Escrit per Dixie Edith, SemLac<\/p>\n\n\n\n
Aurora P\u00e9rez Mart\u00ednez<\/strong>, cap del departament de F\u00edsica Te\u00f2rica de l’Institut de Cibern\u00e8tica, Matem\u00e0tica i F\u00edsica (Icimaf). Foto: Cortesia de l’entrevistada. Si b\u00e9 avui la panor\u00e0mica \u00e9s diferent, patrons culturals molt incorporats influeixen, tant en qu\u00e8 les dones no opten per carreres cient\u00edfiques, com en la invisibilitat de moltes de les que es dediquen a aquestes professions, una situaci\u00f3 que \u00e9s estructural i resulta brou de cultiu de moltes viol\u00e8ncies, reflexiona la tamb\u00e9 cap de la secci\u00f3 de dones de la Sociedad Cubana de F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n Quines considera les bretxes de g\u00e8nere m\u00e9s importants en el terreny de les ci\u00e8ncies i la tecnologia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Crec que hi ha una escletxa educativa i cultural que s’estableix des de la infantesa. Es d\u00f3na a partir dels jocs, per exemple, que \u00e9s una cosa greu i b\u00e0sica. Per a nens i nenes, les joguines s\u00f3n essencials; per\u00f2 quan entres a una botiga de joguines modernes, segueixes veient una divisi\u00f3 enorme. A la zona de \u201cles nenes\u201d tot s\u00f3n rentadores, neveres, cuinetes, nines. Mentrestant, els \u201cjocs de varons\u201d s\u00f3n tots de tall instructiu: peces per construir o per cultivar l’intel\u00b7lecte. Aix\u00f2 \u00e9s terrible, perqu\u00e8 configura una divisi\u00f3 que despr\u00e9s es replica en molts \u00e0mbits de la vida.<\/p>\n\n\n\n Hi ha una confer\u00e8ncia educativa que parla sobre el tema. \u00c9s sobre una noia nord-americana que es va fer enginyera. Ella, al principi, va tenir problemes al dibuix t\u00e8cnic; els seus companys se’n burlaven i els professors veien malament els seus dibuixos. Aleshores es va dedicar a fer joguines did\u00e0ctiques perqu\u00e8 les nenes creessin habilitats des de petites, perqu\u00e8 se sap que, com a mitjana, en comparaci\u00f3 amb els homes, ens hem fet m\u00e9s fortes en habilitats ling\u00fc\u00edstiques, per\u00f2 menys en els espais temporals. Aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb la formaci\u00f3 esbiaixada de qu\u00e8 parl\u00e0vem; per\u00f2, entrenant aquestes habilitats, \u00e9s clar que podem ser iguals.<\/p>\n\n\n\n Aquestes bretxes amaguen manifestacions de discriminaci\u00f3? Com es pot actuar per intentar tancar-les?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En la meva experi\u00e8ncia, amb la tecnologia \u2013almenys amb les de la comunicaci\u00f3 i les xarxes socials\u2013 les dones que m’envolten s\u00f3n, moltes vegades, m\u00e9s enteses que els homes. \u00c9s el cas de la meva mare, per exemple, que no \u00e9s universit\u00e0ria i s\u00ed que \u00e9s un linx amb les xarxes, amb Transferm\u00f2bil i plataformes similars.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 s\u00ed que tinc refer\u00e8ncies de professors a la Facultat de F\u00edsica que han dit, expl\u00edcitament, que les dones som dolentes programant i han establert difer\u00e8ncies a partir de criteris d’aquesta naturalesa, que reprodueixen estereotips. Igualment, hi ha una segmentaci\u00f3 respecte dels jocs electr\u00f2nics. He vist noies que juguen, per\u00f2 molts m\u00e9s homes que ho fan i desenvolupen un munt d’habilitats que no tenen, perqu\u00e8 usen aquest temps per a altres coses, que generalment reprodueixen patrons discriminatoris.