{"id":70037,"date":"2022-05-31T17:39:46","date_gmt":"2022-05-31T15:39:46","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/"},"modified":"2023-03-19T17:06:36","modified_gmt":"2023-03-19T16:06:36","slug":"yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/","title":{"rendered":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals"},"content":{"rendered":"\n

Per Sarah Babiker<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En aquesta entrevista, la pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la “just\u00edcia materna” de compartir el que hi ha, davant d’un sistema que premia qui competeix per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Antrop\u00f2loga, educadora, enginyera agr\u00edcola, escriptora, activista eco-feminista, des de les m\u00faltiples perspectives des de les quals mira el m\u00f3n, Yayo Herrero<\/strong> sempre t\u00e9 alguna cosa a dir: una cosa que t’interpel\u00b7la, que no havies pensat, o que havies potser intu\u00eft sense encertar com donar-li forma. Sense escarafalls intel\u00b7lectuals, ni tancaments dogm\u00e0tics, Herrero apama sense esfor\u00e7 les urg\u00e8ncies i desafiaments que se’ns cauen al damunt com a esp\u00e8cie interdependent i eco-dependent.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, a trav\u00e9s de les seves paraules, el futur no es veu com un abisme de viol\u00e8ncia i extinci\u00f3 ineludibles, una apocalipsi paralitzant, sin\u00f3 que alhora que esbossa de manera realista les amenaces, planteja l’exist\u00e8ncia de camins, mirades i pr\u00e0ctiques per evitar aquest dest\u00ed que se’ns presenta com inexorable per a la majoria, del qual nom\u00e9s es podran escapar uns pocs privilegiats si se segueix l’err\u00e0tic full de ruta del capitalisme depredador.<\/p>\n\n\n\n

A Los Cinco Elements (Arcadia, 2021), Herrero proposa un viatge a trav\u00e9s del qual ens integra i ens embolcalla amb aigua, terra, aire, foc i vida, per mirar ben a prop el planeta que habitem i distanciar-nos alhora d’una cultura desvinculada de tot all\u00f2 que \u00e9s essencial per a l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Defineixes el teu llibre com a cartilla d’alfabetitzaci\u00f3 ecol\u00f2gica. Patim d’analfabetisme en aquest \u00e0mbit?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, crec que tenim un problema d’analfabetisme ecol\u00f2gic ben clar. A m\u00e9s, curiosament, de vegades, com m\u00e9s especialitzada \u00e9s la persona, com m\u00e9s profunda \u00e9s la formaci\u00f3, m\u00e9s profund \u00e9s tamb\u00e9 aquest analfabetisme. \u00c9s un analfabetisme que, fonamentalment, ens fa incapa\u00e7os de comprendre sobre quins pilars descansa la vida: la dels \u00e9ssers humans i la vida en general. Aix\u00ed, ens converteix en persones absolutament cegues a l’hora de percebre els canvis i deterioraments que es produeixen i que ens posen en risc.<\/p>\n\n\n\n

D’on surt aquest analfabetisme? A quins interessos respon?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que hi ha una part que no respon tant a interessos, sin\u00f3 que \u00e9s el fruit d’una cultura determinada, com \u00e9s la cultura occidental, que es va divorciar de la Terra i dels cossos fa molt de temps. Una cultura que \u00e9s patriarcal, entenent el patriarcat no tant com un sistema on els homes tenen m\u00e9s, o tenen poder sobre les dones, sin\u00f3 com una cultura on hi ha alguns \u00e9ssers privilegiats, que es conceben a si mateixos com a \u00e9ssers absolutament independents de la Terra i del propi cos, i que no es responsabilitzen dels cossos d’altres persones.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aquest no sentir-nos part d’aquesta trama de la vida que integren plantes, animals, l’aire, l’aigua, la terra i, per altra banda, sentir-nos desvinculats o independents de la resta de les persones, cosa que conforma una cultura on ha pogut n\u00e9ixer un sistema econ\u00f2mic com \u00e9s el capitalista, que \u00e9s un sistema absolutament destructiu, una cultura que menysprea la Terra, que se sent per sobre i per tant la destrueix sense cap mena de problema. I no \u00e9s ni tan sols capa\u00e7 d’adonar-se cap on ens porta aquesta destrucci\u00f3 i quins s\u00f3n els s\u00edmptomes que l’evidencien.<\/p>\n\n\n\n

Com es podria revertir aquesta mirada des de fora, en aquest context d’urg\u00e8ncia i soroll?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del meu punt de vista, les mirades eco-feministes, les mirades del que hem anomenat els enfocaments de la sostenibilitat de la vida, poden aportar for\u00e7a. D’una banda: l’acte de percebre’ns com a \u00e9ssers absolutament necessitats, els \u00e9ssers humans som \u00e9ssers necessitats des que naixem fins que morim. Necessitats vol dir que constantment, quotidianament, necessitem aliment, aigua, refugi, relacions, energia, i tot aix\u00f2 que necessitem procedeix de relacions humanes que ho proporcionen, \u00e9s a dir, relacions de cura i atenci\u00f3. D’altra banda, per\u00f2, tot aix\u00f2 que necessitem dep\u00e8n en primera inst\u00e0ncia dels b\u00e9ns de la natura. No hi ha economia possible sense naturalesa, no hi ha tecnologia possible sense naturalesa, no hi ha res si no hi ha una naturalesa en qu\u00e8 se sustenti.<\/p>\n\n\n\n

