Aquesta \u00e9s una pregunta trampa que peri\u00f2dicament fan a Irene Montero<\/strong> amb l’\u00fanica intenci\u00f3 generar una mica de soroll per les xarxes. Tot i aix\u00f2, si \u00e9s una pregunta plausible \u00e9s perqu\u00e8, en realitat, no \u00e9s f\u00e0cil de respondre. D’una banda tothom sap qu\u00e8 \u00e9s una dona; \u00e9s a dir, hi ha una definici\u00f3 que suposem compartida (encara que no sigui aix\u00ed) per la majoria de la humanitat. Per\u00f2, d’altra banda, part d’aquesta definici\u00f3, o tota, fa segles que est\u00e0 posada en q\u00fcesti\u00f3 per alguns corrents de pensament, especialment feministes; hi ha fil\u00f2sofes que han dedicat obres monumentals a respondre-la.<\/p>\n\n\n\n A Carta d’una dona indignada<\/em>, Wassyla Tamzaly<\/strong>, per exemple, una dona que reivindica el feminisme il\u00b7lustrat davant, diguem-ne, el feminisme postmodern, escriu que la pregunta \u201cqu\u00e8 \u00e9s una dona?\u201d \u00e9s la pregunta fonamental que ha portat el feminisme a fer front a l’ordre patriarcal. Aquesta pregunta, radical i pol\u00edtica, diu, \u00e9s l’\u00fanica capa\u00e7 de treure’ns de la closca del sistema patriarcal. \u00c9s obvi que si la resposta a aquesta pregunta fos \u201cuna persona amb vagina\u201d o una \u201cfemella de l’esp\u00e8cie humana\u201d, la pregunta no tindria cap sentit.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Fa 25 anys, quan jo vaig comen\u00e7ar a estudiar feminisme al seminari Feminisme i Il\u00b7lustraci\u00f3, el biologicisme i l’essencialisme eren anatema. Aleshores ning\u00fa no hauria dit que dona era equivalent a femella, precisament perqu\u00e8 el que llavors es deia \u00e9s que confondre dona amb femella i home amb mascle era un error conceptual. Quan la pr\u00f2pia Celia Amor\u00f3s<\/strong> reconeix que la categoria dona \u00e9s problem\u00e0tica est\u00e0, simplement, dient aix\u00f2: que no \u00e9s tan senzill. Des de llavors han passat moltes coses, per\u00f2 una \u00e9s que la quarta onada va suposar, entre altres coses, la massivitat del feminisme, situaci\u00f3 que t\u00e9 avantatges i inconvenients, m\u00e9s de les primeres que de les segones.<\/p>\n\n\n\n El feminisme, o els feminismes, s\u00f3n un conglomerat de teories cr\u00edtiques, filos\u00f2fiques, \u00e8tiques, de pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques\u2026 que poden arribar a ser contraintu\u00eftives ja que, de vegades, s\u00f3n sabers i propostes que desafien all\u00f2 que entenem per la base antropol\u00f2gica o epistemol\u00f2gica de les nostres societats. Jo em vaig haver de preguntar l’altre dia qu\u00e8 hagu\u00e9s respost a la pregunta que li van fer a Irene Montero, i la meva resposta era molt semblant a la que va donar ella que, immediatament, va ser acusada per les xarxes i per moltes feministes de ser queer, posmo , woke\u2026<\/p>\n\n\n\n Subscriu-te al periodisme feminista<\/strong> S\u00f3c molt cr\u00edtica amb la teoria queer i una de les raons per ser-ho \u00e9s que mantinc que no ha estat tan original com se sol pensar i que molt del que havia dit Butler<\/strong> ja ho havien dit abans altres feministes. No cal ser queer per donar una definici\u00f3 de dona que no faci refer\u00e8ncia a all\u00f2 biol\u00f2gic i s\u00ed a la posici\u00f3 social. I just en el moment que Irene contestava aix\u00f2 jo estava llegint Christine Delphy<\/strong>, una feminista materialista, amiga i companya de Simone de Beauvoir<\/strong>, cofundadora amb ella de la revista Nouvelles questions <\/em>feministes el 1980. Ella explica perfectament la similitud (i la pertin\u00e8ncia ) de la pregunta qu\u00e8 \u00e9s una dona? amb la de qu\u00e8 \u00e9s un negre? Que tampoc no t\u00e9 una resposta evident, encara que la majoria de la gent respondria que ser negre \u00e9s tenir la pell negra. Delphy assegura amb fermesa que tant ser dona com ser una persona negra s\u00f3n posicions socials que no tenen res a veure amb la biologia. Si el que fa a la dona \u00e9s la seva vagina (o qualsevol altra part de la seva biologia), aleshores la relaci\u00f3 amb els homes ser\u00e0 de difer\u00e8ncia biol\u00f2gica i no de dominaci\u00f3. Per a ella pensar en aquests termes \u00e9s essencialista i suposa un l\u00edmit per poder pensar la humanitat fora de les categories biol\u00f2giques.