{"id":70162,"date":"2022-09-14T13:56:15","date_gmt":"2022-09-14T11:56:15","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/lestiu-ja-era-nostre\/"},"modified":"2023-03-19T16:30:14","modified_gmt":"2023-03-19T15:30:14","slug":"lestiu-ja-era-nostre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/","title":{"rendered":"L’estiu ja era nostre*"},"content":{"rendered":"\n

OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l’estiu abans que me’l concedissin.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

1 d’agost, una de les dates m\u00e9s esperades de l’any. Vacances! El mail es relaxa i pel whatsapp nom\u00e9s arriben selfies de les amigues locatis que han marxat al mar o a la muntanya a carregar les piles. Aleshores, Franc, com se t’acut escoltar les noticies a primera hora del mat\u00ed si t’ho tens prohibit. Entre torrada i torrada, m’assabento de la pol\u00e8mica generada per la campanya: “L’estiu tamb\u00e9 \u00e9s nostre” (“El verano tambi\u00e9n es nuestro” en llengua original) i esbufego: Ja m’estan donant feina!<\/p>\n\n\n\n

Us la recordo?<\/p>\n\n\n\n

Finals de juliol. El Ministerio de Igualdad llen\u00e7a una campanya amb el lema “un estiu per a totes, sense estereotips i sense viol\u00e8ncia est\u00e8tica”, amb un cartell que “pret\u00e9n mostrar la diversitat dels cossos femenins”. Al cap de poc, salta la pol\u00e8mica: tres de les cinc models que hi surten denuncien l’\u00fas de la seva imatge sense el seu consentiment. Nyome Nicholas-Williams<\/strong> afirma que la seva fotografia es va obtenir del seu compte d’Instagram. El cas de Juliet Fitzpatrick<\/strong> \u00e9s m\u00e9s greu, no nom\u00e9s es va utilitzar la seva imatge sense perm\u00eds, sin\u00f3 que a m\u00e9s, es va modificar i apareix la seva cara amb el cos d’una altra dona amb una sola mastectomia, quan ella en t\u00e9 dues. Us sembla molt fort? Doncs \u00e9s peccata minuta <\/em>davant del cas m\u00e9s impactant: la model Sian-Green Lord<\/strong> llueix a la axil\u00b7la una mata de p\u00e8l, que no en t\u00e9, i una esvelta cama esquerra que tampoc no en t\u00e9 ja que porta una pr\u00f2tesi i reivindica la seva visibilitat.<\/p>\n\n\n\n

Jo \u00e9s que soc molt bleda, alguna cosa m’he perdut. Eliminar una cama ortop\u00e8dica \u00e9s reivindicar una imatge d’igualtat i diversitat?<\/p>\n\n\n\n

Em pregunto com van arribar a aquesta decisi\u00f3 a l’empresa encarregada de materialitzar la campanya. Tampoc s\u00e9 si va ser una sola dissenyadora o un equip, per\u00f2 imagino el raonament:<\/p>\n\n\n\n

\u2014El m\u00e9s important \u00e9s mostrar que una aixella no depilada \u00e9s un dret i no resta bellesa a la dona.
\u2014La model ens serveix for\u00e7a, es mon\u00edssima i t\u00e9 una cara molt \u00e8tnica, per\u00f2 aix\u00f2 de la cama ortop\u00e8dica resta intensitat a l’element clau, que \u00e9s el p\u00e8l a la aixella.
\u2014Ben cert, a la gent se li aniria la mirada cap a la pr\u00f2tesis. No interessa.
\u2014Doncs, Fotoshop i tira milles.<\/p>\n\n\n\n

Segur que hi va a ver aplaudiments.<\/p>\n\n\n\n

O, no ho s\u00e9… potser alg\u00fa va dir que el p\u00e8l a l’aixella afecta m\u00e9s dones o que ven m\u00e9s que una cama ortop\u00e8dica… \u00c9s que no m’entra al cap. No puc deixar de preguntar-me qu\u00e8 coi tenen al cervell. I si va ser una sola persona qui ho va decidir… t\u00e9 molt mal pron\u00f2stic.<\/p>\n\n\n\n

