{"id":70192,"date":"2022-09-29T12:43:41","date_gmt":"2022-09-29T10:43:41","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/"},"modified":"2023-03-18T12:47:06","modified_gmt":"2023-03-18T11:47:06","slug":"el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/","title":{"rendered":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic"},"content":{"rendered":"\n

Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre “Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus” <\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

En els darrers anys el coronavirus ha dominat les nostres vides i ha protagonitzat la informaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i de les converses. Discursos i informacions de contingut cient\u00edfic s’han intercalat amb d’altres de contingut \u00e8tic i moral. La ci\u00e8ncia s’ha aproximat a la ciutadania de manera rellevant i \u00e9s en aquest context que Cristina Junyent<\/strong> escriu aquest llibre farcit d’exemples i de casos concrets per explicar la feina de les persones que des de la ci\u00e8ncia, la pol\u00edtica i el periodisme intervenen en el coneixement i en la seva aplicaci\u00f3 i difusi\u00f3. La intenci\u00f3 del llibre \u00e9s rebatre la desinformaci\u00f3 i la informaci\u00f3 falsa o enganyosa. En definitiva, aportar llum a les tenebres.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta entrevista respon a algunes preguntes sobre el contingut del llibre, i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Consideres que s\u00f3n prou coneguts socialment el sistema de validaci\u00f3 cient\u00edfica actual, l’intens recorregut i les dificultats que per a la carrera cient\u00edfica suposa publicar articles a revistes cient\u00edfiques acreditades i obtenir acreditacions per a poder millorar la posici\u00f3 acad\u00e8mica, aix\u00ed com les dones sovint ho tenen encara m\u00e9s dif\u00edcil?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que el sistema de validaci\u00f3 cient\u00edfica actual no \u00e9s prou conegut. Si es conegu\u00e9s millor, els qui tenen recel cap a la ci\u00e8ncia per desconfian\u00e7a, potser en tindrien menys.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8, ara per ara, \u00e9s el sistema que millor contrasta la versemblan\u00e7a dels resultats d’una recerca nova, tot i que a vegades hi ha qui aprofita les escletxes per treure’n profit en introduir alguns efectes secundaris no desitjats \u2014com succeeix en tota obra humana, sempre hi ha els aprofitats\u2014. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el millor, en primer lloc, perqu\u00e8 atorga una mena de segell de qualitat, ja que qui valida una recerca n’\u00e9s coneixedor del camp tem\u00e0tic. En segon lloc, perqu\u00e8 es fa, en principi, sense saber ni qui valida ni qui \u00e9s validat. Per tant, aix\u00f2 hauria de donar confian\u00e7a a la ciutadania, com d\u00f3na confian\u00e7a a les persones gestores i als cient\u00edfics i les cient\u00edfiques, ja que una bona validaci\u00f3 per col\u00b7legues \u00e9s el que permet als investigadors d’obtenir recursos per a la recerca de l’equip al qual pertanyen. Per aix\u00f2, a la carrera investigadora \u00e9s imprescindible publicar, la dita \u00e9s \u00abpublish or perish\u00bb perqu\u00e8, si no neden, s’ofeguen \u00abswim or sink\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a si les dones ho tenen encara m\u00e9s dif\u00edcil que els homes establerts, la resposta \u00e9s s\u00ed, hi ha un clar biaix, no tant en les llicenciatures o en la recerca, per\u00f2 s\u00ed en el reconeixement de la recerca. Tamb\u00e9 hi ha biaixos de la representaci\u00f3 en la recerca vers altres minories, per diverses raons que podem imaginar. Aquest fet no li fa cap b\u00e9 a la ci\u00e8ncia ni a cap disciplina complexa humana; resoldre un problema complex vol imaginaci\u00f3 i diverses maneres d’abordar-lo, que s’ho mirin ulls diferents vol dir que hi haur\u00e0 m\u00e9s propostes de resoluci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s probabilitats de trobar una resposta a la q\u00fcesti\u00f3 plantejada. Com evitar-ho? A molts llocs, reben els curr\u00edculum sense nom ni fotografia, nom\u00e9s amb els m\u00e8rits. Una audici\u00f3 a cegues, amb l’int\u00e8rpret separat per una cortina del jurat, va ser com les orquestres occidentals van veure com comen\u00e7ava a pujar la mitjana de dones en la seva composici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A la p\u00e0gina 56 del llibre parles del paper de la pol\u00edtica a les nostres vides i enumeres els tres punts principals de la intersecci\u00f3 entre pol\u00edtica i ci\u00e8ncia. Se’n despr\u00e8n que la ciutadania tenim dret que ens governi una millor classe pol\u00edtica i els partits pol\u00edtics tenen l’obligaci\u00f3 de trobar-la i preparar-la o m\u00e9s aviat assistim a un panorama pol\u00edtic que s’allunya d’aquest \u00f2ptim?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La meva opini\u00f3 personal \u00e9s que la pol\u00edtica actual est\u00e0 molt lluny de l’\u00f2ptim. Hi ha un exc\u00e9s de soroll, en la qual cosa tamb\u00e9 hi tenen alguna responsabilitat els mitjans. No s’hauria de donar tanta veu als pol\u00edtics i se n’hauria de donar m\u00e9s a la pol\u00edtica que fan. El que diuen no \u00e9s important, \u00e9s important el que fan. En la situaci\u00f3 actual sembla que fent jocs de mans ens escamotegen les accions. Hi ha pol\u00edtics molt poc preparats, o, el que \u00e9s pitjor, que en comptes de centrar-se en millorar el benestar social \u2014pel que han estat votats\u2014 amb el seu comportament lamentable emmascaren les accions correctes que fan altres, m\u00e9s discrets i treballadors. El risc \u00e9s que juguen amb foc, perqu\u00e8 generen molta desafecci\u00f3 entre la ciutadania, cosa que es tradueix en abstenci\u00f3 i que nom\u00e9s votin els “hiperventilats” de tots colors i aix\u00f2 \u00e9s perill\u00f3s per la democr\u00e0cia, la ciutadania s’ha radicalitzat a molts llocs del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la intersecci\u00f3 entre pol\u00edtics i cient\u00edfics, quan s’han posat a col\u00b7laborar en moments en qu\u00e8 han vingut maldades, la ciutadania hem vist que la situaci\u00f3 ha millorat, com va succeir durant la situaci\u00f3 pand\u00e8mica que viv\u00edem fa un parell d’anys. L’obtenci\u00f3 d’una vacuna contra el SARS-COV-2 nom\u00e9s despr\u00e9s de mesos de recerca va ser la millor not\u00edcia que vam tenir el 2020. I es va poder obtenir perqu\u00e8 molts cient\u00edfics de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n es van posar a treballar compartint troballes i experiments, com no havia passat mai. Aquesta conjuntura la va permetre una inversi\u00f3 tamb\u00e9 com mai en recerca de la vacuna. En termes de recerca, la seva obtenci\u00f3 va anar molt r\u00e0pida, per\u00f2 va se degut a dues situacions, una d’elles pr\u00e8via, perqu\u00e8 moltes de les eines, com ara el vehicle per a la vacuna de RNA, havia estat testejat i aprovat \u2014aix\u00f2 ho dic perqu\u00e8 una de les inquietuds que va generar la vacuna va ser la rapidesa, i no va ser tanta ja que ja hi havia feina avan\u00e7ada\u2014 i l’altra, perqu\u00e8 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els investigadors i les ag\u00e8ncies de validaci\u00f3 es van buscar mecanismes per contrastar les vacunes experimentals que superposaven fases en els assajos cl\u00ednics, sense perdre la qualitat dels resultats.<\/p>\n\n\n\n