Precisament en aquest context d’urg\u00e8ncia \u00e9s molt important aixecar una miqueta la mirada d’aquesta cultura dominant per adonar-nos que el que est\u00e0 darrere de la fallida, del tancament o de l’alentiment d’una bona part de l’economia industrial ara mateix, no \u00e9s m\u00e9s que la dificultat d’accedir a les primeres mat\u00e8ries, d’accedir a productes als quals no estem accedint, en part per problemes del propi sistema, colls d’ampolla i altres, per\u00f2 en part tamb\u00e9, perqu\u00e8 comen\u00e7a a ser evident la translimitaci\u00f3, \u00e9s a dir, la superaci\u00f3 dels l\u00edmits f\u00edsic del planeta.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, el que fa que moltes persones es vegin ara mateix en processos de tancament de les empreses no \u00e9s precisament l’aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques ecologistes, sin\u00f3 m\u00e9s aviat la pr\u00f2pia bul\u00edmia del sistema que peta del seu propi \u00e8xit, que ha sobrepassat els l\u00edmits a tal velocitat que se’n fa impossible el manteniment. En un context d’urg\u00e8ncia i en un context de translimitaci\u00f3, la possibilitat que les persones, totes les persones, tinguin coberts els seus drets i all\u00f2 que cal perqu\u00e8 se sostingui la vida, dep\u00e8n b\u00e0sicament que siguem capa\u00e7os de tornar aquesta mirada a la Terra i cap all\u00f2 del que depenem.<\/p>\n\n\n\n

Parlar dels cinc elements, \u00e9s una manera de combatre aquesta ficci\u00f3 de dist\u00e0ncia? Per qu\u00e8 vas triar aquesta estructura per al llibre?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’estructura ha estat gaireb\u00e9 una casualitat. El que he escrit els darrers anys ha estat b\u00e0sicament assaig. Intentava explicar les coses que veia d’una manera tan clara com fos possible. Per\u00f2 \u00e9s veritat que sempre m’ha encantat escriure i tenia moltes ganes de fer-ho amb un to diferent. En els darrers anys he tingut la possibilitat de treballar amb gent del m\u00f3n de la cultura i m’adonava que el llenguatge de la racionalitat no \u00e9s un llenguatge amb el qual n’hi hagi prou per moure emocions, per moure sensacions, per despertar aquest amor per la vida i per la Terra que jo crec que cal per revertir la crisi de civilitzaci\u00f3 en qu\u00e8 estem, per afrontar-la amb dignitat i amb just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

Ales hores a Ctxt em van proposar fer una s\u00e8rie de cinc articles per a l’estiu. Parlant amb [el director] Miguel<\/strong> Mora<\/strong> li deia, gaireb\u00e9 pensant en veu alta, he de veure com abordar el tema. I ell em va dir: els cinc elements, aix\u00ed com de conya. Doncs jo ho vaig veure immediatament. \u00c9s una manera d’anar entrant per cadascun dels cinc elements. L’aigua, l’aire, la terra o el foc a la nostra cultura, a la mitologia, a la ci\u00e8ncia, a la vida quotidiana, tenen unes connexions absolutament clares i s\u00f3n elements que estan en risc. I el darrer element que sempre est\u00e0 en disc\u00f2rdia, quin \u00e9s? La vida. A mi em sembla que \u00e9s una cosa tan flipant que un c\u00famul de casualitats, de reaccions qu\u00edmiques, fa 5000 milions d’anys s’hagin pogut convertir en una cosa tan absolutament diversa, resilient, variada. Em semblava que valia la pena explorar aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

M’ho he passat d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 escrivint-ho, encara que \u00e9s veritat que em feia una certa pudic\u00edcia fer-ho. Quan la gent d’Arc\u00e0dia em va proposar publicar-ho, em va dir que per qu\u00e8 no ho allargava introduint algunes hist\u00f2ries de vida m\u00e9s pr\u00f2pies. Vaig continuar gaudint un munt, per\u00f2 he de recon\u00e8ixer que era una cosa tan diferent. Em feia certa por. T’exposes m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s, aquest any, vaig tornar a plantejar-me fer una altra s\u00e8rie que ha donat lloc a un altre llibret que ha sortit ara, que es diu Ausencias y extravios (Ed. Revista Contexto, 2021). Segueix una mica la mateixa estela, per\u00f2 ja hem intentat aprofundir una mica m\u00e9s en les mirades antropol\u00f2giques que generen el que no mirem, que rebutgem la por i aix\u00ed tamb\u00e9 rebutgem l’ancoratge a la terra.<\/p>\n\n\n\n

Has parlat de la mirada a la dist\u00e0ncia, des de fora de la Terra, com una cosa que ens allunya de comprendre el que est\u00e0 passant, i de la mirada estranyada, poder mirar la pr\u00f2pia cultura per percebre les seves contradiccions i derives. M’interessa aquesta dicotomia: l’acceleraci\u00f3 i la in\u00e8rcia ens impedeix exercir aquesta mirada estranyada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pr\u00e0cticament qualsevol cultura perd una mica la capacitat de mirar-se a si mateixa, com des de fora; aix\u00f2 \u00e9s normal. Qualsevol cultura t\u00e9 m\u00e9s facilitat per mirar amb ulls estranyats altres cultures diferents, que mirar-se a si mateixa. No obstant aix\u00f2, en aquest moment \u00e9s molt necessari, crec jo, mirar-nos amb ulls estranyats, perqu\u00e8 efectivament hi ha una dist\u00e0ncia que per altra banda \u00e9s una dist\u00e0ncia absolutament fict\u00edcia. Ning\u00fa no pot viure fora del seu cos. Ning\u00fa no pot viure fora de la Terra o desconnectada d’ella. Per\u00f2 hi ha un sistema de poder, de domini, de privilegis, que fa que una part de la humanitat pugui, diguem-ne, experimentar, aquesta dist\u00e0ncia. \u00c9s una part privilegiada, ja que s\u00f3n els subjectes patriarcals els que poden viure sense ocupar-se de ning\u00fa, com si no haguessin de tenir cura de ning\u00fa, ni tan sols del seu propi cos. S\u00f3n els subjectes colonitzadors que poden viure distanciats de la Terra i dels l\u00edmits, diguem-ne, perqu\u00e8 depreden b\u00e0sicament els b\u00e9ns i els recursos que arriben d’altres territoris. Aquestes dist\u00e0ncies que s’han establert resulten invisibles a la nostra cultura. S\u00f3n normals perqu\u00e8 no ens percebem ni eco-dependents ni interdependents. Per tant, aquesta mirada estranya \u00e9s precisa.<\/p>\n\n\n\n

