{"id":70238,"date":"2022-10-13T13:09:54","date_gmt":"2022-10-13T11:09:54","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/el-poder-de-les-paraules\/"},"modified":"2023-03-19T13:43:58","modified_gmt":"2023-03-19T12:43:58","slug":"el-poder-de-les-paraules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/","title":{"rendered":"El poder de les paraules"},"content":{"rendered":"\n

OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

(He escrit aquest article a partir d’un treball que vaig publicar a Revista l’Espill, n\u00fam. 18, l’any 2004: Cr\u00f2niques d’una vida sense justicia<\/em>. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.)<\/p>\n\n\n\n


Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos. Algunes s\u00f3n escriptores que creuen en l’incommensurable poder de les paraules i s’han proposat superar el car\u00e0cter insuportable del silenci, fer visible la seva cruel situaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La veritat \u00e9s una eina destructiva, i aquestes escriptores s’han entestat a desbaratar l’univers fonamentalista fora del qual no hi ha res m\u00e9s que el caos i la bogeria. Elles ho han vist amb els seus ulls i han estat expulsades de l’univers com\u00fa perqu\u00e8 no s’han resignat a la brutalitat de la hist\u00f2ria, de la seva hist\u00f2ria, i tampoc a la condici\u00f3 d’ab\u00fas i tirania. Han escrit llibres que trastornen, que acompanyen els lectors al pou de si mateixos, que no permeten dormir.<\/p>\n\n\n\n

Enmig de tot aquest paisatge tan poc estimulant, \u00e9s un heroisme que una dona s’entossudeixi a escriure i publicar un llibre. Ben segur que a les forces socials, pol\u00edtiques i religioses influents d’aquests pa\u00efsos \u2013\u00e9s a dir, una poblaci\u00f3 pr\u00e0cticament del tot masculina\u2013, el fet que aquests llibres arribin a publicar-se els deu semblar obra de Satan\u00e0s. Per\u00f2 cada dia ens arriben a casa nostra not\u00edcies d’obres noves escrites per dones que viuen en pa\u00efsos en conflicte, pa\u00efsos on s\u00f3n considerades, en els casos m\u00e9s favorables, una mica m\u00e9s que esclaves; llibres escrits per iranianes, iraquianes, pakistaneses, marroquines, eg\u00edpcies… en els quals invariablement i al marge de la hist\u00f2ria o del tema s’adverteix una den\u00fancia ben clara sobre la situaci\u00f3 d’opressi\u00f3 de les dones. L’esperit de la literatura d’aquestes escriptores \u00e9s, doncs, la resist\u00e8ncia; la resist\u00e8ncia a l’ensorrament de la seva dignitat. S\u00f3n relats impressionants, a vegades escrits en condicions molt dif\u00edcils, penes, problemes, perills que fan posar els p\u00e8ls de punta. Personalment reclamaria una lectura activa i ass\u00eddua d’aquesta mena de novel\u00b7les, de les autobiografies i autoficcions que es publiquen peri\u00f2dicament. Faig meves les paraules d’ Humbert Humbert, el personatge principal de Lolita, la famosa obra de l’escriptor rus Nab\u00f2kov: \u00abEt necessito, lector, perqu\u00e8 ens imaginis, perqu\u00e8 no existir\u00edem de veritat si no ho fas\u00bb. Com podem, si no, deixar const\u00e0ncia d’aquesta realitat atro\u00e7 en la hist\u00f2ria de la humanitat? La vida representada amb sang, mutilaci\u00f3 i mort.<\/p>\n\n\n\n

Llegir “Lolita” a Teher\u00e1n<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Amb l’obra Leer ‘Lolita’ en Teher\u00e1n<\/em>, la professora iraniana Azar Nafisi<\/strong> ha elegit l’autobiografia per a reproduir-nos la textura de la vida en una societat totalit\u00e0ria on les persones es troben desemparades en un m\u00f3n il\u00b7lusori i ple de falses promeses; un m\u00f3n on s’ha d’\u00e9sser molt l\u00facid per a distingir el salvador del botx\u00ed. A m\u00e9s, pel que fa a les dones, s’ha d’\u00e9sser molt valent per a testimoniar-ne l’opressi\u00f3, la discriminaci\u00f3 i els ultratges als quals s\u00f3n sotmeses en aquest pa\u00eds, l’Iran.<\/p>\n\n\n\n

