Com vas arribar a Barcelona?<\/strong> I aix\u00f2 implicaria una s\u00e8rie de ren\u00fancies personals per part teva\u2026<\/strong> I a quines conclusions vas arribar?<\/strong> \u00c9s inevitable referir-se al tr\u00e0fic negrer quan parlem de la influ\u00e8ncia catalana a Cuba, no \u00e9s aix\u00ed?<\/strong> Em comentaves abans del paper fonamental de la dona en aquesta influ\u00e8ncia\u2026<\/strong> Quines activitats realitzes a FEDELATINA com a activista cultural?<\/strong> Com s\u00f3n les din\u00e0miques d’aquests tallers?<\/strong> Quin \u00e9s el primer escull al qual s’enfronten aquestes dones migrants en arribar aqu\u00ed?<\/strong> Com abordeu a FEDELATINA la llunyania, la nost\u00e0lgia de la dona migrant?<\/strong> Em comentaves que en l’\u00e0mbit cultural a FEDELATINA potencieu els tallers de poesia\u2026<\/strong> Marianela Pe\u00f1a \u00e9s cubana, escriptora i dinamitzadora cultural de FEDELATINA, l’organitzaci\u00f3 que engloba prop de cinquanta associacions llatinoamericanes de diversos \u00e0mbits, l’objectiu dels quals \u00e9s brindar assist\u00e8ncia, serveis, assessorament legal i coordinaci\u00f3 a migrants i persones retornades. Un espai de trobada i cohesi\u00f3 per a aquells que van abandonar Llatinoam\u00e8rica a la recerca d’un nou avenir.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":78963,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283],"tags":[49108,47293,25758,48502,47706,49324,49323,48905,49444,48904],"class_list":["post-78962","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","tag-america-llatina-5","tag-cuba-3","tag-destacada","tag-destacat","tag-dones-migrades-2","tag-entitats-migrades","tag-fedelatina","tag-j-palomes","tag-marianela-pena","tag-sonia-potoy"],"yoast_head":"\n
Soc cubana i vaig arribar a Barcelona per q\u00fcestions familiars. Les meves dues filles van emigrar aqu\u00ed i una d’elles va tenir un fill i vaig venir a ajudar-la. La meva filla va arribar amb el t\u00edtol de periodista de Cuba i la seva voluntat era integrar-se en la vida social, cultural d’aqu\u00ed, per\u00f2 no va ser f\u00e0cil\u2026 Aix\u00ed que quan vaig arribar em vaig dedicar a les tasques dom\u00e8stiques, ajudant a les meves filles perqu\u00e8 elles poguessin disposar de m\u00e9s oportunitats.<\/p>\n\n\n\n
Per descomptat. Les ren\u00fancies s\u00f3n el primer que assumim quan decidim abandonar les nostres terres a la recerca d’un futur millor. Jo feia classes a la Universidad de Oriente a Santiago de Cuba, aix\u00ed que vaig renunciar a una s\u00e8rie de reptes que m’havia plantejat, com el doctorat que ja estava treballant. Vaig arribar aqu\u00ed, doncs, amb l’objectiu de cuidar del meu net i de les meves filles i amb molts interrogants sobre el meu futur. Encara que a Cuba ja havia comen\u00e7at a interessar-me i investigar els vincles que tenia el meu pa\u00eds amb Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
B\u00e9, aquestes recerques que vaig iniciar a Cuba s’han convertit en un projecte en el qual encara hi estic treballant, perqu\u00e8 vaig ampliar el camp d’estudi a l’Am\u00e8rica Llatina. Quan les meves filles van decidir venir a Catalunya, em vaig interessar pels vincles que tenia Cuba amb Catalunya. \u00c9s a dir, les petjades que els catalans havien deixat a Cuba. Vaig comen\u00e7ar a investigar i estudiar els arxius. Vaig establir contacte amb tots els casals catalans que hi ha a Cuba, fonamentalment el Casal de l’Havana i el de Santiago de Cuba. Quan vaig arribar a Vilanova i la Geltr\u00fa em vaig dedicar a la vida dom\u00e8stica, ajudant les meves filles, i vaig establir contacte amb una organitzaci\u00f3 cubana, Associaci\u00f3 Camilo Cienfuegos, per\u00f2 tamb\u00e9 vaig reprendre les recerques de les relacions catalanes a Cuba, i no sols a Cuba perqu\u00e8 les vaig estendre a Am\u00e8rica Llatina, gr\u00e0cies a una subvenci\u00f3 de la Caixa.<\/p>\n\n\n\n