\u00d2bviament, de la pand\u00e8mia ens n’hagu\u00e9ssim sortit tamb\u00e9 sense la vacuna, la biologia hagu\u00e9s seguit el seu cam\u00ed i el virus, tard o d’hora, hagu\u00e9s afluixat la patogenicitat com fan tots els par\u00e0sits. Per\u00f2 hi haguessin hagut milers o milions m\u00e9s de defuncions arreu. Recordem nom\u00e9s com va canviar la tr\u00e0gica situaci\u00f3 de les resid\u00e8ncies de gent gran nom\u00e9s comen\u00e7ar a inocular les vacunes a principis de 2021.<\/p>\n\n\n\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 de gent de la ci\u00e8ncia i decisors pol\u00edtics \u2014que van comprendre que calia invertir en recerca\u2014 i tamb\u00e9 de ciutadans i ciutadanes que vam jugar el nostre paper \u2014alguns fent voluntariat en els assajos i els altres vacunant-nos en ser cridats a fer-ho. A Catalunya la vacunaci\u00f3 va ser massiva\u2014va millorar la situaci\u00f3 de tothom. Fins i tot de qui no es van voler vacunar podent fer-ho. Aquesta seria una de les lli\u00e7ons de la pand\u00e8mia, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre cient\u00edfics, gestors i informadors afavoreix la participaci\u00f3 ciutadana i alleugereix les complicacions.<\/p>\n\n\n\n

