Per Itziar Guerendiain Gab\u00e1s*<\/p>\n\n\n\n
orain! \u00e9s un col\u00b7lectiu nascut fa pocs mesos, que agrupa nombroses persones que treballem en defensa d’una renda b\u00e0sica incondicional (RBI) a Euskal Herria. Som persones provinents de diferents moviments socials (feminisme, antiracisme, moviment contra la pobresa i l’exclusi\u00f3, ecologisme, antimilitarisme, etc.), que ens hem unit per defensar el dret de totes les persones a comptar amb unes condicions de vida dignes, sense requisits, ni condicions. Ens hem ajuntat al voltant del col\u00b7lectiu ORAIN! perqu\u00e8 seguim apostant per la RBI com una alternativa de pol\u00edtica econ\u00f2mica i social.<\/p>\n\n\n\n
Moltes de nosaltres vam participar a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda B\u00e0sica Incondicional que es va presentar davant del Parlament Basc el 5 de maig de l’any passat. El rebuig de la nostra proposta al ple (amb els vots en contra del PNB, PSE, PP i VOX; i els vots a favor d’EH-Bildu i Elkarrekin Podemos-IU), no ha debilitat el nostre afany, ni la nostra determinaci\u00f3 en aquesta tasca; sin\u00f3 tot al contrari, seguim decidides a mantenir la nostra feina en defensa de la implantaci\u00f3 d’una RBI a Euskal Herria. De fet, les energies invertides en els darrers anys per posar en marxa la ILP i aconseguir que arrib\u00e9s fins al Parlament Basc \u2014amb la recollida de m\u00e9s de 22.000 firmes de suport al carrer, l’adhesi\u00f3 de m\u00e9s de 80 col\u00b7lectius i organitzacions socials la ILP, i la milit\u00e0ncia incansable de totes les persones que van formar part d?aquest proc\u00e9s\u2014, s\u00f3n una mostra que la reivindicaci\u00f3 d’una RBI \u00e9s m\u00e9s urgent, i compta amb m\u00e9s for\u00e7a que mai. Tal i com hem volgut reflectir en el nom del col\u00b7lectiu, la reivindicaci\u00f3 de la RBI \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de \u201cara\u201d (orain!).<\/p>\n\n\n\n
L’RBI ha de ser \u201cara\u201d perqu\u00e8 cada dia estem veient com augmenten la pobresa i la desigualtat als nostres barris, pobles i ciutats. Al creixement de la mercantilitzaci\u00f3 i la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, se li suma l’increment desmesurat de la inflaci\u00f3 durant aquest darrer any i, amb aix\u00f2, la pujada del cost de vida. La nostra depend\u00e8ncia del salari augmenta en un moment en qu\u00e8 l’ocupaci\u00f3, que, cada cop \u00e9s m\u00e9s prec\u00e0ria i pitjor pagada, s’est\u00e0 demostrant que \u00e9s incapa\u00e7 de garantir una vida digna per a sectors m\u00e9s amplis de la nostra societat.<\/p>\n\n\n\n
Les dones i les persones migrants s\u00f3n un cas paradigm\u00e0tic del que acabo d’assenyalar. S\u00f3n desenes de milers les dones que nom\u00e9s compten amb feines prec\u00e0ries i malpagades (a m\u00e9s del treball no pagat que duen a terme a l’\u201cesfera privada\u201d de la llar), que ni tan sols els permeten accedir als recursos necessaris per viure dignament . Passa el mateix amb les persones migrants, que -per la situaci\u00f3 d’invisibilitat i no-dret en qu\u00e8 les col\u00b7loca la Llei d’Estrangeria- es veuen obligades a acceptar llocs de treballs sense contracte, amb jornades laborals extenuants i en condicions absolutament lamentables, que fins i tot posen en perill la seva pr\u00f2pia vida, tal com es manifesta en les altes taxes de sinistralitat i morts laborals.<\/p>\n\n\n\n
