Com vas arribar a Barcelona?<\/strong> \u2026 i a involucrar-te en les lluites ve\u00efnals.<\/strong> Com et vas integrar en l’associaci\u00f3 de ve\u00efns?<\/strong> Quins temes abordeu en la Vocalia de Dones de l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns?<\/strong> I quines estrat\u00e8gies impulseu en l’associaci\u00f3 davant aix\u00f2?<\/strong> I, no obstant aix\u00f2, sembla que la viol\u00e8ncia masclista creixi dia a dia\u2026<\/strong> Creix la consci\u00e8ncia sobre els drets de la dona entre la ciutadania?<\/strong> Es parla de crisi en les associacions de ve\u00efns, per qu\u00e8?<\/strong> \u00c9s el finan\u00e7ament la principal debilitat de les associacions de ve\u00efns?<\/strong> Per qu\u00e8 creus que la gent jove no se sent sedu\u00efda pel moviment ve\u00efnal?<\/strong> Com perceps el futur de les associacions de ve\u00efns?<\/strong> Fa 35 anys que Sylviane Dahan arribava a Barcelona procedent de Par\u00eds. Immediatament es va involucrar en la vida del barri que la va acollir conjuminant la lluita ve\u00efnal amb la seva milit\u00e0ncia feminista. Ha estat l’\u00e0nima de les vocalies de dones de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns de l\u2019Esquerra de l\u2019Eixample i de la Federaci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns de Barcelona (FAVB).<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":79391,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283],"tags":[25758,48502,49582,49538,47219,48905,49539,49537,48904,49536,49540,49581],"class_list":["post-79390","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","tag-destacada","tag-destacat","tag-favb-2","tag-federacio-dassociacions-de-veins-de-barcelona","tag-feminisme-6","tag-j-palomes","tag-maig-68","tag-moviment-veinal-2","tag-sonia-potoy","tag-sylviane-dahan-2","tag-transicio","tag-vocalia-dones-ee"],"yoast_head":"\n
Soc filla d’una fam\u00edlia d’immigrants algerians que van emigrar a Fran\u00e7a. A Par\u00eds, vivia amb un catal\u00e0 refugiat de la dictadura de Franco. En aquest temps tenia vint anys i vaig experimentar una cosa sensacional: el maig del 68 que va fer tremolar la Fran\u00e7a conservadora. All\u00f2 no va significar nom\u00e9s un moviment juvenil. Va ser una vaga general que va paralitzar el pa\u00eds durant un mes. Vam fer tremolar el poder. Aix\u00f2 em va marcar. A Fran\u00e7a vaig viure diversos anys i all\u00e0 vaig tenir els meus fills, fins que el meu company i jo vam decidir venir a Barcelona cap a l’any 1987, on ens vam establir i vaig comen\u00e7ar a treballar de mestra.<\/p>\n\n\n\n
S\u00ed, s\u00ed. Nom\u00e9s arribar em vaig involucrar en l’associaci\u00f3 de ve\u00efns. Em va cridar l’atenci\u00f3 la fortalesa i l’activitat de les associacions de ve\u00efns que hi havia a Barcelona. Venia de Par\u00eds i all\u00e0 no estaven tan estructurades com aqu\u00ed. Les meves conviccions feministes s\u00ed que es van forjar a Fran\u00e7a, on vaig comen\u00e7ar militant en el Moviment d’Alliberament de la Dona a Fran\u00e7a (MLF) amb l\u00edders tan importants com Simone de Beauvoir<\/strong>, i amb lluites que s’iniciaven com el dret a l’avortament o l’alliberament sexual. Aquest va ser el meu despertar a l’activisme.<\/p>\n\n\n\n
He de confessar que, a l’inici, hi anava per a aprendre el catal\u00e0, per\u00f2 molt poc despr\u00e9s ja em vaig introduir en el moviment ve\u00efnal fins que em vaig responsabilitzar de l’edici\u00f3 de la revista de l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del barri de l\u2019Esquerra de l\u2019Eixample, fins fa relativament poc. Tenia experi\u00e8ncia en q\u00fcestions de maquetaci\u00f3, disseny, impressi\u00f3\u2026 perqu\u00e8 ja havia treballat a Fran\u00e7a en una impremta per q\u00fcestions de milit\u00e0ncia. Fins que tamb\u00e9 vaig comen\u00e7ar a participar activament en la Vocalia de la Dona de l’associaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