En alguns moments tenim aquests centelleigs d’estranyament. Per exemple, quan el volc\u00e0 de la Palma entra en erupci\u00f3 i en aquell moment vivim de forma sorpresa el “per\u00f2 no es pot fer res?” Aquesta pregunta, en una cultura l’economia en la qual es desenvolupa ens ha prom\u00e8s resoldre absolutament tots els problemes, fins i tot els que ella mateixa ha creat, implica moments d’estranyament que et fan sentir part d’alguna cosa que \u00e9s molt m\u00e9s gran, com una petita porci\u00f3 d’aquesta part m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia crec que va ser en els seus primers moments un gran moment d’estranyament, de mirar-nos des de fora, de veure com l’economia s’esvaeix i cau com un castell de cartes en quinze dies i de forma globalitzada. O com quan cal declarar quins s\u00f3n els treballs essencials, i veus, amb la mirada estranyada, que resulta que molts dels treballs pitjor pagats, menys valorats i m\u00e9s menyspreats del mercat laboral s\u00f3n els que no es poden deixar de fer. Mentre que molts, molt ben pagats i molt ben considerats, poden ser perfectament prescindibles.<\/p>\n\n\n\n

Tenim aquests petits moments d’estranyament que crec que s\u00f3n molt importants i que t’ajuden una mica a re-connectar-te. Aqu\u00ed tamb\u00e9 mirar altres cultures ens pot ajudar un munt. Els pobles originaris, per exemple, que mai no s’han desvinculat de la terra, o mirar tamb\u00e9 el que ens ensenya el poble gitano. Els vincles comunitaris, el suport mutu, evidencien com una cultura perseguida, estigmatitzada, ha seguit, per\u00f2, mantenint una for\u00e7a, un orgull de pertinen\u00e7a terrible, precisament perqu\u00e8 t\u00e9 uns vincles comunitaris i unes conviccions, diguem-ne, que permeten lluitar o resistir contra tota aquesta droga dura que suposa el capitalisme com a sistema generador de desitjos i sistema generador de subjectivitats.<\/p>\n\n\n\n

Crec que la nostra cultura antropoc\u00e8ntrica, desvinculada de la terra, una cultura a m\u00e9s absolutament tecnocr\u00e0tica, capitalista i molt patriarcal, \u00e9s una cultura que premia precisament els trets del nen m\u00e9s capritx\u00f3s<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta mirada estranyada us permet esbossar una descripci\u00f3 molt interessant de q\u00fcestions com la d’Elon Musk intentant arribar a Mart, cosa que sembla implicar una certa cultura de nen privilegiat que pot jugar amb tot.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mentre ens criem en una fam\u00edlia com em vaig criar jo, amb quatre germans i germanes, des de petiteta est\u00e0s escoltant constantment “has de compartir amb els teus germans”, “no et passis, que aix\u00f2 no n’hi ha per a tots, reparteix-ho”, aquest tipus de coses, tens aquesta mena de just\u00edcia materna que hem apr\u00e8s a les cases. Tot i aix\u00f2, des que comences a socialitzar-te i comences a educar-te dins del m\u00f3n, el premi \u00e9s justament l’actitud contr\u00e0ria: “competeix, persegueix tot el que desitges, no et planteges cap l\u00edmit, no renunci\u00efs absolutament a res”. I acaben sent premiades aquelles persones, per descomptat, que estan en una situaci\u00f3 de classe privilegiada que els ho permet: Aquelles persones que no es plantegen cap tipus de l\u00edmits i assumeixen com a filosofia de vida el “tot all\u00f2 que vulguis, tot all\u00f2 que vulguis, tens dret a perseguir-ho i tens dret a tenir-ho”.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, no existeix cap tipus de l\u00edmit que t’impedeixi aconseguir tot all\u00f2 que vols. Aix\u00f2 fa que fins i tot les mateixes persones subordinades, explotades, sotmeses, mirin amb admiraci\u00f3 a qui ha aconseguit tot aix\u00f2, que allotgin a m\u00e9s el somni que ho podran aconseguir. I aix\u00f2 als discursos d’Elon Musk adquireix una dimensi\u00f3 absolutament obscena. \u00c9s a dir, el tipus et pot dir que no hi ha futur possible a la Terra, que nom\u00e9s anar a altres planetes \u00e9s el que permetr\u00e0 la superviv\u00e8ncia. I et diu a m\u00e9s, que d’aqu\u00ed a cent anys estarem ja amb disposici\u00f3 per tal que un grup d’un mili\u00f3 de persones visqui en un altre planeta. Aleshores se t’oblida que som set mil vuit-cents milions de persones. Se t’oblida que la soluci\u00f3 que s’est\u00e0 proposant \u00e9s una soluci\u00f3 absolutament primacista, accessible nom\u00e9s a gent que t\u00e9 molt\u00edssims diners, i que a sobre el premi \u00e9s anar a viure a un planeta on t’has de ficar sota terra, on haur\u00e0s de reciclar des de la teva caca fins a tot el que tens. Haur\u00e0s de cultivar els teus propis aliments.<\/p>\n\n\n\n

