Carolina Muzilli. Obrera, socialista i feminista<\/p>\n\n\n\n
Per Mabela Bellucci<\/strong> SP<\/p>\n\n\n\n Publiquem a continuaci\u00f3 un fragment del llibre, recentment presentat a Buenos Aires, on Mabela Bellucci descriu la seva recerca sobre vida i obra de la rellevant militant feminista en les albors del moviment obrer i socialista a l’Argentina: Bellucci, Mabela, 2024, Carolina Muzilli. Obrera, socialista i feminista. (Buenos Aires-La Marea Ed.). SP<\/strong><\/p>\n\n\n\n Qui va ser Carolina Muzilli?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Va n\u00e9ixer a Buenos Aires el 17 de novembre de 1889, en una modest\u00edssima llar d’immigrants italians, una fam\u00edlia prolet\u00e0ria amb cinc fills que vivia en els voltants de les avingudes San Juan i Entre R\u00edos, del barri Porte\u00f1o de Constituci\u00f3n. El seu pare, Cayetano Muzilli,<\/strong> treballava com a obrer de la construcci\u00f3, i la seva mare, Vict\u00f2ria C<\/strong>., era mestressa de casa. Tenia quatre germans (Francisco<\/strong>, Mar\u00eda Rosa<\/strong>, Filomena <\/strong>i Jos\u00e9<\/strong>). Els majors havien nascut a It\u00e0lia i els menors, a Argebtina. En una fam\u00edlia prolet\u00e0ria, ser majoria de dones implicava un detriment en l’economia, pels magres salaris que rebien elles en els seus treballs.<\/p>\n\n\n\n Pel que sembla, hi havia en el nucli familiar certa simpatia pels ideals socialistes. Per aquesta ra\u00f3, des de molt petita Carolina escoltava en les tert\u00falies inquietuds per construir una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria. Si b\u00e9 algunes recerques assenyalen que ella va ser autodidacta, la veritat \u00e9s que va aconseguir el perm\u00eds dels seus pares per a ampliar els estudis primaris, rang habitual, en el millor dels casos, per a una nena pobra. Si b\u00e9 no va accedir a estudis universitaris, s\u00ed que va cursar a l’escola p\u00fablica; m\u00e9s encara, ho va fer en una instituci\u00f3 de prestigi com \u00e9s l’Escola Normal del Professorat de Lleng\u00fces Vivas. Aix\u00f2 estava vedat a les persones de la seva classe, que, una vegada finalitzada la instrucci\u00f3 prim\u00e0ria, havien d’abandonar tota aspiraci\u00f3 educativa a futur. Per aquesta ra\u00f3, i per la seva condici\u00f3 de classe, degu\u00e9 treballar de costurera per a costejar els seus estudis. Va participar des dels inicis en el Centre Socialista Femen\u00ed (CSF), Carolina, sent una adolescent de 13 anys, juntament amb altres joves.<\/p>\n\n\n\n En la multiplicitat d’assajos i recerques al nostre pa\u00eds relacionats amb la seva traject\u00f2ria es devela que va ser Gabriela Laperri\u00e8re de Coni<\/strong> \u2014escriptora, periodista, activista de la salut p\u00fablica, feminista classista\u2014 la que va instar a Carolina a estudiar la premsa i la literatura socialista[1].<\/p>\n\n\n\n En un article del periodista F\u00e9lix Lima<\/strong> \u201cDones socialistes\u201d, publicat en la revista Fra Mocho del 30 d’abril de 1915, ella declarava que la seva vocaci\u00f3 socialista havia comen\u00e7at seguint les confer\u00e8ncies de Gabriela L. de Coni.<\/p>\n\n\n\n Un altre personatge protagonista en la seva vida va ser el diputat nacional, advocat, escriptor i professor socialista Alfredo Palacios<\/strong>, qui tamb\u00e9 la va impulsar a participar en confer\u00e8ncies en els centres socialistes. En el seu propi testimoniatge al periodista F\u00e9lix Lima<\/strong>, li expressava com havia tramitat el seu ingr\u00e9s a les files socialistes, quan encara tenia 17 anys: \u201cVaig escriure una carta al CSF de Buenos Aires sol\u00b7licitant la meva inclusi\u00f3. Li vaig escriure a Juana Clerck <\/strong>i vaig rebre una resposta positiva d’acceptaci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n En 1907, sent major d’edat, es va afiliar al Partit Socialista en el local del Centre Socialista Obrer (CSO) en la secci\u00f3 12[2]. Aquest mateix centre promovia campanyes a favor del sufragi femen\u00ed, la igualtat de drets civils i jur\u00eddics entre l’home i la dona, el divorci, la supressi\u00f3 de la discriminaci\u00f3 dels \u201cfills naturals\u201d i l’educaci\u00f3 laica.