El triomf, l’any 1979, de la revoluci\u00f3 de l’aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini<\/strong> i la proclamaci\u00f3 de la rep\u00fablica isl\u00e0mica foren determinants a l’hora de donar un fort impuls a l’onada integrista que s’estengu\u00e9 per tot el m\u00f3n musulm\u00e0 i que arrib\u00e0 al zenit a l’Afganistan amb els talibans al poder. La legislaci\u00f3 de la shar\u00eda reempla\u00e7\u00e0 el sistema jur\u00eddic vigent i es convert\u00ed en la norma. L’edat conjugal descend\u00ed als nou anys, l’adulteri i la prostituci\u00f3 es castigaven amb la mort per lapidaci\u00f3, i les dones passaren a valer davant la llei la meitat que els homes. A la ministra d’Educaci\u00f3 del r\u00e8gim anterior la posaren en un sac i la mataren a pedrades i cops de bast\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Azar Nafisi ens parla de l’esquizofr\u00e8nia d’una rep\u00fablica isl\u00e0mica escindida en dues: la de les paraules i la dels fets. En la rep\u00fablica isl\u00e0mica de les paraules, la d\u00e8cada dels noranta (3) comen\u00e7\u00e0 amb promeses de pau i reforma. Un mat\u00ed, el Consell dels Guardians, despr\u00e9s d’\u00e0rdues deliberacions, havia elegit l’antic president Hojat-olEslam Ali Khamenei<\/strong>, successor de l’aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini. Khamenei estava vinculat a alguns dels grups m\u00e9s conservadors i reaccionaris de la minoria governant, per\u00f2 tamb\u00e9 era conegut pel seu mecenatge a les arts. De fet, havia rebut una dura recriminaci\u00f3 de Khomeini per haver suavitzat el to de la condemna teol\u00f2gica de Salman Rushdie<\/strong>. Per\u00f2 aquesta mateixa persona \u2013en paraules de la professora Nafisi\u2013, \u00abel nou cap suprem, que ostentava ara el m\u00e9s alt t\u00edtol pol\u00edtic i religi\u00f3s del pa\u00eds, que exigia el m\u00e9s gran respecte, era un farsant\u00bb. Khamenei opt\u00e0 per unir-se al b\u00e0ndol dels m\u00e9s reaccionaris. En aquesta decisi\u00f3, no sols hi influ\u00efren les seves creences religioses; s’hi recolz\u00e0 per tal de rebre suport i protecci\u00f3 pol\u00edtica, i per compensar la manca de respecte que sentien per ell els seus mateixos col\u00b7legues. La nova esperan\u00e7a era el poder\u00f3s i antic portaveu del Parlament, Hojat-olEslam Rafsanjani, el primer que meresqu\u00e9 el nom de reformista. Parl\u00e0 de liberalitzar les lleis, per\u00f2 aquestes reformes significaren, una vegada m\u00e9s, \u00abque podies saltar-te les normes i ensenyar un floc de cabell per sota del mocador. Era com dir que podies \u00e9sser una mica feixista o un comunista moderat\u00bb. El liberalisme del president Rafsanjani, igual que el del seu successor, el president Khatami, no pass\u00e0 d’aqu\u00ed. Els que es prengueren seriosament les seves reformes i la liberalitzaci\u00f3 pagaren un preu molt alt, a vegades amb la vida, mentre els seus botxins quedaven lliures i sense c\u00e0stig. Quan l’escriptor dissident Saiidi Sirjani, que imaginava que comptava amb el suport presidencial, fou empresonat i torturat (i finalment assassinat), ning\u00fa no l’ajud\u00e0; un altre exemple de la tensi\u00f3 constant entre la rep\u00fablica isl\u00e0mica de les paraules i la dels fets, una tensi\u00f3 que encara avui dia continua.<\/p>\n\n\n\n

Instaurada la rep\u00fablica iraniana, el nou govern no trig\u00e0 a aprovar normes que restringien la vestimenta de les dones i les obligaven a dur chador o un mant\u00f3 llarg i el mocador. L’experi\u00e8ncia havia demostrat que l’\u00fanica manera que aquestes normes fossin acatades era imposar-les per la for\u00e7a. La desobedi\u00e8ncia es castigava de diverses maneres, des de sancions econ\u00f2miques fins a setan-ta-sis fuetades i la pres\u00f3. M\u00e9s tard, el Govern cre\u00e0 les conegudes esquadres de la moralitat: grups armats de quatre persones d’ambd\u00f3s sexes que patrullaven pels carrers en un Toyota blanc per garantir el compliment de les lleis. Vigilaven que les dones duguessin el vel degudament, que no anessin maquillades i que no passegessin amb homes que no fossin familiars propers… no caminaven dretes, sin\u00f3 que ajupien el cap, no podien \u00e9sser vistes, ni escoltades, ni advertides i, per aix\u00f2, no miraven mai els altres vianants. \u00c9s a dir, havien d’esdevenir invisibles.<\/p>\n\n\n\n