T’anir\u00e0s a Mart a viure com podria viure un agricultor ecol\u00f2gic a la Terra, nom\u00e9s que aquest ho pot fer sense haver d’estar-hi a sota i respirant l’aire net que tenim. \u00c9s terrible. No obstant aquest culte a superar qualsevol tipus de l\u00edmit, fa que moltes persones deixin de mirar la possibilitat de la seva pr\u00f2pia extinci\u00f3 i de la pr\u00f2pia degradaci\u00f3 de les seves condicions de vida, per mirar amb admiraci\u00f3 el fet que potser en algun moment puguin ser de els afortunats que viatgin i escapin i puguin “terra-formar” Mart.<\/p>\n\n\n\n

Quan Bezos fa el seu primer viatge, s’est\u00e0 15 minuts a l’espai, puja, baixa i mira les c\u00e0meres de televisi\u00f3. Emocionat, gaireb\u00e9 amb ll\u00e0grimes als ulls, dona les gr\u00e0cies als treballadors d’Amazon perqu\u00e8 s\u00f3n ells els que han perm\u00e8s que ell pugui complir aquest somni. Despr\u00e9s ve una tempesta d’aquests del canvi clim\u00e0tic i moren sis treballadors en una f\u00e0brica d’Amazon perqu\u00e8 no han pogut sortir de la f\u00e0brica, perqu\u00e8 no els van permetre sortir a temps: aquests s\u00f3n els que han perm\u00e8s que Jeff Bezos<\/strong> compleixi el seu somni d’estar uns quants minuts a l’espai a partir d’una quantitat ingent de diners, materials, energia que calen per garantir que tota la resta siguem capa\u00e7os d’adaptar-nos a les condicions d’un planeta translimitat amb urg\u00e8ncia. \u00c9s una paradoxa, t\u00e9 molt a veure amb all\u00f2 que explica la pel\u00b7l\u00edcula Don’t look up.<\/p>\n\n\n\n

Crec que has trobat una de les poques persones que encara no l’han vista.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Doncs \u00e9s una bona pel\u00b7l\u00edcula. A mi, per descomptat, no em sembla que serveixi per explicar el canvi clim\u00e0tic, que \u00e9s el que se suposa que pret\u00e9n explicar, perqu\u00e8 ho planteja com una cosa vinguda de fora i com una cosa absolutament inexorable que nom\u00e9s t\u00e9 soluci\u00f3 tecnol\u00f2gica i pol\u00edtica. I jo crec que m\u00e9s aviat \u00e9s un problema que requereix molta organitzaci\u00f3 social, molt repartiment de la riquesa, molta mirada de classe, de g\u00e8nere. O sigui, que en aix\u00f2 em sembla que no \u00e9s la met\u00e0fora m\u00e9s ben escollida, per\u00f2 sens dubte el tema de l’escapada dels rics, el somni d’escapada per a uns quants, s\u00ed que em sembla que ho expliquen molt b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Sembla haver-hi un cert culte a l’exclusivitat, millor ser uns quants elegits encara que h\u00e0gim de viure a Mart sota terra, que quedar-nos a la Terra a c\u00f3rrer la mateixa sort que el populatxo. De quina manera aquest culte a l’exclusivitat, al privilegi de la salvaci\u00f3 per a uns quants, expandeix les zones de sacrifici de qu\u00e8 parles al teu llibre?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que, clarament, el m\u00f3n s’est\u00e0 polaritzant m\u00e9s entre espais de privilegi cada cop m\u00e9s petitons i zones de sacrifici on la terra, els animals, les plantes, l’aire i les persones s\u00f3n cada cop m\u00e9s sacrificades, on la gent \u00e9s convertida b\u00e0sicament en poblaci\u00f3 sobrant.
Diguem que l\u00b4extracci\u00f3 que acompanya el proc\u00e9s colonitzador, t\u00e9 m\u00e9s de 500 anys d\u00b4hist\u00f2ria. En els darrers anys, calia plantejar totes aquestes coses amb llenguatges pol\u00edticament correctes. La promesa sempre ha estat el desenvolupament, la generaci\u00f3 de llocs de treball. I veiem moltes zones a molts pa\u00efsos convertides en veritables territoris devastats, on la vida humana \u00e9s prec\u00e0ria, \u00e9s dura, \u00e9s miserable o simplement no \u00e9s possible. Ja ha generat expulsions importants i aix\u00f2 ens comen\u00e7a a arribar tamb\u00e9 a altres territoris.<\/p>\n\n\n\n

