreres<\/strong>, conjuntament amb la seva filla Maria Carme Dalmau i Dalmau<\/strong>, i que despr\u00e9s d\u2019una llarga traject\u00f2ria de vinculaci\u00f3 al m\u00f3n del llibre continua com a empresa familiar en mans de la tercera generaci\u00f3. L\u2019editorial s\u2019ha especialitzat en els \u00e0mbits de la hist\u00f2ria, la geografia i la cultura popular catalanes. L\u2019any 1985 els fou concedida la Creu de Sant Jordi.<\/p>\n\n\n\n

Una de les col\u00b7leccions de l\u2019editorial, la m\u00e9s veterana, \u00e9s \u201cEpisodis de la hist\u00f2ria\u201d que des del 1960 treu mensualment un volum breu i econ\u00f2mic sobre hist\u00f2ria de Catalunya, de tal manera que compta al voltant de 350 t\u00edtols. Es tracta majorit\u00e0riament de treballs de divulgaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 se n\u2019editen d\u2019investigaci\u00f3 i inclou estudis d\u2019hist\u00f2ria, d\u2019erudici\u00f3 local, hist\u00f2ria liter\u00e0ria i treballs del jovent investigador.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 hi ha la selecci\u00f3 de t\u00edtols, que s\u00f3n molt pocs, que tenen les dones com a protagonistes seguint el n\u00famero d\u2019ordre dins de la col\u00b7lecci\u00f3: 7. Margarida de Prades de E. Fort i Cogul<\/strong>, 28. Maria de Montpeller <\/strong>de R. Dalmau i Ferreres<\/strong>, 69. Les abadesses de Sant Joan d\u2019Esteve Albert Corp<\/strong>, 77. Les dones en la nostra Hist\u00f2ria de Ferran Soldevila<\/strong>, 89. Mata d\u2019Armanyac<\/strong>, duquessa de Girona de Aurea Javierre<\/strong> i Mur<\/strong>, 172. Violant Carro\u00e7<\/strong>, una comtessa dissortada de Maria Merc\u00e8 Costa<\/strong>, 197. La reina Blanca d\u2019Anjou <\/strong>de Francesc A. Miquel<\/strong>, 205. Berenguera Berenguer de Barcelona<\/strong>, emperadriu de les Espanyes d\u2019A.Tona<\/strong> i Nadalmai<\/strong>, 218. Margarida de Montferrat<\/strong>, comtessa d\u2019Urgell de J.B. Xuriguera<\/strong>, 236. Germana de Val\u00e8ncia<\/strong>, segona muller de Ferran \u201cel Cat\u00f2lic\u201d<\/strong> de Josep Faul\u00ed<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquests llibres, els podeu trobar a la Biblioteca del Centre de Documentaci\u00f3 de Ca la dona gr\u00e0cies a la donaci\u00f3 de la biblioteca familiar de Gl\u00f2ria Roig<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta llista veiem el que s\u2019havia comentat, que les protagonistes de la hist\u00f2ria s\u00f3n dones individuals i excepcionals. En realitat, aquests llibrets s\u00f3n com biografies i resulten molt \u00fatils per a despertar l\u2019inter\u00e8s sobre les dones que aconseguiren estar a prop del poder i la pres\u00e8ncia de les quals no va quedar invisibilitzada del tot. S\u00f3n dones de la reialesa i la noblesa que s\u00f3n presentades com a esposes, mares o filles, per\u00f2 que d\u2019alguna manera varen saber influir socialment i pol\u00edtica des del seu paper secundari. La veritat \u00e9s que estem parlant de dones dels segles XII al XVI i l\u2019historiador Ferran Soldevila<\/strong>, en el seu llibret Les dones en la nostra Historia, parla de tres moments de plenitud o quasi de plenitud: \u201cCrec que hi ha en la nostra hist\u00f2ria tres moments en qu\u00e8 les dones estan a punt d\u2019aixecar-se fins el nivell que els pertoca, i algunes ho aconsegueixen plenament: el primer \u00e9s el tr\u00e0nsit del segle XII al segle XIII; el segon, en el primer ter\u00e7 del segle XV; l\u2019altre, cap a la meitat del segle XVI\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 una pinzellada d\u2019aquestes dones, ara per ordre cronol\u00f2gic i afegint-hi alguna m\u00e9s que no t\u00e9 llibret, per\u00f2 que cal citar perqu\u00e8 s\u2019ho mereix. Per a mi ha estat un bon rep\u00e0s de la hist\u00f2ria de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Emma de Barcelona<\/strong> (880-942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. <\/a>Era filla de Guifr\u00e9 de Pil\u00f3s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ermessenda de Carcassona<\/strong> (ca.972-1058) va ser comtessa de Barcelona, Girona i Osona casada amb el comte Ramon Borrell<\/strong><\/a>, amb qui govern\u00e0 fins que mor\u00ed i li don\u00e0 en escriptura testament\u00e0ria el condomini dels tres comtats de manera que govern\u00e0 en solitari com a regent durant la minoria d\u2019edat de son fill Berenguer Ramon I<\/a> despr\u00e9s encara va tornar a ser-ho del seu net.<\/p>\n\n\n\n