L’Iran era, doncs, (quan a l’any 2004 vaig escriure l’article Cr\u00f2niques d’una vida sense just\u00edcia<\/em>) un pa\u00eds on tots els gests, fins i tot els m\u00e9s privats, s’interpretaven en sentit pol\u00edtic. Els ulemes el governaven, i la religi\u00f3 s’utilitzava com a instrument de poder, com a ideologia. Els colors del mocador d’Azar Nafisi o la corbata del seu pare eren s\u00edmbols de decad\u00e8ncia occidental i de tend\u00e8ncies imperialistes. Pels carrers es podien llegir consignes escrites a les parets amb grans lletres: \u00abEls homes que duen corbata s\u00f3n lacais dels americans; el vel \u00e9s la protecci\u00f3 de la dona\u00bb. No dur barba, estr\u00e8nyer la m\u00e0 de l’altre sexe, aplaudir o xiular en reunions p\u00fabliques, era considerat un acte de conspiraci\u00f3 imperialista per exterminar la cultura de l’Iran.<\/p>\n\n\n\n

Aquest fou el cas de la professora Nafisi, a la qual, davant la seva desobedi\u00e8ncia (no sols per negar-se a dur el vel \u2013yihab\u2013), limitaren de totes les maneres imaginables, la controlaven i l’espiaven, i finalment li negaren la pla\u00e7a universit\u00e0ria que li corresponia. Les \u00faltimes setmanes abans de deixar la universitat s’enfront\u00e0 reiteradament a d’altres docents perqu\u00e8 mantenien llargu\u00edssimes i insulses discussions encarades a eliminar paraules de determinades obres mestres de la literatura. Nafisi ens diu: \u00abPodia alg\u00fa concentrar-se en la feina, dur a terme una tasca de nivell i profitosa, quan el que preocupava la junta de professors era eliminar la paraula vi d’una novel\u00b7la de Hemingway?\u00bb. L’escassa qualitat acad\u00e8mica de la universitat, la moralitat mesquina que exhibia triomfalment i l’estretor de mires l’havien desil\u00b7lusionat indefectiblement.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la tardor de 1995 quan l’autora decideix, despr\u00e9s d’abandonar volunt\u00e0riament la universitat, reclutar set alumnes i dur a terme al seu propi domicili un curs de literatura. Podem dir que Leer ‘Lolita’ en Teher\u00e1n \u00e9s una autobiografia revestida de ficci\u00f3: l’autora ens adverteix que ha modificat certs aspectes i comportaments dels seus personatges principals, les set alumnes, per encobrir-les de les dram\u00e0tiques conseq\u00fc\u00e8ncies que s’esdevindrien si la censura en conegu\u00e9s els noms i els fets reals. Desenganyades de la tr\u00e0gica i absurda farsa dels absolutistes fonamentalistes, es refugien a l’interior del domicili de Nafisi i, malgrat el p\u00e0nic que les corpr\u00e8n, es neguen a \u00e9sser com els altres, com els seus acusadors, com \u00abells\u00bb. En les sessions del seminari, llegien i discutien llibres de la literatura universal prohibits pel r\u00e8gim isl\u00e0mic totalitari, el qual, si se n’hagu\u00e9s assabentat, ho hauria reprimit amb c\u00e0stigs contundents i brutals. Vivien en una cultura que menyspreava les obres liter\u00e0ries; nom\u00e9s tenien valor, eren \u00abimportants\u00bb, quan servien per a all\u00f2 que, pel que sembla, era molt m\u00e9s necessari: la ideologia del r\u00e8gim isl\u00e0mic. Per\u00f2 enmig del context en el qual malvivien, valia la pena arriscar-se; aquell seminari era un intent desesperat d’escapolir-se, de gaudir d’un bri de llibertat durant unes hores a la setmana de la paranoia que contaminava l’ambient. El llibre es titula Leer ‘Lolita’ en Teher\u00e1n<\/em> perqu\u00e8 una de les obres que comenten \u00e9s la coneguda novel\u00b7la Lolita de Nab\u00f2kov.<\/p>\n\n\n\n

