Amb motiu del passat vuit de mar\u00e7 vaig fer una xerrada a la meva ciutat sobre les aportacions que el feminisme ha realitzat per a l’avan\u00e7 democr\u00e0tic i social. Per aix\u00f2 vaig preparar unes diapositives amb temes variats.<\/p>\n\n\n\n
Realitzar aquest tipus de feines sempre ens enriqueix perqu\u00e8 ens obliga a explorar temes que, o b\u00e9 per desconeguts o per oblidats, hem de recuperar per a l’explicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
A banda d’aquest treball de cerca i recopilaci\u00f3, tinc la fortuna de comptar amb amigues a les quals acudir en cas de dubtes que sempre m’escolten amb atenci\u00f3, em corregeixen i fins i tot m’aporten els seus punts de vista, sempre enriquidors. En aquest cas va ser Tere Nieto<\/strong> la que em va ajudar per a recordar alguns temes fonamentals, com ara el paper de les dones durant la Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Un paper interessadament ocultat pel r\u00e8gim feixista del dictador, que no nom\u00e9s es va encarregar de tornar les dones a casa seva i tancar-les amb pany i forrellat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va fer \u201cb\u00e9\u201d el seu treball d’esborrat de les millores que es van aconseguir a trav\u00e9s de la Constituci\u00f3 de 1931.<\/p>\n\n\n\n En recordar-les a les diapositives, va sorgir el debat posterior, ja que la majoria de presents van recon\u00e8ixer no saber quins drets com l’avortament, el divorci, la lliure elecci\u00f3 de professi\u00f3 i la prohibici\u00f3 de discriminaci\u00f3 laboral per a les dones van n\u00e9ixer en aquella Constituci\u00f3 de 1931. I van ser moltes m\u00e9s les persones que desconeixien que, aleshores, es va declarar a l’Estat Espanyol com a laic i es va prohibir que l’ensenyament obligatori per a nenes i nens estigu\u00e9s en mans de congregacions religioses.<\/p>\n\n\n\n Els actuals avan\u00e7os dels drets de les dones no van n\u00e9ixer a la Constituci\u00f3 del 1978. No. Alguns es van recuperar de la del 31 i d’altres com l’avortament o el divorci encara van haver d’esperar alguns anys per ser, de nou, una realitat. Siguem doncs justes amb el feminisme de la Segona Rep\u00fablica i recuperem la veu silenciada i ocultada interessadament de tantes dones que van lluitar per aquells drets que despr\u00e9s serien arrabassats pel r\u00e8gim feixista del dictador Franco.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s de just\u00edcia no nom\u00e9s recordar-les, sin\u00f3 tamb\u00e9 reivindicar-les amb treballs com les magn\u00edfiques exposicions que l’associaci\u00f3 \u201cDones en acci\u00f3 de Xirivella\u201d estan duent a terme a trav\u00e9s de la investigaci\u00f3. No nom\u00e9s \u00e9s important recuperar els noms de dones de tots els \u00e0mbits com a bibliotec\u00e0ries, mestres, artistes, escriptores, treballadores de diferents sectors, sindicalistes, etc. que van aportar els seus talents i que moltes ho van pagar amb les seves vides, amb la pres\u00f3 o, en el millor dels casos, amb l’exili, tamb\u00e9 \u00e9s important recuperar les seves aportacions i els seus llegats. \u00c9s important i, sobretot, just. Els ho devem. Les feministes d’avui seguim lluitant per una agenda que elles ja havien superat en alguns aspectes per\u00f2 que el llast de la reacci\u00f3 continua pesant en alguns sectors que, per exemple, no veuen a la prostituci\u00f3 un atemptat als drets humans de les dones prostitu\u00efdes. Perqu\u00e8 el feminisme ha de ser necess\u00e0riament abolicionista i aix\u00f2 elles ja ho tenien molt clar.<\/p>\n\n\n\n Quan mires el passat i imagines tot el patiment que el terrible cop d’estat feixista va provocar, s’obren ferides que ni tan sols saps que tens.<\/p>\n\n\n\n Quan penses en el patiment d’aquelles dones que ho van perdre tot, pr\u00e0cticament de la nit al dia, i es van veure tancades a casa i totalment sotmeses als mandats de pares, germans i marits, a m\u00e9s de permanentment vigilades pels p\u00falpits i els confessionaris, prens realment consci\u00e8ncia de la necessitat del feminisme per no tornar a aquelles situacions.<\/p>\n\n\n\n Sense elles, les que van quedar i les que van haver de marxar, la nostra her\u00e8ncia i el nostre bagatge seria molt diferent. No recon\u00e8ixer les seves aportacions seria tornar a enterrar-les. I ara a l’oblit que encara \u00e9s pitjor.<\/p>\n\n\n\n Les noves formes adanistes de fer feminisme de la gent postmoderna oblida que tot est\u00e0 inventat i que nom\u00e9s des del reconeixement a les nostres ancestres que ho van donar tot, fins i tot les seves vides, podrem avan\u00e7ar i consolidar drets. I aquests drets no consisteixen a convertir desitjos en lleis. Aix\u00f2, a banda de ser idiota i insensat, \u00e9s insolidari i injust per a la majoria de la poblaci\u00f3 mundial que som les dones.<\/p>\n\n\n\n Mirar la realitat del que som amb una \u00f2ptica m\u00e9s adequada, ens ha de portar al reconeixement d’aquelles gr\u00e0cies a les quals avui tornem a gaudir de drets i llibertats.<\/p>\n\n\n\n Recon\u00e8ixer-les, anomenar-les i donar-los l\u2019espai que mereixen en la hist\u00f2ria \u00e9s de just\u00edcia. I es mereixen aquest acte de just\u00edcia i de reparaci\u00f3 hist\u00f2rica. Sense totes elles, segurament avui no ser\u00edem on som.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb motiu del passat vuit de mar\u00e7 vaig fer una xerrada a la meva ciutat sobre les aportacions que el feminisme ha realitzat per a l’avan\u00e7 democr\u00e0tic i social. Per aix\u00f2 vaig preparar unes diapositives amb temes variats.<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":24858,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[47458,47460,43546,47461,47463,47462,47459,47457],"class_list":["post-72735","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge","tag-8m-2","tag-constitucio-3","tag-ddhh-2","tag-drets-2","tag-llibertats-2","tag-republica-3","tag-segona-republica-3","tag-tere-nieto-2"],"yoast_head":"\n
I quan em refereixo a l’exili no nom\u00e9s em refereixo a les que van marxar for\u00e7osament a altres pa\u00efsos del m\u00f3n on les van acollir i fins i tot van valorar els talents. Tamb\u00e9 vull referir-me a les que van patir l’exili interior que va ser igual o fins i tot m\u00e9s dur que l’exterior i que, amb el seu treball silenciat i silenci\u00f3s, van contribuir a mantenir viva l’esperan\u00e7a per a generacions futures. Gr\u00e0cies a la seva milit\u00e0ncia silenciada, seguim els seus passos qui hem heretat els seus llegats feministes.<\/p>\n\n\n\n