Fotografia base: Nathan Cowley<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s l’\u00faltima setmana de l’estiu i quantes cares cansades de dones i homes, per\u00f2 sobretot, de dones que cuiden. Entre elles, la meva. Soc part d’una gran massa de cuidadores i cuidadors que intentem aportar i produir, sense que per aix\u00f2 ens sigui m\u00e9s f\u00e0cil cuidar.<\/p>\n\n\n\n
Cuidar persones, espais, cuidar la salut mental pr\u00f2pia i de les alienes. Cuidar l’economia familiar, la qual cosa usualment atempta contra tota la resta que s’ha de protegir i acaronar. Se suposa que l’estiu \u00e9s el moment de reconnectar amb el teu esser al cap d’un any donant-lo tot, quan moltes empreses i institucions comencen jornades intensives, el premi a la lluita de dones que, amb sindicat o sense, van aconseguir alguna cosa que mai s’havia somiat fa 50 anys: que es reconegu\u00e9s la viol\u00e8ncia que significava el fet d’haver d’abandonar a les persones que depenen de les seves cures, les m\u00e9s vulnerables, treballs de cures que han estat her\u00e8ncia de les dones per acord cl\u00e0ssic i t\u00e0cit del patriarcat.<\/p>\n\n\n\n
Te’n recordes? La teva mare o la teva \u00e0via havien d’anar a treballar les mateixes hores que els homes, homes que quan arribaven a casa es trobaven amb tot fet, alimentat, net i endre\u00e7at. En la mesura del possible, s’havien de trobar amb tot ja invisible als seus ulls: nens en el llit o a punt de caramel, sopar fet i servit, roba plegada i guardada, joguines recollides. Cuina neta i polida, com si no es fessin en aquesta habitaci\u00f3 4 menjars diaris cada dia. I ja pensat i avan\u00e7at el men\u00fa de dem\u00e0, l’entrep\u00e0 del desdejuni, la llet de primera hora\u2026 Encara sort que aix\u00f2 ja no ens passa\u2026<\/p>\n\n\n\n
Aqu\u00ed hi entrem nosaltres: agraint les jornades laborals intensives perqu\u00e8 si no hagu\u00e9s estat per elles i fins abans de la COVID si no hi havia \u00e0vies o tietes, la canalla s’havia de quedar sola o nosaltres sense treball o sense treball formal. Aix\u00f2 s\u00ed: la productivitat no havia de baixar. Menys hores, mateix treball. Avui, ja no tenim intensives. Per quina ra\u00f3, si tenim el regal del teletreball?<\/p>\n\n\n\n
Digues-li el teu \u201cregal\u201d. Jo li dic l’\u00faltim \u201cCavall de Troia\u201d que atempta contra els drets laborals (i d\u2019altres) de les dones. Si, clar: ens quedem a casa, treballant amb sou, per\u00f2 mentrestant i \u201camb il\u00b7lusi\u00f3\u201d amb l\u2019accent i la cantarella del Rubianes (com el trobo a faltar\u2026), cuinant, cuidant, netejant, endre\u00e7ant i fent alguna petita obra postergada per \u201cquan faci bon temps\u201d, pensant en qu\u00e8 fer amb les cries a l’hora que baixi el sol, que \u00e9s quan estan encara m\u00e9s insuportables, o per aprofitar de fer la compra i llen\u00e7ar la brossa org\u00e0nica, generant una ruta mental per a no deixar-te res pel cam\u00ed a l’hora de creuar la ciutat per a buscar al teu nen al casal d’estiu, a ple sol, corrent per a estar de tornada per a la reuni\u00f3 que tens a les dues i deixar-ho tot llest abans, que han de menjar perqu\u00e8 no vinguin cada cinc minuts a interrompre dient-te \u201cmama, tinc gana, tinc set\u201d, mentre de no tan lluny sents \u201ct\u2019odio, et mato\u201d i corredisses, perqu\u00e8 amb fam s\u00f3n m\u00e9s irascibles i has d’anar separant als germans perqu\u00e8 no es treguin els ulls, intentant recordar si tens preparada la reuni\u00f3, i en quin moment la teva vida va canviar per a convertir-se en aix\u00f2 que est\u00e0s patint des de les 7 del mat\u00ed fins a les 10.30 de la nit, hora en la qual amb sort, els qui denomines \u201cles teves persones estimades\u201d, son en el seu llit, despr\u00e9s d’haver de fer-los massatges, perqu\u00e8 ells t’ho demanen i que si no ho fas et sents una miserable i que algun dia et penedir\u00e0s de no haver tingut aquest contacte, a m\u00e9s del que et penedeixes di\u00e0riament per cada crit i amena\u00e7a desplegada al llarg de la jornada.<\/p>\n\n\n\n
Fa mesos que tens preparades les vacances, on les amigues juguen un rol fonamental, perqu\u00e8 no tens capacitat d’estalvi. I et dius \u201cno et queixis: tens teletreball. Ets una cisheteroprivilegiadablancaicolonialista\u201d. T’has reprodu\u00eft i havies de saber que ning\u00fa ni cap estat t\u00e9 per qu\u00e8 vetllar per la teva salut econ\u00f2mica i mental aquests gaireb\u00e9 tres mesos (en realitat m\u00e9s de quatre, si sumes Setmana Santa i Nadal) sense aconseguir que la teva gent petita segueixi cap mena de rutina, amb el bombardeig permanent de les pantalles i la teva guerra personal contra elles i la culpa intransferible de delegar una estona la teva maternitat, si us plau, en aquestes fonts de llum no aptes per a epil\u00e8ptiques, amb els seus avisos de viol\u00e8ncia, consum de tabac, d’alcohol, i d\u2019idees i valors de merda, etc.<\/p>\n\n\n\n