Territoris cada vegada m\u00e9s propers…<\/strong>
S\u00ed, per exemple, M\u00farcia, tota la Regi\u00f3 de M\u00farcia, em sembla la zona de sacrifici m\u00e9s forta que tenim dins la pen\u00ednsula. D’una banda veus el Mar Menor completament enverinat i podrit, per\u00f2 \u00e9s un lloc on tamb\u00e9 hi ha restes importants de contaminaci\u00f3 de din\u00e0miques extractores anteriors. \u00c9s un lloc on l’agricultura industrial est\u00e0 exhaurint l’aigua subterr\u00e0nia i genera quotes de contaminaci\u00f3 important\u00edssimes. I alhora \u00e9s un dels llocs on la renda per c\u00e0pita \u00e9s m\u00e9s baixa, on hi ha unes alt\u00edssimes taxes d’incid\u00e8ncia de malaltia i de c\u00e0ncer, on la p\u00e8rdua de fertilitat, de qualitat del semen t\u00e9 les taxes m\u00e9s altes. Les possibilitats de reproducci\u00f3 humana volunt\u00e0ria s\u00f3n m\u00e9s prec\u00e0ries\u2014, on solen estar als nivells m\u00e9s alts de taxes de viol\u00e8ncia i maltractament. \u00c9s a dir, \u00e9s un lloc on la vida humana est\u00e0 esdevenint prec\u00e0ria a passos de gegant, al costat del territori que la sost\u00e9. Crec que s\u00ed que anem entrant en din\u00e0miques de colonitzaci\u00f3 interior.<\/p>\n\n\n\n

La Regi\u00f3 de M\u00farcia em sembla la zona de sacrifici m\u00e9s forta que tenim dins de la pen\u00ednsula, \u00e9s un lloc on la vida humana est\u00e0 esdevenint prec\u00e0ria a passos de gegant, al costat del territori que la sost\u00e9. Crec que s\u00ed que anem entrant en din\u00e0miques de colonitzaci\u00f3 interior<\/em><\/p>\n\n\n\n

Un proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 interior brutal, que ens costa molt de veure perqu\u00e8 entre altres coses, s’ha deixat de mirar el que hem fet en altres territoris o el que ha passat en altres territoris. El relat dominant de la cultura occidental com una cultura superior, com una civilitzaci\u00f3 superior, de la supremacia de la ci\u00e8ncia occidental sobre la resta de sabers i coneixements, el que ha constru\u00eft ha estat una idea que si aqu\u00ed les coses anaven millor, millor des del punt de vista capitalista, \u00f2bviament, era perqu\u00e8 a altres llocs el coneixement, les tradicions, la cultura eren m\u00e9s primitives, eren menys valuoses i per tant era un fet natural el que ens pogu\u00e9s anar millor.<\/p>\n\n\n\n

Jo crec que aquesta mirada continua sent molt present, fins i tot ho veiem a l’hora d’abordar el proc\u00e9s migratori, moltes vegades processos de veritable expulsi\u00f3 econ\u00f2mica o ecol\u00f2gica, \u00e9s a dir, de diferent naturalesa. Tanmateix, costa veure el fet migratori com un problema \u00e8tic i pol\u00edtic, i m\u00e9s aviat es mira com si fos simplement una q\u00fcesti\u00f3 d’amena\u00e7a. Convertir l’altre, l’altre diferent, l’altre explotat, l’altre subordinat, siguin persones estigmatitzades, dones o el que sigui, en una amena\u00e7a, funciona per recrear o per enfortir aquesta mirada de supremacia que continua apuntalant un sistema que destrueix i que fa que els nuclis de privilegi siguin cada cop m\u00e9s petitons.<\/p>\n\n\n\n

Entenc que aquesta alteraci\u00f3 \u00e9s funcional a la idea de sacrifici, no falten per exemple estereotips sobre els murcians o sobre la joventut, a la qual s’estereotipa com a fluixa mentre se la torna prec\u00e0ria i explota.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Absolutament, fins i tot dins dels mateixos sectors progressistes acabes veient aquestes frases que a mi em fan molta basarda, quan es diu, doncs que es mengin el que s’ha votat. Que es mengin el que han votat. No deixen de ser m\u00e9s que estereotips, es titlla les persones d’ignorants que no s’assabenten de res, que sostenen la seva pr\u00f2pia desgr\u00e0cia… sense veure aquesta colonitzaci\u00f3 interior tan forta que hi ha.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 apel\u00b7lava a la pel\u00b7l\u00edcula de marres, perqu\u00e8 s\u00ed que em sembla que el tema principal, el que tothom \u2014tots els sectors de privilegi, de domini,\u2014 el que acabin clamant sigui: no miris, no miris, no miris, no miris, \u00e9s absolutament terrible i crec que est\u00e0 a l’origen de molt del que hi ha. La classe obrera el primer que va haver de fer va ser comen\u00e7ar a aprendre a mirar la seva pr\u00f2pia explotaci\u00f3 per poder organitzar-se, perqu\u00e8 fins ara la clau era b\u00e0sicament que no es miressin, no es veiessin i no se sentissin com a \u00e9ssers explotats. Ara mateix, des del meu punt de vista, o mirem qu\u00e8 hi ha o \u00e9s molt dif\u00edcil poder articular formes diferents d’organitzaci\u00f3 que ens permetin sortir-ne.<\/p>\n\n\n\n