<\/p>\n\n\n\n Poc temps m\u00e9s tard, la seva milit\u00e0ncia obrera feminista la va portar a participar com a adherent en el Primer Congr\u00e9s Femen\u00ed Internacional de la Rep\u00fablica Argentina, realitzat a Buenos Aires entre el 18 i el 23 de maig de 1910,[3] organitzat per l’Associaci\u00f3 Universit\u00e0ries Argentines (AUA), presidida per la doctora Petrona Eyle<\/strong>, i amb les seg\u00fcents entitats argentines que s’hi van adherir: la Asociaci\u00f3n Obst\u00e8trica Nacional, el Centro Juana Manuela Gorriti, la Asociaci\u00f3n Nacional del Profesorado, la Biblioteca Nacional Senar Plus ultra, la Asociaci\u00f3n Nacional Argentina contra el Tr\u00e1fico de Blancas, el Centro Socialista Femenino, el C\u00edrculo M\u00e9dico i Centro de Estudiantes de Medicina, la Liga Nacional de Mujeres Librepensadoras, el Grupo Femenino Uni\u00f3n y Labor, la Sociedad Protectora de \u00cddigenas, la revista La Nueva Mujer de La Plata. Aquest esdeveniment inaugural va tenir lloc en el sal\u00f3 de la Unione Operai Italiani, al carrer Cuyo 1356.<\/p>\n\n\n\n Entre les comissions que funcionaven s’hi trobaven les de Sociologia, Dret, Educaci\u00f3, Ci\u00e8ncies, Lletres, Ind\u00fastries i Arts. La presid\u00e8ncia del Congr\u00e9s va estar a c\u00e0rrec de Cecilia Grierson <\/strong>\u2014feminista i socialista, primera m\u00e8dica del nostre pa\u00eds i pionera en les lluites pels drets civils i pol\u00edtics dels seus semblants\u2014 i la secretaria general va estar en mans de la metgessa feminista Julieta Lanteri.<\/strong> Justament ella va ser qui va llan\u00e7ar la proposta per a festejar el Centenari de la Revoluci\u00f3 de Maig. Comptava amb la participaci\u00f3 de delegades de l’Argentina, el Per\u00fa, Xile, l’Uruguai i It\u00e0lia. Al gener de 1912 el Centro Socialista Obrero (CSO) on ella s’havia afiliat va portar al X Congr\u00e9s del PS una proposta que havia presentat Carolina Muzilli sobre la sindicalitzaci\u00f3 de la dona treballadora i de reglamentaci\u00f3 del treball a domicili.<\/p>\n\n\n\n Aquest mateix any es va emprar sense sou en el Departament Nacional del Treball, en tasques d’inspecci\u00f3 laboral, tasca que li permetia consagrar-se a la soluci\u00f3 de m\u00faltiples conflictes a causa de la seva freq\u00fcentaci\u00f3 de les capelletes dels barris fabrils. En aquells foscos llocs, el seu esperit enc\u00e8s sempre llan\u00e7ava una llum o reparava una injust\u00edcia[4].<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s enll\u00e0 que tamb\u00e9 va promoure la defensa dels drets civils dels seus cong\u00e8neres, una de les seves contribucions m\u00e9s importants va consistir en l’an\u00e0lisi de les condicions de treball de dones i menors emprats, denunciant la dram\u00e0tica situaci\u00f3 d’explotaci\u00f3 que vivien en els tallers, f\u00e0briques i comer\u00e7os, com tamb\u00e9 els problemes de salut m\u00e9s freq\u00fcents que patien: reumatisme, ci\u00e0tica i tuberculosi. Visitava establiments industrials i comercials per a efectuar enquestes que li van permetre realitzar, finalment, un informe sobre les realitats laborals. D’aquesta pr\u00e0ctica en va derivar un inter\u00e8s