La reconeguda pensadora llatinoamericana reflexiona des de Par\u00eds sobre la situaci\u00f3 de les dones i les diversitats. \u201cDes de fa uns 10 anys, una gent apareix al carrer cridant contra nosaltres. Aquest no \u00e9s un problema, aquesta \u00e9s la prova de la for\u00e7a que t\u00e9 el moviment i del que amenacem\u201d, va dir fa uns dies, en el marc d’unes xerrades sobre teories i pr\u00e0ctiques feministes a l’Institut d’Alts Estudis d’Am\u00e8rica Llatina de la capital francesa.<\/p>\n\n\n\n
Al seu parer, les reivindicacions del moviment feminista \u201cdonen, protegeixen i atorguen sobirania\u201d. Tant de vida com de reflexi\u00f3 pol\u00edtica. “Aquest grau d’autonomia \u00e9s una cosa vista com a perillosa per a l’ordre del poder”, explica.<\/p>\n\n\n\n Nascuda a Argentina, Segato va realitzar la seva carrera sobretot a Brasil. All\u00ed va comen\u00e7ar a especialitzar-se en la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, un tema que no va triar, sin\u00f3 que hi va venir per un enc\u00e0rrec que li van fer el 1993 les autoritats de Bras\u00edlia. Des d’aleshores, ha escrit m\u00e9s d’una desena d’obres a trav\u00e9s d’un prisma feminista i decolonial.<\/p>\n\n\n\n \u201cHi ha una decad\u00e8ncia del poder\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n Als seus 72 anys, l’acad\u00e8mica medita les seves paraules i s’esfor\u00e7a en anar a all\u00f2 \u201cessencial\u201d d’una seq\u00fc\u00e8ncia de pensament que li \u201cport\u00e0 una vida\u201d. \u201cEl meu esfor\u00e7, que ja estic for\u00e7a cansadeta, \u00e9s donar aquestes explicacions de coses que vaig comprendre, crec que en profunditat. Fins i tot perqu\u00e8 s\u00f3c antrop\u00f2loga, perqu\u00e8 moltes coses me les va dir la gent\u201d, explica.<\/p>\n\n\n\n Tot i el \u201cdif\u00edcil\u201d moment que travessa el moviment de dones, l’autora es mostra optimista en afirmar que, davant del \u201cconstant frac\u00e0s de la gesti\u00f3 masculina\u201d, els \u201cmarges\u201d -en tots els aspectes de la vida- estan cobrant un impuls que no van tenir abans.<\/p>\n\n\n\n \u201c<\/strong>Hi ha una decad\u00e8ncia del poder. S’est\u00e0 com buidant des de dins\u201d, assegura.<\/p>\n\n\n\n Aprofundeix sobre la situaci\u00f3 de dones, dissid\u00e8ncies i la legislaci\u00f3, sost\u00e9: \u201cUna de les coses que causen perplexitat, des de fa temps ja, \u00e9s que a Am\u00e8rica Llatina tenim una legislaci\u00f3 \u00e0mplia i pol\u00edtiques p\u00fabliques for\u00e7a nombroses que es dirigeixen a la protecci\u00f3 de la dona i de lacci\u00f3 de femicidi. Per\u00f2, evidentment, no hi ha una resposta proporcional de la societat. S’hauria de reflexionar per entendre per qu\u00e8. Quin \u00e9s l’impediment que les lleis toquin al fenomen de la vulneraci\u00f3 de les dones, que est\u00e0 sempre en creixement. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s rara i t\u00e9 a veure amb els meus comentaris sobre la crisi de la fe estatal. Perqu\u00e8 passa alguna cosa amb les mesures d’Estat que, d’alguna manera, tenen immensa dificultat per arribar a la poblaci\u00f3. No vull dir que no hi hauria d’haver un Estat cuidador de les persones, per\u00f2 hi hauria d’haver una reflexi\u00f3 profunda sobre els bloquejos de l’Estat per arribar a les persones i als pobles de la Naci\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n Capitalisme i \u201cdiabolitzaci\u00f3\u201d de la dona<\/strong><\/p>\n\n\n\n Segato associa els moviments antig\u00e8nere i discursos d’odi als processos pol\u00edtics