<\/p>\n\n\n\n
Un xori\u00e7o<\/em> ha entrat a casa meva i ha atacat el meu dormitori. M\u2019ha deixat amb una terrible sensaci\u00f3 Les meves joies eren molt m\u00e9s que joies, molt lluny de ser objectes d\u2019ostentaci\u00f3 i vanitat, eren part de les meves viv\u00e8ncies, de la meva hist\u00f2ria. Des del mateix moment que entr\u00e0veu a viure al meu joier, us Que aquests pensaments meus s\u00f3n defensius, \u00e9s tamb\u00e9 una obvietat, en el meu cas, commovedora. El m\u00e9s pobres alimentant-se del que arrabassen als menys desafortunats que ells, i els totpoderosos Despr\u00e9s d\u2019aquesta catarsis (el gran poder cat\u00e0rtic de narrar!), despr\u00e9s d\u2019aquest exercici d\u2019escriptura terap\u00e8utica auto-imposada (James Pennebaker<\/strong> en fou l\u2019inventor) segueixen altres reflexions. Per quina ra\u00f3 comprem joies? Per qu\u00e8, en general, a les dones ens agraden tant? Recordo Aretha Franklin<\/strong> dalt de Quin \u00e9s el sentit de les joies? Per qu\u00e8 els donem aquesta import\u00e0ncia? Quin significat tenen per L\u2019ostentaci\u00f3 de joies que fa la reialesa i la noblesa \u00e9s, per dir-ho finament, un esc\u00e0ndol. I sense cap En la cultura actual ha quedat un p\u00f2sit de l\u2019antiguitat i, sense arribar a l\u2019extrem del m\u00f3n antic, la dona Un valor positiu de les joies \u00e9s el gruix sentimental de qui les passeja, s\u00f3n regals o her\u00e8ncies amb una Les joies s\u2019han d\u2019usar amb llibertat tant pel que fa a la manipulaci\u00f3 masclista com pel que fa a la Un xori\u00e7o ha entrat a casa meva i ha atacat el meu dormitori. M\u2019ha deixat amb una terrible sensaci\u00f3
d\u2019indefensi\u00f3 que, passats uns dies, encara em dura. L\u2019espectacle \u00e9s desolador. Calces, sostenidors, mitjons, pijames, pengen dels calaixos oberts de la calaixera com espantaocells. Un dels calaixos de roba, rau bocaterrosa damunt la catifa i les portes dels armaris estan obertes de bat a bat, jerseis, bruses, capses i caixes, tretes a manotades. Les joies de la Castafiore (aix\u00ed \u00e9s com jo les anomenava) han desaparegut. \u00abTregui-s\u2019ho del cap, no les tornar\u00e0 a veure\u00bb, em diu una agent de la policia cient\u00edfica, que en sap un pou de robatoris. D\u2019aqu\u00ed a poc, aquestes joies estaran al mercat negre internacional. La imatge rom\u00e0ntica del lladre que roba per sobreviure se\u2019m desmunta de cop: pel que sembla, avui dia s\u00f3n xori\u00e7os<\/em> a sou. Hi ha de tot, \u00e9s clar. Hi ha qui, de ser lladre, en fa el seu propi negoci. Em quedo en estat de xoc.<\/p>\n\n\n\n
convert\u00edeu en una fracci\u00f3 meva, en un tros de la meva identitat. No os llu\u00efa, no complement\u00e0veu un look,
sin\u00f3 que \u00e9reu guardianes fidels dels meus records. On sou ara? Desmuntades? En canells, dits, escots, en
orelles alienes? Malparits, m\u2019heu robat un trosset del meu llegat emocional, de la possibilitat de deixar-lo
lliscar a les mans i als cors dels qui m\u00e9s estimo en aquest coi de m\u00f3n. Per\u00f2, tamb\u00e9 he de dir que em sentiria molt poca cosa si la meva imatge i la meva pr\u00f2pia autoestima estiguessin supeditades a les joies que m\u2019heu arrencat. Tot aix\u00f2 que dic us rellisca, per descomptat. \u00c9s d\u2019una obvietat tal, aix\u00f2 de que us importa un rave, que no caldria dir-ho.