\"1e03a905-c754-4deb-8b75-9f1b75936f14<\/figure>\n\n\n\n

Com a colof\u00f3 (a mode de an\u00e8cdota perqu\u00e8, amb el que hem vist, aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s peccata minuta), es van utilitzar tipografies amb copyright sense pagar autoria, tot argumentant que “pensaven que eren d’\u00fas lliure”. Per donar-les un premi, vaja.<\/p>\n\n\n\n

Per la part que em toca, d’entrada, em va sortir una r\u00e0bia incontrolable i em vaig posar a teclejar a l’ordinador un manifest basat en l’insult. B\u00e9, insult relatiu, perqu\u00e8 dir que alg\u00fa \u00e9s curt d’enteniment, quan no en t\u00e9 \u00e9s fins i tot ben\u00e8vol. Passat el primer disgust, la meva educaci\u00f3 cristiana em port\u00e0 a acceptar que davant una curtesa de gambals tan exagerada cal m\u00e9s compassi\u00f3 que ira i vaig optar per fer pedagogia.<\/p>\n\n\n\n

Comencem pel principi: t\u00edtol de la campanya: “L’estiu tamb\u00e9 \u00e9s nostre”. Donem-li un parell de voltes a aquest bonic lema: “Nostre”? De qui? Entenc que es refereix a cossos est\u00e8ticament divergents com els que apareixen a la foto. Aleshores, vol dir que l’estiu no era nostre abans? En canvi, si que ho era i ho \u00e9s d’altres cossos que tot i estant fora del c\u00e0non de bellesa porten aquest dret de f\u00e0brica. Verbigr\u00e0cia, els senyoros amb panxa cervesera que recorren les platges tot fregant-se-la amb orgull. Ells no necessiten una campanya que els reivindiqui. Anem b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Seguim. “Tamb\u00e9” estableix dues categories, la de qui t\u00e9, per m\u00e8rit propi, lliure possessi\u00f3 de l’estiu i la de qui accedeix gr\u00e0cies a la magnanimitat de la campanya. La primera categoria \u00e9s la dels cossos acceptats com est\u00e0ndards. A la segona pertany qui, degut a alguna variable que no encaixa, est\u00e0 fora de la norma (socialment definida como a tal) i, per tant, necessita del seu perm\u00eds per prendre possessi\u00f3 de l’estiu. Sort que aquest “tamb\u00e9” ens equipara. Ara ja som iguals a les platges. Per\u00f2, cal reivindicar el que \u00e9s obvi? Quines \u00ednfules t\u00e9 qui m’atorga quelcom que ha estat sempre tan meu com de la resta de la gent? Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l’estiu abans que me’l concedissin.<\/p>\n\n\n\n

La societat inclusiva ens inclou, qu\u00e8 b\u00e9, i potser, fins i tot, li haurem d’agrair. Per\u00f2 ens inclou tot destacant aquesta nostra xacra que a ells i a elles les fa sentir que s\u00f3n gent normal i nosaltres una errada que cal encaixar amb una mena de cristiana compassi\u00f3 molt diferent a la que estic fent servir jo en aquest escrit. Seguim sent els\/les\/lis diferents. I s\u00ed, tamb\u00e9 “lis” perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 del desgavell que hi ha ara amb els g\u00e8neres, de les errades que pugui tenir determinada llei, dels excessos i de les situacions ins\u00f2lites, hi ha persones que no se senten ni “els” ni “les”. I qui no ho entengui, ho haur\u00e0 d’assumir.<\/p>\n\n\n\n