Almodis de la Marca <\/strong>(c. 1020 1071<\/a>) fou comtessa consort de Barcelona. Ramon Berenguer <\/strong>I <\/a>va ser el seu tercer marit. Tots dos van abandonar els seus c\u00f2njuges respectius i aix\u00ed van fer un casament per decisi\u00f3 pr\u00f2pia i no imposat, la qual cosa va suposar l\u2019excomuni\u00f3 de Ramon Berenguer. Fou una dona s\u00e0via que al llarg de la seva vida va manifestar inter\u00e8s pel dret i per aix\u00f2 col\u00b7labor\u00e0 de manera activa en la primera redacci\u00f3 dels Usatges de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Berenguera de Barcelona<\/strong> (1116-1149) fou reina consort de Lle\u00f3 (1126-1149) i emperadriu de Castella i Lle\u00f3 pel seu matrimoni amb Alfons VII de L<\/strong>e\u00f3n<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Peronella d\u2019Arag\u00f3<\/strong> (1136-1174) era filla del rei d\u2019Arag\u00f3 Ramir II<\/strong><\/a> <\/strong>i, al cap d\u2019un any de n\u00e9ixer, es va pactar el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV<\/a><\/strong> que segons les disposicions matrimonials va posseir la sobirania d\u2019Arag\u00f3 i aquest es considera l\u2019inici de la Corona d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Maria de Montpeller<\/strong> (1182- 1213) fou senyora baronessa de Montpeller,<\/a> muller del rei Pere I<\/a><\/strong> i mare del rei Jaume I<\/strong>.<\/a> Era filla de Guilh\u00e8m VIII <\/strong>de Montpeller i<\/a> d\u2019Eud\u00f2xia Comnena <\/strong>de Constantinoble.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Violant d\u2019Hongria<\/strong> (1216-1251) com a c\u00f2njuge de Jaume I el Conqueridor<\/a> fou reina d\u2019Arag\u00f3, de Mallorca i de Val\u00e8ncia i comtessa de Barcelona. Tingu\u00e9 un important paper en la pol\u00edtica de la Corona d\u2019Arag\u00f3. Est\u00e0 enterrada a Vallbona de les monges.<\/p>\n\n\n\n

Blanca d\u2019Anjou o Blanca de N\u00e0pols<\/strong> (1283-1310) fou princesa de N\u00e0pols i reina consort de la Corona d\u2019Arag\u00f3 pel seu matrimoni amb Jaume el Just<\/strong>. <\/a>L\u2019enemistat entre els Anjou i la Corona d\u2019Arag\u00f3 pel domini de Sic\u00edlia acaba amb el tractat segons el qual Jaume II <\/strong>es compromet a casar-se amb Blanca d\u2019Anjou<\/strong>. El matrimoni es va avenir i varen tenir nombrosa descend\u00e8ncia i \u00e9s important destacar que Blanca preveient la seva fi quan anava a parir el seu nov\u00e8 fill, va fer testament on fa constar els perills que corrien les dones abans, durant i despr\u00e9s del part<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Elisenda de Montcada i de Pin\u00f3s<\/strong> (c.1292-1364) fou reina de la Corona d\u2019Arag\u00f3 ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just. Va fundar el monestir de clarisses<\/strong> a Pedralbes.<\/p>\n\n\n\n