De vegades, fins i tot els mateixos sectors pol\u00edtics progressistes no els surt de la boca el tema de: “aix\u00f2 no es pot plantejar aix\u00ed. Aix\u00f2 no es pot dir aix\u00ed. Si ho diem aix\u00ed no generar\u00e0 m\u00e9s que por paralitzant”. O, “les persones no s\u00f3n capaces d’entendre aix\u00f2 si ho plantegem aix\u00ed”. Aqu\u00ed no hi ha m\u00e9s que un gran elitisme, al meu entendre, que permet dir qu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 de veure una persona o qu\u00e8 no \u00e9s capa\u00e7 de veure, o qu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 de fer una persona i qu\u00e8 no \u00e9s capa\u00e7 de fer. A mi em sembla que necessitem tamb\u00e9 una mena de mirada colonial, interna, igual que han fet els pobles que han apr\u00e8s a bussejar en el seu propi proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 des de mirades que ho impugnen. Jo crec que aqu\u00ed ho necessitem tamb\u00e9 amb molta urg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Parles tamb\u00e9 de la import\u00e0ncia de la paraula, \u00e9s molt bonic el text en qu\u00e8 evoques la teva \u00e0via, la seva manera de narrar. Al llibre vas entrella\u00e7ant diferents formes, diferents formats, diferents maneres d’abordar la realitat. Per qu\u00e8 explicar aix\u00ed, passant d’all\u00f2 m\u00e9s te\u00f2ric a all\u00f2 m\u00e9s social, d’all\u00f2 m\u00e9s activista a records personals?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo em vaig formar com a enginyera i vaig aprendre a mirar el m\u00f3n des d’un lloc, el lloc de l’enginyeria, la racionalitat, la mesura, l’efici\u00e8ncia. Despr\u00e9s, anys m\u00e9s tard, sobretot gr\u00e0cies al fet d’anar de la m\u00e0 d’altres persones activistes que van ser les meves companyes, \u2014estic pensant en Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Dur\u00e1n,<\/strong> per\u00f2 tamb\u00e9, per exemple, Isabel Bermejo<\/strong>, una compa d’ecologistes que va ser la pionera al treball sobre transg\u00e8nics\u2014 em vaig adonar que la meva mirada era tremendament parcial.<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig comen\u00e7ar a formar-me en temes que tenien a veure amb ci\u00e8ncies socials o amb l’antropologia, em vaig adonar que tenim una cultura absolutament fragmentada, hem apr\u00e8s a mirar all\u00f2 econ\u00f2mic per una banda, all\u00f2 reproductiu per una altra, les ci\u00e8ncies per una banda, les arts per un altre. Ens costa molt trobar di\u00e0legs entre tot aix\u00f2, que s\u00f3n coneixements i mirades absolutament necess\u00e0ries. Crec que una bona part dels reptes que tenim al davant, sobretot en l’educaci\u00f3, de forma clar\u00edssima, \u00e9s aprendre a posar en di\u00e0leg diferents sabers i a entendre que la realitat no la pots mirar nom\u00e9s des d’un lloc, sin\u00f3 que l’has de mirar des de diferents llocs. Aqu\u00ed el feminisme, amb aix\u00f2 de que el que \u00e9s personal \u00e9s pol\u00edtic, em va fer veure tamb\u00e9 que la pol\u00edtica no era el que passava en un espai separat del conjunt de la vida quotidiana, sin\u00f3 que hi estava plenament inserida.<\/p>\n\n\n\n

Cal aterrar les grans teories, connectar amb les paraules, amb el que passa amb els cossos, amb el que passa amb les relacions, el que passa a les vides quotidianes, que \u00e9s on es viuen els grans malestars i \u00e9s on es viu la injust\u00edcia, que \u00e9s on es viu la crisi ecol\u00f2gica m\u00e9s profunda i on a m\u00e9s podem construir les sortides i unes cultures que es donin suport a la suficiencis el repartiment de tot, en la generaci\u00f3 d’obligacions i de drets i en la cura. I aqu\u00ed el llenguatge em sembla important\u00edssim, perqu\u00e8 al final \u00e9s una gran tasca de seducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la tasca pedag\u00f2gica, de saber comunicar que cal canviar la mirada, d’entendre fins i tot la dimensi\u00f3 del desafiament… com afrontem la q\u00fcesti\u00f3 del poder? Com apuntar que tot aquest coneixement es converteixi en una transformaci\u00f3 real?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Jo veig dos factors que estan completament relacionats. Un t\u00e9 a veure amb que aprenem, sobretot, fent. Aleshores, em sembla que aquest canvi, que aquesta transformaci\u00f3 cultural que anem fent \u00e9s important fer-la articulant iniciatives, projectes i coses a les quals donem l’oportunitat de funcionar. M’estic referint a tot all\u00f2 que anomenem alternatives socials que impulsem, que posem en marxa i que constru\u00efm de manera autogestionada. Quan, per exemple, estem parlant de la gent que s’articula als mitjans rurals per produir d’una altra manera diferent i per recuperar o dinamitzar un teixit rural viu \u2013que no sigui un teixit rural reblert de gent, l’arribada de milers de persones al m\u00f3n rural per fer vida urbana dins d’espais m\u00e9s agradables\u2014 quan posem en marxa projectes productius, all\u00f2 que veiem dins de les xarxes d’economia social i solid\u00e0ria, a les cooperatives… quan estem posant tot aix\u00f2 en marxa, el que estem \u00e9s experimentant pol\u00edticament i fent, d’una banda, laboratoris d’experi\u00e8ncia que generen poder col\u00b7lectiu \u2014el poder que et fa ser conscient que som capa\u00e7os de fer coses que funcionen d’una altra manera\u2014 i, de l’altra, generen aquesta sensaci\u00f3 d’\u00e8xit, de fer coses en com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Crec que el gran repte que tenim al davant \u00e9s generar diferents dimensions i formes comunit\u00e0ries. I aix\u00f2 cal experimentar-ho i cal posar-ho en marxa en unes cultures absolutament individuals. I crec que posar-te en marxa i experimentar l’\u00e8xit col\u00b7lectiu aporta possibilitat i capacitat d’organitzaci\u00f3. Des d’all\u00f2 petit no deroguem els tractats de lliure comer\u00e7, que d’alguna manera permeten aquest blindatge dels privilegis de la gent m\u00e9s rica, no canviem algunes coses que en termes d’urg\u00e8ncies i en termes d’escala \u00e9s important canviar per aconseguir aquesta resili\u00e8ncia i aquesta capacitat d’adaptaci\u00f3 a les condicions materials. La capacitat d’organitzaci\u00f3 \u00e9s clau i jo crec que \u00e9s on tenim un escull important en aquest moment.<\/p>\n\n\n\n