<\/p>\n\n\n\n La idea principal de Delphy \u00e9s que les dones no s\u00f3n dominades per la biologia ni per les idees, sin\u00f3 per les relacions materials de producci\u00f3. En altres paraules, per a Delphy les dones no s\u00f3n aquests \u00e9ssers que tenen vulva, sin\u00f3 aquells \u00e9ssers que treballen m\u00e9s que els homes de les seves fam\u00edlies o de les seves societats, per\u00f2 que tenen menys diners, capital, temps, espai\u2026 I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed a qualsevol lloc del m\u00f3n. El que \u00e9s important no \u00e9s el que sigui una dona, sin\u00f3 qu\u00e8 significa ser-ho, \u00e9s a dir, el lloc social que ocupa; exactament el que va dir Irene Montero.<\/p>\n\n\n\n De Monique Wittig<\/strong> \u00e9s prou coneguda la seva asseveraci\u00f3 que les lesbianes no s\u00f3n dones ja que el que sigui que \u00e9s una dona es defineix sempre a la matriu heterosexual, que \u00e9s el que la col\u00b7loca en la seva posici\u00f3 de dominada en relaci\u00f3 amb els homes. No hi ha dones, per a ella, fora de la relaci\u00f3 heterosexual. No hi ha espai en aquest article per seguir citant feministes que s’han preguntat i respost a la pregunta fonamental de qu\u00e8 \u00e9s una dona, per\u00f2 si ens movem al feminisme antiracista, aleshores l’explicaci\u00f3 biologicista gaudeix de menys prestigi, precisament perqu\u00e8 les definicions d’all\u00f2 que sigui la ra\u00e7a i el sexe han recorregut camins paral\u00b7lels.<\/p>\n\n\n\n La categoria dona \u00e9s una categoria que compleix una funci\u00f3 sociopol\u00edtica per a la dominaci\u00f3 i ha d’estar en qualsevol definici\u00f3 pol\u00edtica de la mateixa.<\/p>\n\n\n\n Ja s\u00e9 que la resposta f\u00e0cil a aix\u00f2 \u00e9s afirmar que, en realitat, tota posici\u00f3 social que ocupin les dones s’aixeca sobre la difer\u00e8ncia biol\u00f2gica, per la qual cosa respondre la pregunta fent al\u00b7lusi\u00f3 a la biologia \u00e9s m\u00e9s clar i prec\u00eds, ja que al final raurem en ella. Per\u00f2 aix\u00f2 seria com dir que les causes biol\u00f2giques expliquen la dominaci\u00f3. Si podem imaginar una societat igualit\u00e0ria en qu\u00e8 la difer\u00e8ncia biol\u00f2gica no signifiqu\u00e9s res, ni jerarquia ni dominaci\u00f3, aleshores aquesta difer\u00e8ncia no n’\u00e9s la causa. La categoria dona \u00e9s una categoria que compleix una funci\u00f3 sociopol\u00edtica per a la dominaci\u00f3 i ha d’estar en qualsevol definici\u00f3 pol\u00edtica de la mateixa.<\/p>\n\n\n\n Per cert, tamb\u00e9 va ser el feminisme materialista dels anys 70, i no el feminisme queer, el que va sostenir amb claredat que la pol\u00edtica canvia la biologia. S\u00ed, la biologia es transforma, es compr\u00e8n i es mesura culturalment, diuen els materialistes. I fins fa poc, no hi havia dubtes sobre aix\u00f2. I seguint Marx<\/strong>, aquest feminisme defensa que tot coneixement \u00e9s producte d’una situaci\u00f3 hist\u00f2rica, tant si ho sap com si ho ignora, i que l’organitzaci\u00f3 social \u00e9s la que construeix les idees i no al rev\u00e9s. Les funcions biol\u00f2giques, cosa que percebem com a difer\u00e8ncies biol\u00f2giques, no s\u00f3n una dada per a Delphy, que nom\u00e9s parla de dones socials i homes socials i aix\u00f2 val per al sexe i per a la ra\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 aleshores\u2026 la categoria biol\u00f2gica no \u00e9s important? Per descomptat que ho \u00e9s, per\u00f2 dep\u00e8n del context i per qu\u00e8. \u00c9s obvi que no es pot entendre la realitat humana sense aquesta categoria (que alhora est\u00e0 subjecta a m\u00faltiples definicions i tensions) per\u00f2 ser\u00e0 m\u00e9s o menys important depenent del context i de per qu\u00e8 la utilitzem. Com a feminista mai no diria que a les dones ens maten per tenir vagina sin\u00f3 per n\u00e9ixer en una societat que ha creat unes estructures socials jer\u00e0rquiques i de desigualtat en qu\u00e8 unes persones valen m\u00e9s que altres. I no ho diria perqu\u00e8 crec que el factor m\u00e9s rellevant explicativament per a una definici\u00f3 feminista \u00e9s la posici\u00f3 social que ocupen les dones, aquesta \u00e9s la definici\u00f3 que permet entendre el patriarcat i combatre’l. Aquesta \u00e9s la definici\u00f3 que ens importa.