Amb les alarmants dades de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) sobre contaminaci\u00f3 ambiental i les dr\u00e0stiques recomanacions que es fa a les administracions locals per reduir el tr\u00e0nsit motoritzat, si es que es vol protegir la salut de la ciutadania, com es pot entendre la resist\u00e8ncia i atacs a qu\u00e8 han de fer front ajuntaments com el de Barcelona a l’hora de dur a terme aquests canvis i prendre mesures efectives en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No ho s\u00e9, no ho puc comprendre. Penso que \u00e9s el curt-terminisme de les eleccions cada quatre anys, quan es compleix el termini. Les evid\u00e8ncies s\u00f3n clares fa temps, enguany s’ha complert una cinquantena d’anys de la publicaci\u00f3 d’ \u00abEls l\u00edmits del creixement\u00bb, un informe demanat pel Club de Roma, no pas una entitat extremista. Des d’aleshores les evid\u00e8ncies han estat aclaparadores, un degoteig continu de pron\u00f2stics que s’han anat acomplint. Fins i tot la Uni\u00f3 Europea parla d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i tot el que l’envolta: contaminaci\u00f3 d’aire i deteriorament dels s\u00f2ls, p\u00e8rdua de biodiversitat,… Per aix\u00f2 fa temps que els experts parlen de “canvi global” i no nom\u00e9s de “canvi clim\u00e0tic”. I tots aquests canvis han estat deguts a la intervenci\u00f3 humana.<\/p>\n\n\n\n

Mirant-ho des de la biologia humana, no voler mitigar-ho \u00e9s una posici\u00f3 for\u00e7a absurda perqu\u00e8 en aproximadament dos-cents anys des de la revoluci\u00f3 industrial en qu\u00e8 vam comen\u00e7ar a cremar abastament combustibles f\u00f2ssils hem aconseguit que la concentraci\u00f3 mesurada en parts per mili\u00f3 de CO2 (i altres gasos que s’han dipositat a les capes m\u00e9s exteriors de l’atmosfera on provoquen l’efecte hivernacle) s’hagi doblat respecte del valor que hi havia durant tot el temps en qu\u00e8 l’esp\u00e8cie humana ha evolucionat en el planeta.
No puc entendre aquestes ganes de fer negoci a curt termini, quan arreglar els desperfectes que ocasionen, per exemple les inundacions recurrents i altres pron\u00f2stics que malauradament es van complint, acabar\u00e0 costant molt m\u00e9s. Si hem fet cas als cient\u00edfics durant l’\u00e8poca de pand\u00e8mia, per qu\u00e8 no amb les alertes que envien de fa d\u00e8cades sobre els riscos del canvi global?<\/p>\n\n\n\n

Per millorar de manera realista la qualitat de l’aire les autoritats de Barcelona haurien d’aplicar mesures per reduir substancialment el nombre de vehicles, com s’ha fet a Mil\u00e0, Londres, Nova York, Estocolm o Par\u00eds. Apliquen taxes d’entrada, una taxa per contaminar, que despr\u00e9s pot revertir en renovar cap a el\u00e8ctrica la flota de transport dels gremis que abasteixen els comer\u00e7os. Per qu\u00e8 a Barcelona no ens atrevim? Falta valor? Tornem a l’ambient pol\u00edtic que coment\u00e0vem abans, est\u00e0 ben espatllat. El cotxe ha esdevingut el rei i ens ha ocupat tot l’espai de la ciutadania. A mi em semblen positives totes les accions que deixin fora de la ciutat els cotxes oferint un sistema alternatiu de transport p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

No entenc aquest menyspreu per la vida, per la vida humana o per la qualitat de vida dels altres; no ens enganyem, va d’aix\u00f2. La contaminaci\u00f3 provoca la mort prematura de milers de persones al m\u00f3n. Potser els qui decideixen mantenir la situaci\u00f3 actual s\u00f3n els que viuen a llocs on la qualitat de l’aire \u00e9s millor i per aix\u00f2 ni ells ni els seus fills viuen tan afectats. Hem de mantenir un entorn amb bona qualitat de l’aire per a tothom.<\/p>\n\n\n\n