a cada regi\u00f3. \u201cEn tots els governs de dreta, en tots els governs que donen suport als cinc grans preceptes del capital (productivitat, competitivitat, c\u00e0lcul de cost-benefici, acumulaci\u00f3, concentraci\u00f3) hi ha hagut una converg\u00e8ncia en la diabolitzaci\u00f3 de la dona. O sigui, en un atac a totes les reivindicacions i propostes del moviment de dones, diguem-ne feminista o d’una altra manera. El moviment de les dones a la societat de sobte va ser intervingut per tots els sectors pol\u00edtics que s’oposen al camp cr\u00edtic, que s\u00f3n del camp conservador\u201d.<\/p>\n\n\n\n Afegeix que \u201cel multiculturalisme, una proposta que va venir del Nord liberal i capitalista amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn, era una forma de distribuci\u00f3 de la riquesa\u201d. \u201cContemplava el que en aquell moment es va anomenar les identitats pol\u00edtiques, que avui anomeno formes de minoritzaci\u00f3. Va tenir el seu colesterol bo i dolent. Anomenava els interessos de les minories que van ser perjudicades per la hist\u00f2ria (negres, indis, dones, sexualitats divergents) i intentava protegir-les amb les accions afirmatives. Tenia aquest efecte benigne, per\u00f2 sempre com un distribucionisme. \u00c9s a dir, mai no hi va haver una reflexi\u00f3 sobre la riquesa. En realitat, a aquest distribucionisme multiculturalista es va pensar des del Nord com una forma m\u00e9s de suport al capital. Perqu\u00e8 \u00e9s un suport al consum per part de les diferents minories. En un moment m\u00e9s recent, que es mostra clarament amb l’emerg\u00e8ncia de Trump i el retorn cada cop m\u00e9s fort dels neofeixismes a Europa, el multiculturalisme cau. Nom\u00e9s \u00e9s l’agenda del present\u201d.<\/p>\n\n\n\n \u201cEnfonsant el patriarcat s’erosiona al capitalisme\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cEls extraordinaris i intel\u00b7ligent\u00edssims think tanks de la dreta es van adonar que les reivindicacions antipatriarcals causarien realment un dany letal al casc del vaixell. Per mi, el poder no \u00e9s observable, \u00e9s secret, i els poders tenen secrets. Per\u00f2 podem apostar on es dirigeixen pels epifen\u00f2mens, per la qual cosa s\u00ed que es mostra. Evidentment, hi va haver un canvi de rumb en algun moment. Al projecte del multiculturalisme es va pensar que dones i minories consumidores no eren fiables. Es va percebre que darrere del moviment, que erosionava les bases del patriarcat, ocasionarien avaries al casc del capitalisme. Aleshores, enfonsant el patriarcat s’ensorra l’edifici que hi t\u00e9 els seus fonaments i s’apr\u00e8n que \u00e9s possible modificar la hist\u00f2ria, que se la pot orientar cap a un altre horitz\u00f3\u201d, reflexiona.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s afegeix que \u201caquests partits pol\u00edtics col\u00b7loquen els seus discursos als mitjans m\u00e9s poderosos que existeixen: als mitjans massius, a les xarxes, amb els trolls\u201d. \u201cTenen quantitat d’estrats medi\u00e0tics i col\u00b7loquen en tots ells el discurs d’una manera molt potent. ‘Defensem la vida’, per exemple. \u00c9s molt f\u00e0cil de contestar, per\u00f2 ens han tapat la boca pel gran acc\u00e9s que tenen els mitjans de m\u00e0xim poder i els seus estrats. A tots aquests llocs es va col\u00b7locar una imatge de les reivindicacions feministes com a dany, \u00e9s una contrapropaganda\u201d.<\/p>\n\n\n\n Els mitjans cr\u00edtics a aquest discurs entren sense voler-ho en aquest joc?