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s cert que la immensa majoria de les persones que ocupen una posici\u00f3 social o una altra al sistema sexe\/g\u00e8nere tenen determinats trets biol\u00f2gics, ning\u00fa nega aix\u00f2, per\u00f2 aix\u00f2 pot canviar (de fet canvia depenent de les societats i de les \u00e8poques) i pot passar que hi hagi persones amb altres caracter\u00edstiques biol\u00f2giques que ocupin no obstant les posicions socials que considerem de dones; el que no canvia \u00e9s que qui ocupa aquesta posici\u00f3 patir\u00e0 les discriminacions pr\u00f2pies del lloc social: discriminaci\u00f3 de tipus laboral, econ\u00f2mica, cultural, sexual, etc\u00e8tera. La mateixa discriminaci\u00f3 exacta? No, com tampoc no pateix la mateixa discriminaci\u00f3 exacta una dona rica que una pobra, una blanca que una negra, una guapa segons el c\u00e0non normatiu que una lletja\u2026 les discriminacions s’enreden en aix\u00f2 que s’ha anomenat interseccionalitat. Per exemple, les dones trans patiran discriminacions laborals i poden patir assetjament o agressions sexuals que no patirien si fossin homes, per\u00f2 depenent de les seves traject\u00f2ries vitals poden tenir m\u00e9s autoestima o seguretat en si mateixes adquirides en un proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 mascul\u00ed. Tamb\u00e9 \u00e9s probable que una dona rica tingui m\u00e9s autoestima que una dona pobra. Les traject\u00f2ries vitals s\u00f3n definit\u00f2ries.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s m\u00e9s complex que aix\u00f2, \u00e9s clar, perqu\u00e8 l’objectiu final d’una gran part del feminisme \u00e9s que la categoria \u201cdona\u201d desaparegui, cosa que s’aprofita per afirmar que aix\u00f2 va en contra de l’autoafirmaci\u00f3 com a tals de moltes dones trans. Tan en contra com l’afirmaci\u00f3 que la dona \u00e9s sin\u00f2nim de femella. En definitiva, com a feministes, penso que hem de pensar en aquesta categoria de manera estrat\u00e8gica, per construir un subjecte pol\u00edtic imprescindible i en aquesta q\u00fcesti\u00f3, curiosament hi ha m\u00e9s acord del que sembla. Per Beatriz Gimeno<\/strong> Font per a DDF: Enrique Stola<\/strong> @lennycaceres69 Com a feminista mai no diria que a les dones ens maten per tenir vagina sin\u00f3 per n\u00e9ixer en una societat que ha creat unes estructures socials jer\u00e0rquiques i de desigualtat en qu\u00e8 unes persones valen m\u00e9s que altres.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":79861,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26650],"tags":[49816,49811,49850,49820,48550,47895,49840,47219,26189,49851,43517,49818,49819],"class_list":["post-79857","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-identitats-de-genere","tag-autoafirmacio","tag-beatriz-gimeno-2","tag-celia-amoros-3","tag-christine-delphy","tag-diario-digital-femenino-2","tag-discriminacio-3","tag-dona-trans","tag-feminisme-6","tag-irene-montero-2","tag-monique-wittig-2","tag-patriarcat-3","tag-quer-2","tag-wassyla-tamzaly"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/ddf-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
La idea principal de Delphy \u00e9s que les dones no estan dominades per la biologia ni per les idees, sin\u00f3 per les relacions materials de producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Complicat, s\u00ed, per\u00f2 nom\u00e9s cal assenyalar que la resposta a la pregunta qu\u00e8 \u00e9s una dona? no \u00e9s senzilla ni \u00f2bvia des del feminisme i que des de fa d\u00e8cades s’han donat m\u00faltiples respostes que han servit per contribuir a il\u00b7luminar el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
Il\u00b7lustraci\u00f3 de portada de Nadzeya_Dzivakova<\/strong> (iStock).<\/p>\n\n\n\n
Publicada a Pikara Magazine<\/em><\/p>\n\n\n\n
\u200b<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"