Tampoc no entenc aquesta arrog\u00e0ncia de creure’ns per damunt de qualsevol altra esp\u00e8cie o poblaci\u00f3. Ampliar l’aeroport del Prat vol dir carregar-se una zona rica de diversitat; per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el m\u00e9s greu, al meu parer, el que realment preocupa \u00e9s que va en sentit totalment contrari al que haur\u00edem d’anar. Davant de la davallada del petroli, quants anys hi haur\u00e0 per amortitzar la inversi\u00f3? I per qu\u00e8 no es dediquen els recursos a invertir per mitigar l’escalfament global? Quan el nivell del mar pugi, com respondran les clavegueres de Barcelona? Cal que cuidem l’entorn on ens hem desenvolupat; \u00e9s on vivim, no tenim un planeta B.<\/p>\n\n\n\n

Sobre el periodisme cient\u00edfic dius que \u00abla informaci\u00f3 cient\u00edfica cal que tingui un tractament neutre i objectiu i que expliqui fets vertaders, verificats i verificables\u00bb (p\u00e0g. 99). Tanmateix, existeix el frau editorial en ci\u00e8ncia i no sempre \u00e9s f\u00e0cil poder avaluar la versemblan\u00e7a i la fiabilitat de les not\u00edcies, i encara ho dificulta m\u00e9s la rapidesa que proporcionen les xarxes socials. Quins consells donaries per evitar not\u00edcies falses i informacions err\u00f2nies, inexactes, enganyoses en temes de ci\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quant al frau en la publicaci\u00f3 cient\u00edfica, \u00e9s clar que existeix, \u00e9s el que coment\u00e0vem abans, sempre hi ha alg\u00fa que es creu m\u00e9s llest. Per\u00f2 l’experi\u00e8ncia davant d’aquest casos posa mecanismes de comprovaci\u00f3 per tapar les escletxes que deixa el sistema, i per on es poden colar l’ab\u00fas de poder o els conflictes d’inter\u00e8s. Quan es detecta una nova escletxa es prenen mesures per tancar-la.<\/p>\n\n\n\n

Als diaris, la bona premsa, la que habitualment podem considerar de refer\u00e8ncia, aplica tamb\u00e9 mecanismes per detectar possibles fraus. Ens en podem refiar, en termes generals.<\/p>\n\n\n\n

Una altra cosa s\u00f3n les xarxes socials. Que tothom hi pugui publicar permet aix\u00f2, que tothom hi publiqui. Veritats i mentides hi circulen a la mateixa velocitat.<\/p>\n\n\n\n

Consells? Desenvolupar una mica d’olfacte per desconfiar del que ens grinyola quan llegim. Habitualment, les not\u00edcies falses venen tenyides per un llenguatge molts cops conf\u00fas i dif\u00edcil d’entendre; \u00e9s veritat que els conceptes cient\u00edfics no s\u00f3n de comprensi\u00f3 immediata, per\u00f2 sempre deixen un espai per a la reflexi\u00f3 i la incertesa que fa gran a la ci\u00e8ncia. Com que els cient\u00edfics treballen per assaig i error, les \u00abveritats\u00bb de la ci\u00e8ncia mai no s\u00f3n absolutes, s\u00f3n temporals; el coneixement posterior superar\u00e0 la \u00abveritat\u00bb anterior. Corregir permet avan\u00e7ar; si no, no anir\u00edem endavant. Cap altra disciplina permet la correcci\u00f3! Potser nom\u00e9s la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que quan trobem a determinada premsa o a les xarxes una not\u00edcia amb frases grandiloq\u00fcents i segures, arrufem el nas; els cient\u00edfics habitualment parlen amb peus de plom (no fos cas que els sent\u00eds un\/a col\u00b7lega). Aix\u00f2 s\u00ed, la prud\u00e8ncia sol quedar reflectida en la de la ci\u00e8ncia de frontera; sobre el coneixement consolidat \u2014com ara que les pedres cauen o que els humans som primats\u2014 hi ha acord global. Per tant, desconfiem si ens fan dubtar que la Terra \u00e9s un globus.<\/p>\n\n\n\n

Una altra pista ens les donen les fonts; n’hi ha de les que ens en podem refiar, mentre que d’altres, no. Podem buscar qui signa una informaci\u00f3 que sembla sorprenent, i qu\u00e8 ha publicat anteriorment. Hem d’anar amb peus de plom i buscar fonts segures. Arrufem el nas tamb\u00e9 si no hi ha una font clara o si la refer\u00e8ncia \u00e9s en Pere de la Cullera, diguem-ne. Ens podem fixar que els bons diaris indiquen la font i en les versions en l\u00ednia, l’enllacen.<\/p>\n\n\n\n