Quan s’asseien al voltant de la taula de la sala, es treien molt m\u00e9s que el mocador i el yihab que en la vida social els tapava el cap i els rostres. Molt m\u00e9s que el chador negre o marr\u00f3 fosc, que nom\u00e9s deixa al descobert l’oval de la cara i dues mans inusitades. La llum travessava les cortines de les finestres que, com que eren en un pa\u00eds isl\u00e0mic, havien d’estar obligat\u00f2riament cobertes. De fet, en aquests pa\u00efsos, els vels duen a terme la mateixa funci\u00f3 que les cortines: tradu\u00eft literalment, yihab significa ‘cortina’. La funci\u00f3 del vel \u00e9s id\u00e8ntica a la de la cortina: ocultar. Quan amaguem alguna cosa \u00e9s perqu\u00e8 no volem que sigui vista, per evitar mirades que, tal vegada, podrien \u00e9sser perilloses. El yihab t\u00e9 aquesta missi\u00f3: evitar la provocaci\u00f3 de desigs turbulents en els homes. Ja ho diu l’Alcor\u00e0: \u00abOrdena a les dones creients que humili\u00efn les seves mirades i que observin la contin\u00e8ncia, que no deixin veure els seus ornaments m\u00e9s del que est\u00e0 a l’exterior, que es cobreixin amb un vel, que nom\u00e9s deixin veure els seus encants als seus marits, als seus pares o als pares dels seus marits, als seus germans o als fills dels seus germans, als fills de les seves germanes o a les dones d’aquests, o als esclaus o criats barons que no necessitin dones [eunucs?], o als nens que no distingeixen encara les parts sexuals d’una dona. Que les dones no agitin els peus de manera que deixin veure els seus encants ocults. Gireu els vostres cors envers D\u00e9u a fi d’\u00e9sser feli\u00e7os\u00bb (sura XXIV, 31). Per aix\u00f2 a les dones se les ensinistra sobre com evitar atraure sexualment els homes: han de sortir de casa el m\u00ednim possible, sempre acompanyades per un membre mascul\u00ed de la fam\u00edlia, i han de tapar-se i mantenir-se callades. Ja ho hem dit abans: han d’esdevenir invisibles. En l’imaginari col\u00b7lectiu, una dona musulmana es diferencia d’una dona cristiana en el fet que la primera \u00e9s \u00abverge\u00bb, pura i blanca, ja que es reserva per al seu esp\u00f2s i nom\u00e9s per al seu esp\u00f2s. El seu atractiu, el seu poder, sorgeix de la seva mod\u00e8stia. De les cristianes, b\u00e9, qu\u00e8 se’n pot dir, de les cristianes, excepte que no s\u00f3n verges. Els autobusos estan dividits en dues parts, i les dones han d’entrar per la porta del darrere i asseure’s als seients reservats per a les dones. Per\u00f2 la paradoxa \u00e9s servida: als taxis s’accepten un m\u00e0xim de cinc passatgers, i homes i dones s’apilen com sardines. El mateix s’esdev\u00e9 als minibusos on les assetgen homenots barbuts i temorosos de D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n

En aquella sala creen, doncs, una vida artificial; es treuen els vels, escolten m\u00fasica prohibida, s’enamoren, es deixen cr\u00e9ixer les ungles i se les pinten. Despr\u00e9s, al carrer, s’hauran de posar guants per ocultar-les fins i tot a l’estiu, ja que les ungles pintades, igual que el maquillatge, eren un delicte que es castigava amb flagel\u00b7laci\u00f3, sanci\u00f3 i, fins i tot, amb un any de pres\u00f3. Qu\u00e8 dir\u00edeu, com us sentir\u00edeu, si una filla vostra arrib\u00e9s a casa plorant perqu\u00e8 el gu\u00e0rdia que vigila la porta de la universitat l’ha castigada, l’ha violentada i humiliada, pel fet de pujar corrent l’escala (perqu\u00e8 arribava tard a classe); pel fet de parlar amb persones de l’altre sexe; per dur una rosa premuda entre els seus llavis joves (la qual cosa anava contra la norma); o perqu\u00e8 li han trobat coloret a la bossa? Darrere l’opressi\u00f3 f\u00edsica i real del r\u00e8gim totalitari ve el malson de viure en una atmosfera de por perp\u00e8tua. Azar Nafisi ens explica que una de les coses que m\u00e9s clarament recorda de la Universitat de Teheran \u00e9s l’entrada al campus universitari. Al costat del portal principal hi havia una altra entrada petita amb una cortina, protegida per l’arrog\u00e0ncia d’un guardi\u00e0. Les alumnes, sense excepcions, havien de travessar aquella obertura lateral que donava a una habitaci\u00f3 fosca on les inspeccionaven. Havien de dur la roba de rigor: el color de la jaqueta, la longitud de l’uniforme, el gruix del mocador, la forma de les sabates. Els remenaven els objectes de la bossa, els fregaven la cara davant el m\u00ednim indici de maquillatge, els comprovaven la mida dels anells; inesgotables hist\u00f2ries de frustracions i dolor. Ben segur que aquella male\u00efda porta estava ideada per tornar-les invisibles, per humiliar-les i fer-les sentir vulgars i nul\u00b7les.<\/p>\n\n\n\n

