Les primeres paraules de la guardonada a La Independent han estat “Crec que per Matar\u00f3 i per Catalunya \u00e9s important tenir un premi feminista d’aquestes caracter\u00edstiques en la persona d’una gran dona com ho va ser la Consol Nogueras i Seda”. <\/strong>Enguany celebrem el 140\u00e8 aniversari del naixement Consol Nogueras i Seda<\/strong> que va esdevenir la primera regidora escollida democr\u00e0ticament a l’Ajuntament de Matar\u00f3 del gener de 1934 al gener de 1939 i que fou una precursora en acci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n Aquest Premi ha estat creat per ERC de Matar\u00f3 per mostrar que “des del m\u00f3n local tamb\u00e9 s’aconsegueixen fer de les lluites quotidianes grans vict\u00f2ries”, ha dit Anna Salicr\u00fa<\/strong>. La presidenta del partit ha destacat que aquest Premi vol recon\u00e8ixer a persones o entitats que han desenvolupat una lluita activa per la igualtat plena. El Premi ha estat reconegut amb una obra de l’artista Alex Valls<\/strong>. Hi ha dues biografies publicades de la Consol Nogueras i<\/strong> Seda<\/strong> de les quals la \u00fanica autora \u00e9s la historiadora, Margarida Colomer.<\/strong><\/p>\n\n\n\n A. Salicr\u00fa, M. Colomer, J.Vall editor Fundaci\u00f3 Josep Irla <\/p>\n\n\n\n Com a historiadora perqu\u00e8 et vas fixar en la Consol Nogueras i Seda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La vaig descobrir quan estava treballant en la biografia de Josep Abril i Argem\u00ed<\/strong>, que va ser un dels primers republicans de Matar\u00f3 i el primer alcalde de la ciutat afusellat pel franquisme. Em vaig adonar que hi havia una dona a les llistes de les primeres eleccions amb vot universal que s’hi podien presentar dones i elegir dones i m’hi vaig endinsar per con\u00e8ixer-la.<\/p>\n\n\n\n Era d’Argentona. All\u00e0 ning\u00fa sabia qui era i a Matar\u00f3 tampoc. Em va estranyar que malgrat la literatura que hi ha sobre aquest per\u00edode ning\u00fa n’havia dit res. En el Premi Iluro de Marta Mant\u00e9<\/strong> hi figurava C. Nogueras que no es podia saber qui era i si era home o dona.<\/p>\n\n\n\n La vaig trobar als diaris i amb el nom de pila vaig veure que era una dona. En aquelles eleccions del 1934 s’hi presentaven quatre dones a tot Catalunya; Natividad Yarza Planas<\/strong>, es va presentar com a alcaldessa de Bellprat, Fidela Renom i Soler<\/strong>, regidora a Sabadell, Justa Goicoechea Mayayo<\/strong>, tamb\u00e9 regidora a l’Hospitalet i el mateix va fer la Consol Nogueras i Seda<\/strong>, a Matar\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Quines caracter\u00edstiques t\u00e9 el seu feminisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Primer deixa’m dir que penso que hi ha molts feminismes. Per resumir parlar\u00e9 de dos d’ells. El de les dones de la Lliga, feminisme de dretes perqu\u00e8 \u00e9s paternalista per\u00f2 ben acollit en certs sectors de la societat catalana de l’\u00e8poca i un altre que pret\u00e9n que la dona surti de casa, tingui una professi\u00f3 i l’exerceixi. La Consol<\/strong> era d’aquest darrer grup.<\/p>\n\n\n\n Quan va tenir els tres fills una mica espigadets va decidir que volia muntar un negoci com el que els seus pares tenien a Argentona.I es va comen\u00e7ar a guanyar la vida ella sola encara que hi havia gent que l’ajudava fins i tot de la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n Margarida Colomer i Anna Salicr\u00fa<\/p>\n\n\n\n I quan es va adonar que era important compartir el que pensava?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo dir\u00eda que va estar semprre molt atenta al que les clientes li explicaven sobre la situaci\u00f3n social. I no li van pasar desapercebuts els problemas que hi havia aleshores. Per aix\u00f2 va pensar que era cabdal sociabilitzar la situaci\u00f3n de les dones que ten\u00eden les mateixes necessitats.