Noto especialment Madrid com sumida en la tristesa. Em refereixo a la gent activista, els meus companys i companyes de sempre en Madrid. Veig una sensaci\u00f3 de tristesa, probablement despr\u00e9s d’haver vist que tot el bonic que es va generar amb el projecte d’Ara Madrid es va esvair perqu\u00e8 no es va ser capa\u00e7 de generar una alternativa. Es parlava molt de pol\u00edtica nova, per\u00f2 es va posar en marxa i es va materialitzar amb moltes din\u00e0miques de pol\u00edtica tremendament vella. Aix\u00ed se t’esvaeixen les il\u00b7lusions d’organitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el vell debat sobre si all\u00f2 institucional \u00e9s una oportunitat o un parany<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A mi, per descomptat, no m’\u00e9s igual qui governi i qui estigui a les institucions. M’importa molt\u00edssim. Per\u00f2 soc de les que em sembla impossible que, amb la correlaci\u00f3 de forces actual i amb el model que tenim, que cal anar modificant i transformant radicalment, aix\u00f2 es pugui aconseguir si no hi ha molta gent que vulgui i vulgui aquests canvis i que estigui organitzada per aconseguir-los.<\/p>\n\n\n\n

Veig, per exemple, tota la pol\u00e8mica amb la reforma laboral. I dic: \u00e9s clar, \u00e9s que si tu esperes que Yolan<\/strong>da D\u00edaz sola<\/strong>, o tres ministres, o cinc ministres en un govern amb la correlaci\u00f3 de forces que hi ha, li donin una volta i facin una reforma que estigui als ant\u00edpodes, sense un moviment sindical organitzat al carrer, sense un munt de gent que vulgui i vulgui aquests canvis i estigui disposada a barallar-los, jo crec que estem totalment fora de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

En aquest marc i amb gent que s’hi deixa l’\u00e0nima \u2014jo no dubto de l’esfor\u00e7, per exemple, d’una persona com Yolanda D\u00edaz\u2014 per\u00f2 sense una base social darrere que estigui clamant, \u00e9s impossible aconseguir els canvis que ens cal per abordar la situaci\u00f3 tan greu que tenim. Per aix\u00f2, el canvi cultural i la pedagogia pol\u00edtica no els veig desvinculats de l’organitzaci\u00f3. Crec que de fet \u00e9s part del mateix, que qualsevol moviment social que ha aconseguit coses s’ha hagut de formar, s’ha hagut d’educar i ho ha fet alhora que lluitava: des de les sufragistes, el moviment ecologista, el moviment obrer.<\/p>\n\n\n\n

Parlaves abans d’un cert elitisme ideol\u00f2gic, d’un “aix\u00f2 no s’entendr\u00e0” No es perd for\u00e7a per una falta de radicalitat, d’emp\u00e8nyer propostes que podrien millorar significativament el nostre present i el nostre futur?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Efectivament, jo crec que l’abs\u00e8ncia de radicalitat en el moment que estem vivint \u00e9s un problema. I quan dic abs\u00e8ncia de radicalitat no estic dient sortir al carrer a cridar. Hi ha un repte important, que \u00e9s comunicar la radicalitat de manera serena. Algunes vegades probablement no cal ser ser\u00e8 i l’expressi\u00f3 de la r\u00e0bia, de l’enuig, de la injust\u00edcia \u00e9s absolutament necess\u00e0ria. Per\u00f2 em sembla que radicalitat no \u00e9s tenir discursos en qu\u00e8 crides molt i els omples d’un munt de paraules acabades en ismes, no, sin\u00f3 que en aquest moment la radicalitat \u00e9s b\u00e0sicament ajudar a mirar qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 passant, ajudar a mirar all\u00f2 que el discurs cient\u00edfic ens est\u00e0 plantejant i traduir-ho en vides quotidianes. Jo crec que hi ha una tasca important de pont i de traducci\u00f3 que cal fer en moltes de les coses que veiem.<\/p>\n\n\n\n

I despr\u00e9s, aix\u00f2 \u00e9s una opini\u00f3 per\u00f2 ho crec amb fermesa, els darrers anys una part important de la pol\u00edtica \u2014i em refereixo principalment a les esquerres\u2014 s’ha centrat excessivament, i de vegades gaireb\u00e9 \u00fanicament, en el tema de la comunicaci\u00f3. Crec que ja s’ha interioritzat que fer pol\u00edtica \u00e9s simplement apoderar-te del relat. I em sembla que sens dubte, el relat que es fa de les coses \u00e9s molt important. Em sembla que la comunicaci\u00f3 \u00e9s absolutament fonamental, per\u00f2 no \u00e9s ni l’\u00fanica cosa que hi ha en pol\u00edtica, ni per descomptat el que hagi de determinar la pol\u00edtica. \u00c9s a dir que moltes vegades, estic parlant sobretot de persones que aspiren a arribar o estan en la pol\u00edtica institucional, tu parles amb moltes, -que s\u00f3n amigues i s\u00f3n absolutament conscients, o fins i tot escriuen els mateixos diagn\u00f2stics que fem des d’altres llocs d’una manera absolutament detallada-, per\u00f2 el que ve immediatament despr\u00e9s \u00e9s el tema que plantejar aquestes coses fa directament inviable la possibilitat de guanyar unes eleccions i que, com la clau del canvi pol\u00edtic \u00e9s guanyar les eleccions, cal subordinar el discurs a all\u00f2 que les persones estan disposades o estan preparades per escoltar i entendre.<\/p>\n\n\n\n