Si encara seguim dubtant, contrastem el que sentim o llegim, nom\u00e9s cal fer una petita cerca copiant i enganxant. De la mateixa manera que ha aflorat la desinformaci\u00f3, tamb\u00e9 han aflorat moltes iniciatives que busquen desemmascarar-les com ara o . I, per descomptat, si ens arriba una not\u00edcia que ens sembla dif\u00edcil d’empassar, frenem la cadena, confirmem-la amb altres diaris de refer\u00e8ncia, solvents. Si nom\u00e9s una font d\u00f3na una not\u00edcia que sembla incre\u00efble, \u00e9s que probablement ho \u00e9s. Esperem l’endem\u00e0 a veure si segueix essent una informaci\u00f3 trencadora i, en l’entretant, estalviem energia i esfor\u00e7os deixant de reenviar-la, tinguem paci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 vol dir el terme \u00abinfod\u00e8mia\u00bb encunyat per l’OMS i com ha contribu\u00eft negativament a frenar la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un terme que d\u00f3na idea de l’epid\u00e8mia d’informaci\u00f3 i de desinformaci\u00f3 que hi ha hagut durant la pand\u00e8mia, ha estat com un segon contagi massiu. El m\u00e9s terrible \u00e9s que, en el cas de la desinformaci\u00f3 fins i tot hi ha contribu\u00eft alguns presidents de govern (entre els m\u00e9s famosos, un a Nord Am\u00e8rica i un altre, al sud). Han dit mentides sobre la pand\u00e8mia i sobre els tractaments per combatre-la. I aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s imprudent, sin\u00f3 perill\u00f3s. Tuitejar que la hidroxicloroquina, una medicaci\u00f3 contra la mal\u00e0ria, va b\u00e9 contra la covid sense tenir-ho contrastat per la comunitat cient\u00edfica va fer que persones es mediquessin amb subst\u00e0ncies que no els van fer b\u00e9 i que malalts de mal\u00e0ria es quedessin sense tractament. Una irresponsabilitat que, en les mans del president dels Estats Units, va m\u00e9s enll\u00e0, no \u00e9s nom\u00e9s mala gesti\u00f3 per desconeixement, \u00e9s provocat.<\/p>\n\n\n\n

Ens pots explicar com el nostre cervell es mou entre el marc emocional i l’anal\u00edtic per processar la informaci\u00f3 i per qu\u00e8 sovint preferim creure en alguna cosa per sentir-nos segurs i segures, encara que no sigui veritat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta idea m’agrada molt, trobo que quan l’assumim ens posa a lloc: el nostre jo no \u00e9s m\u00e9s que fruit de l’evoluci\u00f3, els nostres sentits no reben informaci\u00f3 de l’exterior, reben percepcions que despr\u00e9s el cervell interpreta. I el nostre cervell ens fa algunes trampes. De vegades tendim a veure una cara a una taca en la paret o entre herbes; aquesta tend\u00e8ncia s’ha seleccionat evolutivament perqu\u00e8 intuir una cara ens for\u00e7ava a fugir. Si despr\u00e9s la lleona no era m\u00e9s que en la nostra imaginaci\u00f3, nom\u00e9s hav\u00edem invertit en una correguda; si la lleona hi era, evit\u00e0vem ser el seu sopar.<\/p>\n\n\n\n

Una altra de les trampes \u00e9s el neguit que causa al nostre cervell la incompletesa d’una idea. Tendim a completar-la amb informaci\u00f3 encara que sapiguem que \u00e9s mentida! Com que el desassossec se’ns fa dif\u00edcil de suportar, tendim a omplir buits ni que sigui de manera irracional. Tamb\u00e9 \u00e9s molt com\u00fa, quan alg\u00fa et defensa una falsa ter\u00e0pia, sentir: \u00aba mi em funciona\u00bb. En realitat, si un remei no es prova en un n\u00famero elevat de persones, no serveix; que passi el mal de cap despr\u00e9s de prendre alguna cosa pot ser degut a la casualitat o a l’autosuggesti\u00f3, que juga un paper molt elevat en el nostre cervell: li encanta conv\u00e8ncer-se del que ja t\u00e9 assimilat. Com tamb\u00e9 li agrada trobar la part truculenta de les coses, la bruixa en el t\u00fanel.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, si ens aturem a rumiar, a fer servir el nostre cervell anal\u00edtic i demanar criteris argumentats s\u00f2lidament, tamb\u00e9 aconseguim tranquil\u00b7litzar-nos i arribar a conclusions molt m\u00e9s racionals. Per\u00f2 costa un esfor\u00e7 que moltes persones no estan disposades a fer, per mandra, per pensar que nom\u00e9s elles tenen informaci\u00f3 privilegiada…<\/p>\n\n\n\n