particular per la construcci\u00f3 d’estad\u00edstiques socials, en va escriure i va intervenir en grups t\u00e8cnics. Fins i tot, quan no podia accedir a la informaci\u00f3 directa per a les seves publicacions, es feia contractar per les ind\u00fastries com a manera de interioritzar el context. Aquest coneixement que ella proposava representava un c\u00famul de sabers que circulaven en els circuits universitaris, en les esferes governamentals i entre la milit\u00e0ncia socialista. D’acord amb l’escrit per l’integrant de la Universitat Lliure Samuel E. Bermann<\/strong>, en el seu article \u201cCarolina Muzilli\u201d publicat en la revista Nuestra Causa del 10 d’agost de 1919, ella emprava un veritable m\u00e8tode cient\u00edfic:<\/p>\n\n\n\n \u201cRecorria les f\u00e0briques i tallers prenent nota de les condicions de treball, registrant el nombre d’hores de labor i el salari, l’acci\u00f3 mal\u00e8fica de les emanacions industrials, l’acci\u00f3 degenerativa sobre l’organisme de certes ind\u00fastries (comparant la talla, pes, capacitat respirat\u00f2ria, etc.), feia estad\u00edstiques comparades de morbiditat i mortalitat, arribant a emprar ella mateixa en establiments inaccessibles a la seva recerca\u201d.<\/p>\n\n\n\n En 1913, va participar en el Primer Congreso Americano del Ni\u00f1o organitzat a Buenos Aires per Julieta Lanteri<\/strong>, del qual Alicia Moreau<\/strong> en va ser secret\u00e0ria general. Tres anys m\u00e9s tard, va intervenir en el Segundo Congreso Panamericano del Ni\u00f1o dut a terme a Buenos Aires, al qual van assistir-hi delegacions de Bol\u00edvia, el Brasil, Xile, l’Equador, El Salvador, Paraguai, el Per\u00fa i els Estats Units. Es va desenvolupar en la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires i va constar de set seccions: Dret, Higiene, Psicologia, Educaci\u00f3, Assist\u00e8ncia a la Mare i al Nen, Sociologia i Legislaci\u00f3 Industrial. Va col\u00b7laborar amb els seus informes perqu\u00e8 el diputat Palacios lliur\u00e9s una lluita parlament\u00e0ria en defensa de les dones i els nens. Mentrestant, l’escriptor Manuel G\u00e1lvez <\/strong>va tenir en compte l’informe de Carolina Muzilli per a utilitzar les dades fonamentals sobre les formes d’explotaci\u00f3 a les que estaven sotmeses les empleades en les grans botigues portenyes. L’escriptor, a qui ella coneixia del diari La Vanguardia, m\u00e9s endavant va escriure amb aquestes mateixes refer\u00e8ncies la seva novel\u00b7la Nacha Regulis<\/strong>. Perqu\u00e8 no quedessin dubtes, ell ho va consignar d’aquesta manera en els seus records: \u201cEls detalls sobre el treball de les dones en les grans botigues no s\u00f3n inventats ni falsos. Me’ls va donar Carolina Muzilli\u201d[5].<\/p>\n\n\n\n Per aquestes voltes de la vida, Carolina va acabar refugiant-se en les serres de C\u00f2rdova, en un poble anomenat Juan Bialet Mass\u00e9<\/strong>, com a record del precursor del dret laboral a l’Argentina del segle XX. El seu clima sec era benefici\u00f3s per a la salut de les persones amb tuberculosis. El seu germ\u00e0 Jos\u00e9 la va acompanyar quan ella va decidir instal\u00b7lar-s’hi per prescripci\u00f3 m\u00e8dica. Havia contret aquesta greu malaltia a causa de l’esgotament f\u00edsic per la intensitat del seu treball sindical, pol\u00edtic i intel\u00b7lectual. Va estar internada a l’Hospital Col\u00f2nia Santa Mar\u00eda de Punilla, creat el 1900 com a centre d’atenci\u00f3 per als pacients de tisis. D’acord amb el narrat per l’historiador Adri\u00e1n Carbonetti<\/strong>, els reglaments d’aquesta instituci\u00f3 eren per altres rigorosos i estrictes:<\/p>\n\n\n\n \u201cEs prohibia al malalt intervenir