La veu d’aquestes escriptores \u00e9s tristesa, s\u00faplica, abandonament, crit. Per\u00f2 tamb\u00e9 esperan\u00e7a, somni. Creen mem\u00f2ria collectiva conscients que avancen enmig d’una jungla plena d’entrebancs. Per\u00f2 elles els sortegen amb lucidesa persuadides que els mots poden fer canviar les coses. Escriuen perqu\u00e8 encara creuen en les paraules, en la literatura. Jo, com elles, tamb\u00e9 tinc aquesta feblesa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":38837,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-70238","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\nEl poder de les paraules | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El poder de les paraules | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-10-13T11:09:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-19T12:43:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"566\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"360\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\"},\"headline\":\"El poder de les paraules\",\"datePublished\":\"2022-10-13T11:09:54+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T12:43:58+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/\"},\"wordCount\":2720,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/ma_angels_viladot.jpg\",\"articleSection\":[\"Opini\u00f3: Drets Humans - Drets de les Dones\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/\",\"name\":\"El poder de les paraules | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/ma_angels_viladot.jpg\",\"datePublished\":\"2022-10-13T11:09:54+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T12:43:58+00:00\",\"description\":\"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/ma_angels_viladot.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/ma_angels_viladot.jpg\",\"width\":566,\"height\":360},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-poder-de-les-paraules\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Opinion\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/en-opinion\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Opini\u00f3: Drets Humans - Drets de les Dones\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/opinio\\\/opinio-drets-humans-drets-de-les-dones\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"El poder de les paraules\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\",\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004\",\"caption\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\"},\"description\":\"Doctora en psicologia i escriptora.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/ma_viladot\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/mangelsviladot\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El poder de les paraules | La Independent","description":"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"El poder de les paraules | La Independent","og_description":"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-10-13T11:09:54+00:00","article_modified_time":"2023-03-19T12:43:58+00:00","og_image":[{"width":566,"height":360,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Maria \u00c0ngels Viladot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot","twitter_misc":{"Written by":"Maria \u00c0ngels Viladot","Est. reading time":"13 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/"},"author":{"name":"Maria \u00c0ngels Viladot","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b"},"headline":"El poder de les paraules","datePublished":"2022-10-13T11:09:54+00:00","dateModified":"2023-03-19T12:43:58+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/"},"wordCount":2720,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg","articleSection":["Opini\u00f3: Drets Humans - Drets de les Dones"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/","name":"El poder de les paraules | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg","datePublished":"2022-10-13T11:09:54+00:00","dateModified":"2023-03-19T12:43:58+00:00","description":"(He escrit aquest article a partir d'un treball que vaig publicar a Revista l'Espill, n\u00fam. 18, l'any 2004: Cr\u00f2niques d'una vida sense justicia. Considero que aquest article publicat el 2004 \u00e9s vigent, com a m\u00ednim en all\u00f2 essencial. De validesa i actualitat gaireb\u00e9 absolutes.) OPINI\u00d3 Ja fa temps que dones dels pa\u00efsos musulmans ens alerten sobre la seva injusta situaci\u00f3 de desigualtat, sobre la manca de llibertat, la tortura i la mort en molts dels seus pa\u00efsos.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/ma_angels_viladot.jpg","width":566,"height":360},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-poder-de-les-paraules\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Opinion","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/en-opinion\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Opini\u00f3: Drets Humans - Drets de les Dones","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/opinio\/opinio-drets-humans-drets-de-les-dones\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"El poder de les paraules"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b","name":"Maria \u00c0ngels Viladot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/9463946fbc1cc2b2cba3be2337c2f268.jpg?ver=1793814004","caption":"Maria \u00c0ngels Viladot"},"description":"Doctora en psicologia i escriptora.","sameAs":["https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/ma_viladot"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/mangelsviladot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70238"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70238\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}