<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 s\u00f3n un auto-engany de p\u00e0mfila per dissimular, per apaivagar la r\u00e0bia, la indefensi\u00f3, l\u2019atac que he sentit com si se\u2019m desplom\u00e9s una llosa al damunt. El nus que tinc a la gola no es destensa ni amb til\u00b7les ni
valerianes.<\/p>\n\n\n\n
mirant-s\u2019ho des de la frontera, dibuixen un quadre pervers en el qual, a poc a poc, va apareixent l\u2019esb\u00f3s dels poders mafiosos, poders que estenen les seves urpes pel primer m\u00f3n. D\u2019haver estat el lladre un pobre indigent que roba per menjar, per viure, i no de la m\u00e0fia que se\u2019n lucra a doll, fins i tot ho hauria pogut entendre. Tal vegada.<\/p>\n\n\n\n
l\u2019escenari, amb aquelles arracades brutals penjant-li dels l\u00f2buls de les orelles, cantant a cor que vols
Respect<\/em>, la can\u00e7\u00f3 que es va convertir en himne de la lluita per la igualtat de g\u00e8nere. O l\u2019estil caracter\u00edstic de Virginia Woolf<\/strong> (un dels s\u00edmbols del feminisme i modernisme literari del segle XX) amb aquell collaret i les arracades llargues (fixeu-vos en la fotografia que acompanya aquest article).<\/p>\n\n\n\n
nosaltres, les dones? No em preocuparia tant saber-ho si lluir-les fos una afici\u00f3 femenina que tingu\u00e9s la
mateixa intensitat en les contraparts masculines. Per\u00f2, amb excepcions, avui dia no \u00e9s aix\u00ed. Els gustos, les
maneres de vestir i empolainar-se no nom\u00e9s han canviat al llarg de la hist\u00f2ria sin\u00f3 que, entre els homes i les dones del carrer, s\u2019han anat distanciant. Per posar un exemple, el rei Lluis XV<\/strong> portava uns talons
descomunals i, com ell, els homes de la cort duien mitges i es posaven p\u00f3lvores rosadetes a les galtes i
moltes m\u00e9s coses que ara considerem que pertanyen a l\u2019esfera femenina.<\/p>\n\n\n\n
mena de dubte ens informa de retruc de que les joies (les joies de valor) confereixen un estatus elevat a qui les presumeix. S\u00f3n una exhibici\u00f3 de poder econ\u00f2mic. Un signe de jerarquia. Pensem en els xamans, en els caps visibles de les tribus, en l\u2019Esgl\u00e9sia a trav\u00e9s dels segles i en les monarquies que, encara avui dia, resten d\u2019un passat obsolet. Les joies han mantingut, de sempre, un vincle estret amb el poder.<\/p>\n\n\n\n
s\u2019enjoia per fer ostentaci\u00f3 d\u2019estatus (si les joies tenen valor econ\u00f2mic) o per agradar socialment (com si
presumint de bijuteria ens empoderessim). Per\u00f2 aquest costum cultural a vegades o sovint (dep\u00e8n dels
sectors socials i pa\u00efsos) comporta la utilitzaci\u00f3 p\u00e8rfida de la dona, perqu\u00e8 per molts homes mostrar la seva parella femenina enjoiada \u00e9s una demostraci\u00f3 de poder igual com pot ser-ho el seu cotxe. Tant ell com ella s\u2019exhibeixen, nom\u00e9s que ell sedueix per mitj\u00e0 la seducci\u00f3 d\u2019ella. Vaja, com si fos una paparra que s\u2019alimenta de la sang d\u2019un cos ali\u00e8. Una joia \u00e9s un objecte, \u00e9s una cosa, no t\u00e9 g\u00e8nere. En canvi actua aqu\u00ed com una manipulaci\u00f3, com una supeditaci\u00f3 obscena de masclisme.<\/p>\n\n\n\n
forta c\u00e0rrega emocional o compres que realitzem i que incorporem a les nostres vides com objectes que ens acompanyen en els records. I quan ens les arrabassen, quan en les roben, quan ens les arranquen, ens
sentim ultratjades. Jo encara estic de dol.<\/p>\n\n\n\n
societat de consum que ens empeny a consumir sense necessitat. La societat de consum juga amb
l\u2019autoestima de les persones i, en aquest premsat consumista, els metalls preciosos, siguin o no quincalla,
recreen un paper fonamental en el m\u00f3n femen\u00ed. Massa noies avui tenen necessitats narcisistes d\u2019agradar,
necessitats malaltisses de ser acceptades i \u00e9s en aquest sentit que considero que hem de vigilar per tal que l\u2019\u00fas de les joies no sigui un fals i nefast empoderament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nd\u2019indefensi\u00f3 que, passats uns dies, encara em dura. L\u2019espectacle \u00e9s desolador. Calces, sostenidors, mitjons, pijames, pengen dels calaixos oberts de la calaixera com espantaocells.<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":79587,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[49696,49428,47219,49698,48386,49697],"class_list":["post-79585","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana","tag-aretha-franklin-2","tag-empoderament-2","tag-feminisme-6","tag-joies-2","tag-masclisme-3","tag-virginia-woolf-3"],"yoast_head":"\n