Tornant a la campanya. Es veu que la il\u00b7lustradora va demanar disculpes a trav\u00e9s de Twitter i, tot afirmant sentir-se molt avergonyida pels errors comesos, va oferir repartir entre les parts afectades els beneficis derivats de la seva feina per tal de pal\u00b7liar els danys causats. Lloable! Per\u00f2, diria que ni ella, ni el Instituto de las Mujeres, encarregat de dirigir la campanya, ni el Ministerio de Igualdad han demanat disculpes a la model por la falta de respecte i empatia que representa la ocultaci\u00f3 de la seva cama ortop\u00e8dica. I ho haurien de fer. Aix\u00ed com sentir-se m\u00e9s que avergonyides per l’enorme manca de sensibilitat que representa no entendre com \u00e9s d’important per a totes les persones a les que ens han tret un tros de cos, que aquesta jove aspirant a model ho sigui incl\u00fas amb una cama artificial. No estaria de m\u00e9s que fessin un reconeixement p\u00fablic lloant la seva valentia i assertivitat. Sian Lord<\/strong> es va fer famosa en publicar una foto amb una bossa de Louis Vuitton i el logo de la marca embolicant la seva pr\u00f2tesis. “volia demostrar a tothom que tenia la sort de tenir una “s\u00faper cama”, va declarar a la BBC. La imatge va tenir tant d’\u00e8xit que incl\u00fas la pr\u00f2pia marca li va agrair la iniciativa. Ella va afirmar haver recuperat un sentiment que pensava no tornaria a tenir mai m\u00e9s: “He tornat a tenir confian\u00e7a en mi mateixa”. S\u00ed, senyora, te l’has guanyada a pols.<\/p>\n\n\n\n

S’imaginen les implicades: dissenyadora, Instituto de las Mujeres, Ministerio de Igualdad, el proc\u00e9s que ha hagut que seguir per poder arribar a aquesta declaraci\u00f3? Coneixen les etapes que es descriuen \u2014primer de psicologia\u2014 per arribar a acceptar una amputaci\u00f3: negaci\u00f3, r\u00e0bia, depressi\u00f3, dol… fins aconseguir assumir-la i entrar a la fase de esperan\u00e7a? Per la part que me toca, em sento profundament ofesa. I comparteixo amb Sian Lord la seva decisi\u00f3 de mostrar amb orgull i glamur el nostre cos serrano tal como el temps, les cicatrius i les circumst\u00e0ncies l’han anat configurant. I tamb\u00e9 els capricis, por qu\u00e8 no. A aquestes al\u00e7ades ja no renunciarem a posar-nos bacones menjant braves, croissants de xocolata i gelats artesans. Al menys jo. I, per descomptat, a mostrar amb alegria els mixelins durant aquest estiu i en aquestes platges que ara ja s\u00ed ens pertanyen.<\/p>\n\n\n\n

El discurs del cos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tot aquest assumpte m’ha recordat quan vaig participar en una exposici\u00f3 de fotos de Judith Vizcarra<\/strong> amb dones mastectomitzades com a protagonistes. El t\u00edtol que, de entrada, pretenien posar-hi era “Seguim sent dones” (per un altre premi). No cal dir que m’hi vaig negar. Juntament amb Elina Norandi<\/strong>, autora d’un dels textos del cat\u00e0leg, vam insistir en que era innecessari reclamar all\u00f2 que \u00e9s per se; jo no he deixat de ser dona \u2014tot i amb una ploma propera al binarisme\u2014 ja sigui amb dues tetes, una o cap.<\/p>\n\n\n\n

Davant la queixa d’una de les models i l’arrogant exig\u00e8ncia de posar-hi jo el t\u00edtol (nom\u00e9s li va falta etzibar-me “llesta m\u00e9s que llesta), vaig escollir, sense dubtar i en un acc\u00e9s d’apoderament: “L’orgull de l’abs\u00e8ncia<\/a>“.<\/p>\n\n\n\n

La model va remugar: “Jo no em sento orgullosa d’haver perdut un pit”. Jo tampoc, li vaig dir, per\u00f2 s\u00ed de lluir el meu cos sense complexos tal com \u00e9s ara. I all\u00e0 que es va quedar el meu t\u00edtol.<\/p>\n\n\n\n

\"Tato<\/figure>\n\n\n\n

Foto @Judith Vizcarra. Tatuatge de @Joana Catot al cos d’ Isabel Franc<\/p>\n\n\n\n