<\/strong> (Al\u00e7a la veu): \u201cPerqu\u00e8 no entenen el que els est\u00e0 passant! Un dels pitjors problemes que hi ha \u00e9s que el camp cr\u00edtic encara est\u00e0 aferrat a les idees \u2013per\u00f2 malament eh\u2013 d’esquerra i dreta. Com diu la meva filla: l’esquerra \u00e9s a la primera meitat del segle XX. No s\u00f3n capa\u00e7os de llegir Nicaragua ni R\u00fassia o adonar-se que la guerra a Ucra\u00efna no \u00e9s una guerra ideol\u00f2gica, sin\u00f3 purament territorial i per poder. Per aix\u00f2, em dic una pensadora de camp cr\u00edtic i no pas d’esquerra, perqu\u00e8 la manera com l’esquerra i la dreta estan constru\u00efdes \u00e9s per gent est\u00fapida. Quan vaig fer la meva cr\u00edtica a Evo Morales<\/strong>, per la qual em van insultar, avui es veu que tenia ra\u00f3. Ell va trencar el MAS per poder. \u00c9s clar que hi va haver grans projectes en el primer moment d’Evo, per\u00f2 van decaure i el que els va buidar va ser que darrere hi havia una recerca per poder, que \u00e9s perillos\u00edssima i \u00e9s inclusivament una cosa que no hem de buscar en el feminisme. Nosaltres no busquem les mateixes metes que el patriarcat. No \u00e9s poder all\u00f2 que busquem, sin\u00f3 l’enfonsament de tots els poders. Estic conven\u00e7uda\u201d.<\/p>\n\n\n\n Necessitat d’autocr\u00edtica<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s clar i \u00e9s el que hem d’entendre amb urg\u00e8ncia: en qu\u00e8 ens equivoquem. Perqu\u00e8 si no, no sortirem de fer voltes en cercle. Argentina t\u00e9 m\u00e9s que cap altre pa\u00eds un problema: la seva pol\u00edtica \u00e9s pendular. No sabem fer una de les coses bones que la milit\u00e0ncia comunista als anys 60 ens havia ensenyat, que \u00e9s l’autocr\u00edtica. No hi ha autocr\u00edtica, ni ells mateixos la van fer. El significat d’aquesta paraula va ser completament tergiversat. Nosaltres ens hem d’autocriticar perqu\u00e8 alguna cosa es va fer molt malament\u201d, planteja.<\/p>\n\n\n\n Respecte de les reaccions, va sostenir: \u201cHi ha diverg\u00e8ncies for\u00e7a profundes en els moviments. Al moviment antiracista hi ha una categoria que em sembla fonamental, que \u00e9s la de consci\u00e8ncia racial. T\u00e9 a veure amb el que de vegades anomenem com cipais, que era un regiment de gent hind\u00fa que va lluitar a favor dels brit\u00e0nics a l’\u00cdndia. De la mateixa manera, hi hauria d’haver una categoria al moviment feminista que sigui la de consci\u00e8ncia de g\u00e8nere. \u00c9s molt fonamental entendre que el cos no \u00e9s suficient. I \u00e9s un dels grans errors de moltes, que estan ara amb la idea que les dones trans no poden formar part del moviment. \u00c9s una cosa que contradiu els fonaments del pensament feminista, que va ser justament desbiologitzar, tirar per terra el determinisme biol\u00f2gic que d’alguna manera era el prejudici que col\u00b7locava les dones en una posici\u00f3 inferior. I ara volen tornar a la biologitzaci\u00f3! No ho entenc. Comencen baralles faccionals que fan mal al feminisme. \u00c9s necessari conversar, argumentar i poder fins i tot dissentir\u201d.<\/p>\n\n\n\n I va aprofundir la idea d’unitat, pensant a Argentina: \u201cNo cal que concordem en tot, si us plau! El moviment a Argentina del 8 de mar\u00e7 va mostrar que les faccions van desistir del seu faccionalisme. Va ser una de les marxes m\u00e9s grans dels darrers temps. Aleshores, no estem en aquest trencament que diuen, de cap manera\u201d.