<\/p>\n\n\n\n Es van organitzar a partir del Centre Republic\u00e0 Federal de Matar\u00f3 i aquest va ser un pas molt significatiu. El m\u00e9s important \u00e9s que ella volia que el feminisme fos un moviment transformador de la societat i que la feina individual esdevingu\u00e9s col\u00b7lectiva. Per ella aquell feminisme local era obrir la porta a una desitjada transformaci\u00f3 social global. I jo c al qual em referia. rec que aquest seria el feminisme d’esquerres. T\u00e9 una vessant totalment activista, de consci\u00e8ncia per avan\u00e7ar socialment.<\/p>\n\n\n\n Anava agrupant dones que aneven a la botiga i es van reunir al Centre Republic\u00e0 Federal de Matar\u00f3 que estaba a la Pla\u00e7a Pi i Margall, ara coneguda com Pla\u00e7a de Cuba. Venien moltes persones de Barcelona, sobre tot homes. All\u00e0 ella es va anar poant d’una cultura pol\u00edtica i hi va veure la possibilitat de fer coses. En els llibres que he fet cito les que van formar part de la Junta feminista i a ella la van votar com a cap de llista. Hi havia moltes dones de la f\u00e0brica, remalladores, repuntadores etc.. I quan va venir el President Maci\u00e0 a Matar\u00f3 ella va representar a totes les feministes de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n El President Maci\u00e0 en una visita a Matar\u00f3 amb Consol Nogueras i Seda,<\/p>\n\n\n\n que mirant la foto \u00e9s a la dreta de Francesc Maci\u00e0,<\/p>\n\n\n\n Per respecte a la Mem\u00f2ria hist\u00f3rica local hem de con\u00e8ixer a totes aquestes dones que tant van fer pel pa\u00eds. No et sembla?<\/strong><\/p>\n\n\n\n A la biografia no nom\u00e9s parlo de la Consol<\/strong> parlo tamb\u00e9 de les altres dones. I en la segona biografia que s’ha fet d’ella que \u00e9s la que van donar suport l’ajuntament de Matar\u00f3 i el d’Argentona i l’arxiu comarcal del maresme i el Consell Comarcal del maresme \u2013 les quatre institucions-parlo de moltes de les dones que no s\u00f3n d’ERC.<\/p>\n\n\n\n N’hi havia moltes que tamb\u00e9 estan dins el moviment feminista, el PSUC, les llibert\u00e0ries, del POUM all\u00e0 hi surten totes. Tingues en compte que una cosa \u00e9s la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica i l’altre el feminisme que evoluciona. Tal com t’he dit ara el feminisme supera al g\u00e8nere en l’aspecte social, en la meva opini\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Creus que es pot ser d’esquerres i no defensar aquesta sociabilitzaci\u00f3 de la feina i la ideolog\u00eda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No. Penso que \u00e9s intr\u00ednseca, una cosa amb l’altra. La lluita feminista \u00e9s la lluita per la llibertat i per la igualtat. No \u00e9s mai nom\u00e9s per la igualtat perqu\u00e8 s\u00f3n dues idees que van unides. Per aix\u00f2 en aquests moments la lluita feminista supera al g\u00e8nere. La llibertat tal com l’enten la Consol Nogueras<\/strong> fins al moment en que es compromet a ser regidora d’assist\u00e8ncia social i intentar que totes les comunitats siguin religioses o laiques de Matar\u00f3 hi hagi una igualtat entre home i dona i una igualtat social.<\/p>\n\n\n\n Crec que el feminisme d’esquerres no \u00e9s el feminisme que est\u00e0 de moda. A la tele i als mitjans de comunicaci\u00f3 es diu feminisme per\u00f2 no \u00e9s refereixen al feminisme d’esquerres transformador com a moviment.<\/p>\n\n\n\n Ser d’esquerres i feminista no nom\u00e9s vol dir treballar per la igualtat entre home y dona sin\u00f3 per la igualtat social del m\u00f3n. Per aix\u00f2, el dia del lliurament de Premi vaig acabar amb una cita de la Montserrat Roig<\/strong> en la qual ella… diu que no hi ha dones feministes sense treballar per la igualtat de l’home i que aix\u00f2 suposa que l’home no ser\u00e0 mai lliure si no treballa per la igualtat perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s la seva pr\u00f2pia llibertat, aquesta igualtat.<\/p>\n\n\n\n Colomer i Salicr\u00fa<\/p>\n\n\n\n Agra\u00efments de la premiada, Margarida Colomer<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La historiadora maresmenca va agrair a ERC la idea de fer un memorial Feminista a Matar\u00f3. I especialment per triar a la Consol Nogueras i Sega<\/strong>, primera regidora de l’Ajuntament oblidada durant molt de temps.