Tant en aquella ocasi\u00f3 com en aquesta el que m\u00e9s m’entristeix \u00e9s haver d’esgrimir aquest tipus d’arguments precisament amb dones. Per\u00f2, tornant a la compassi\u00f3, entenc que per a algunes perdre un pit \u00e9s una trag\u00e8dia insalvable, no poden mirar-se al mirall, s\u00f3n incapaces de tocar-se i, menys encara, de deixar-se tocar, temen el rebuig social i es senten dones incomplertes. I \u00e9s que, ja sabem que Dues tetes tiren m\u00e9s… i sense elles no hi ha parad\u00eds. Aix\u00ed de cruel \u00e9s el valor est\u00e8tic i simb\u00f2lic que la societat patriarcal ha atorgat a aquesta part de l’anatomia femenina.<\/p>\n\n\n\n

En el meu cas, no cal dir que aquesta p\u00e8rdua no em va fer cap gr\u00e0cia, per\u00f2 m’ho vaig prendre per la banda del positivisme: no era un element funcional (com una cama, per exemple). Ni per edat ni per intenci\u00f3 faria \u00fas de les seves propietats, es quedava doncs en un element est\u00e8tic, aix\u00ed que vaig assumir amb estoica dignitat el meu nou aspecte i, com que volia seguir fent topless, vaig decidir decorar la zona com una invitaci\u00f3 a que em miressin sense haver de dissimular. Alguna energ\u00famena va tenir les penques de comentar que ho feia perqu\u00e8 en ser lesbiana no ho patia tant. A aquesta, ni compassi\u00f3 ni h\u00f2sties, directament a la foguera. Si alg\u00fa es pensa que per portar-ho millor es pateix menys, demostra una nul\u00b7la capacitat per posar-se al lloc de l’altra i entendre que aquesta actitud \u00e9s el resultat d’haver-se currat la resili\u00e8ncia amb molt d’\u00e8mfasi.<\/p>\n\n\n\n

Com ja vaig escriure fa uns anys a la revista Lectora<\/a>, un cos diferent provoca una curiositat morbosa. Mirem de gairell aquella part contrafeta o mutilada intentant esbrinar qu\u00e8 hi falta o que hi sobra, qu\u00e8 t\u00e9 o qu\u00e8 no t\u00e9, qu\u00e8 li passa o li deixa de passar. I d’alguna manera hem de reaccionar les persones amb cossos no normatius, diferents o no est\u00e0ndards. L’elecci\u00f3 d’adornar la cicatriu tatuant-me una sargantana polin\u00e8sia, s\u00edmbol de protecci\u00f3, va ser del tot intencionada . No es tractava d’amagar o dissimular la ferida sin\u00f3 de posar-hi presencia all\u00e0 on hi havia una dolorosa abs\u00e8ncia. Les cicatrius parlen, el tatuatge completava el discurs. Amb la decoraci\u00f3 del cos malm\u00e8s, la insurrecci\u00f3 de la difer\u00e8ncia, l’assumpci\u00f3 desitjada i conscient d’una est\u00e8tica divergent obrim les portes a nous paradisos. Qualsevol forma de modificaci\u00f3 del cos \u00e9s expressi\u00f3 de la nostra pr\u00f2pia ess\u00e8ncia, del nostre poder de decisi\u00f3 i la nostra manera d’estar al m\u00f3n. I ajuda a crear un altre tipus de referents. Aquesta mena de insubmissi\u00f3 corporal no deixa de ser una manifestaci\u00f3 de desobedi\u00e8ncia civil gr\u00e0cies a la qual, avui dia surten al carrer persones\/cossos que abans les fam\u00edlies ocultaven. \u00c9s aqu\u00ed on rau el valor i la infinita import\u00e0ncia de la visibilitat. Quan la model Sian Lord exhibeix la seva cama ortop\u00e8dica a conjunt amb la seva vestimenta, el que est\u00e0 fent \u00e9s convidar a que les mirades de gairell s’empassin la hipocresia. Ens hem de treure el barret o no ens hem de treure el barret?, senyores implicades en la campanya que ens ocupa.<\/p>\n\n\n\n