El pensament racional \u00e9s la forma de pensar dels cient\u00edfics, buscar raonaments sense que hi hagi cap for\u00e7a sobrenatural que ho expliqui, experimentar per contrastar les hip\u00f2tesi i acceptar-les o refusar-les. Per aix\u00f2 \u00e9s bo educar els infants en el pensament racional. Quan \u00e9rem persones ca\u00e7adores i recol\u00b7lectores les nostres preocupacions eren immediates: si trob\u00e0vem menjar per passar el dia, si la lleona ens podia enxampar. Per\u00f2 ara vivim en una societat infinitament m\u00e9s complexa i aquestes solucions evolutives d’aleshores empitjoren la situaci\u00f3. Per tant, per organitzar-nos millor i acarar els reptes a que ens enfrontem, hem d’intentar apaivagar el desassossec del nostre cervell, \u00e9s molt m\u00e9s eficient per organitzar-nos.<\/p>\n\n\n\n

Quan era petita a les portes del metro hi havia un pensament racional: \u00abantes de entrar, dejen salir\u00bb. Tenia com a objectiu aturar un moment les persones que volien abocar-se apressades dins el vag\u00f3 per por de perdre el tren, perqu\u00e8 aix\u00ed permetien sortir les persones que ho volien. El pensament racional nom\u00e9s demana una mica de calma per raonar qu\u00e8 \u00e9s millor per a la comunitat perqu\u00e8, finalment, revertir\u00e0 en cadasc\u00fa de nosaltres. Als vagons del metro ja no ho indica, hem superat aquesta por de perdre el tren. \u00c9s amb aquests petits aven\u00e7os \u2014s\u00e9 que de vegades retrocedim, per\u00f2 avancem de forma neta en el cam\u00ed de la racionalitat\u2014 que podrem salvar aquesta esp\u00e8cie que va arribar a la Terra fa molt poc temps, en termes evolutius. Segons el calendari de la hist\u00f2ria del cosmos que Carl Sagan<\/strong> va fer correspondre amb un any, haur\u00edem arribat a temps de prendre el ra\u00efm.<\/p>\n\n\n\n

Des que als anys noranta va sorgir una nova perspectiva que propiciava la comunicaci\u00f3 horitzontal entre persones expertes i ciutadania, \u00ables tres D: di\u00e0leg, discussi\u00f3, debat\u00bb (p\u00e0g. 194 del llibre). Quines iniciatives en aquest sentit destacaries a nivell europeu i de ciutat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La perspectiva de di\u00e0leg, \u00e9s a dir, de comunicaci\u00f3 en dues direccions, va sorgir despr\u00e9s de veure que hi havia moltes maneres d’abordar els problemes socials, calia escoltar totes les persones implicades amb voluntat de solucionar-los perqu\u00e8 tenien informaci\u00f3 que els gestors no tenien. \u00c9s una forma de fer molt sana per prendre decisions ciutadanes, que ja es comencen a prendre a Barcelona i a Catalunya. Fa temps que s’escolta els pescadors per implementar calendaris, la ciutadania per saber on ser\u00e0 m\u00e9s efectiu un banc per a les persones grans. I en decisions de nivells superiors, tamb\u00e9. Ajuda a pol\u00edtics i gestors a prendre mesures consensuades per aconseguir el b\u00e9 com\u00fa. Davant de la necessitat de mitigaci\u00f3 d’alguns dels reptes als que ens enfrontem: emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, desigualtat, desinformaci\u00f3, noves pand\u00e8mies… o hi som tots i totes o no hi haur\u00e0 soluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a aix\u00f2, \u00f2bviament, la ciutadania tamb\u00e9 hem de sentir-nos co-responsables.<\/p>\n\n\n\n

Estem en un bon moment pel que fa a fomentar l’inter\u00e8s general per la ci\u00e8ncia i la tecnologia incloent aquests temes al curr\u00edculum escolar i en concret es fan prou accions per fomentar aquests temes entre les nenes i les noies?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No m’he dedicat a l’ensenyament escolar, per aix\u00f2 no conec gaire els canvis que hi ha hagut en el curr\u00edculum, per\u00f2 veig com les meves col\u00b7legues professores d’institut es duen les mans al cap amb cada nova llei. El coneixement cient\u00edfic i sobre tot saber com \u00e9s el m\u00e8tode que s’aplica per arribar-hi ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic, a defensar-se dels qui pretenen entabanar, a observar els problemes amb un criteri per poder-los resoldre. A pensar en el benestar com\u00fa, que \u00e9s el que ens salvar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 clar que necessitem joves investigadors\/es que facin augmentar el coneixement. Per\u00f2 sobre tot necessitem ciutadans racionals. I tamb\u00e9 noves visions de les persones que exploren les diverses manifestacions de la creativitat, perqu\u00e8 poden aportar noves visions de la realitat i possibles claus per resoldre els reptes als que ens enfrontem. Necessitem pensar de manera racional i treballar conjuntament.<\/p>\n\n\n\n