El principal repte que existeix en la Vocalia de Dones \u00e9s donar a comprendre un concepte molt, molt elemental: les dones existim i som la meitat de la poblaci\u00f3, que encara que sembli elemental no en tots els caps entra i per aix\u00f2 costa tant lluitar per la igualtat. Parlem d’igualtat, per\u00f2 la igualtat \u00e9s, simplement, acceptar aquest fet, que biol\u00f2gicament hi ha homes i hi ha dones, i el fet de ser dones t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies injustes, nocives, desiguals per a les dones. Som diferents, per\u00f2 no desiguals. Les pr\u00f2pies dones no s’adonen que s\u00f3n el 50% de la poblaci\u00f3. Les pr\u00f2pies dones han interioritzat que la societat est\u00e0 dominada pels homes. Al llarg dels anys que he estat en la Vocalia de Dones de l’associaci\u00f3 he conegut a moltes dones que, davant la viol\u00e8ncia, no denuncien. Han acceptat tota la vida el maltractament. He conegut dones grans que han decidit marxar de casa, perqu\u00e8 no aguantaven m\u00e9s el maltractament, quan els fills, ja adults, havien abandonat la llar. Havien aguantat tota la vida un matrimoni infeli\u00e7 i cruel. I et parlo de dones amb estudis, amb formaci\u00f3. Aix\u00f2 ho he vist a Barcelona, a Par\u00eds. \u00c9s el sistema patriarcal que s’ha aprofitat mitjan\u00e7ant la divisi\u00f3 del treball d’imposar una superioritat dels homes sobre les dones. I quan les dones no tenen una independ\u00e8ncia econ\u00f2mica, una autonomia, aix\u00f2 s’aguditza.<\/p>\n\n\n\n
D’aquesta viol\u00e8ncia les dones no ens podem lliurar amb intel\u00b7lectualisme, amb llibres, amb teories. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important el treball que es fa en les vocalies de dones dels barris: cal visibilitzar aquesta viol\u00e8ncia. La viol\u00e8ncia no pot ser invisible. Aquesta \u00e9s l’ess\u00e8ncia de la democr\u00e0cia: com \u00e9s possible que hi hagi dones que pateixin, que no puguin desenvolupar el seu potencial, la seva personalitat, el seu valor, els seus drets, perqu\u00e8 estan sota un sistema de sotmetiment patriarcal. La democr\u00e0cia, doncs, passa pel reconeixement i valoraci\u00f3 d’una part de la societat que est\u00e0 infravalorada. Un reconeixement que ens beneficiaria a tots, per cert. En la FAVB impulsem els Punts Liles, un acord entre totes les entitats del barri per a lluitar contra la viol\u00e8ncia masclista. S’involucra especialment a les botigues i establiments del barri i funciona a Sant Antoni, aqu\u00ed a l\u2019Eixample, i en el Bes\u00f3s tamb\u00e9 s’est\u00e0 desenvolupant.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/sylviane_1-1000x978.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
La viol\u00e8ncia contra les dones creix dia a dia. La prostituci\u00f3 est\u00e0 acceptada, la pornografia est\u00e0 acceptada, els ventres de lloguer s\u00f3n un fet consumat\u2026 La lluita feminista \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai i \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai la uni\u00f3 de les feministes. Certes reivindicacions de g\u00e8nere, LGTBI\u2026 han creat molt de desconcert dins del moviment feminista. Hi ha una gran divisi\u00f3 entre l’esquerra, en el feminisme, i aquesta divisi\u00f3 \u00e9s el triomf del neoliberalisme. Fa cinquanta anys era impensable, inimaginable que es normalitzaren els ventres de lloguer i ara \u00e9s una cosa que molta gent accepta amb total normalitat, com la pornografia, que tant est\u00e0 afectant les noves generacions. La prostituci\u00f3, la pornografia, aix\u00f2 que anomenen maternitat subrogada, s\u00f3n viol\u00e8ncies brutals contra la dona que abasten el g\u00e8nere i la pobresa. S\u00f3n grans negocis que exploten la pobresa de la dona. El capitalisme i el sistema patriarcal es complementen perfectament. El cos de la dona era l’\u00faltim reducte al qual el capitalisme no havia arribat. S’han creat grans negocis amb el cos de la dona.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta \u00e9s la principal tasca que fem a les vocalies de dones i, en efecte, la consci\u00e8ncia entre la ciutadania avan\u00e7a, realment, per\u00f2 creix dia a dia la viol\u00e8ncia contra les dones. A m\u00e9s, no hi ha mesures institucionals que et garanteixin seguretat, hi ha lleis que no es compleixen i governs que no les exigeixen complir. La democr\u00e0cia \u00e9s molt fr\u00e0gil encara en aquest sentit. El patriarcat t\u00e9 por de perdre els seus privilegis i per aix\u00f2, a mesura que avancem en la consci\u00e8ncia dels nostres drets, m\u00e9s amena\u00e7at se sent el sistema patriarcal. La viol\u00e8ncia contra la dona, la misog\u00ednia, avan\u00e7a amb la mateixa intensitat que avan\u00e7a la consci\u00e8ncia de la nostra lluita.<\/p>\n\n\n\n