<\/p>\n\n\n\n I s\u00ed que crec que les dones de m\u00e9s edat poden estar en desavantatge a l’hora d’utilitzar un caixer o tots aquests programaris de mercat en l\u00ednia, ja que van tenir encara menys preparaci\u00f3 que les actuals generacions; havien conquerit menys espais. \u00c9s innegable que dones i homes tenim difer\u00e8ncies, per\u00f2 amb una educaci\u00f3 semblant i amb opcions per a les noies i les nenes, crec que es pot aconseguir el canvi.<\/p>\n\n\n\n A l’escenari de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, es reprodueixen aquestes desigualtats? Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) aconsegueix les respostes creant patrons i, d’aquesta manera, es maximitzen molts estereotips que ja existeixen. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 aquestes plataformes classifiquen r\u00e0pidament i responen partint d\u201fun conjunt d\u201finformaci\u00f3 i dades que encara estan molt occidentalitzades i, per tant, porten els nostres mites i desigualtats.<\/p>\n\n\n\n El febrer passat, per a la celebraci\u00f3 del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia, vam intentar fer un cartell usant IA i vam aconseguir propostes plenes de biaixos. Vam provar amb \u201cCuba, dona, Zaida del R\u00edo\u201d i sortien opcions molt acolorides, de dones amb rols; quan pos\u00e0vem dones cient\u00edfiques, eren sempre blanques, amb bates i miralls; intentem demanar una imatge on hi hagu\u00e9s m\u00e9s varietat de color de la pell i aleshores tothom era mest\u00eds. Aix\u00ed vam acabar amb un cartell molt poc inclusiu.<\/p>\n\n\n\n Aleshores, encara estem parlant d’una cosa que \u00e9s m\u00e9s artificial que intel\u00b7ligent. Per\u00f2 que ajuda per a moltes coses, com ara preguntar teoremes, codis\u2026 Per aix\u00f2 \u00e9s perfecte. Per\u00f2 els xats d’IA et diuen que tenen biaixos de g\u00e8nere i d’una altra naturalesa, relacionats amb la informaci\u00f3 que processen en primer lloc. Per aix\u00f2 cal tenir molta cura en l’\u00fas que se’ls d\u00f3na. D’aqu\u00ed uns anys, quan es vagi diversificant la informaci\u00f3 disponible, tindrem un panorama molt millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aurora P\u00e9rez Mart\u00ednez, cap del departament de F\u00edsica Te\u00f2rica de l’Institut de Cibern\u00e8tica, Matem\u00e0tica i F\u00edsica (Icimaf). Foto: Cortesia de l’entrevistada<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":78489,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26283,26449],"tags":[49224,49226,49100,48011,49225,49099,43542],"class_list":["post-78488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lideratge","category-ciencia","tag-aurora-perez-martinez-2","tag-ctim","tag-dia-internacional-de-la-dona-i-la-nena-a-la-ciencia","tag-dixie-edith-trinquete-2","tag-ia","tag-icimaf","tag-onu-2"],"yoast_head":"\n
Nom\u00e9s una de cada cinc professionals en el camp de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s dona, va asseverar l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides el febrer del 2023. Mentrestant, segons la Comissi\u00f3 Econ\u00f2mica per a Am\u00e8rica Llatina i el Carib (Cepal), a les anomenades carreres CTIM (de ci\u00e8ncia, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques) la proporci\u00f3 de dones graduades no arriba al 40 per cent.Per elles ha estat un repte enorme saltar per sobre del mite que \u201cla ci\u00e8ncia \u00e9s masculina\u201d, assevera Aurora P\u00e9rez Mart\u00ednez<\/strong>, cap del departament de F\u00edsica Te\u00f3rica del Instituto de Cibern\u00e9tica Matem\u00e1tica i F\u00edsica (Icimaf) <\/p>\n\n\n\n