Sibil\u00b7la de Forti\u00e0<\/strong>, (vers 1350-1406) fou reina consort en casar-se amb Pere III<\/strong>, vidu d\u2019Elionor de Sic\u00edlia<\/strong>. Aviat comen\u00e7aren les tensions entre Sibil\u00b7la i el futur hereu Joan I <\/strong>i la seva esposa Violant de Bar<\/a><\/strong>. Fou reclosa durant un temps al castell de Montcada <\/a>i finalment gr\u00e0cies a Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0<\/strong> va poder residir, sota vigil\u00e0ncia, a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Mata d\u2019Armanyac<\/strong> (1347-1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera per casament amb el futur Joan I. De bon tarann\u00e0 fou apreciada a la cort i amb Sibil\u00b7la de Forti\u00e0 <\/a>hi mantingu\u00e9 una relaci\u00f3 cordial, malgrat l\u2019actitud de Joan envers la seva madrastra. Els seus dots diplom\u00e0tics foren essencials en els diferents conflictes que li van tocar viure.<\/p>\n\n\n\n

Margarida de Montferrat<\/strong> (aprox. 1360-1420) Comtessa d\u2019Urgell, segona muller de Pere II d\u2019Urgell. Fou mare del comte Jaume II d\u2019Urgell. Un cop v\u00eddua l\u2019influ\u00ed en el govern comtal i en la seva pretensi\u00f3 al tron reial, arran del comprom\u00eds de Casp (1412). Sembla que fou la instigadora de la rebel\u00b7li\u00f3 del seu fill contra Ferran d\u2019Antequera que acab\u00e0 amb l\u2019empresonament de Jaume d\u2019Urgell<\/strong>. Va conspirar per a alliberar el seu fill, fou descoberta i va patir diversos empresonaments fins a la seva mort.<\/p>\n\n\n\n

Margarida de Prades<\/strong> (1387-1429) fou reina consort pel seu matrimoni amb el rei Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0<\/a> que dur\u00e0 menys d\u2019un any i que, en no tenir descend\u00e8ncia, s\u2019extingeix aix\u00ed la dinastia del Casal de Barcelona i s\u2019inicia l\u2019interregne que desemboca en el Comprom\u00eds de Casp. Margarida es torn\u00e0 a casar, ara amb un noble valenci\u00e0 i no se saben les causes del car\u00e0cter secret d\u2019aquest matrimoni. El seu inter\u00e8s per la cultura va ser el centre d\u2019una important cort liter\u00e0ria. Finalment es va retirar al monestir cistercenc de Valldonzella i va arribar a ser-ne abadessa.<\/p>\n\n\n\n

Violant Carr\u00f2s i de Centelles<\/strong> (1456-1511) fou Comtessa de Quirra (Sardenya), filla de Jaume Carr\u00f2s<\/strong>, comte de Quirra, i de Violant de Centelles<\/strong>. Es va casar primer amb Dalmau Carr\u00f2s i de Mur<\/strong> i, en segones n\u00fapcies, amb Felip de Castre<\/strong> i Carr\u00f2s.<\/strong> Va tenir tota la seva vida problemes i plets amb les her\u00e8ncies i reclamaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns. Fins i tot, fou detinguda i li fou arrabassat el comtat, a causa dels molts deutes que tenia. Violant aconsegu\u00ed escapar i arribar fins a la cort i finalment pogu\u00e9 tornar a Sardenya on mor\u00ed. Els plets i litigis pel seu patrimoni continuaren despr\u00e9s de la seva mort.<\/p>\n\n\n\n

