La Xarxa Europea de Dones Periodistes (XEDP) ha participat en el XXIV Congr\u00e9s de l’Associaci\u00f3 Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE) a Roma.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Del 14 al 17 de setembre es va realitzar aquest Congr\u00e9s a l’Aula Magna de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la Universitat Roma Tre, sota el t\u00edtol de “Post pand\u00e8mia: els reptes de la comunicaci\u00f3 a nivell planetari”, i on es van tractar diferents temes com les migracions, el medi ambient, la llibertat de premsa i els seus l\u00edmits o els estereotips de g\u00e8nere en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n La XEDP teixint xarxes amb altres periodistes feministes va presentar al Congr\u00e9s de Roma la pon\u00e8ncia “La pres\u00e8ncia de les dones en les not\u00edcies” sobre la import\u00e0ncia del Cap\u00edtol J de la Plataforma d’Acci\u00f3 de Beijing aprovada l’any 1995 durant la IV Confer\u00e8ncia Mundial sobre la Dona de Nacions Unides, i mostrant els resultats de l’\u00faltim monitoreig global de mitjans pel que fa a l’Estat espanyol i a Xile.<\/span><\/p>\n La pon\u00e8ncia elaborada per les periodistes Mar\u00eda Elena Hermosilla<\/strong> (Xile) i Al\u00edcia Oliver<\/strong> (Catalunya) parteix de la import\u00e0ncia de la pres\u00e8ncia de les dones en les not\u00edcies i en els mitjans com a motor d’apoderament. Sens dubte, m\u00e9s dones en l’espai p\u00fablic i la incorporaci\u00f3 massiva de les dones al m\u00f3n laboral, pol\u00edtic, cultural i social afavoreix i enriqueix al conjunt de la societat malgrat que aquesta important contribuci\u00f3 no quedi reflectida, en general, en els continguts informatius dels mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Com deia Hermosilla “introduir m\u00e9s dones en els noticiaris no canviar\u00e0 el comportament de les audi\u00e8ncies, per\u00f2 les periodistes s\u00ed poden contribuir a l’exercici d’un periodisme amb agenda pr\u00f2pia que tingui en compte la just\u00edcia de g\u00e8nere i que impregni transversalment als mitjans i els missatges. Cal visibilitzar all\u00f2 que \u00e9s invisible, de manera que la informaci\u00f3 contribueixi a mostrar i denunciar els grans nusos de discriminaci\u00f3 que existeixen en la societat”.<\/span><\/p>\n \n La periodista xilena, Mar\u00eda Elena Hermosilla<\/span><\/p>\n \n \n Incidir per actuar<\/span><\/strong> Per\u00f2 aquest document de 1995, revisat cada cinc anys, tamb\u00e9 proposa recomanacions als governs, als mitjans, a la professi\u00f3 period\u00edstica, etc. I ressalta, entre altres, que cal instaurar mecanismes d’autoregulaci\u00f3 en els mitjans i enfortir-los, i cal idear m\u00e8todes per a erradicar els programes en qu\u00e8 hi hagi biaix de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Com va recordar Mar\u00eda Elena Hermosilla “en la Declaraci\u00f3 Pol\u00edtica de la Confer\u00e8ncia realitzada en ocasi\u00f3 del 25\u00e8 aniversari de la Confer\u00e8ncia de Beijing (2020), ONU-Dona va recon\u00e8ixer expl\u00edcitament les \u00e0rees on no hi ha hagut desenvolupament suficient i inclou en elles el tema de les dones i els mitjans de comunicaci\u00f3, la qual cosa demostra la complexitat i dificultat d’aquest tema”. Per aix\u00f2, es fa prioritari establir aliances entre periodistes i fer incid\u00e8ncia a nivell local i global.<\/span><\/p>\n \n La periodista catalana, Al\u00edcia Oliver amb Rosa Pratic\u00f3 membre de l’organitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s<\/span><\/p>\n \n \n Projecte de Monitoratge Global de Mitjans (GMMP)<\/span><\/strong> Aix\u00ed va sorgir la idea del GMMP, monitoratge que ofereix una instant\u00e0nia mundial d’un dia de la pres\u00e8ncia i participaci\u00f3 de les dones en les not\u00edcies, aix\u00ed com els prejudicis i estereotips i altres indicadors de g\u00e8nere en els mitjans de comunicaci\u00f3. S’organitza cada cinc anys, es tria un mateix dia per a tots els pa\u00efsos, una mateixa metodologia, i inclou entre els seus participants a organitzacions de la societat civil, associacions professionals dels mitjans de comunicaci\u00f3, sindicats i el m\u00f3n acad\u00e8mic, col\u00b7laborant de manera volunt\u00e0ria.<\/span><\/p>\n El primer monitoratge es va realitzar el 18 de gener de 1995 i van participar 71 pa\u00efsos. Els resultats es van presentar en el f\u00f2rum d’ONG de la IV Confer\u00e8ncia Mundial sobre la Dona a Beijing. Entre altres dades recollides, la representaci\u00f3 de les dones en les not\u00edcies era del 17%, mentre que la dels homes aconseguia el 83%.<\/span><\/p>\n Aquest primer monitoratge va ser realitzat per Media Watch i l’Associaci\u00f3 Mundial per a la Comunicaci\u00f3 Cristiana (WACC). Els posteriors monitoratges (2000, 05, 10, 15 i 20) han estat coordinats per WACC, una ONG global que promou els drets de la comunicaci\u00f3 per a la just\u00edcia social.