sobre la seva pr\u00f2pia emmalalteixi donat que en l’article 12 del citat reglament s’estipulava: \u201cser\u00e0 considerat acte d’indisciplina qualsevol indicaci\u00f3 per part del malalt respecte al tractament fet pel metge que l’assisteix, havent de limitar a exposar les seves malalties, les seves necessitats i queixes\u201d. Tamb\u00e9 els estava prohibit el dret de sortir del sanatori. Les transgressions eren castigades amb reclusi\u00f3 en el llit per temps variable, dieta, privaci\u00f3 de passejos i sortides i expulsi\u00f3, que en cas que es dugu\u00e9s a terme era una condemna a mort\u201d[6].<\/p>\n\n\n\n Amb 28 anys aquesta lluitadora va morir, el 23 de mar\u00e7 de 1917, a Juan Bialet Mass\u00e9. Les seves restes es troben a la tomba de la fam\u00edlia de l’escriptor socialista Agust\u00edn \u00c1lvarez<\/strong> en el Cementiri de la Recoleta de Buenos Aires, cedida gentilment per la fam\u00edlia \u00c1lvarez a causa de l’amistat que van mantenir, aix\u00ed com a la seva milit\u00e0ncia i labor liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n [1] Graciela Tejero Coni i Andrea Oliva: <\/strong>Gabriela Laperri\u00e8re de Coni: de Bordeus a Buenos Aires. Buenos Aires, Cienflores, 2016, p. 41. Disponible en: https:\/\/www.relatsargentina.com\/documentos\/homenajelaperriere\/ Gabriela.Libro2016.pdf<\/p>\n\n\n\n [2] Jos\u00e9 Rodr\u00edguez Tarditi: <\/strong>Semblan\u00e7a de militants socialistes: Cooperativistes. Pol\u00edtics. Gremialistes. Buenos Aires, La Vanguardia, 1988, p. 115. 22 Carolina Muzilli i les obreres gr\u00e0fiques.<\/p>\n\n\n\n [3] \u201cPrimer Congr\u00e9s Femen\u00ed Internacional de la Rep\u00fablica Argentina. Dies 18, 19, 20, 21 i 23 de maig de 1910. <\/strong>Organitzat per l’Associaci\u00f3 Universit\u00e0ries Argentines. Hist\u00f2ria, Actes i Treballs\u201d. Buenos Aires. imprensa Ceppi, 1911. Disponible en: www.psi.uba.ar\/institucional\/histo ria\/genero\/arxius\/1_1900-1916\/1_2.pdf<\/p>\n\n\n\n [4] Norberto Osvaldo Ferreras:<\/strong> \u201cCarolina Muzilli ou a costureira que n\u00e3o deu o \u2018mau passo\u2019\u201d. Campinas, Cadernos Pagu N\u00fam. 13, 1999, p. 257. Disponible en: http:\/\/www.relats.org\/documentos\/homenajes.muzilli. Ferreras.pdf<\/p>\n\n\n\n [5] Manuel G\u00e1lvez<\/strong>: Records de la vida liter\u00e0ria, Buenos Aires, Taurus, 2002, p. 473.<\/strong><\/p>\n\n\n\n [6] Adri\u00e1n Carbonetti: \u201cLa tuberculosi a C\u00f2rdova. La construcci\u00f3 d’un espai marginal\u201d, <\/strong>Estudis n\u00b0 9, Centre d’Estudis Avan\u00e7ats de la Universitat Nacional de C\u00f2rdova, juliol 1997-juny 1998, p. 86<\/p>\n\n\n\n Mabela Bellucci <\/strong>\u00e9s archivista, editora i activista feminista queer LGTB. Font: Sin Permiso<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Publiquem a continuaci\u00f3 un fragment del llibre, recentment presentat a Buenos Aires, on Mabela Bellucci descriu la seva recerca sobre vida i obra de la rellevant militant feminista en les albors del moviment obrer i socialista a l’Argentina: Bellucci, Mabela, 2024, Carolina Muzilli. Obrera, socialista i feminista. (Buenos Aires-La Marea Ed.). SP<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":83876,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283,26524,26521,26443],"tags":[47595,47219,51141],"class_list":["post-83875","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","category-memoria-historica","category-personatges","category-sindicalisme","tag-argentina-2","tag-feminisme-6","tag-moviment-obrer"],"yoast_head":"\n
<\/strong>Mag\u00edster en la Carrera d’Especialitzaci\u00f3 en Estudis de la Dona en la Facultat de Psicologia (UBA)<\/p>\n\n\n\n