Mentre la majoria vivim una vida cada cop m\u00e9s insegura i empobrida, el mercat continua augmentant els seus beneficis. L’any passat, els beneficis empresarials van cr\u00e9ixer un 91,3%, mentre que els nostres sous amb prou feines van cr\u00e9ixer un 2,8%. Ens passem tot el dia treballant perqu\u00e8 unes poques mans s’enriqueixin a costa nostra; i el que \u00e9s pitjor, moltes vegades ho fem en feines perjudicials, contaminants per al medi ambient o als quals ni tan sols trobem un sentit m\u00e9s enll\u00e0 de ser el mitj\u00e0 pel qual obtenim un salari per poder sobreviure. Com va dir William Morris<\/strong>, que tota feina \u00e9s una bona feina, que tota feina \u00e9s igualment desitjable i inherentment \u00fatil, \u00e9s \u00abuna creen\u00e7a convenient per a aquells que viuen de la feina dels altres\u00bb.<\/p>\n\n\n\n I davant d’aix\u00f2, en comptes d’avan\u00e7ar en pol\u00edtiques p\u00fabliques capaces de redistribuir la riquesa que generem entre totes i desmercantilitzar el dret de totes les persones a comptar amb unes condicions de vida dignes; se segueix insistint a posar \u201cpegats\u201d a aquest capitalisme homicida, que atenta contra les nostres vides i la vida del propi planeta.<\/p>\n\n\n\n El Govern Basc, a trav\u00e9s de la seva pol\u00edtica contra la pobresa, inaugurada el 1989, ha estat un mestre en la implantaci\u00f3 de lleis basades en el model de rendes garantides i condicionades que, al llarg d’aquestes darreres m\u00e9s de tres d\u00e8cades, manifestat incapa\u00e7os d’acabar amb la pobresa, alhora que han anat aprofundint en el control i la persecuci\u00f3 de la gent pobra, cosa que ha augmentat l’estigmatitzaci\u00f3 i l’aporof\u00f2bia d’\u00e0mplies capes socials, sobre les persones m\u00e9s pobres i excloses.<\/p>\n\n\n\n El 29 de mar\u00e7 passat d’aquest any ha entrat en vigor la Llei del Sistema Basc per a la Garantia d’Ingressos i per a la Inclusi\u00f3 (LSVGII). Es tracta d’una llei continuista del model de lluita contra la pobresa basat en prestacions sotmeses a multitud de requisits i obligacions, l’impossible compliment dels quals per col\u00b7lectius vulnerables de milers de persones en risc de pobresa, continuar\u00e0 impedint-ne l’acc\u00e9s, la qual cosa mantindr\u00e0, gaireb\u00e9 la tercera part de gent pobra, en la seva actual situaci\u00f3 de pobresa. I el mateix passar\u00e0 amb m\u00e9s de la meitat, que, malgrat percebre la Renda de Garantia d’Ingressos, se segueix considerant pobre perqu\u00e8 la dotaci\u00f3 de la prestaci\u00f3 no arriba a cobrir el llindar de pobresa.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 aquesta nova llei ha gosat inaugurar un nou front d’atac contra les persones pobres. Sense cap necessitat, ja que el frau en l’actual model de prestacions del Govern Basc no ha superat mai l’1% del total dels fons destinats a combatre la pobresa, ha creat un nou cos d’inspecci\u00f3 i control, dotat inicialment amb una plantilla de 25 persones, les \u00e0mplies compet\u00e8ncies de les quals arriben fins a les propostes de sancions, la funci\u00f3 punitiva de les quals s’ha endurit notablement. Aquest nou cos, que ja podem anomenar la policia de Lanbide, i que no sabem si compartir\u00e0 tasques amb la temuda Ertzaintza, que inspeccionava, fins ara, els domicilis de les persones perceptores i sol\u00b7licitants de la RGI, traspassant tots els l\u00edmits del sacrosant dret constitucional a la inviolabilitat domicili\u00e0ria, o la substituir\u00e0, jugar\u00e0 un paper nefast en el futur de l’actual model de rendes m\u00ednimes condicionades i garantides del Govern Basc. Les seves inspeccions i controls, que fins ara es gestionaven dins de les mateixes estructures de Lanbide, sense m\u00e9s problemes, s’agreujaran fins a l\u00edmits insospitats, fent la vida de les persones sol\u00b7licitants i perceptores de la RGI m\u00e9s dif\u00edcil. S’augmentaran les expulsions de persones pobres del sistema, i tot ell apareixer\u00e0, als ulls de la majoria social, com a sospit\u00f3s; sospita que la pagar\u00e0, fet i fet, la gent pobra que exerceix el seu dret a un ingr\u00e9s per evitar la pobresa.