Aleshores aqu\u00ed ens fiquem en un embolic monumental, perqu\u00e8 primer, et sents amb la capacitat de determinar qu\u00e8 \u00e9s el que les persones estan disposades o estan preparades per entendre, escoltar, aqu\u00ed hi ha un exercici de cert elitisme que des del meu punt de vista \u00e9s molt problem\u00e0tic. Crec que tothom, dep\u00e8n de com es expliquin les coses i s’expliquin, est\u00e0 plenament capacitat per entendre, i tothom t\u00e9 dret a tenir la possibilitat de fer-se c\u00e0rrec de la seva pr\u00f2pia vida i de les d’altres. I em sembla que la clau de la pol\u00edtica \u00e9s precisament generar que les persones siguem capaces, tinguem la possibilitat de fer-nos c\u00e0rrec de les nostres pr\u00f2pies hist\u00f2ries i de la dels altres.<\/p>\n\n\n\n

De vegades tamb\u00e9 el problema \u00e9s, potser, certa sensaci\u00f3 d’aix\u00f2 no ho sabr\u00e9 explicar, no ho podr\u00e9 explicar. A mi, per exemple, no hi ha frase que em rebenti m\u00e9s que quan es parla de temes d’energia i parles de la crisi, dels preus, de l’oligopoli energ\u00e8tic, del bec del petroli, que alg\u00fa et digui: “mira, la gent l’\u00fanic que li importa \u00e9s quant menys pagar\u00e0 a la factura de la llum i pel que fa a la resta no cal que hi entris perqu\u00e8 no els interessa”, i dius, “per\u00f2 com \u00e9s possible aix\u00f2?”. \u00c9s clar que la gent vol pagar menys a la factura de la llum, \u00e9s clar que caldria pagar menys a la factura de la llum, per\u00f2 tamb\u00e9 assumir que la gent t\u00e9 desig i capacitat per entendre que el que est\u00e0 darrere dels processos \u00e9s clau.<\/p>\n\n\n\n

No crec que ning\u00fa hagi de sortir en una c\u00e0mera de televisi\u00f3 dient mira, si seguim aix\u00ed, el resultat, segons els revolts de l’informe Meadows, \u00e9s que la majoria de la poblaci\u00f3 del planeta est\u00e0 condemnada a l’extinci\u00f3. Doncs probablement no cal dir-ho aix\u00ed de b\u00e8stia. Per\u00f2 cal explicar les coses perqu\u00e8 s’entenguin. \u00c9s com si els metges no ens diguessin que tenim un c\u00e0ncer greu per no preocupar-nos i no espantar-nos i per tant no tingu\u00e9ssim la capacitat d’enfrontar-nos-hi. Aleshores, crec que aquesta reducci\u00f3 de la pol\u00edtica institucional a qui guanya el relat, i desvincular la pol\u00edtica institucional de l’organitzaci\u00f3, de la capacitat de crear persones cada vegada m\u00e9s conscients, de generar una mena d’identitat i de ciutadania terr\u00edcola, em sembla que \u00e9s un problema important i crec que tamb\u00e9 est\u00e0 darrere d’aquesta desafecci\u00f3 que hi ha.<\/p>\n\n\n\n

*Entrevista Publicada en El Salto<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Sarah Babiker En aquesta entrevista, la pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la “just\u00edcia materna” de compartir el que hi ha, davant d’un sistema que premia qui competeix per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":38517,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-70037","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\nYayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-05-31T15:39:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-19T16:06:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"267\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"29 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals\",\"datePublished\":\"2022-05-31T15:39:46+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T16:06:36+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/\"},\"wordCount\":6013,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/05\\\/Yayo_herrero.jpg\",\"articleSection\":[\"Dones del m\u00f3n\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/\",\"name\":\"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/05\\\/Yayo_herrero.jpg\",\"datePublished\":\"2022-05-31T15:39:46+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T16:06:36+00:00\",\"description\":\"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/05\\\/Yayo_herrero.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/05\\\/Yayo_herrero.jpg\",\"width\":400,\"height\":267},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Dones del m\u00f3n\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/dones-del-mon\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent","description":"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent","og_description":"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-05-31T15:39:46+00:00","article_modified_time":"2023-03-19T16:06:36+00:00","og_image":[{"width":400,"height":267,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"29 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals","datePublished":"2022-05-31T15:39:46+00:00","dateModified":"2023-03-19T16:06:36+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/"},"wordCount":6013,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg","articleSection":["Dones del m\u00f3n"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/","name":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg","datePublished":"2022-05-31T15:39:46+00:00","dateModified":"2023-03-19T16:06:36+00:00","description":"La pensadora eco-feminista Yayo Herrero reivindica la just\u00edcia materna de compartir el que hi ha, davant d'un sistema que premia els que competeixen per la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos sense assumir cap l\u00edmit.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/Yayo_herrero.jpg","width":400,"height":267},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/yayo-herrero-qel-gran-repte-es-generar-diferents-formes-comunitaries-en-unes-cultures-absolutament-individualsq\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Dones del m\u00f3n","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/dones-del-mon\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Yayo Herrero. Generar formes comunit\u00e0ries en cultures individuals"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70037"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70037\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38517"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}