El moviment ve\u00efnal ja no \u00e9s el mateix que el dels anys 80. La societat tamb\u00e9 ha canviat. En aquells anys, els partits d’esquerres estaven molt introdu\u00efts en el moviment ve\u00efnal, la qual cosa va ocasionar que els l\u00edders ve\u00efnals es transformessin en quadres pol\u00edtics i no ha arribat una nova generaci\u00f3 d’activistes i militants de barri. Avui, l’activisme ve\u00efnal continua existint per\u00f2 amb moltes dificultats, perqu\u00e8 actualment les exig\u00e8ncies de les associacions per a treballar s\u00f3n enormes. Abans, per exemple, existia el voluntariat i l’\u00fanica despesa era el lloguer que es pagava amb la cotitzaci\u00f3 dels socis. La gent entregava la seva energia, el seu treball i el seu temps de manera volunt\u00e0ria, sense res a canvi, simplement per conviccions. Jo he experimentat aquest canvi. Avui, fins i tot l’activisme s’ha professionalitzat i no tenim gent jove. La nova generaci\u00f3 no se sent atreta pel moviment ve\u00efnal.<\/p>\n\n\n\n
Les necessitats econ\u00f2miques de les associacions de ve\u00efns no s\u00f3n les d’abans. Abans viv\u00edem de les cotitzacions i el treball era voluntari. Ara hi ha molts menys socis i depenem de les subvencions. No hi ha independ\u00e8ncia econ\u00f2mica: depenem d’un local que ens ha cedit l’ajuntament i depenem de les subvencions, que s’han de justificar i aix\u00f2 comporta un treball burocr\u00e0tic i administratiu enorme que es resta al treball de l’activisme ve\u00efnal. Hi ha associacions, i no s\u00f3n poques, que han contractat gestories per a l’externalitzaci\u00f3 d’aquestes tasques que treuen tant de temps, i a la contractaci\u00f3 d’administratives per a les tasques del dia a dia. Avui els joves, i ho entenc, no vindran a treballar sense un sou. Hi ha moltes associacions de ve\u00efns que han deixat d’existir per aix\u00f2 mateix.<\/p>\n\n\n\n
La societat ha canviat. Les noves generacions no tenen les mateixes condicions econ\u00f2miques que ten\u00edem nosaltres fa trenta anys. Nosaltres ten\u00edem treball, per exemple, i no vam patir la precarietat del jovent d\u2019avui. Ara, la principal preocupaci\u00f3 dels joves \u00e9s mantenir el seu treball o tenir un lloc digne on viure, per exemple. A m\u00e9s, entre les noves generacions es percep un rebuig cap als partits pol\u00edtics i perceben el moviment ve\u00efnal com una extensi\u00f3 dels partits pol\u00edtics.
Els i les joves, des del 15-M, han creat els seus propis espais. Per exemple, en el meu barri s’ha creat un grup de dones joves que no volen vincular-se a l’associaci\u00f3 de ve\u00efns perqu\u00e8 tenen altres perspectives, altres maneres de treballar, d’entendre la lluita. Qu\u00e8 hem de fer? Plegar? A la Federaci\u00f3 de les Associacions de Ve\u00efns de Barcelona (FAVB) encara funciona molt b\u00e9 la Comissi\u00f3 de Dones, per\u00f2 no \u00e9s el cas de molts i molts barris.<\/p>\n\n\n\n
El moviment ve\u00efnal est\u00e0 en crisi, perqu\u00e8 no s’ha renovat, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un moviment que ha resistit durant 50 anys. No s\u00e9 quin pot ser el futur del moviment ve\u00efnal. Per\u00f2 s\u00ed s\u00e9 que sempre hi haur\u00e0 la necessitat d’un lloc de trobada, d’intercanvi, de cohesi\u00f3. El sentiment comunal sempre existir\u00e0 en l’\u00e9sser hum\u00e0. Hem de trobar una f\u00f3rmula, un espai m\u00e9s obert i menys r\u00edgid que el que ha imperat fins ara. La joventut no es troba c\u00f2moda amb aquesta estructura r\u00edgida del moviment ve\u00efnal, m\u00e9s acostumat a l\u2019assemblearisme potenciat a partir del 15-M. El moviment ve\u00efnal ha jugat un paper destacat des de la Transici\u00f3, el que vingui despr\u00e9s no s\u00e9 que pot ser. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que les persones, els ve\u00efns i ve\u00efnes necessitaran trobar-se, comunicar-se, cooperar per a solucionar problemes perqu\u00e8 sols no podem fer res. L’associaci\u00f3 \u00e9s una necessitat vital, inherent a l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"