Ens pots explicar qu\u00e8 \u00e9s la campanya de l’Asociaci\u00f3n de Mujeres Investigadoras y Tecn\u00f3logas (AMIT) anomenada #NoMoreMatildas i en qu\u00e8 consisteix la s\u00edndrome de la impostora i com aquests biaixos tenen efectes negatius en la ci\u00e8ncia i la recerca de qualitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’efecte Matilda fa refer\u00e8ncia a Matilda Joslyn Gage<\/strong> (1826-1898), que va veure que davant les mateixes compet\u00e8ncies les dones quedaven ocultes rere l’ombra dels homes. Va ser la primera activista en denunciar la injust\u00edcia social que \u00e9s la infrarepresentaci\u00f3 de les dones en els cercles cient\u00edfics. La seva lluita va prendre el nom d’\u00abefecte Matilda\u00bb, el moviment que oculta i minimitza els \u00e8xits cient\u00edfics de les dones. Amb la campanya #NoMoreMatildas l’AMIT (Associaci\u00f3 de Dones Investigadores i Tecn\u00f2logues) pret\u00e9n denunciar la situaci\u00f3 i promoure la vocaci\u00f3 cient\u00edfica d’adolescents i nenes.<\/p>\n\n\n\n

Enguany se celebra el centenari d’Esther Lederber<\/strong>g, va treballar amb el seu marit i va fer recerca ella sola. A l’hora de donar el premi Nobel per les troballes sobre el comportament dels bacteris, a qui van donar el premi? Al marit, com us podeu imaginar.<\/p>\n\n\n\n

La s\u00edndrome de l’impostor \u00e9s el revers de l’efecte de Dunning-Kruger o de la superioritat il\u00b7lus\u00f2ria. Apareix quan persones dotades intel\u00b7lectualment es consideren inferiors a aquells amb qui se solen trobar; fins i tot, senten no ser mereixedors\/es de la seva companyia. \u00c9s m\u00e9s com\u00fa en dones, que acostumem a callar si ens ignoren o si no se’ns reconeix la feina, o si ens toca fer la feina bruta. Tendim a pensar que estem prenent la pla\u00e7a a alg\u00fa altre. I no \u00e9s aix\u00ed. Estem educades en la humilitat, mentre que els nois no estan en l’atreviment. Estad\u00edsticament, \u00e9s clar. Per\u00f2 nosaltres tenim m\u00e9s tend\u00e8ncia a acceptar un pagament baix per la feina que fem per nosaltres mateixes, (pels altres acostumem a lluitar m\u00e9s), mentre que als nois se’ls educa per defensar i reclamar els seus drets. Tradicionalment nosaltres acceptem millor la imposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El llibre es va publicar el mar\u00e7 d’enguany, fa sis mesos. Explica’ns com est\u00e0 anant la seva rebuda i quin inter\u00e8s ha generat entre les lectores i els lectors i la premsa.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que encara \u00e9s dif\u00edcil de saber, perqu\u00e8 el recompte de vendes s’acostuma fer en tancar l’any. Per\u00f2 estic satisfeta. He llegit cr\u00edtiques on es diu que era un llibre necessari. I tamb\u00e9 s\u00e9 que ha estat inspirador de l’obra de teatre \u00abImmunitat\u00bb, escrita per Jordi Casanovas<\/strong>, que van representar a la Villarroel. Ara vosaltres publiqueu una entrevista on tinc l’oportunitat d’explicar-ne el contingut. Espero que vagi essent un degoteig. Per\u00f2, no s\u00e9… Si m\u00e9s no, he pogut publicar el meu testament professional. Malgrat mancances que reconec (sempre es pot millorar), estic satisfeta.<\/p>\n\n\n\n