Per descomptat. Del tr\u00e0fic negrer gaireb\u00e9 tot est\u00e0 parlat. Hi ha moltes recerques sobre aquest tema. La fam\u00edlia G\u00fcell, la fam\u00edlia Bar\u00f3, el marqu\u00e8s de Comillas, entre altres, van fer colossals fortunes amb la trata i l’explotaci\u00f3 inhumana en les plantacions de canya. Per\u00f2 la meva recerca se centra especialment en la petjada positiva dels catalans que van ser all\u00e0, que no tots eren esclavistes ni explotadors, per descomptat. Hi ha un ampli llistat d’experi\u00e8ncies en el camp de la pedagogia, de la medicina, de la ci\u00e8ncia, en l’art, en la cultura, en el coneixement, en molts \u00e0mbits en els quals van destacar catalans a Am\u00e8rica Llatina, que a vegades no s\u00f3n prou conegudes. Margarita Xirgu<\/strong>, per exemple, \u00e9s una icona a l’Argentina i a l’Uruguai. A Cuba, els cognoms Partag\u00e1s, Bacard\u00ed, Gelats <\/strong>o Llagostera<\/strong> formen part de la hist\u00f2ria del meu pa\u00eds; Jos\u00e9 Mart\u00ed<\/strong>, el pare de la independ\u00e8ncia cubana, tenia or\u00edgens valencians; a principis del segle XX les principals impremtes del meu pa\u00eds eren propietat d’editors catalans. I aix\u00ed molts exemples.<\/p>\n\n\n\n
Aquest projecte l’hem anat ampliant any rere any. Aix\u00ed, l’any 2023 hem centrat l’estudi en la dona catalana que arriba a Am\u00e8rica Llatina. Cal aclarir que hi ha dues grans onades migrat\u00f2ries contempor\u00e0nies de catalans a Am\u00e8rica Llatina: la primera passa en el segle XIX, i l’altra es produeix producte de la Guerra Civil i el franquisme. En la primera podr\u00edem dir que la dona \u201cacompanyava\u201d, no obstant aix\u00f2, en la segona trobem que la dona t\u00e9 un paper aut\u00f2nom i destacat en els diversos \u00e0mbits de la cultura i de la ci\u00e8ncia dels pa\u00efsos llatinoamericans on s’estableix.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/marianela_pena-750x1000.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
A FEDELATINA hi ha 47 associacions de diversos \u00e0mbits i pr\u00e0cticament de tots els pa\u00efsos llatinoamericans. \u00c9s un refugi en un ambient de cohesi\u00f3. A m\u00e9s, la visi\u00f3 de g\u00e8nere \u00e9s transversal en tots els projectes que abordem a FEDELATINA. Destaco un projecte que, al meu entendre, \u00e9s molt important: l\u2019Espai Dones. Dos dies a la setmana – dilluns i dimecres- atenem dones amb problem\u00e0tiques diverses i assessorem aquestes dones jur\u00eddicament, psicol\u00f2gicament, laboralment. Al llarg de l\u2019any passat vam organitzar cinc tallers sobre la dona llatinoamericana migrant. Cadascun d’aquests tallers parteix de l’experi\u00e8ncia existencial d’una dona migrant que ella mateixa ens relata \u2013i que a vegades aquesta experi\u00e8ncia s’ha plasmat en un llibre- i que \u00e9s assumida pel col\u00b7lectiu que assisteix al taller, perqu\u00e8 solen ser experi\u00e8ncies similars o, almenys, molt comprensibles.<\/p>\n\n\n\n
Aquests tallers s\u00f3n interessants perqu\u00e8 a partir de les viv\u00e8ncies personals de les dones participants s’estableixen din\u00e0miques, l’objectiu de les quals \u00e9s trobar camins pr\u00e0ctics per a enfrontar aquesta problem\u00e0tica. A vegades, busquem la complicitat d’altres institucions i les dirigim all\u00e0 on es puguin trobar sortides: a determinats departaments de la Generalitat o de l’Ajuntament, a C\u00e0ritas, a SOS Racisme, a Tot Raval\u2026 a les moltes entitats especialitzades de Barcelona. Es tracta d’enfortir el jo intern, d’empoderar a aquestes dones que arriben amb massa desinformaci\u00f3 i mancances, i de fer-los veure que es poden aconseguir els somnis, que no s\u00f3n impossibles ni molt menys.<\/p>\n\n\n\n