<\/span><\/p>\n El sis\u00e8 GMMP, es va dur a terme el 29 de setembre de 2020, i ha estat la mostra m\u00e9s important que s’ha realitzat fins ara, on van participar 116 equips nacionals que van cobrir 30.172 not\u00edcies publicades en peri\u00f2dics, transmeses per r\u00e0dio i televisi\u00f3, i difoses en llocs web de not\u00edcies i a trav\u00e9s de tu\u00efts en 2.251 mitjans.<\/span><\/p>\n Segons va explicar Oliver “la proporci\u00f3 de dones com a subjectes i fonts en les not\u00edcies va augmentar un sol punt entre 2015 i 2020 (24% i 25%). Per aix\u00f2, una de les principals conclusions diu que es necessitaran almenys 67 anys m\u00e9s per a tancar la bretxa de g\u00e8nere que existeix en els mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals”.<\/span><\/p>\n \n Les periodistes Mar\u00eda Elena Hermosilla; Loredana Cornero, moderadora de la taula; Al\u00edcia Oliver i la ling\u00fcista, Maria Carreras<\/span><\/p>\n \n \n Alguns resultats a l’Estat espanyol i a Xile<\/span><\/strong> El monitoratge de 2020 va ser coordinat per M\u00aa Teresa Vera<\/strong>, de la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3 de la Universitat de M\u00e0laga i hi van participar m\u00e9s de 50 persones. Es van analitzar 563 informacions de 32 mitjans estatals i auton\u00f2mics, tant p\u00fablics com privats (81 not\u00edcies diaris, 222 de TV, 93 de r\u00e0dio, 77 de premsa digital i 90 tu\u00efts).<\/span><\/p>\n Si el 2015 es van analitzar per primera vegada els mitjans digitals, el 2020 es confirma que les dades no han suposat una ruptura de les rutines i dels biaixos de g\u00e8nere. “Nom\u00e9s el 31% dels subjectes informatius s\u00f3n dones. Amb la qual cosa la potencialitat dels nous mitjans no s’est\u00e0 aprofitant per a incrementar la diversitat”, segons manifestava Oliver.<\/span><\/p>\n El 2020 les dones s\u00f3n nom\u00e9s el 26% dels subjectes i fonts de les not\u00edcies en els mitjans tradicionals i el 31% en els digitals. Aquestes xifres representen un retroc\u00e9s respecte al monitoratge anterior (28% i 33% respectivament). Per tant, la meitat de la poblaci\u00f3 continua infrarepresentada en els mitjans de comunicaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s un retroc\u00e9s respecte a la mitjana europea (en 2015: 26%; en 2020 28%).<\/span><\/p>\n Com a l\u00ednies vermelles l’informe estatal destaca dos aspectes: d’una banda, el retroc\u00e9s experimentat respecte a les representacions de les dones. I d’altra banda, i de manera espec\u00edfica en aquest context cr\u00edtic, es recollia que “la cobertura informativa general ha estat particularment insensible amb les persones m\u00e9s vulnerables”.<\/span><\/p>\n En el cas de Xile tamb\u00e9 s’aprecia un retroc\u00e9s ja que els resultats demostren que la pres\u00e8ncia de les dones en les not\u00edcies \u00e9s del 31%, un punt menys que en l’anterior monitoreig (2015), que va ser d’un 32%.<\/span><\/p>\n![\"Ma](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Ma_Elena_Hermosilla.jpeg\")
<\/span><\/p>\n
\nA la taula de debat es va posar de manifest la import\u00e0ncia del Cap\u00edtol J de la Plataforma d’Acci\u00f3 de Beijing. Aquest document consta de 12 \u00e0rees d’acci\u00f3 i un dels seus punts \u2013el Cap\u00edtol J- tracta de les dones i els mitjans de comunicaci\u00f3. Entre altres punts, reconeix la possibilitat que tenen els mitjans de comunicaci\u00f3 per contribuir en l’avan\u00e7ament de les dones. I reconeix tamb\u00e9 l’abs\u00e8ncia de dones en llocs directius i els estereotips de g\u00e8nere en els continguts.<\/span><\/p>\n![\"AliciaOliver\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/AliciaOliver.jpg\")
<\/p>\n
\nEl GMMP \u00e9s la recerca m\u00e9s extensa i de major durada que existeix sobre g\u00e8nere en els mitjans de comunicaci\u00f3. Va sorgir com una iniciativa en la Confer\u00e8ncia sobre Comunicaci\u00f3 per a l’Apoderament de les Dones, que es va realitzar a Bangkok, al febrer de 1994. En ella van participar diferents grups i organitzacions de la societat civil i entre les seves conclusions es recollia la idea d’organitzar un dia, a principis de 1995, per fer seguiment dels mitjans de comunicaci\u00f3 i utilitzar aquestes dades com a base per a una an\u00e0lisi sobre la situaci\u00f3 de les dones en els mitjans.<\/span><\/p>\n![\"Mesa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Mesa_debat1.jpeg\")
<\/span><\/p>\n
\nL’Estat espanyol col\u00b7labora des de l’inici en el GMMP, i en concret, i gr\u00e0cies a la iniciativa de la Associaci\u00f3 de Dones Periodistes de Catalunya, amb el suport de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, des de Catalunya s’ha participat en els informes nacionals des que es van iniciar l’any 2005.<\/span><\/p>\n
![\"Presidentes\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Presidentes.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"CongresRoma\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/CongresRoma.jpg\")
<\/span><\/em><\/span><\/p>\n