En quins projectes de divulgaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia est\u00e0s involucrada actualment?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Actualment estic duent projectes de divulgaci\u00f3 una mica salpebrats. Publico quinzenalment una columna d’opini\u00f3 a Naci\u00f3 Digital, i trimestralment una p\u00e0gina que anomenem “Coses del cos” al Tatano, el Cavall Fort dels petits, il\u00b7lustrades per Cristina Losantos. Amb ella tamb\u00e9 hem preparat dos jocs de llibres per infants; “El cos hum\u00e0 per dins” i “El cos hum\u00e0 per fora”; i l’altre joc que s\u00f3n “Tots som parents” i “Tots som diferents”. I estem molt contentes perqu\u00e8 els dos han estat premiats.<\/p>\n\n\n\n

Presencialment, un cop al mes organitzo un Caf\u00e8 cient\u00edfic a la Casa Orlandai, que duren sense interrupci\u00f3 des de gener de 2009! I faig classes a adults a Vil\u00b7la Ur\u00e0nia i la Casa Elizalde.<\/p>\n\n\n\n

I encara col\u00b7laboro amb R\u00e0dio Farr\u00f3, amb un programa que es diu “Fen\u00f2mens naturals”, que es pot trobar en el bloc fenomens naturals.net<\/a>, que \u00e9s on em voldria jubilar quan sigui el moment.<\/p>\n\n\n\n

* Publicacions de l’Abadia de Montserrat, mar\u00e7 2022.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre “Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus” <\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":38754,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26587],"tags":[],"class_list":["post-70192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca"],"yoast_head":"\nEl coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-09-29T10:43:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-18T11:47:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2421\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1681\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Elsa Corominas\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Elsa Corominas\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"22 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Elsa Corominas\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/a56740a6fd8b75f7a9381a55b0a63e9b\"},\"headline\":\"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic\",\"datePublished\":\"2022-09-29T10:43:41+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-18T11:47:06+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/\"},\"wordCount\":4528,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/2017_Junyent_Interaccio.jpg\",\"articleSection\":[\"Recerca\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/\",\"name\":\"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/2017_Junyent_Interaccio.jpg\",\"datePublished\":\"2022-09-29T10:43:41+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-18T11:47:06+00:00\",\"description\":\"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/2017_Junyent_Interaccio.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/2017_Junyent_Interaccio.jpg\",\"width\":2421,\"height\":1681},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Empoderamiento y Liderazgo\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/empoderamiento-liderazgo\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Investigaci\u00f3n\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/es\\\/tema\\\/empoderamiento-liderazgo\\\/es-investigacion-es-liderazgo\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/a56740a6fd8b75f7a9381a55b0a63e9b\",\"name\":\"Elsa Corominas\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283\",\"caption\":\"Elsa Corominas\"},\"description\":\"Economista, editora, gestora cultural. Escric sobre cultura, literatura, teatre, cine, ci\u00e8ncia i educaci\u00f3.\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/elsa\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent","description":"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent","og_description":"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-09-29T10:43:41+00:00","article_modified_time":"2023-03-18T11:47:06+00:00","og_image":[{"width":2421,"height":1681,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Elsa Corominas","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"Elsa Corominas","Est. reading time":"22 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/"},"author":{"name":"Elsa Corominas","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/a56740a6fd8b75f7a9381a55b0a63e9b"},"headline":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic","datePublished":"2022-09-29T10:43:41+00:00","dateModified":"2023-03-18T11:47:06+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/"},"wordCount":4528,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg","articleSection":["Recerca"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/","name":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg","datePublished":"2022-09-29T10:43:41+00:00","dateModified":"2023-03-18T11:47:06+00:00","description":"Entrevista a Cristina Junyent a partir del llibre Fugir de les tenebres. Ci\u00e8ncia i ciutadania despr\u00e9s del coronavirus","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/2017_Junyent_Interaccio.jpg","width":2421,"height":1681},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/el-coneixement-cientific-ajuda-a-tenir-un-pensament-critic\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Empoderamiento y Liderazgo","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/empoderamiento-liderazgo\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Investigaci\u00f3n","item":"https:\/\/laindependent.cat\/es\/tema\/empoderamiento-liderazgo\/es-investigacion-es-liderazgo\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"El coneixement cient\u00edfic ajuda a tenir un pensament cr\u00edtic"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/a56740a6fd8b75f7a9381a55b0a63e9b","name":"Elsa Corominas","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/25a1c8635e5c6299a55fd90d8582c965.jpg?ver=1791996283","caption":"Elsa Corominas"},"description":"Economista, editora, gestora cultural. Escric sobre cultura, literatura, teatre, cine, ci\u00e8ncia i educaci\u00f3.","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/elsa\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/103"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70192"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70192\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38754"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}