<\/p>\n\n\n\n Dones lesbianes i mons comunals: grans amenaces<\/strong><\/p>\n\n\n\n Totes les societats ind\u00edgenes del present tenen l’impacte de la criollitzaci\u00f3, per\u00f2 unes realment estan en un gran proc\u00e9s. Moltes estan en un proc\u00e9s de reemerg\u00e8ncia i d’altres estan en un proc\u00e9s del que An\u00edbal Quijano<\/strong> -que \u00e9s el meu autor de cap\u00e7alera- anomena el retorn del passat. No es tracta de tornar al passat, sin\u00f3 que aquell passat ens trobi al present. Si mirem al voltant, de cop i volta, estan sorgint una gran quantitat de lideratges molt importants que v\u00e9nen de mons tant afrodescendents -com Fran\u00e7a M\u00e1rquez<\/strong>-, com de mons ind\u00edgenes -com Berta C\u00e1ceres<\/strong> i moltes al Brasil en aquest moment-. Per\u00f2 hi ha moltes i molt joves que v\u00e9nen d’estructures comunals, on hi ha la domesticitat que anomeno d’encuny femen\u00ed, estructurada d’una altra manera i amb altres fites que la politicitat masculina. Marielle Franco<\/strong>: la dreta \u00e9s ben intel\u00b7ligent i sap qui ha d’eliminar, tamb\u00e9 Berta\u2026 S\u00f3n dues figures centrals en aquest proc\u00e9s en qu\u00e8 la pol\u00edtica es fa d’una altra manera i per altres camins, amb altres sentiments i altres consignes. S\u00f3n personatges important\u00edssims de la pol\u00edtica, \u00e9s a dir, all\u00f2 que impacta la vida col\u00b7lectiva. Dones que impactaran la vida col\u00b7lectiva, per\u00f2 venint d’una altra forma de politicitat, de mons comunals, on all\u00f2 dom\u00e8stic no \u00e9s ni privat ni \u00edntim\u201d.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00f2 \u00e9s aplicable en un m\u00f3n occidentalitzat? <\/strong> No nom\u00e9s \u00e9s aplicable, sin\u00f3 que est\u00e0 passant. No \u00e9s una idea meva: Berta C\u00e1ceres va existir, Marielle Franco va existir, Sonia Guajajara<\/strong> existeix, Elisa Lonc\u00f3n <\/strong>existeix i n’hi ha moltes altres.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s endavant pensa en el futur<\/em>. <\/p>\n\n\n\n \u201cJo s\u00f3c una persona, en fi, for\u00e7a optimista. \u00c9s un moment dif\u00edcil, molt dolor\u00f3s. Per\u00f2 no t’oblidis que el poder no nom\u00e9s es desintegra i resp\u00f3n pels atacs que pateix des de fora, en realitat s’aguditza des d’endins. Com diuen els anglesos: ‘Either it breaks or it makes you’. All\u00f2 que no et destrueix, et construeix, i \u00e9s aix\u00ed\u201d.<\/p>\n\n\n\n Font: Ag\u00e9ncia Presente<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’antrop\u00f2loga i activista feminista Rita Segato es va referir a l’avan\u00e7ada antig\u00e8nere a l’Am\u00e8rica Llatina i la pot\u00e8ncia que continuen tenint els moviments feministes i de la diversitat per erosionar el patriarcat i el capitalisme.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":82143,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593,26479,26700],"tags":[49108,49646,50519,48550,50610,47310,50606,50607,50608,50521,48551,50604,50609],"class_list":["post-82139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones","category-feminicidi","category-llibertat-dexpressio","tag-america-llatina-5","tag-berta-caceres-4","tag-capitalisme-2","tag-diario-digital-femenino-2","tag-elisa-loncon-2","tag-feminismes-5","tag-franca-marquez","tag-marielle-franco-2","tag-mons-comunals","tag-moviments-feministes","tag-rita-segato-2","tag-sistema-patriarcal-2","tag-sonia-guajajara-3"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/rita-segato-edited.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n