El Ministeri que “ens representa”<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La pregunta del mili\u00f3 \u00e9s per qu\u00e8 es va concedir el projecte a aquesta empresa en q\u00fcesti\u00f3 (no li far\u00e9 m\u00e9s publicitat) i no a una altra. No vull ser malpensada, per\u00f2 la veritat \u00e9s que em provoca certa suspic\u00e0cia. A la seva p\u00e0gina web \u2014ara eliminada\u2014, es parlava de presentar cossos no normatius a la platja, com els de dones amb sobrep\u00e8s, “per tal de millorar la sensibilitzaci\u00f3 contra els estereotips de g\u00e8nere basats en els canons de bellesa femenins”. Doncs, veient com ho han gestionat, jo flipo. I qui va proposar la campanya, no va revisar el resultat? No es dona un OK als projectes abans de ser llen\u00e7ats? L’Instituto de las Mujeres va afirmar que no sabia de l’\u00fas indegut de la imatge de les models i que, juntament amb l’autora, resoldrien la situaci\u00f3. Doncs, francament, no s\u00e9 com s’ha resolt. L’autora ha repartit els beneficis de la campanya i se li ha tancat la web? No s\u00e9 a vosaltres, per\u00f2 a mi m’agradaria saber de quant estem parlant. D’altra banda, aix\u00f2 \u00e9s tot? No hi ha m\u00e9s implicades ni a l’Instituto de las Mujeres ni al Ministerio? No dic ja dimitir, esport molt poc practicat a la pol\u00edtica del nostre estat pluriauton\u00f3mic, per\u00f2 assumir responsabilitats, dic jo que estaria b\u00e9, oi?. B\u00e9, tamb\u00e9 he dit abans que soc molt bleda, deixem-ho estar.<\/p>\n\n\n\n

Em dol, especialment, que la dissenyadora sigui una dona? Doncs no, nom\u00e9s m’agradaria veure-li la cara. El que s\u00ed em dol \u00e9s que sigui el Ministeri que em representa el responsable \u2014perqu\u00e8 d’alguna manera ho \u00e9s\u2014 d’una situaci\u00f3 tan vergonyosa. I que, es quedin tan amples. No \u00e9s la primera vegada que sento vergonya aliena per la seva forma de funcionar. En una ocasi\u00f3 anterior, per un tema m\u00e9s prosaic i molt m\u00e9s parodiable: una “invitaci\u00f3” sense pressupost a participar als actes del Dia de la Visibilitat L\u00e8sbica. Per poder assistir-hi, a m\u00e9s del despla\u00e7ament, em veia obligada a passar la nit a Madrid i havia d’anul\u00b7lar una classe, amb el conseq\u00fcent perjudici econ\u00f2mic. O sigui que vaig sol\u00b7licitar al Ministerio que assum\u00eds, al menys, una part de la despesa que em generava sortir a la foto. La resposta va ser aix\u00ed d’alegre:<\/p>\n\n\n\n

Sra. Franc: (m’encanta que me diguin senyora Franc)<\/p>\n\n\n\n

Lamentem molt informar-la que la Direcci\u00f3 general no pot assumir cap despesa respecte a aquest acte.<\/p>\n\n\n\n

Queda clar que el Ministerio i jo no coincidim en el concepte “invitar”, que la RAE defineix com: “Pagar la despesa que faci altra persona per gentilesa cap a ella”. El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que no en tinguessin ni per un AVE low cost. La meva representant \u00e9s especialista a aconseguir-me bitllets per menys de 20\u20ac anar i tornar (no acostumo a acceptar-los perqu\u00e8 soc molt pija i vull viatjar com a tal, per\u00f2 podria, que \u00e9s el que hi compta). Pel que fa a l’allotjament, ja hauria intentat jo que alguna amiga en don\u00e9s asil. Per\u00f2 no. No hi havia pressupost. Fi de l’assumpte.<\/p>\n\n\n\n