I les teves culpes per haver cedit al consumisme com a medicina per a fer-los callar una estona, la qual cosa dura com la pistola d’aigua comprada en el basar del centre, \u00e9s a dir 5 minuts, i que el Joan en t\u00e9 una m\u00e9s gran i millor, que la mama d’Irene \u00e9s s\u00faper i que a l’\u00d2scar li paguen unes col\u00f2nies d’angl\u00e8s de 15 dies en una casa rural amb piscina i tu no em deixes ni tan sols instal\u00b7lar el Minecraft en el teu m\u00f2bil! Mentrestant, tu concilies i veus la teva vida passar lentament i inevitablement.<\/p>\n\n\n\n
Quan ve la teva parella, pobret, ve cansat. No t\u00e9 cap possibilitat de fer teletreball, o s\u00ed, per\u00f2 jo no me n’he assabentat.<\/p>\n\n\n\n
Acaba a les tres perqu\u00e8 \u00e9s funcionari. Avui li esperes a ell per a dinar (als nens els hi dones el dinar abans, que amb aix\u00f2 de la reuni\u00f3 a les 2\u2026). \u201cJa cuino jo\u201d i es posa a fer pasta o algun altre carbohidrat per quart dia consecutiu, que ho fa superb\u00e9, \u00e9s el seu plat estrella, mentre tu, plores pels teus sacsons i per la baixa autoestima fruit d’una nutrici\u00f3 no apta ni per a adolescents de quinze anys, per\u00f2 agra\u00efda que cuini. Als nens has de fer-los sempre una cosa diferent perqu\u00e8 s’ho mengin, que tenen moltes manies, no com quan van a menjador d’escola, que s’ho mengen tot sense protestar.<\/p>\n\n\n\n
I amb aix\u00f2 de la reuni\u00f3 que va acabar fa cinc minuts\u2026 I ja se sap: les manies, a casa, com els draps bruts i la conciliaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Li dius, despr\u00e9s d’acabar el plat de pasta (que perqu\u00e8 negar-lo, li surt b\u00e9) que qu\u00e8 far\u00e0 a la tarda amb ells, on els portar\u00e0. \u201cB\u00e9, puc portar-los a una reuni\u00f3 del sindicat, si volen\u201d. \u201cDe conya! Jo crec que ja s’estan posant les sabates per a acompanyar-te!\u201d. I t\u2019enfiles enfadada cap a la cuina per acabar de recollir-la, perqu\u00e8 clar, ell ha cuinat i que perqu\u00e8 estic enfadada cada dia, que ja est\u00e0 b\u00e9! I que ell t\u00e9 coses importants per fer i que si no m’importa, a ell li agradaria anar-hi, per\u00f2 ell hi anir\u00e0 nom\u00e9s si tu est\u00e0s d’acord, que faltaria m\u00e9s. I t’entra la culpa i li dius \u201cves-hi, per\u00f2 torna tan aviat com puguis\u201d, i arriba a l’hora de sopar dient \u201cja cuino jo\u201d, quan el que far\u00e0 seran unes torrades o una pizza. Ja per a aix\u00f2, t’avances tu i com no tens res m\u00e9s a fer que separar a les criatures, veure que tinguin llet per a dem\u00e0, gestionar casals, visites d\u2019amics, tancar estades dels quinze dies d’un mes, quinze de l’altre per a anar on amigues i fam\u00edlia (en aquest ordre) i deixar tancats temes de milit\u00e0ncies, treball, de veure quina amiga es queda aquestes 4 setmanes amb els gats i la casa i les seves plantes, deixar-ho tot impecable per a quan arribi aquesta amiga de bona voluntat i que no es trobi amb el femer de cada dia cap a les 22.45. (que no m’oblidi que es van acabar els ous i queda poca llet. Paper de v\u00e0ter. Tovallons. Sorra de gats). Parlar amb la meva amiga-ve\u00efna a veure si ens pot anar a deixar a l’aeroport a les 5 del mat\u00ed i a canvi, fer el mateix per ella quan ella se’n vagi a fer callar les seves pr\u00f2pies culpes portant la seva canalla a un c\u00e0mping a It\u00e0lia. S\u00ed. C\u00e0mping a It\u00e0lia. (aniversari d’en tal i en tal altre. Regal. Festa infantil. relaxant muscular. Cebes i patates. Que el nen assagi cel\u00b7lo).<\/p>\n\n\n\n
I acabes l’\u00faltima setmana de LES SEVES vacances amb sentiments oposats entre culpa i f\u00e0stic per la teva persona i pel sistema: per com acabes m\u00e9s grossa, m\u00e9s infeli\u00e7, desgastada, asfixiada, pitjor persona i amiga, mala treballadora i professional, malgrat haver estat conciliant tot l’estiu. (Trucar servei t\u00e8cnic de la rentadora).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fotografia base: Nathan Cowley \u00c9s l’\u00faltima setmana de l’estiu i quantes cares cansades de dones i homes, per\u00f2 sobretot, de dones que cuiden. Entre elles, la meva. Soc part d’una gran massa de cuidadores i cuidadors que intentem aportar i […]<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":82900,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26646,26664],"tags":[50864,50866,47818,25758,48502,50865,47221,50876,43517],"class_list":["post-82899","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-economia-i-treball","category-opinio-vida-queotidiana","tag-conciliacio-3","tag-culpa","tag-cures-2","tag-destacada","tag-destacat","tag-estiu","tag-igualtat-3","tag-nathan-cowley","tag-patriarcat-3"],"yoast_head":"\n