Germana de Foix <\/strong>(1488-1536) fou virreina de Val\u00e8ncia<\/a>, reina consort d\u2019Arag\u00f3 com a segona esposa de Ferran el Cat\u00f2lic<\/a>. Despr\u00e9s de la mort d\u2019aquest, es cas\u00e0 amb Joan de Brandeburg-Ansbach<\/strong>; <\/a>i finalment, despr\u00e9s de quedar v\u00eddua novament, amb Ferran d\u2019Arag\u00f3<\/strong>, duc de Cal\u00e0bria.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reconec que el bloc aquesta vegada ha quedat m\u00e9s aviat excessiu d\u2019informaci\u00f3 i per aix\u00f2 s\u2019acaba aqu\u00ed perqu\u00e8, seguint el plantejament cronol\u00f2gic que feia Ferran Soldevila, ara ens quedaria pendent presentar algunes dones de la meitat del segle XVI com Juliana Morell<\/strong>, Isabel Josa<\/strong> i Estefania de Requesens<\/strong>, per\u00f2 les reservo per a un altre bloc perqu\u00e8 ja no es tracta de reines \u201cconsorts\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":84488,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26299],"tags":[51423,51417,47961,47476,51419,51420,51416,51411,51414,51487,51422],"class_list":["post-84481","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","tag-corona-darago","tag-dones-llures","tag-guerra-civil-2","tag-historia-3","tag-maria-carme-dalmau-i-dalmau","tag-maria-merce-costa","tag-mary-beard","tag-mary-nash-2","tag-premi-dhonor-de-la-historia-2024","tag-queralt-sole-2","tag-violant-dhongria"],"yoast_head":"\nParlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-12-12T19:55:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-12-13T08:55:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"725\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"508\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Merc\u00e8 Otero Vidal\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Merc\u00e8 Otero Vidal\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Merc\u00e8 Otero Vidal\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/90c2fa88f3ea6cbedc4e5880d558e7ec\"},\"headline\":\"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria\",\"datePublished\":\"2024-12-12T19:55:29+00:00\",\"dateModified\":\"2024-12-13T08:55:54+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/\"},\"wordCount\":1907,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/foto-1.jpg\",\"keywords\":[\"Corona d\u2019Arag\u00f3\",\"Dones Llures\",\"Guerra Civil\",\"Historia\",\"Maria Carme Dalmau i Dalmau\",\"Maria Merc\u00e8 Costa\",\"Mary Beard\",\"Mary Nash\",\"Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024\",\"Queralt Sol\u00e9\",\"Violant d\u2019Hongria\"],\"articleSection\":[\"Cultura\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/\",\"name\":\"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/foto-1.jpg\",\"datePublished\":\"2024-12-12T19:55:29+00:00\",\"dateModified\":\"2024-12-13T08:55:54+00:00\",\"description\":\"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/foto-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/foto-1.jpg\",\"width\":725,\"height\":508},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Culture\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/culture\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/90c2fa88f3ea6cbedc4e5880d558e7ec\",\"name\":\"Merc\u00e8 Otero Vidal\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079\",\"caption\":\"Merc\u00e8 Otero Vidal\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/merceotero\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent","description":"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent","og_description":"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2024-12-12T19:55:29+00:00","article_modified_time":"2024-12-13T08:55:54+00:00","og_image":[{"width":725,"height":508,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Merc\u00e8 Otero Vidal","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"Merc\u00e8 Otero Vidal","Est. reading time":"9 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/"},"author":{"name":"Merc\u00e8 Otero Vidal","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/90c2fa88f3ea6cbedc4e5880d558e7ec"},"headline":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria","datePublished":"2024-12-12T19:55:29+00:00","dateModified":"2024-12-13T08:55:54+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/"},"wordCount":1907,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg","keywords":["Corona d\u2019Arag\u00f3","Dones Llures","Guerra Civil","Historia","Maria Carme Dalmau i Dalmau","Maria Merc\u00e8 Costa","Mary Beard","Mary Nash","Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024","Queralt Sol\u00e9","Violant d\u2019Hongria"],"articleSection":["Cultura"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/","name":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg","datePublished":"2024-12-12T19:55:29+00:00","dateModified":"2024-12-13T08:55:54+00:00","description":"En primer lloc cal celebrar que el 26 de novembre Mary Nash va rebre el Premi d\u2019Honor de la Hist\u00f2ria 2024, promogut per la revista Sapiens, com a pionera en l\u2019estudi i la doc\u00e8ncia de la hist\u00f2ria de les dones. Mary Nash (1947) va arribar d\u2019Irlanda a casa nostra el 1968 i a partir dels anys 70, amb la seva recerca sobre les dones a la Guerra Civil, ja es va convertir en un referent per a les feministes i per al m\u00f3n acad\u00e8mic pel que fa a \u201cq\u00fcestionar el c\u00e0non com\u00fa que havia projectat el mascul\u00ed com a norma universal i havia excl\u00f2s el femen\u00ed de la hist\u00f2ria\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed el nostre reconeixement i agra\u00efment a Mary Nash","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/foto-1.jpg","width":725,"height":508},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/parlem-una-mica-de-dones-i-dhistoria\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Culture","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/culture\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Parlem una mica de dones i d\u2019hist\u00f2ria"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/90c2fa88f3ea6cbedc4e5880d558e7ec","name":"Merc\u00e8 Otero Vidal","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/60389d7f1657f650bfb508413c962414.jpg?ver=1791998079","caption":"Merc\u00e8 Otero Vidal"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/merceotero\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/48"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=84481"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84481\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/84488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=84481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=84481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=84481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}