Semblar\u00e0 que amb aquesta rabieta pretenc desfogar-me per la ofensa i calmar el meu ego ferit, oi? Res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3. Tot i que gaudeixo (ho reconec) deixant anar una malsana intenci\u00f3 cr\u00edtica, el quid de la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en que, ara, per fi, ho he ent\u00e8s: no tenien pressupost perqu\u00e8 estaven estalviant per a campanyes com aquesta.<\/p>\n\n\n\n

Quin perill! Al grup pol\u00edtic que pret\u00e9n tancar el “nostre” ministeri per ser \u00abun insult constant a les dones i al contribuent\u00bb (que no als homes i les contribuents) s’estan fregant les mans. Haur\u00edem d’anar amb compte i no donar-los arguments. Malgrat tot, fora una ll\u00e0stima perdre una instituci\u00f3 que treballa per la igualtat, defensa la igualat, promou la igualtat, lluita per la igualtat…<\/p>\n\n\n\n

*Article publicat en castell\u00e0 a Pikara Magazine<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l’estiu abans que me’l concedissin.<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":38708,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[],"class_list":["post-70162","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana"],"yoast_head":"\nL'estiu ja era nostre* | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'estiu ja era nostre* | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-09-14T11:56:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-19T15:30:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"773\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"684\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Isabel Franc\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Isabel Franc\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Isabel Franc\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/50c9840d07611a14dc1eb867c0991606\"},\"headline\":\"L’estiu ja era nostre*\",\"datePublished\":\"2022-09-14T11:56:15+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T15:30:14+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/\"},\"wordCount\":2852,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/Isabel_Franc.JPG\",\"articleSection\":[\"Opini\u00f3: Vida q\u00fcotidiana\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/\",\"name\":\"L'estiu ja era nostre* | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/Isabel_Franc.JPG\",\"datePublished\":\"2022-09-14T11:56:15+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T15:30:14+00:00\",\"description\":\"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/Isabel_Franc.JPG\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/09\\\/Isabel_Franc.JPG\",\"width\":773,\"height\":684},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/lestiu-ja-era-nostre\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Opinion\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/en-opinion\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Opini\u00f3: Vida q\u00fcotidiana\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/opinio\\\/opinio-vida-queotidiana\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"L’estiu ja era nostre*\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/50c9840d07611a14dc1eb867c0991606\",\"name\":\"Isabel Franc\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581\",\"caption\":\"Isabel Franc\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/isabelfranc\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'estiu ja era nostre* | La Independent","description":"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"L'estiu ja era nostre* | La Independent","og_description":"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-09-14T11:56:15+00:00","article_modified_time":"2023-03-19T15:30:14+00:00","og_image":[{"width":773,"height":684,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG","type":"image\/jpeg"}],"author":"Isabel Franc","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"Isabel Franc","Est. reading time":"14 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/"},"author":{"name":"Isabel Franc","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/50c9840d07611a14dc1eb867c0991606"},"headline":"L’estiu ja era nostre*","datePublished":"2022-09-14T11:56:15+00:00","dateModified":"2023-03-19T15:30:14+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/"},"wordCount":2852,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG","articleSection":["Opini\u00f3: Vida q\u00fcotidiana"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/","name":"L'estiu ja era nostre* | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG","datePublished":"2022-09-14T11:56:15+00:00","dateModified":"2023-03-19T15:30:14+00:00","description":"OPINI\u00d3 Perqu\u00e8 jo, cos divergent, ja sentia molt meu l'estiu abans que me'l concedissin.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Isabel_Franc.JPG","width":773,"height":684},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/lestiu-ja-era-nostre\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Opinion","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/en-opinion\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Opini\u00f3: Vida q\u00fcotidiana","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/opinio\/opinio-vida-queotidiana\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"L’estiu ja era nostre*"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/50c9840d07611a14dc1eb867c0991606","name":"Isabel Franc","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/78b7579f1e8d29a5007b72675e3e5f82.jpg?ver=1793811581","caption":"Isabel Franc"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/isabelfranc\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70162","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70162"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70162\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70162"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70162"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70162"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}