\u00d2bviament, el primer problema al qual s’enfronta la dona migrant que arriba als nostres tallers \u00e9s la lluita per la subsist\u00e8ncia, el no posseir un mitj\u00e0 de vida. La majoria de les dones dels nostres tallers han hagut de passar per treballs dom\u00e8stics, renunciant a la formaci\u00f3 que portaven del seu pa\u00eds, ja que algunes d’elles, efectivament, venen amb una s\u00f2lida formaci\u00f3. Per a moltes dones migrants la primera gran decepci\u00f3 \u00e9s la d’haver de renunciar a la seva formaci\u00f3 i haver de rec\u00f3rrer als treballs precaris que s\u00f3n els \u00fanics als quals tenen acc\u00e9s. I un sector especialment preocupant \u00e9s el de les dones internes on la precarietat \u00e9s la norma. I no sols aix\u00f2: trobem que, en algunes ocasions, les dones migrants s\u00f3n sotmeses a abusos i discriminaci\u00f3. En un dels tallers abordem el cas d’una advocada salvadorenca que va haver de fugir del seu pa\u00eds i que est\u00e0 interna en una casa en condicions molt prec\u00e0ries. Fins i tot, en aquest sector predominen estereotips perversos que afavoreixen la discriminaci\u00f3: les ocupadores estableixen unes nacionalitats \u201cfavorites\u201d \u2013equatorianes, hondurenyes i filipines, fonamentalment- per a prioritzar determinades ocupacions.<\/p>\n\n\n\n
El desarrelament \u00e9s una constant en el fenomen de l’emigraci\u00f3. Hi ha molt poques dones migrants que obliden les seves arrels per molts anys que romanguin en un altre pa\u00eds. Viatgen amb la p\u00e0tria a la maleta. Fins i tot quan formen una fam\u00edlia, l\u2019infant, encara que sigui catal\u00e0 perqu\u00e8 ha nascut aqu\u00ed, ser\u00e0 educat en les tradicions, en la gastronomia, en els valors, en les can\u00e7ons, els costums i el folklore del pa\u00eds que van deixar enrere. Aquestes dones establertes aqu\u00ed es construeixen una nova vida per\u00f2 sense renunciar a la identitat del seu pa\u00eds d’origen, de tal manera que a FEDELATINA parlem de pluriidentitat, la que assumeixen aqu\u00ed com a seva pr\u00f2pia i la de la seva terra d’origen a la qual no renuncien.
He escrit un llibre que es titula No me des m\u00e1s arroz que yo soy catal\u00e1n<\/em>. El t\u00edtol respon a una frase que em va dir en una ocasi\u00f3 el meu net com una manera de rebuig al seu origen cub\u00e0. El llibre est\u00e0 dirigit als joves fills de migrants i els hi explico aix\u00f2 que denominem pluriidentitat. Encara que siguin nascuts, criats i educats aqu\u00ed, no han de prescindir d’una identitat que els lliga amb les seves arrels, perqu\u00e8 aix\u00f2 els enriqueix.<\/p>\n\n\n\n
Efectivament, organitzem tallers de poesia. I els i les participants han arribat a identificar-se com a col\u00b7lectiu amb la caracter\u00edstica comuna de la migraci\u00f3, que \u00e9s el que els uneix. Els seus poemes parlen de la vida de l’emigrant perqu\u00e8 tots i totes pateixen aquesta circumst\u00e0ncia. Parlen de les perip\u00e8cies d’aquesta vida, de la nost\u00e0lgia, dels anhels, de la solitud, de la precarietat laboral i de la pretensi\u00f3 de compaginar i unificar les dues cultures amb les quals conviuen: la dels seus or\u00edgens i la de la societat en la qual s’han integrat. I, com no, de l’amor i el desamor. Precisament he recopilat una antologia dels poetes llatinoamericans radicats a Barcelona. Volia que la seva poesia es disting\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"