<\/p>\n\n\n\n “La Consol form\u00e0 part de les pioneres del feminisme durant la Segona Rep\u00fablica, va formar part del paradigma d’una generaci\u00f3 que va lluitar pels drets de la dona, per la igualtat de g\u00e8nere i tamb\u00e9 per la igualtat social. Dona treballadora, socialment compromesa amb el republicanisme nacionalista i d’esquerres”, digu\u00e9 en el seu discurs d’agra\u00efment Colomer”. I afeg\u00ed que “Durant el seu mandat en la regidoria de Serveis Socials va demostrar en escreix la seva tasca: va reformar el casal dels vells i de les velles, va acollir als refugiats i va crear una Maternitat, entre altres coses…Va defensar els drets de la dona al costat de Dolors Bargall\u00f3<\/strong>, presidenta de la Uni\u00f3 de Dones de Catalunya, i de Margarida Abril<\/strong> de JSUC, en el Primer Congr\u00e9s Nacional de la Dona, entre el 6 i 8 de novembre de 1937 al Palau de M\u00fasica de Barcelona”. <\/p>\n\n\n\n Margarida Colomer<\/strong> tamb\u00e9 es va referir que encara cal lluitar contra la viol\u00e8ncia en vers les dones tot dient que “avui el moviment feminista, malauradament, encara hem de lluitar amb r\u00e8mores de les que va haver de lluitar la Consol, amb la igualtat entre homes i dones. La viol\u00e8ncia envers les dones no ha acabat, \u00e9s com una gota malaia que va caient i ens porta a una lluita cont\u00ednua.<\/p>\n\n\n\n La Sala estava plena de gom a gom<\/p>\n\n\n\n El sostre de vidre, la desigualtat salarial i les possibilitats de tenir un c\u00e0rrec en l’empresa i en entitats per la seva v\u00e0lua o per capacitat professional… en s\u00f3n nom\u00e9s una mostra”. I que no hi ha igualtat sense llibertat ” Avui el feminisme va m\u00e9s enll\u00e0 de la problem\u00e0tica de g\u00e8nere, en s\u00f3n un exemple el col\u00b7lectiu de les persones LGTBI.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s importat lluitar per la llibertat dels sentiments de cada persona, pel respecte i suport de cadasc\u00fa per triar com li agradaria ser i poder gaudir de sentir-se atreta sexualment amb llibertat, sense discriminaci\u00f3 de sexe, sense perjudicis i fora dels tab\u00fas. No hi ha igualtat sense llibertat”.<\/p>\n\n\n\n Tecla Martorell i Maria Maj\u00f3<\/p>\n\n\n\n Abans del lliurament del Premi Consol Nogueras i Seda, la tarragonina Tecla Martorell<\/strong> va presentar el llibre “Mem\u00f2ria de les Oblidades” amb una conversa amb l’activista i mestra mataronina, Maria Maj\u00f3.<\/p>\n\n\n\n L’autora va destacar que el llibre era un homenatge a totes les dones que van patir la repressi\u00f3 franquista i que actes com el que es va produir a l’Ateneu Centra Cultural de Matar\u00f3 era retre l’homenatge que es mereixien. Maria Maj\u00f3<\/strong> va dir en la presentaci\u00f3 que llibres com aquell servien per destacar l’orgull de petites vides que la societat tendeix a ignorar i va afegir que “quan persones com Tecla Martorell o Margarida Colomer les expliquen prenen tot el sentit”. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Margarida Colomer, historiadora i mestra La historiadora Margarida Colomer i Rovira \u00e9s la guanyadora de la primera edici\u00f3 del Premi Consol Nogueras i Seda en reconeixement a la igualtat i als valors republicans. <\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":38552,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-70076","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"images](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/images_ERC.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"IMG.8521\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/IMG.8521.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"Macia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Macia_Consol_Nogueras.jpeg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"IMG.8518\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/IMG.8518.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"Public](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Public_Gral.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"Martorell](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Martorell_Majo.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n