<\/p>\n\n\n\n Per tot aix\u00f2, des d’orain!, seguim denunciant, no sols la insufici\u00e8ncia dels models de rendes m\u00ednimes, sin\u00f3 tamb\u00e9 la repressi\u00f3 i el maltractament institucional que suposen sobre les persones m\u00e9s empobrides. Continuem insistint que l’acc\u00e9s a drets tan b\u00e0sics com l’alimentaci\u00f3, el vestit o l’habitatge no pot estar ple d’una xarxa interminable de requisits i obligacions, que es converteixen en obstacles i paranys, que els fan inaccessibles bona part de les persones m\u00e9s vulnerables de la nostra societat. Apostem tamb\u00e9, per imaginar una vida m\u00e9s enll\u00e0 de la feina (o de l’ocupaci\u00f3, m\u00e9s ben dit), en qu\u00e8 puguem organitzar les nostres societats al voltant de la garantia de les necessitats col\u00b7lectives, en lloc d’estar supeditades als interessos (i els beneficis) del mercat. I seguim apostant per una pol\u00edtica p\u00fablica de garantia de rendes que es basa en els principis d’individualitat, universalitat i incondicionalitat, com \u00e9s la renda b\u00e0sica incondicional.<\/p>\n\n\n\n Una renda b\u00e0sica que es lliuri a totes les persones de manera individual, superant el car\u00e0cter \u201cfamilista\u201d de moltes pol\u00edtiques p\u00fabliques que perjudiquen especialment les dones i les persones joves. Una renda b\u00e0sica universal, que protegeixi totes les persones independentment del lloc d’origen i de la situaci\u00f3 administrativa actual, enfrontant l’exclusi\u00f3 de les persones migrants. I una renda b\u00e0sica que sigui completament incondicional, sense obligacions ni requisits administratius, perqu\u00e8 puguem comptar amb els recursos econ\u00f2mics necessaris per gaudir d’una vida digna: fora del control de les institucions, sense veure’ns obligades a agafar qualsevol feina de merda per poder sobreviure, i amb la capacitat de decidir sobre qu\u00e8 volem fer realment amb el nostre temps de vida (ja sigui dins o fora del mercat de treball). Per descomptat, no pensem en la RBI com un instrument a\u00efllat (o com a soluci\u00f3 \u00fanica a les xacres d’aquest sistema capitalista), sin\u00f3 que la concebem com una eina m\u00e9s de la m\u00e0 d’altres pol\u00edtiques p\u00fabliques encaminades a protegir la vida davant del capital: com la protecci\u00f3 i la garantia d’acc\u00e9s universal i gratu\u00eft a la sanitat i l’educaci\u00f3, la implantaci\u00f3 d’un sistema p\u00fablic de cura, una reforma radical i progressiva de la fiscalitat que redistribueixi les rendes acumulades pel capital, una pol\u00edtica p\u00fablica d’acc\u00e9s universal a l’habitatge, la transformaci\u00f3 del nostre model productiu i de consum, o l’abolici\u00f3 de la Llei d’Estrangeria, entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n Com deia, estem completament decidides a continuar treballant en defensa de la implantaci\u00f3 d’una RBI a Euskal Herria durant molts m\u00e9s anys, i us convidem a unir-vos a nosaltres. Actualment, ens organitzem al voltant d’una ASSEMBLEA OBERTA general \u2014amb grups als quatre herrialdes de Hego Euskal Herria\u2014, en la qual, per descomptat, us convidem a totes a participar-hi.<\/p>\n\n\n\n En aquests moments, els nostres objectius consisteixen en: d’una banda, mantenir les relacions ja establertes amb els moviments socials i sindicats, aix\u00ed com generar moltes altres relacions noves, per continuar reflexionant sobre la utilitat pol\u00edtica que pot tenir la reivindicaci\u00f3 d’una RBI en els seus respectius \u00e0mbits dincid\u00e8ncia i de treball; i d’altra banda, a continuar mantenint la tensi\u00f3 per consolidar la incid\u00e8ncia social assolida durant el proc\u00e9s de la ILP i assolir una pres\u00e8ncia m\u00e9s o menys estable de l’RBI a l’esfera pol\u00edtica i al debat p\u00fablic. En definitiva, continuar ampliant els suports a favor de l’RBI fins que aquesta proposta es converteixi, m\u00e9s aviat que tard, en un nou dret universal i que ho faci des d’uns principis ideol\u00f2gics d’esquerra.<\/p>\n\n\n\n Foto: (Intervenci\u00f3 d’Itziar Guerendiain, en nom d’orain! PER UNA RENDA B\u00c0SICA INCONDICIONAL, a la xerrada del 9\/maig\/2023, celebrada al local de les JJ.GG. de BIZKAIA, carrer Hurtado de Amezaga, 6, Bilbao)<\/p>\n\n\n\n